dissabte, 24 de juliol de 2010

Reflexions sobre el NeanderClonatge


El mestre Hawks acaba de penjar un post molt interessant al seu blog titolat "Adopt a Neandertal" i que m'ha fet reflexionar una vegada més sobre aquest tema que a tots ens té més o menys intrigats.
Tots sabem que ara per ara, clonar un neandertal és impossible, i tots sabem també que la ciència avança a passos de gegant, i el que avui és impensable d'aquí 10 anys podria convertir-se en realitat.
Aquest seria el cas de la clonació de neandertals. Els experts, com ara Carles Lalueza, deixen la porta oberta a la pregunta de si en un futur no molt llunyà es disposarà de la tecnologia necessària per tornar-los a ressucitar. Dit d'una altra manera, els neandertals són únics i... repetibles.
Hawks ja ha deixat ben clar que ell està d'acord i li sembla molt interessant clonar teixits neandertals per estudiar-ne el funcionament i comprendre millor la nostra biologia i evolució.
Carles Lalueza també ens va fer saber que ben aviat (si és que no ha començat ja) experimentarà amb aquella llista de 78-83 gens únics del llinatge modern i que ens podrien donar claus del nostre "èxit".
Per aproximar-se experimentalment a la biologia neandertal, és clar, haurà d'emplear uns quants ratolinets de laboratori. Quins mesos que ens esperen! Jo només desitjo que el procés de neandertalització no els faci gaire mal, pobres bèsties.

Per altra banda, Hawks no es mostra partidari de clonar un neandertal sencer. Els motius són ben obvis i reals, per més mal que ens faci reconèixer-ho.

-Què en treuriem? Els neandertals són com qualsevol altre grup humà. Per què hauriem d'anar a buscar més humans, com si no en tinguéssim prous!?
-Quin tracte rebrien els neandertals en aquest món? Si tenim en compte el que han rebut i reben ara, no seria gens estrany que un cop clonats, anéssin directament a fer pujar les apostes d'un combat de boxa o bé en un circ. Això en el millor dels casos, perquè no ens enganyem: la diferència encara ens fa por.
-Hi hauria gent que segurament voldrà adoptar nens neandertals. Però quin sentit té adoptar un nen neandertal clonat i no qualsevol nen del tercer món? Per què hem d'anar a buscar nens neandertals, si n'hi ha milions que es moren de pobresa i necessiten l'ajut d'una família del primer món?
-Hi ha processos del desenvolupament humà que encara no els coneixem prou bé com per aventurar-nos a clonar un neandertal; per tant, durant el procés de clonatge, hi hauria riscos pel neandertal, tant de malformacions, com de mort durant el part o poques hores després. És justificable fer passar els neandertals per tot aquest calvari, només per satisfer la nostra curiositat?

Quin dilema, quan el cor et diu una cosa i la ment una altra. En aquest tema cal pensar amb el cap fred i fer ús de la raó. Qualsevol neandertalòfil respecta al màxim els neandertals i vol el millor per ells. I el millor per ells és que no els fem víctimes de la nostra curiositat i egoïsme i els deixem reposar tranquils.

(Però siusplau, encara que no poguem gaudir de la seva presència real, com a mínim que en poguem conèixer tantes coses com la ciència permeti, i que en surtin moltes pel·lícules, llibres i documentals de qualitat.)

13 comentaris:

  1. Yo no veo ninguna duda o dilema. De hecho, en general cuando veo la expresión "dilema ético" casi nunca pienso que hay dilema ético realmente. La ética suele ser clara. El dilema será económico, político... pero no ético.

    En el momento actual de nuestro conocimiento científico sabemos que, si se clona un neandertal, se clona a un ser humano.

    Como tal es pleno sujeto de derechos humanos.

    Hacerle cualquier cosa que no se le pudiera hacer legal y éticamente a un niño concebido de manera "biológica" sería ilegal y antiético, además de repugnante, aberrante, fascista, y/o una monstruosidad, dependiendo del caso.

    Eso es aplicable a cualquier clonación humana.

    En este punto, es importante insistir en la monstruosidad perversa que sería no considerar "humano" al neandertal, y por tanto no sujeto a "derechos humanos".

    Sería la excusa perfecta para que se "cambiaran" aquí y allá cuatro "cosillas" en el DNA humano de referencia, y se crearan "no-humanos" pero suficientemente cercanos...

    ...lo suficientemente lejanos para no considerlos PERSONAS y lo suficientemente cercanos para someterlos a todo tipo de "atrocidades útiles".

