dimarts, 6 de juliol de 2010

Bisons, cavalls, mamuts i... neandertals?


Quan pensem en el famós Encontre, el moment en què els moderns i neandertals es van trobar cara a cara, i que devia passar unes quantes vegades abans que aquests últims s'extingissin, sempre ens ve al cap la mateixa imatge: d'una banda, els sapientíssims: ben vestits, ben pentinats i tocant el tam-tam envoltats de la seva cova plena de magnífiques pintures d'escenes de caça, on ens hi trobem tot tipus de fauna prehistòrica, i de l'altra, és clar, els neandertals a punt d'extingir-se, amb el cap ple de polls, bruts, lletjos i lladres, perquè és clar, eren incapaços de fer art, encara que fos pintar una closca de cargol i penjar-se-la al coll.
Aquesta, és clar, és la versió oficial, la versió que apareix als documentals i llibres: envoltant l'Ayla del Clan de l'Ós i a la portada de La dansa del tigre hi podem veure aquest art tant pintoresc.
I és clar, queda molt bé dir: ah, mentre els neandertals s'extingien incapaços de treure's l'estupidesa de sobre, els meus avantpassats ja pintaven aquells meravellosos murals a les parets. Quantes vegades ho haurem sentit dir, això?

I quantes vegades ens hi haurem parat a pensar, sobre l'autenticitat d'aquestes paraules?
El que queda clar d'aquesta frase, és el missatge subliminal que hi ha al darrere: el que eren diferents, no es podien comparar. Mentre els uns encara estaven encaparrats amb aquelles llances de pedra, els altres era com si ja construïssin un coet per anar-se'n de vacances a la Lluna.
I, és clar, quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que tot això no és probablement res més que un altre mite al qual els moderns ens hi hem agafat ben fort per justificar la nostra originalitat (i superioritat?) enfront d'altres espècies d'homínids: les pintures són intocables, només les poden fer els moderns, els neandertals, mai.
Per començar a desmontar aquest mite, només cal fer una ullada a les dates d'aquestes magnífiques pintures, i adonar-se'n, que de promig, la seva edat queda al voltant dels 15.000 anys. Com que els últims neandertals van viure a Gibraltar en fa uns 30.000, la conclusió és clara: els neandertals van tenir tantes ocasions de veure pintar aquelles escenes com els moderns del 2010.
Les pintures més antigues datades fins són les de la cova francesa de Chauvet, en uns 30.000-32.000 anys, però aquestes dates han estat fortament qüestionades, perquè és clar, la gran majoria d'aquestes pintures tenen força menys de 20.000 anys, com és el cas d'Altamira (10-13.000 anys) de Lascaux (al voltant de 15.000), i del Pont de l'Arc (15.000). Encara que no es pugui descartar que els moderns de fa 30.000 anys fessin alguns gravats a les parets, sembla molt més segur afirmar que aquest art no va tenir el seu moment de màxima esplendor fins en fa 15.000.
Fora d'Europa, també hi ha més pintures, però en general solen tenir menys de 40.000 anys.

Per tant, aquesta creença que es representa contínuament a tots els Encontres sembla que no és res més que un mite. Això no vol dir que els moderns de fa 40.000 anys que es van trobar amb els neandertals no tinguessin art ni molt menys, sinó simplement que els graffitis encara no s'havien posat de moda.

Aquí hi ha un article d'un tal Pettit qüestionant l'edat donada a les magnífiques pintures de Chauvet perquè "són massa perfectes per ser d'una època tant llunyana". Jo no estic d'acord amb ell en aquesta frase tant darwinista i aplicada molt sovint i en tota la seva literalitat als neandertals; de totes maneres crec que aquesta cova s'hauria de datar millor, perquè resulta estrany que les altres del seu gènere siguin 15.000 anys més joves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada