Vocabulari de supervivència (II)

Vocabulari que cal conèixer per comprendre millor l'entorn dels neandertals, tant passat com present:
-Cro-magnon (cromanyó en català). Aquest nom, igual que passa amb els neandertals, prové del lloc on van ser trobats els primers exemplars, en aquest cas, a l'Abric du Cro-magnon, al sud-oest de França.
Cromanyó vol dir més o menys "humà modern que va habitar a Europa durant el paleolític, és a dir des de fa aproximadament 40.000 anys fins a uns 10.000". Els cromayons no formaven cap tipus de raça, com molts han volgut veure, sinó que eren d'allò més variats. Curiosament, també han patit certs atacs per part d'alguns moderns més aviat poc documentats (que no sabien de què parlaven), els quals van arribar a la conclusió que els cromanyons, igual que els seus contemporanis neandertals, tenien el front tirat cap enrere, eren molt peluts, caminaven mig geperuts, eren molt més alts i forts que la gent actual, i sobretot sobretot, eren masclistes. Res més allunyat de la realitat: els cromanyons ben vestits passarien completament desapercebuts pel carrer, perquè, de fet, no hi havia cap diferència perceptible entre ells i nosaltres. S'han volgut veure diferències significatives amb els neandertals, als quals, segons la versió "forta" del fora d'Àfrica van esborrar del mapa, i sobretot un pensament simbòlic altament desenvolupat, si bé aquestes diferències van ser enormement exagerades al segle passat, i ara és difícil desfer-se'n.
-Fora d'Àfrica: Teoria que té els seus orígens a la dècada dels 80, i que ve a dir més o menys el següent: un grup d'uns 4000 africans un bon dia van decidir abandonar el seu continent i extendre's per tot el món. Pel camí es devien trobar altres espècies d'homínids a les quals van tractar de diferent manera segons dues possibles versions:
-La versió "dura" ens explica que els van exterminar (detalls apart).
-La versió "toveta" ens ve a dir que encara que majoritàriament provinguem d'Àfrica, alguns d'aquells africans van intimar més del compte amb altres humans arcaics, com ara els neander.
Durant les últimes dècades, la genètica semblava donar suport incondicional a la versió "dura". Ara que hem avançat una mica, sabem que les coses no eren tant "dures" (o sí?).

-Modern (humà): Individu pertanyent a l'espècie H.sapiens sapiens (o H.sapiensxneanderthalensis, seguint la nomenclatura Hawkskiana).
Ets un modern si segueixes al peu de la regla les següents instruccions:
-Tens la barbeta pronunciada.
-El caparronet no és allargat com el dels neandertals, sinó rodonet i no té el bony occipital.
-Els arcs superciliars són poc marcats o absents.
-El narissó és petitó (comparat amb el neandertal) i els conductes nasals, estrets.
-El front és recte i més llarg que el dels neandertals, que tots sabem que el tenien "fugidís".
-La musculatura no és massa pronunciada (tret de quan es practica el culturisme o la boxa) i si no tens sobrepès se't nota la cintura.
-La boca és petita.
-L'ADNmt i el cromosoma Y revelen uns avantpassats africans i un temps de divergència proper als 600.000 anys respecte els seus corresponents neandertals.
-Chignon: Nom afectuós amb què es denomina el bony occipital dels neandertals. Aquest bony occipital sembla que no té equivalent en el registre fòssil modern.
-One-way gene flow: Model segons el qual es pot explicar per què nosaltres tenim ADN neandertal, però els neandertals en canvi no tenen ADN nostre. En Hawks ho té molt ben explicat al seu blog, ell creu que les neandertals no van incorporar gens nostres perquè s'estaven extingint, d'altres diuen que és perquè les neandertals analitzats són massa antics i que no hi havia africans prou aprop com per intercanviar gens, tot i que no ens enganyem: ningú no es posa d'acord i caldrà analitzar més neandertals per tal de validar o descartar aquest model.
-Cachiporra: Paraula que vaig sentir per primera vegada sortir de la boca de Carles Lalueza durant la seva conferència a la UAB i que descrivia el dibuixet d'un tal Kupka basat en els càlculs del famós Marcellin Boule. El que no s'entén és perquè Kupka el va dibuixar amb una cachiporra, i no amb una llança o sense res (que hauria estat més lògic).

-Patizambo: Paraula castellana sense equivalent directe al català. Continuem amb el dibuix d'en Kupka i les explicacions de la Boule-mania: els neandertals caminaven mig geperuts, i a més a més, coixos. Patizambo vol dir que no camina d'una manera "normal" sinó fent tentines, com quan algú va begut.
-Monstres: Nomenclatura utilitzada per alguns encuriosits amb els neandertals per explicar el fet que els europeus siguin tant neandertals com els asiàtics i els papues: segons aquest model, fa 80.000 anys, els africans van intercanviar certes parts íntimes amb els neandertals perquè no es veien *massa* diferents, mentre que en fa 40.000, quan van arribar a Europa, les coses van canviar, i els neandertals es van convertir en uns monstres dels quals calia defugir (o exterminar, en el pitjor dels casos). Siusplau, Green o Pääbo, o Lalueza, o qui sigui, m'és igual, però digueu alguna cosa aviattttt!!!!!!
-Marymacho: Sinònim de l'explicació que es fa sovint de les dones neandertals. Es diu que, en poques paraules, eren com un home (modern): eren tant fortes com un home, anaven a caçar bèsties gegants com els homes, no els feia por res, com els homes, tenien els ossos com un home, el front tirat cap enrere com un home, el nas més gros, com un home, fins i tot se'ns diu que als nostres ulls no ens semblarien gens atractives (OH, NO HI ESTIC PAS D'ACORD, QUE POTSER ACABO DE SORTIR DE L'ARMARI!?!).
-Soprano: Paper que feien els neandertals quan s'estaven a la cova en períodes d'abundor (rascant-se la panxa): els neandertals tenien una veu molt alta i musical, i a més a més, eren persones molt sensibles. Per tant, és plausible pensar que mentre eren a la cova o campament, feien servir els seus dots musicals per fer més alegre l'ambient en aquella època on encara no existia internet.

-Despentinats: És així com es presenten gairebé tots els neandertals: amb uns cabells que fan pena, de tant despentinats, deixats i enrastats que els tenen, sembla com si se'ls haguessin fregat amb paper de vidre. Els primats actuals, com ara els bonobos, ximpanzés i ja no diguem els moderns, tenen molta més cura dels seus cabells i aspecte personal.