    El escenario, éticamente, no es diferente a de la esclavitud de las personas negras, el apartheid, u otras formas de racismo institucionalizado.

    ResponElimina
  2. És un tema que generarà molt de debat als propers anys.
    No hi ha cap dubte que els neandertals serien considerats un grup humà més per la gran majoria de persones, encara que hi hagi certs riscos (tots sabem que cada dia milers de persones pateixen agressions pel sol fet de ser d'un grup ètnic o d'un altre). El problema ve precisament a l'hora de justificar la seva clonació.
    És comprensible que volguem esbrinar com eren, i per tant clonem els seus teixits, experimentem en ratolins, etc. Tot això és beneficiós per nosaltres. Però quins avantatges n'obtendríem de clonar una persona sencera?
    És més, si tenim present que són éssers humans, creus que continua sent ètic clonar-los tenint en compte que hi ha risc? El nen neandertal tindria certs riscos de patir malalties, de morir prematurament (si la ciència no avança molt, però abans s'hauran de fer experiments amb altres primats), i a més a més naixeria de la panxa d'una mona. I qui el mantindria? Suposo que hauria de ser propietat d'algú, d'alguna empresa privada, i que alguna familia l'hauria de mantenir i cuidar. I quan fos gran, com se li explicaria qui eren i quan van viure els seus pares biològics?
    Tot això per què? Per fer experiments i atrocitats? No, ja hem dit que no, perquè eren humans. Exhibir-lo en algun museu? Suposo que tampoc. El nen neandertal clonat hauria de fer vida normal, com tots els altres nens del món (cosa difícil, si tenim en compte la quantitat de periodistes que el perseguirien, també antropòlegs, i gent encuriosida). Però llavors, si no és per "treure'n algun profit", quin sentit tindria fer passar per tot això a un nen neandertal? A algú li agradaria que el seu fill fos clonat a partir d'ADN fòssil, parit per una mona al cap de 9 mesos i criat entremig de científics i gent que el miraria com si fos un alienígena?
    Tampoc no és justificable l'aspecte estètic, el de "jo vull adoptar un nen neandertal perquè els trobo molt especials", de fet és insultant per tots els nens del tercer món que es moren de gana.

    ResponElimina
  3. Igual no me he explicado bien. O me "salté" una parte de la explicación.

    Desde un punto de vista ético, creo yo, sólo tendría sentido clonar seres humanos con fines reproductivos, para la supervivencia de las comunidades humanas, y si no existieran otras soluciones más eficaces.

    Dicho esto (en mi anterior mensaje lo di por supuesto y por eso no lo puse), y suponiendo que a pesar de todo, se clonara a un neandertal, entonces es cuando se aplica lo que explicaba arriba.

    Lo que quería decir, es que si alguien clonara a un neandertal, NO podría escurrirse de la ley diciendo que no es un ser humano, eso sería monstruoso.

    ResponElimina
  4. jejeje yo me temo que soy una persona poco ètica, mejor no me den a elegir

    de todos modos creo que por ahora ahun se puede investigar mucho sin necesidad de clonaciones, luego si con los ratones hay bastante para comprenderlos o puede escaparse algo importante

    ciertamente solo por curiosidad, para ver la cara que hacian o sus musculitos seria absurdo, sin poderse justificar científicamente

    si se considera una especie humana inferior tampoco la clonaria para regocijarnos de nuestra superioridad tampoco

    solamente si llega a la conclusión de que eran tan competentes e inteligentes como nosotros y sigue desconociendose el motivo de su extinción... vaya, no sé quan etico es ni digo que se deba hacer, pero podria ser interesante por lo que de cara al futuro no descartaria que se estudiase su importància y el modo mas correcto de hacerlo, anónimante quizás:

    lo que no he entendido es que deba hacerse en el vientre de un mono, si no se puede hacer en el de una mujer porque al cesaria no es ética, una aberración es hacerlo en el vientre de un mono...

    parto de lo que dijisteis que nuestras diferencias con los neandertales entran dentro de la variabilidad humana ...

    no sé

    dejo el tema en manos de los futuros expertos, y si no es necesario mejor

    ----------------------------


    Estais también en contra de la remota posibilidad de clonar mamuts o lobos marsupiales?

