dissabte, 3 de juliol de 2010

L'era del Pop Neandertal ja és aquí!


Tothom té una certa idea de què vol dir la paraula "pop": el pop és aquella música que no sabem on encabir, i que no és ni rock, ni música clàssica, ni rap, ni sardanes, ni jazz, ni música tribal africana. El pop no té un estil massa definit, sinó que sembla englobar tots i cada un d'aquests estils musicals i més, per crear una massa musical de composició poc descriptible (més o menys com la trilogia d'en Sawyer) des d'un punt de vista objectiu i subjectiu. Si no heu entès res del que he escrit fins ara, voldrà dir que he sabut transmetre a la perfecció el concepte de música "pop". Ara parlarem de rei i de reina. El rei del "pop" com tots sabem, era en Michael Jackson àlies "Jacko", mort ja fa un any. I la reina indiscutible és Madonna, com saben des de la Vall del Düsseldorf fins a Sibèria; una Madonna que cada 3 o 4 anys treu un disc i fa unes quantes giretes per tot el món embutxacant-se amb els diners dels 4 dinerats i a-dinerats fanàtics del "pop".

Ara passarem a descriure el "pop" català: el pop català té una caracterítistica innata que el fa diferent de la resta de "pops" mundials, com podria ser el J-pop o el pop espanyol: el pop català és invisible, almenys per algú que no sigui un fanàtic del "pop": les cançons que se senten a la ràdio en català cauen dins del grup de "rock" i de rap-rock, aquest útil inventat i potenciat pels Gossos. D'aquí en trec que les cançons de "pop" català que han aconseguit un mínim de fama deuen ser tant poc nombroses com les flautes neandertals.
Per sol·lucionar aquest problema tant greu a nivell nacional (perquè tots sabem que la música ho és molt d'important, des dels nostres primitius inicis) un grup anomenat Affòniks ha decidit buscar ajut entre els neandertals. Els neandertals poden ser molt útils a l'hora de definir un estil propi del "pop" català. I és que segons els components de l'Affòniks, el seu "pop" té "bases rítmiques plenes d'aires de folk primitiu" i que per simplificar aquesta frase tant complicada han empleat una paraula que va com l'anell al dit amb això de primitiu: neandertal.
Tot sigui dit: no m'agrada gens que associin els neandertals amb allò primitiu, una cosa que desgraciadament fa tothom, però com que aquí els neandertals poden donar una empenteta a un sector que es troba en vies de desaparició (mai millor dit) no diré sinó que aquesta iniciativa em sembla molt positiva i espero que molts altres grups s'hi afegeixin i crein un "pop"català original, tant com ho eren els neandertals.

El seu primer treball té un títol una mica monòton: Botó monocromàtic, que el podeu escoltar aquí. En principi no sembla que hi hagi res d'estrany en aquesta cançó "pop". No he acabat d'entendre bé la lletra. I per què no poden parlar obertament sobre neandertals? Segur que saltarien a la fama de seguida, com els va passar als Hotlegs amb el seu "Neanderthal man", allò si que era "pop" neandertal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada