divendres, 2 de juliol de 2010

Per fi he practicat el sexe social, i com m'ha agradat!


Avui mateix he acabat l’última novel•la de l’Eudald Carbonell, que porta un títol ben provocatiu: el sexe social.
Amb el llibre es poden contestar moltes preguntes que ens fem tots: Els neandertals també s’enamoraven? Hi pot haver sexe sense amor? El sexe només serveix per tenir fills? És cert que el món cada cop es virtualitza “més”? Com pot afectar això al nostre futur com a espècie? Les dones prefereixen els homes sexys, o més aviat els que els diguin paraules amables i les tractin amb afecte?
Com tots sabem, el sexe ocupa tots i cada un dels nostres espais vitals. És present constantment a la nostra vida i a tot arreu, i el llibre de l’Eudald només fa una petitíssima introducció al paper que ha jugat en la nostra sociabilització com a espècie.
Però què és això de sociabiltizació? En sentir la paraula “sexe” seguida de “social” la primera imatge que em ve a la ment és allò que vulgarment anomenem orgia.
Però no, el sexe social és molt més que un grupet de gent despullada que ha decidit passar una estona gaudint dels plaers carnals. El sexe, present en les primeres etapes de l’evolució de la vida a la Terra, i que tenia com a primera finalitat assegurar la transmisió de gens a la descendència, sembla com si darrerament aquesta finalitat a l’ordre dels primats, i sobretot en els primats humans, l’haguem transformada talment que gairebé ha acabat adoptant un paper secundari. Ara el sexe (i sobretot al futur) tindrà molt poc a veure amb la reproducció i molt més amb la sociabilització.
El llibre m’ha semblat només una breu i refrescant introducció per a gent inexperta d’un tema com el sexe, del qual se’n podrien escriure enciclopèdies senceres.

Un petit defecte que possiblement hauran trobat alguns lectors es és que el llibre de l’Eudald no és massa sensual, per no dir gens.
Això no és ben bé cert; de totes maneres, queda clar que el nostre expert no ha volgut fer un autèntic manual sobre postures eròtiques, sinó una sèrie de minitemes repartits en capítols, molts dels quals no superen les dues pàgines i mitja, del rastre del sexe en l’ordre dels primats, el paper que podria arribar a tenir al futur i com tot plegat afectaria la nostra consciència d’espècie, perquè l’Eudald deixa bastant clar durant tot el llibre la seva moralitat: en realitzar qualsevol acte, hauriem de tenir a la ment tota l’espècie i assegurar-nos que és el millor per a tots i que no ha de perjudicar l’entorn. Unes paraules que poden semblar molt maques i plenes de maduresa intel•lectual, i és que com l’Eudald reconeix, ell escriu sobretot per fer reflexionar el lector.

Tornant al tema de la sensualitat, no és cert que es passi completament per alt. Hi ha un capítol magnífic, on l’Eudald transporta el lector dins d’una cova del paleolític superior, anomenada Pont de l’Arc, al sud de França, plena de dibuixets que alguns artistes van pintar i que conviden a l’acte sexual, com són vagines, animals ferotges copulant i tot plegat envoltat de les parets d’aquella profunda i màgica cova. Segons l’Eudald, en aquell forat és on hi perdien la virginitat els més joves del grup. Doncs si era així, quina enveja, ells sí que s’ho passaven bé, trobo que hem involucionat molt en aquest tema, però això ho deixo per un altre llibre de l’Eudald.
Deixant de banda les escasses pinzellades sobre estratègies reproductives en homínids anteriors a l’home modern, és una pena que els neandertals gairebé ni s’hi esmentin. Ja ho sabem que ells encara no pintaven vagines excitades a les parets de les coves, però bé que havien de tenir alguna mena de sexe social, també.

Un detall de més a més del llibre és que l’autor fa servir la seva família com a exemple de l’evolució que està patint el paper del sexe. Em vaig posar tant sentimental, quan vaig llegir que ell tenia la seva àvia mitificada! Tranquil Eudald, tots sabem que tu has heretat moltes coses d’aquesta meravellosa àvia que vas tenir, i que t’han convertit en un home mític.
El tema que més m’ha fet reflexionar personalment, és la visió futura. Actualment, com no és gens difícil comprovar, ens trobem en plena evolució sexual. La gent obté plaer sexual sense ni aixecar-se de la cadira de l’ordinador, o fent servir només un programet per mòbils que permet veure qualsevol dona en roba interior fent només un clic. I és clar, això només és el principi, el futur no es pot ni imaginar. Segons l’Eudald, en un futur el sexe, l’estimació i l’enamorament quedaran completament “dissociats” de la finalitat reproductora, i ja no caldrà que les dones es quedin prenyades, es farà ús extensiu de la reproducció in vitro i també... de la clonació!!!

Ara bé, jo crec que l’erra quan diu que el sexe virtual i l’ús de màquines per satisfer el nostre desig sexual serà el més comú, perquè desenvolupant mètodes per clonar, qui preferirà una màquina abans que un neandertal de carn i ossos!? Miri Eudald, amb els meus més humils pensaments, jo crec que al futur la gent estarà envoltada d’espècies que es van extingir al passat, i que els neandertals es passejaran per les passarel•les marcant els últims cànons de bellesa.
Resumint, és un llibre que pot semblar un pèl curt i introductori d’un tema molt interessant, el qual sempre estarà present i canviant en la nostra història com a espècie, explicat amb l’estil de l’Eudald: directe i ple de moralitat i consciència d’espècie. Un altre exemplar per afegir-lo a la col•lecció de llibres per a neandertalòfils.

4 comentaris:

  1. Algunas compañeras de mi institución, que trabajan en arqueología de género, se "quejan" de que Eudald haya descubierto la importancia del sexo -y los sexos- en la construcción de lo humano, sólo al final de su carrera. Pero en todo caso parece un trabajo muy interesante y accesible. A ver si lo traen a la biblioteca y puedo leerlo.

    ResponElimina
  2. jejeje suposo que deu ser complicat estudiar el sexe en el passat, té alguna hipòtesi l'Eudald Carbonell de per què l'ésser humà és el simi amb el penis més llarg?

    ResponElimina
  3. No, què va! De penis no en parla gens l'Eudald, en aquest sentit el llibre és molt soso, només parla de teories, comportament social i de tant en tant de vagines pintades en alguna cova fa més de 20.000 anys. Es veu que té el sentit del sexe força fossilitzat aquest home :P

    ResponElimina
  4. Recordo en un passatge que hi deia alguna cosa així com que els animals amb un dimorfisme sexual elevat no tenien els genitals tant deesenvolupats, perquè les femelles ja els veien més grans i "macos", mentre que en espècies amb dimorfisme sexual menys acsat, com els humans moderns, la mida dels genitals és més important per la femella. I després que diguin que la mida no importa.
    No ho sé, tot és molt confós...

    ResponElimina