Com deia l'Einstein, en els temps que ens ha tocat viure, és més fàcil destruïr un àtom que un prejudici.
Els neandertals, pel seu compte no paren de donar-nos pistes del seu comportament complex i disciplinat. Aquesta vegada la cosa va de dents, o més ben dit, d'escuradents. No és pas la primera vegada que els neander ens sorprenen amb algun dels seus estris estrafolaris, bé aquesta no és pas la paraula, si tenim en compte que els escuradents han arribat fins a les cuines del segle XXI. Els NeanderEscuradents, excel·lents peces minúscules i primes de fusta que servien per netejar el forat que hi ha entre les dents de les possibles restes de menjar que hi quedaven enganxades, van ser descoberts per primer cop l'any 2007 en un jaciment anomenat Pinilla del Valle (Madrid). Per confirmar-vos que la cosa va de debò, només cal dir que qui ho va descobrir va ser el mateix Arsuaga, en analitzar dos molars d'un individu que va viure fa més de 60.000 anys.
I ara s'ha tornat a trobar l'evidència d'ús d'escuradents, concretament en un estudi alemany de dentadures neandertals, el qual conclou que les marques observades entre els forats de les dents no són casualitat. Ralph Schmitz, un arqueòleg que va protagonitzar el documental "El verdadero neandertal" ha fet les següents observacions: "algú hi va ficar (referint-se a l'espai entre els queixals) una cosa de fusta durant força temps". "La marca no dóna lloc a dubtes: sempre al mateix lloc, sempre en la mateixa direcció".
Un dels queixals analitzats comptava amb un forat de gairebé 7 mil·límetres, la qual cosa pot voler dir que el neandertal al qual pertanyia sentia una gran admiració per les boques netes.
Esperem que aquests estudis serveixin perquè els neandertals que surten als documentals no tornin a exhibir mai més aquelles fastigoses dents amb molsa, excel·lents per provocar el vòmit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada