dimecres, 21 de juliol de 2010

[QUÈ FORT!] Els bascos són els últims descendents de l'home de neandertal.

No m'he tornat boja, només he entrat en aquesta pàgina:
El NeanderBasc

Un minut de silenci abans de començar a llegir. No puc evitar que la vista se'm clavi damunt de dues paraules i mitja que apareixen al segon paràgraf de la pàgina:
"Robert J Sawyer". I aquí és quan em relaxo completament: ah! Però si és una broma! I potser de mal gust. O no? És possible que aquesta pàgina, amb un títol tant estrany i amb el nom d'aquest personatge que diu escriure "novel·les de ciència ficció" al qual van donar el premi Hugo de tant malament que ho va fer, em puguin fer riure una estona? Va, continuo llegint, que riure és molt sa per la salut.
Els primers paràgrafs parlen sobre l'ADNmt dels neandertals, un dels primers de desxifrats per l'equip d'en Pääbo. Res a dir.
Somric una mica quan veig que l'autor anomena "home country" (dels neandertals, se sobreentén) al País Basc.
Primera riallada: "Basque skulls tend to be built on a different pattern. In the early 1880s, a researcher reported "Someone gave me a Basque body and I dissected it, and I assert that the head was not built like that of other men".
Hem d'entendre, doncs, que els bascos no comparteixen el mateix orígen que la resta de la Humanitat. Perfecte, però, on és l'estudi que assenyala una especial afinitat entre els cranis neandertals i els cranis bascos? On? On?

Continuem, que ara pressento que vindrà el millor.
Un cop deixat de banda l'aspecte morfològic (que només incloïa el paràgraf que he copiat més amunt) l'autor passa a l'aspecte genètic; ens explica que el 55% dels bascos són del grup sanguini O i el 33% d'ells tenen Rh-, una de les freqüències més altes del món. I ara vindrà l'Enganxada, perquè jo suposo que tot això ho haurà d'enganxar d'alguna manera amb els neandertals. Doncs no, m'he equivocat. No ha vingut l'Enganxada, sinó la Inventada. És clar, els neandertals havien de ser per força Rh- i els africans moderns RH+. Això hauria creat una barrera que hauria dificultat els creuaments.
Ara fins i tot té una mica de sentit, si no fos perquè ningú no sap si els neandertals eren Rh+ o Rh-, i sembla que la majoria era del grup O. Però per què els bascos? Hi ha moltes poblacions que són majoritàriament del grup O, i de l'Rh- no n'hi ha cap evidència. En qualsevol cas, l'Rh+ va ser descobert en uns micos, anomenats Rhesus.
Fins aquí l'explicació genètica. Ara ve la lingüística (rialles).

"The structure of the Basque language is also very distinctive, it is said to contain only nouns, verbs, and suffixes"
No hi entenc massa, tinc entès que el basc és una llengua aglutinant (i n'hi ha moltes d'aquest mateix tipus). M'equivoco si em sembla que els coneixements lingüístics de qui va escriure això són gairebé nuls?
L'autor diu que el basc o èuscar és una llengua aïllada total i completament de totes les altres. Bé, fins aquí res a dir. Potser és una mica exagerat dir això, però és clar, ha de quedar ben aïllat per semblar neandertal, hem d'entendre. I ara suposo que haurà de venir alguna Enganxada: In the present scenario, Basque is the descendant of a spoken language originated by the N-people, independently of (and possibly at a much earlier time than) the languages of the S-people.
Aquí la tenim! És clar, els neandertals ja parlaven basc, fa més de 40.000 anys i abans de l'arribada dels moderns (rialles).
I la última frase per comentar: diu que segons les reconstruccions dels tractes vocals, els neandertals no podien pronunciar la vocal "i", i que aquesta vocal no apareix en la llengua basca. He corregut a investigar-ho i m'he trobat que el basc té 5 vocals: a e i o u. A més a més, no he trobat CAP estudi que apunti a una particular semblança entre els tractes vocals dels bascos i dels neandertals, ni molt menys que els neandertals parléssin llengües aglutinants.

L'autor torna a saltar al tema de la genètica. Afirma que hi ha estudiosos que consideren els bascos "diferents" genèticament dels seus veïns i de la resta d'europeus. No sé pas si això és cert, tinc entès que els últims estudis ho contradiuen, i que es tractaria més aviat d'una població molt aïllada de la resta i amb un alt grau de consanguinitat. En qualsevol cas, enlloc no es diu si aquestes diferències els fan més propers als neandertals o bé no hi tenen res a veure (rialles).

Acaba dient que els últims neandertals eren més semblants als moderns i que seria molt interessant investigar el genoma per veure si tot això el que diu és veritat (oi tant que sí!).

Conclusió: Una altra teoria tirada per terra. No s'aguanta per enlloc. Tot són suposicions, no hi ha CAP evidència que els bascos siguin més semblants als neandertals que la resta d'europeus, ni morfològicament, ni genèticament ni lingüísticament.
Mira que m'ha sabut greu tombar-lo, tant que m'ha fet riure! I encara me'n fa, quan he descobert que HI HA GENT QUE S'HO CREU!!!









10 comentaris:

  1. Es pseudociencia pura y dura: "BCW (Beyond Conventional Wisdom)".
    Yo creo que a esa clase de gentuza no hay que darles ni un poco de atención, pero bueno, si te sirve para echarte unas risas...

    ResponElimina
  2. jajajaja ja ho havia sentit varis cops fent broma, però mai que ho diguessin seriosament! Jo no he conegut mai cap basc amb cara de neandertal, però sí noies esveltes i amb nassarrons estrets i menuts.

    Certament no hi ha cap llengua actual que s'assembli al basc però sí hi ha molts topònims vascons als Pirineus i és possible que fa 3000 anys no fos una llengua aïllada, segurament ocupava una superfície molt major i limitava amb altres llengües com l'iber i d'altres que segurament pertanyien a la mateixa família lingüística que l'euskera.
    Per altra banda veiem que les llengües romàniques han evolucionat molt ràpid, segurament per l'absència dels mitjans de comunicació actuals, de l'ús habitual de l'escriptura i d'acadèmies encarregades de que s'escrigui correctament.

    Per tant és emocionant que el basc pugui tenir similituds amb les llengües que es parlaven al neolític o al paleolític superior a Europa ( abans que fossin substituïdes per les llengües Indoeuropees procedents de l'oest), però ves a saber en 40000 anys quant han variat aquestes llengües amb el pas de les generacions, amb l'aïllament geogràfic provocat per serralades i rius, amb les migracions i el contacte amb llengües i dialectes diferents.

    Segurament els mateixos neandertals en tota la àrea que ocupaven parlaven dialectes sinó llengües diferents. No podem saber si en el moment del contacte uns van arribar a aprendre la llengua dels altres i cóm van influir les d'uns en les dels altres, crec que es de suposar que sí...

    ResponElimina
  3. Sí, és clar, els neandertals segur que parlaven moltes llengües diferents, només cal mirar l'àrea en què van viure (tot Europa i un troç d'Àsia) i comptar quantes llengües diferents es parlen avui en dia en aquesta zona. M'atreveixo a dir que en són unes 1.000.
    En realitat el cas dels bascos no és tan estrany si tenim en compte que abans que els romans formessin el seu imperi, a la península es parlaven moltes llengües diferents i d'orígen desconegut, com per exemple l'íber (hi ha qui diu que s'assembla amb el basc, per tant també seria una llengua neandertal xD). El que va passar és que el territori on hi vivien els bascos, als romans no els devia interessar gaire i el van deixar mig oblidat, per això el basc ha sobreviscut fins als nostres dies.
    Les característiques de les llengües neandertals són un misteri. Hi ha qui diu que no tenien grmàtica, d'altres que només comptaven amb 3 vocals i fins i tot hi ha un antropòleg que diu que no parlaven, sinó que cantaven. Aviam si el genoma ens en pot dir alguna cosa més, que és un tema molt interessant.

    ResponElimina
  4. Son más especulaciones que hipótesis, pero creo que, de todas formas, la Europa actual no es un buen modelo para sugerir la diversidad linguística de una población del pleistoceno (digamos, Neandertal).

    En todo caso, yo tomaría, por ejemplo, un territorio del ártico de tamaño más o menos parecido (p.e. norte de Canadá, Alaska y N-E de Siberia) y vería cuantas lenguas se hablaban entre los cazadores-recolectores "puros" (lo que excluye a muchos pueblos indios americanos, sedentarios y productores) en el momento de llegar los europeos...

    Esta claro que tampoco es "lo mismo" que la Europa del Pleistoceno, pero en cuanto a modos de vida, ecosistema y densidad de población supongo que se parecería más.

    ResponElimina
  5. Si, el fet que fossin nòmades potser fa que s'aïllessin menys que els pobles sedentaris. Potser en determinades estacions les tribus d'una mateixa zona es trobaven en determinats llocs on abundava l'aliment i això evitava l'aïllament. El fet que tinguessin poca densitat de població potser però actuava en sentit contrari.