    ResponElimina
  5. Clonar els teixits dels neandertals per estudiar-los i entendre'ns millor a nosaltres mateixos sí que ens podria aportar beneficis.
    Clonar un neandertal sencer, no, o no ho acabo de veure. No es pot justificar fent servir aquell argument que va sortir a Juràssic Parc, de rescatar espècies extingides, perquè si volem ressucitar els neandertals, també s'haurien de clonar altres grups humans, com ara moltes tribus d'aborígens australians i indis americans que es van extingir quan hi van arribar els europeus (sense comptar la quantitat de cultures/ètnies que s'han extingit en els útlims 30.000 anys, ni tmapoc els homínids que van viure abans dels neandertals). A ningú no li ha passat pel cap, això.
    És més, els neandertals no estan completament extingits, encara que no en quedi gran cosa i els seus descendents no s'hi assemblin gens.
    Home a mi també em faria (molta) il·lusió veure'n un de veritat, jo seria la primera d'anar-lo a veure, només per poder parlar-hi una estona, comprovar si tenien la veu tant aguda com es diu, o el sentit de l'olfacte més desenvolupat que el nostre, si eren realment tant forts, quins colors de cabells i ulls tenien, etc.
    El que passa és que aquí no hem de pensar en nosaltres, sinó en ells. Crec que en un futur, com diu l'Adrià, tard o d'hora algú ho acabarà fent, encara que sigui en l'anonimat. Ja trobaran la manera de justificar-ho, encara que nosaltres no ho veiem.
    És més, un cop clonats, aquests neandertals serien propietat de l'empresa (el Max Planck, per exemple) i de ben segur que no portarien una vida gaire normal.

    "Estais también en contra de la remota posibilidad de clonar mamuts o lobos marsupiales?"

    És certament difícil decidir, aquí, perquè aquestes bèsties no són humanes. Quin tipus de vida portarien un cop clonats? Segurament els tancarien dins d'un parc prehistòric o museu perquè la gent els anés a veure. No, pensant en ells no em sembla correcte clonar-los, sinó que es poden estudiar fent ús només dels seus teixits. Ja sabem que, especialment en el cas d'animals, algun sonat els clonarà només per omplir-se les butxaques. En aquest món tard o d'hora tot s'acaba convertint en un negoci, fins i tot els neandertals (i sinó mireu aquell kit-estafa que acaben de treure per predir quin % de neandertal portes).
    Si ara ja fan això, no em vull ni imaginar què poden arribar a fer si s'arriben a clonar mai.

    ResponElimina
  6. Hola,

    Dada mi formación en biología, os daré mi punto de vista. Nunca cuentan es lo ineficaces que las técnicas actuales de clonación son bastante costosas e ineficaces. Si realmente se lograse (lo veo improbable, en tal caso sería humano neandertalizado porque desde el chimpancé hay mucha distancia), tendría un montón de problemas asociados:

    Fenómenos epigenéticos aberrantes (Kang, Lee and Hany , 2003; Tamashiro et al, 2002) como el fenotipo obeso observado en ratones clonados

    Envejecimiento prematuro (véase Dolly. telómeros acortados (un indicador de envejecimiento; con la edad, se van acortando hasta que la célula no puede replicar) consistente a la edad de donante de DNA, además de daños de telómeros en cultivo in vitro (las céluals se deterioran y envejecen al hacerlas crecer in vitro). (Shiels et al,1999)
    Artritis y Jaagsiekte (cáncer de pulmón) ¿Conexión muerte prematura y clonación? Esto es asunto de controversia pero se ah dado en algunos casos...

    Desarrollo de enfermedades debilitantes aunque todos los órganos aparecen estar bien formados al madurar (Jaenish y Wilmut, 2001; Kolata, 2000). Si, Wilmut consiguió su oveja después de cerca de 400 intentos fallidos. La mayoría se les moría al nacer, de ahí que se esperó a un año para presentarla "en sociedad" (imagínate el chasco que sería que se muriese a las dos semanas XD.

    En conclusión, no sólo no sería un neandertal de la época sino que acarrearía un montón de enfermedades asociadas, incluidas las relacionadas con retraso psicomotor grave (las aberraciones epigenéticas). ¿Realmente merece al pena? No se qué sacaríamos en claro, sinceramente...
    Hellen

    PD: Maria Llïsa, me gusta tu blog pero no entiendo ni una palabra. Siento cambiar el idioma, pero se que me entiendes por otros sitios donde te he visto comentar en español ;D Si te parece mal, puedes traducirlo, no se, espero que no moleste.

