Mites de 1-4% (II): On és el meu bony occipital? Per què tinc tanta barbeta?

Més mites que corren per internet referits a l'1-4%:

-Un 1-4% és significatiu. Per tant, pot ser que els neandertals m'hagin deixat algun record (em palpo darrere el cap a veure si tinc el famós bony occipital, i no me'l trobo enlloc, què deu passar?!).
Passa que aquest 1-4% o bé té una funció desconeguda, o el que és més probable: no codifica per res.
A l'article oficial, A Draft Sequence of the Neandertal Genome, no hi he vist cap referència a les funcions d'aquests gens. Quan se'ls ha preguntat què poden significar i quines funcions tenen, totes les respostes dels genetistes que he investigat van pel mateix camí: "no ho sabem" "pot ser que siguin gens neutrals, sense cap funció". Només en una ocasió vaig veure un comentari que especulava que si havien arribat fins a nosaltres, és que devien tenir algun paper beneficiós, encara no descobert.
Per tant, de moment sembla que el més correcte és afirmar que a efectes pràctics som 100% africans. És només quan s'analitza detingudament el genoma dels euroasiàtics, quan es descobreixen aquestes seqüències compartides amb els neandertals. És frustrant reconèixer-ho, però tot allò de "som mig neandertals" és només pura filosofia, de moment.
-Van dir que cap dels africans analitzats no portaven ADN neandertal. Gens.
Això no és ben bé cert, perquè dins de l'Àfrica hi viuen molts grups humans. A més a més, els dos africans analitzats eren africans SUB-SAHARIANS. Ningú no ha analitzat els africans de l'est, ni els nord-africans. Aquests africans, encara que comparteixin continent amb els sub-saharians, podrien portar ADN neandertal, perquè de fet, almenys la majoria de nord-africans són molt més propers genèticament als europeus i asiàtics que no pas als Yoruba o San (els dos africans analitzats).

-Els aborígens australians porten més quantitat d'ADN neandertal.
No n'hi ha cap evidència. De fet, els papua-nova-guineans, que viuen relativament aprop seu, en porten la mateixa quantitat que els xinesos o francesos.
-Alguns caràcters exclusius dels europeus, com ara els cabells llisos o la pell clara podrien provenir dels neandertals.
(Tornar a llegir: Un 1-4% és significatiu. Per tant, pot ser que els neandertals m'hagin deixat algun record (em palpo darrere el cap a veure si tinc el famós bony occipital, i no me'l trobo, què deu passar?!).
La pell clara sembla ser que va aparèixer fa relativament poc (uns 6.000 anys), mentre que l'encreuament va tenir lloc en fa més de 50.000.

-El fet que els europeus portin la mateixa quantitat d'ADN neandertal prova que tots aquells fòssils europeus classificats com a híbrids són falsos, perquè no es van arribar a encreuar mai a Europa.
És un cop dur per multirregionalistes com en Trinkaus, cal reconèixer-ho. De totes maneres, caldrà investigar-ho més a fons, perquè els autors de l'estudi del genoma han proposat unes quantes explicacions:
-Que els europeus d'ara i els d'abans no siguin els mateixos. És a dir, que per qualsevol motiu, normalment una matança o assimilació, uns europeus que van arribar fa 6.000 anys es podrien haver carregat tots els europeus anteriors que podrien portar més quantitat d'ADN neandertal.
-Que aquests encreuaments no tinguessin impacte sobre el genoma: com que a l'Orient mitjà la població moderna hauria estat molt petita, un petit nombre de gens neandertals hauria deixat empremta si la població hagués crescut de cop, mentre que en una població molt més gran, uns quants encreuaments esporàdics no haurien deixat rastre.
-Que quan els primers moderns van arribar a Europa, ja no hi hagués neandertals. És el que proposen uns arqueòlegs de la UAB que van investigar la Cova Gran, i no van trobar cap indici d'interacció entre els dos grups. D'altra banda, Zilhäo creu que els últims neandertals van morir fa 37.000 anys, 5.000 anys abans del que es pensava. Si això és així, podria ser que el període de coexistència hagués estat molt curt o nul.