    Avuí precisament he estat en una breu xerrada sobre les capacitats cognitives dels primats i al parlar de la lateralitat han dit que primer s'associava el fet de que hi ha molts simis, sobretot homínids ( per tal com colpejaven les eines de pedra), dretans a que l'hemisferi esquerra del cervell està especialitzat en el llenguatge. Però després ens han dit que pels estudis dels fòssils havien esbrinat que la laringe de la majoria d'homínids, inclosos la dels neandertals, no era tant llarga i que per tant no podien tenir una riquesa de sons i articulacions com la nostra. Arribats a aquest punt han deixat de banda l'explicació de l'especialització dels hemisferis cerebrals i han conclòs que la lateralització és un fenomen que es donava degut a la realització de tasques complexes amb les dues mans.

    Jo m'he quedat una mica sobtat perquè dono per descomptat que els neandertals parlaven i no acabo d'entendre cóm i fins a quin punt demostren les proves fòssils els seus problemes per a generar sons ( tot i que tinc entès que els humans actuals ens diferenciem de la resta de mamífers terrestres pel control conscient de la respiració i per no tenir una epiglotis que separi el conducte respiratori del de l'aliment, pel que ens poden ennuegar).

    Però tot i que no poguessin generar tots els fonemes que generem nosaltres, si tenien les capacitats cerebrals necessàries no veig per què no podrien tenir llengua, podien fer servir molts fonemes que no requereixen de les cordes vocals, com els espetecs koisànids xD.

    Tanmateix això podria haver dificultat la comunicació entre neandertals i sapiens ( almenys podria haver evitat que els neandertals poguessin parlar bé la llengua sapiens).

    ResponElimina
  6. Jo crec que una prova irrefutable que els neandertals tenien un llenguatge oral, més que la genètica i la morfologia, és el seu entorn: els neandertals tallaven arbres, caçaven preses enormes, sabien fer foc, practicaven rituals funeraris, es decoraven el cos amb pigments, es feien vestits amb les pells dels animals, es construïen campaments a l'aire lliure, es curaven amb herbes medicinals, cuidaven els més desvalguts del grup, etc. Tot això implica planificació i cooperació amb altres individus, i per tant, una mena de llenguatge. Sense llenguatge, com s'ho farien per dir cap a quina direcció havia de caure l'arbre? O per decidir on acampar? I per parar una trampa a algun bisó? I ja ni en parlem dels aspectes més simbòlics.
    El tipus de llenguatge que feien servir, això ja es un altre tema. Hi ha moltíssimes llengües amb una gran varietat de sons i fonemes. Que els neandertals en tinguessin alguns i d'altres seus únics no fa que el seu llenguatge sigui sub-desenvolupat (una lingüista que va venir al meu institut ens va explicar no hi ha llengües subdesenvolupades, sinó que totes són iguals en complexitat).
    Els espetecs dels koisanids son interessants (diria que ja en vaig parlar en una entrada) hi ha qui diu que els primers humans moderns parlaven d'aquesta manera, i potser els homínids més antics també. En aquest cas els neandertals no necessitarien un aparell fonador gaire desenvolupat.
    L'intercanvi lingüistic neandertal-sapiens es tracta molt breuement al documental "Homo sapiens" de l'any 2005. És ben possible que tinguessin dificultats per articular alguns sons, però no crec que fossin tant importants com per no poder aprendre una altra llengua; el llengautge neandertal és un tema en el qual els antropòlegs no s'acaben de posar d'acord, ara bé, pel que he pogut veure, l'Antonio Rosas sembla que es decanta per la versió que diu que sí que podien parlar.

    ResponElimina
  7. Traté este tema en mi blog, con dos posts consecutivos: aqui y aqui.
    En el tema de la pronunciación y las dificultades, sólo puedo decir una cosa: cualquier occidental que haya intentado aprender árabe siendo ya adulto, sabe lo difícil que puede resultar aprender a pronunciar perfectamente otra lengua, pero eso no impide la comunicación.