    ResponElimina
  7. Hola Elena, benvinguda!!
    Ja n'havia sentit dir alguna cosa dels problemes que patien els clons, com ara la Dolly. Amb la teva explicació queden ben clars els riscos que patiria un neandertal sotmès a aquest procediment.
    No sé quan trigarem a superar tots aquests problemes (malalties, mort prematura, etc), però jo suposo que n'hi ha per molt de temps (un parell de segles com a mínim).
    És per això, que si considerem els neandertals humans, no seria possible fer-los passar per tot això, i encara menys si no té una finalitat justificada i només ho fem per satisfer la nostra curiositat.
    "PD: Maria Llïsa, me gusta tu blog pero no entiendo ni una palabra. Siento cambiar el idioma, pero se que me entiendes por otros sitios donde te he visto comentar en español ;D Si te parece mal, puedes traducirlo, no se, espero que no moleste. "

    No hi ha cap problema, pots escriure en la llengua que vulguis. El castellà l'entenc perfectament, i si ja saps aquesta llengua o alguna altra com el francès suposo que amb una mica d'esforç es pot arribar a entendre un text en català, almenys aquesta és la meva experiència quan llegeixo blogs en italià o francès (com el d'en Roudier). De totes maneres, si no entens alguna cosa, diga-m'ho que t'ho traduiré ;)

    ResponElimina
  8. Si, si, sólo quería matizar que las técnicas de clonación (igual me repito y he dicho algo "obvio", ya te comenté que hago lo que puedo para seguirte), hoy por hoy, son una "cutrería" increíble, hasta hace unos años pensaba que eran un poco ineficaces pero no tanto (tuvo suerte Wilmut que le naciera Dolly) y significaría que muchos saldrían con problemas porque cada especie es distinta y, para ponerla a punto, un par de ellos saldrían mal. Para empezar, me parece muy difícil construir un genoma partiendo del chimpancé, ha habido muchos cambios estructurales en los cromosomas X e Y, aparte de que no tenemos ni idea de cuándo ni en qué medida se deben activar los genes en el desarrollo. La situación sería que nacerían muchos humanos modificados, hasta que por cruce selectivo, saliesen más "neandertalizados" (sin información, sólo se me ocurre ir insertando genes a partir de un genoma). Aunque se mejore mucho la técnica, hay cosas que no se saben, será cosa de probar y si nacen todos mal, pues es que algo no funciona y a repetir. Por lo de los problemas éticos, estoy de acuerdo, yo considero algo abominable (porque primero tendrían que hacerlo con humanos) pero seguro que no tardarán en aprovechar un vacío legal... como siempre.

    Por otro lado, veo un poco inviable que se use un chimpancé como "madre adoptiva", las condiciones no son del todo similares en un chimpancé y en un humano, el feto igual necesita mayor aporte sanguíneo y energético debido a que el sistema nervioso es el que más demanda aporte de energía. No se, es que si el "niño" al final logra salir adelante, no se sabrán si sus deficiencias cognitivas se deberán al desarrollo o a su condición de neandertal, el sistema nervioso es tan sensible a las más leves condiciones ambientales...

    Un saludo.

    ResponElimina
  9. -Utilitzaré un llenguatge més formal per a facilitar la comunicació
    -Utilizaré un lenguaje más formal para facilitar la comunicación.

    Carles Lalueza, un dels que participà al projecte genoma va venir a la meva universitat (UAB) a fer una conferència sobre el genoma, a finals de maig.
    Resulta que en acabar la conferència, un professor li va preguntar si els neandertals es podrien clonar.
    Carles Lalueza va respondre que "de moment" no, però que es podria aconseguir no clonant un neandertal directament, sinó "mesclant" l'ADN neandertal amb el d'un humà modern. L'experiment consistiria en substituir (com?) totes aquelles posicions (unes 1000) on l'humà modern diferia del neandertal per les corresponents seqüències neandertals. D'aquesta manera aconseguiriem un neandertal més o menys autèntic genèticament parlant. Aquest procediment suposo que s'hauria de realitzar abans de la fecundació, i posteriorment introduïr l'òvul dins d'una persona humana de sexe femení (preferiblement, abans que una mona). Evidentment aquest experiment seria difícil, però Carles Lalueza va insinuar que "podria aconseguir-se".
    Desgraciadament, els meus coneixements de genètica no són tant avançats com els teus, i no sé si el que va explicar Carles Lalueza és possible o no. Seria interessant saber la teva opinió sobre aquest procediment.

    Les barreres ètiques són enormes, però al futur segur que algú les acabarà saltant, és el que sempre passa.

