divendres, 9 de juliol de 2010

Mites de 1-4% (I): al final la mida sí que importa!


Resulta curiós que amb les escasses dades disponibles sobre aquest 1-4% que la majoria de no-africans semblem compartir amb aquells bells i malauradament extingits neandertals, la gent ja comenci a descriure com va anar tot amb tants de detalls i seguretat que sembla talment com si s'haguessin ficat dins del calaix de l'escriptori d'en Nobita per viatjar enrere en el temps uns 80.000 anys de no res i fer una mica de safari al que es creu que va ser el lloc (o llocs?) físics de l'encreuament, és a dir, Mesopotàmia, el Sinaí, Qafzeh (on s'hi van trobar uns fòssils molt famosos de més de 90.000 anys), i alguna altra zona de per allà.
Un cop situats, alguns viatgers del temps han començat a formular teories que sense saber perquè, van començar com una opinió de no res equivalent a un gra de sorra i que durant aquests escassos dos mesos ha anat creixent i creixent fins a convertir-se en una muntanya, o si ho prefereiu, en un castell.
Aquest castell de teories ha començat a ser acceptat per tots aquells que han volgut comentar aquesta sensacional notícia i que per qualsevol motiu no s'han llegit l'article d'en Green o bé van una mica verds pel que fa a coneixements sobre evolució/genètica/comportament humà, etc i que malauradament sembla ser que representen una part important dels interessants en el tema. Comencem a desmontar mites:

-El flux va anar d'homes neandertals a dones modernes.
NO. Això no té perquè ser així. De fet és molt improbable, perquè en gairebé tots els contactes entre grups diferents el flux té lloc tant entre mascle d'un grup amb femelles de l'altre com a l'inrevés, o fins i tot, són els mascles els més atrevits. És més, no hi ha cap, CAP evidència que la cosa anés tal com diu aquesta versió. És cert que no tenim ADNmt neandertal que provindria de mares neandertals, PERÒ TAMPOC no tenim cromosomes Y neandertals, que provindrien de pares neandertals. Per tant, la genètica no sembla donar suport a aquest enunciat.
-Hi va haver UN aparellament o molt pocs.
Mai no sabrem quants aparellaments hi va haver. De totes maneres crec que és MOLT improbable que només en fóssin un o dos. Si aquest fos el cas, la població moderna hauria d'haver estat molt i molt petita (d'uns 40-50 individus). Sí que hi ha evidències que la població que va sortir d'Àfrica era petita, però les xifres que he vist parlen d'uns 4000 individus com a mínim, no de 40. És més, aquesta població segurament va créixer molt, i va estar en contacte durant forces milenis amb els neandertals, de manera que és molt difícil determinar quants aparellaments hi va haver en realitat. Sigui com sigui, és força segur que no en van ser ni un, ni dos ni tres.
-El 1-4% prova que hi havia barreres i una esteril·litat molt alta, perquè és un percentatge molt petit.
El cert és que no n'hi ha cap prova, d'aquestes barreres. És més, segons el seu genoma, els neandertals cauen dins del rang de la variabilitat humana. En paraules d'en Green, el genetista que va publicar un article sobre el genoma l'any 2006: la diversistat neandertal s'hauria de considerar dins del rang de la diversitat humana. Per tant, si tenim en compte que tots els humans del planeta es poden reproduir entre ells, siguin del color que siguin, llavors per què hauria de ser diferent amb els neandertals? Abans de la publicació dels resultats s'havien formulat moltes teories en contra de l'encreuament: que si els fills eren com mules, que si el cap neandertal era massa ample per passar per un canal de part modern, que si la incompatibilitat d'anticossos, etc. Ara que l'argument de les mules completament estèrils sembla que no funciona del tot bé, se n'estan començant a formular d'altres, com per exemple, que aparellar-se amb algú d'un altre grup/ètnia fos mal vist, però això ja no hi té res a veure, amb els híbrids estèrils.

Retornant al tema del sexe entre homes neandertals i dones modernes, aquí hi ha un blog amb una entrada titola-da "Sexe de Neandertal" molt divertida que proposa que els neandertals potser tenien una cara de simi que no se l'aguantaven, però en canvi un entrecuix que deixava tots els mascles moderns en ridícul, i com que és clar, al final resulta que la mida sí que importa, les modernetes no s'hi van poder resistir.
Sembla que l'autor del blog tampoc no va païr bé La guerre du Feu.

3 comentaris:

  1. Coincido contigo en todos los puntos que comentas.
    Otra cosa, la idea de que "la diversistat neandertal s'hauria de considerar dins del rang de la diversitat humana", a comparto al 100%. Pero en el artículo que enlazas, no hay ningún Noonan entre los firmantes. Pienso que puede ser errata, "Noonan" por "Ronan", o que el link se saltó a otro artículo, y tu te refieres al Noonan que estudia ADN de osos pleistocenos.

    ResponElimina
  2. Uo esteu insinuant que les hibridacions foren fruit de còpules extraparella que van tenir lloc d'amagat en la foresta i no han estat desvetlades fins ara, més de 50000 anys després, pels anàlisis genètics? Quin morbo!

    ResponElimina
  3. Millán: Cert, no ho va dir en Noonan, són paraules d'en Green, m'he confos perquè tots dos van publicar dos articles per separat el 2006 parlant del genoma.

    Adrià: primer de tot, benvingut!! Després, els que insinuen això de les còpules extraparella no som "nosaltres" si et refereixes a en Millán i a mi, sinó més aviat l'autor d'aquell blog. Crec que totes aquestes històries d'infidelitats i historietes Romeo-Julieta són fruit d'alguna gent amb molta imaginació (i morbositat), i no pas dels anàlisis de la seqüencia d'ADN, per tant tenen molt poca credibilitat.

    ResponElimina