    ResponElimina
  8. Francament, amb l'evidència que tenim del seu comportament, em sembla impossible poder afirmar que no parlaven. Com s'ho feien, per exemple, per dir si un animal o planta es trobava més aprop o més lluny i que calia anar-la a buscar? I per caçar un herbívor gegant? O per decidir que l'àrea de dormir havia d'estar situada a la part més protegida de la cova/campament? És que em sembla increïble. Fa poc vas parlar d'aquell campament a l'aire lliure, i a en un enllaç hi havia reconstruccions de com hauria estat.
    Sincerament, com s'ho haurien fet per saber quina forma i on s'havia de construïr el campament, sense uns coneixements previs? I com ho haurien transmès als altres del grup (per exemple, per dir-los "ei, que acampem aquí"). Calia anar a buscar vegetals per fer el llit, i reconstruïr una estacada al voltant seu per quedar més protegits, sense oblidar que hi havia d'haver una mena de "porta" per entrar-hi. És molt difícil d'imaginar com s'ho haurien fet sense tenir un llenguatge articulat (per exemple, empleant només els gestos o bé emetent crits).
    La gran majoria d'"entesos" sembla acceptar que tenien una mena de llenguatge. Ara bé, molts creuen que aquest llenguatge "potser no tenia la mateixa complexitat que els nostres i era més rudimentari". Ara bé, els lingüistes coincideixen plenament en què no hi ha llengües més rudimentàries que d'altres, i que afirmar això és ser racista. Per què no apliquen aquesta definició a les llengües neandertals? Que fessin servir alguns sons diferents, o que potser no comptessin amb tantes paraules com els llenguatges moderns no fa que parlin llengües rudimentàries. De ben segur que amb les seves llengües podien expressar els seus sentiments i transmetre coneixements, a part de moltes altres coses.
    Trenton Holliday i Carles Lalueza crec que opinen que les capacitats per parlar ja eren presents als avantpassats comuns de neandertals i moderns.

    ResponElimina
  9. Em reafirmo doncs en que l'aparell fonedor dels neandertals no justifica de cap manera que no tinguessin llenguatge. La capacitat cerebral i la complexitat de la seva cultura, molt similar a la dels sapiens paleolítics, són indicis de llenguatge, pel que s'hauria de recolzar aquest punt de vista mentre no hi hagi evidències en contra.

    Els ximpanzés ja poden comunicar algunes de les coses que has dit: decideixen el moment d'anar de caça i s'organitzen per a caçar en grup, també decideixen on dormir i fan jaços de plantes entrellaçades i aprenen de les mares quines plantes o quins recursos alimentaris explotar i cóm ( fins i tot les cabres aprenen a menjar el que mengen els líders, i res més, aprenent a discriminar les plantes verinoses). Les abelles també comuniquen en quina direcció i a quina distància es troben les flors sense tenir un llenguatge complex com el nostre.
    Els grans simis tenen la capacitat latent d'aprendre moltes paraules i construir frases en el llenguatge dels signes, alguns lloros també, inclús potser millor ( el famós cas de l'Àlex, a la wikipedia), fins i tot els "border collie" poden aprendre a reconèixer el nom de més de 300 objectes.
    Tenint en compte tot això es casi un insult insinuar que no tenien una capacitat per a un llenguatge tant desenvolupat com el nostre. Per a què va créixer el seu cervell si no va ser precisament per això, per fer més eficients les relacions socials amb una millor comunicació?

    ResponElimina
  10. Hi ha, a més, altres activitats complexes que són difícilment explicables sense llenguatge.
    Un exemple seria el braç dret de Shanidar 1. Aquest individu patia malformacions a tot el cos i era cec d'un ull. Tenia el braç dret atrofiat, i li van amputar mentre era viu, això fa 60.000 anys. Que jo sàpiga, les primeres amputacions que van practicar els humans moderns són del neolític.
    A més a més, els neandertals de Shanidar van haver-li de curar la ferida perquè no s'infectés i li provoqués la mort i cuidar-lo fins el dia de la seva mort.
    Una altra mostra de comportament complex és una cola d'enganxar feta a partir de resina de bedoll i descoberta a Alemanya, té 80.000 anys. La tècnica que feien servir encara no ha estat descoberta.
    Copio alguns comentaris interessants dels experts referents a la parla neandertal:
    Carles Lalueza: "La inferencia más plausible es que no sólo los neandertales, sino también los antepasados comunes de ambas especies, ya poseían lenguaje. Quizás se trata de un protolenguaje, pero claramente tiene que ser algo que representa una ventaja selectiva. Hubiera sido bonito que esta capacidad, que algunos perciben como tan elevada, sublime y extraordinaria, fuera exclusiva de nuestra especie, pero creo que no va a poder ser. Nuevamente, se trata de una concepción a priorística de lo que nosotros consideramos que tiene que ser exclusivo humano."

    Trenton Holliday (paleoantropòleg, parlant sobre la clonació): "I'm convinced that if one were to raise a Neanderthal in a modern human family he would function just like everybody else," says Trenton Holliday, a paleoanthropologist at Tulane University. "I have no reason to doubt he could speak and do all the things that modern humans do."

    ResponElimina