    Dintre l'úter d'una persona humana, no crec que el neandertal experimentés problemes seriosos, perquè sinó els encreuaments de fa 50-80.000 anys no haurien tingut èxit. No crec que acabés amb retard mental en aquest cas.

    ResponElimina
  10. Claro, claro, pero estaríamos usando embriones humanos modificados implantados en un útero humano, eso si. No creo que hubiera problemas salvo para el nacimiento, pero bueno. Lo que decía que era complicado era a partir de chimpancé o similar e implantarlo en el mismo. Eso se hace con frecuencia en ratones lo de modificar posiciones pero "modificar humanos" bufff, ni te digo la que se montaría.

    Gracias por simplificarlo, me he enterado más o menos. XD

    ResponElimina
  11. Jejej ja vaig dir en l'anterior comentari que implantar el fetus en una chimpanzé em sembla estúpidissim, així com modificar el ADN chimpanzé enlloc de l'humà, quan els neanderthals són del nostre gènere sinó de la nostra mateixa espècie.

    Ja sé que si es fes d'alguna manera seria partint de l'ADN d'una espècie propera i modificant les zones que varïen ( Cóm? també m'ho vaig preguntar jo, però crec que els trets van per construir sintèticament els cromosomes, tal com va fer fa poc l'equip de'n Craig Venter quan van construir el genoma d'una cèl·lula. Aquesta seria el tipus d'eina que s'hauria de desenvolupar).

    I en l'anterior comentari parlava de l'ètica de clonar un neanderthal en el cas hipotètic en que es poguiessin burlar els problemes actuals de la clonació com el cas de les telomerasas i els problemes epigenètics. ESCLAR QUE ÉS POC ÈTIC CLONAR UN INDIVIDU MALALT I QUE ENVELLIRÀ PREMATURAMENT. Em referia en un cas futur en que la tècnica fós segura i garantís clons sans i amb totes les seves facultats ( tanmateix no entenc per què haurien de sortir obvesos :S).

    Certament té poc sentit clonar aborígens australians, o de Tasmània o on sigui, però en aquests tenim molta més idea de cóm eren físicament i també en coneixem més de la seva cultura que en el cas dels neanderthals ( malauradament això mai es podrà resoldre mitjançant la clonació).

    LA GRAN DESGRÀCIA ( i perdoneu que canviï de tema:P) és que no hi ha cap espècie gaire propera al llop de tasmània pel que en aquest cas seria molt més complicada la clonació. Però jo crec que èticament, en el cas d'aquests animals extingits a causa dels humans o no, clonar-los és donar-los una nova oportunitat:P. No crec que neixin i es queixin per haver tornat de nou a la vida i ens malaeixin ( ni tan sols en seran conscients de que han estat extingits durant tant de temps, no són prou intel·ligents per això, un avantatge de tenir un cervell petit es que no et pots fer palles mentals massa grans). Al cap i a la fí tots els organismes som màquines de supervivència i aquest és el seu propòsit primordial. La clonació seria un mecanisme nou per burlar la selecció natural, no ha passat mai però bé, la naturalesa mai s'ha hagut d'enfrontar a la enginyeria genètica abans ( i al cap i a la fí l'evolució i el canvi sí són processos naturals:))

    A algú pot semblar una aberració clonar espècies que han desaparegut per que també ha desaparegut el seu hàbitat, però pitjor és el que fem a tota hora que es destruir i degradar tots els ecosistemes que ens envolten. Justament retornar espècies deasparegudes, podria ser un motiu per impulsar la restauració ambiental, sobretot si són espècies emblemàtiques com els mamuts.

    ResponElimina
  12. Lo ideal seria restaurar-ne l'hàbitat i que puguin sobreviure en estat salvatge, però si no es pot ( potser pel canvi climàtic els mamuts no podrien sobreviure ni a Groenlandia) llavors es podria tenir una població en semicaptivitat ( zoo-safari): zoos ja no són ( o ho deixaran de ser ben aviat) gàbies de ciment i barrots de ferro, ara es treballa per a que estiguin en ambients naturalitzats on els animals es trobin amples ( amb terra, arbres i vegetació de veritat), actualment hi ha una disciplina a la que anomenen "enriquiment ambiental" que preté que els animals dels zoos i centres de cría en captivitat o rehabilitació tinguin estimulacions físiques i psicològiques, que hagin d'espavilar-se per trobar el menjar, que tinguin estructures on jugar, trencaclosques, etcètera... En fi, jo no crec que pateixin gaire en aquestes condicions.

    Estic parlant en tot moment del cas dels animals ( no humans) extints. Parlo només del mamut i del llop marsupial perquè són dels pocs casos dels quals encara tenim restes ben conservades de les quals es podria extreure ADN.

    I ho faria per simple curiositat sí, per una vegada enlloc de provocar la desaparició d'espècies es podria trevallar en l'augment de la diversitat. La diversitat biològica ja és per ella mateixa un recurs natural de molt valor i de molt lenta formació ( centenars de milers d'anys, molt més si parlem de famílies i ordres diferents) pel que no em sembla tant mala idea.

    Tanmateix com que no son sempre evidents ni immediats els beneficis que en podem treure i els humans a part de destructius també som animals curiosos i mancats d'entreteniments potser l'única sortida econòmica per la clonació podria ser el turisme i l'entreteniment, i a mi em semblen justificables. Jo pagaria abans per veure espècies extintes ( i d'altres no extingides també:P) que per caçar o pescar espèicies en poblacions que no se sostenen soles, o anar amb moto o quat pel camp. Pensant-ho bé també la indústria de la caça podria estar molt interessada en que existíssin poblacions d'enormes mamuts amb enormes ullals-trofeus. Qui sap si no seran els primers que intentaran la clonació, de pasta no ens en falta em sembla.

    ResponElimina
  13. Hi estic d'acord, que el benefici més gran de la clonació de neandertals i d'altres animals extingits seria econòmic. El primer que fos que construís un parc prehistòric amb totes aquestes espècies extingides es faria d'or. T'imagines poder visitar neandertals vivents caçant mamuts?

    Evidentment es podria augmentar la diversitat així (això suposant que les tècniques de clonació siguin segures, cosa que no crec que passi en almenys 100 anys, actualment els clons envelleixen molt joves i pateixen malalties degeneratives). Però cla tenir en comtpe que aquests animals no podrien sortir de dins el zoo. Seria una comunitat tancada, excpete si el zoo és un parc natural enorme, on hi poden interactuar amb altres espècies també extingides prèviament.

    I això tenint en compte que l'ecosistema artificial funcionés, sinó, els hauriem d'estar alimentant i controlant-ne la natalitat permanentment.

    Els neandertals suposen un altre problema: per què haurien de viure en un zoo, poguent viure perfectament en una ciutat i fer vida normal com qualsevol de nosaltres? Trobo poc humà tancar-los en un zoo, per més ben fet que sigui, perquè els neandertals tenien un cervell prou gran com per fer-se palles mentals, com dius xDD. Quin tipus de principis ètics permetrien tindre els neandertals tancats en un parc artificial perquè altres humans els visitin, i uns d'altres hi guanyin diners? Hi hauria defensors dels drets humans que protestarien, i tard o d'hora segur que els clons també demanarien poder fer vida normal, poder sortir del zoo i viure al carrer. Ja sé que de moment això sembla tret d'una pel·lícula de ciència ficció, però el cas és que no es pot dir que el comerç d'éssers humans està prohibit i alhora exhibir els neandertals com si fossin uns titelles.

    I també cal pensar que aquests neandertals estarien subordinats a l'amo del zoo o de les instal·lacions on visquessin. Serien propietat d'algú, no éssers humans lliures. I aquest algú els hauria de controlar i cuidar, tant bé com pogués, però per exemple, potser es veuria obligat a esterilitzar-los en cas que hi hagués un augment massa gran de la natalitat, i això no sé si és ètic.

    Hom podria pensar que no haurien de viure en un zoo. D'acord, seria més ètic deixar-los "lliures". Però en cas que es clonin 2.000 neandertals i es deixin "lliures" pensa que tard o d'hora serien assimilats per la població d'humans no neandertals, perquè es poden reproduir i tenir descendència fèrtil, i el seu rastre genètic desapareixeria amb el pas del temps. Llavors, quin sentit tindria haver-los creat? Augmentar el nº d'éssers humans? No, si ja en som prous! Veure'ls com eren per fora i com es comportaven? Satisfer la curiositat d'altres éssers humans?

    No ho sé, no li acabo de veure el sentit, encara que com ja he repetit no sé quantes vegades, ttinc molta curiositat per veure'n algun de veritat, encara que com ja va dir Trenton Holliday, no hi ha cap raó per pensar que un nen neandertal criat entre una família moderna no es comportaria o parlaria com qualsevol altre nen. I com va dir en Hawks: per què s'haurien d'adoptar nens neandertals, podent adoptar nens del tercer món que es moren de gana?

    ResponElimina