Els Palomas... creien en el més enllà?

Detalls impressionants d'un enterrament impressionant, d'un també impressionant jaciment neandertal: el de la Sima de las Palomas, a Múrcia.



Fa poc més d'un any, Michael Walker ja va insinuar el més que possible simbolisme dels enterraments neandertals. Ara ens n'ha donat més detalls, del que podria ser una de les troballes més espectaculars de l'univers neandertal.

Primer de tot, les dates: 50.000 anys fa que van morir aquella neandertal jove, un nen petit i un adult, possiblement masculí. Van ser enterrats tots tres junts, però no pas sols: al seu voltant hi havia les seves eines i restes de menjar cuinat. A més a més, els investigadors creuen que l'enterrament va ser visitat més d'una vegada. És possible que els vinguessin a portar més menjar, un cop morts?

La posició dels esquelets -articulats, per cert- és una mica sospitosa pel que fa al simbolisme: tots tres tenen les mans alçades fins a la posició del cap, cosa que podria indicar algun tipus de ritual o creença religiosa.



Família?

Hi ha la possibilitat que els tres individus estiguin relacionats, però malauradament no es pot comprovar sense els anàlisis d'ADN, que no es podran realitzar perquè amb les altes temperatures de la regió qualsevol doble hèlix es deu haver degradat completament.

Bestiari?

També hi ha la possibilitat que aquest no sigui un cas d'enterrament, sinó que senzillament un grup de hienes hagués devorat aquest petit grup i haguessin quedat allà, o qualsevol altre accident, com ara que els hagués caigut un llamp a sobre. Els investigadors, però, creuen que aquest no és el cas.

Bestiari II

S'haguessin barallat amb animals o no, sí que és cert que unes potes de pantera s'han trobat molt aprop dels cossos. Una possibilitat molt interessant és que un neandertal tallés les potes d'una pantera i les posés al damunt dels cossos abans d'enterrar-los amb cert sentit ritual.



Lapidació?

Al damunt dels cossos s'hi han trobat moltes pedres. És ben possible que un cop col·locats els cossos dins del forat, els enterramorts i altres neandertals del clan els llancessin pedres a sobre per tapar-los.

Baixets

Dels tres esquelets enterrats, el més alt de tots no arribava a l'1,60. Aquests són els únics detalls que, a banda del sexe, ens ha revelat Walker.

L'opinió d'en Trinkaus:

El busca-i-troba híbrids ha dit -després d'investigar detingudament les restes, se sobreentén- que és molt possible que efectivament es tracti d'un enterrament, com n'hi ha tants altres de documentats en tot el domini neandertal.



Tot plegat fa que molta gent es pregunti si els neandertals tenien alguna creença en el més enllà; si potser les mans al cap i el menjar i eines trobats al voltant dels cossos significa que els del seu clan creien que els morts feien un viatge en un altre món -i per aquest motiu, necessitarien les eines i aliment-.


FONT:

http://news.discovery.com/archaeology/neanderthal-burial-ground-afterlife-110420.html

Compostos facials neandertals

Què és un compost facial? (traducció de l'anglès "facial composite") És, ni més ni menys que agafar tantes cares com vulguis, i amb un programet molt pràctic barrejar-les totes. Tant senzill com això.

Els facial composites ara s'han posat molt de moda per veure quines són les cares típiques de cada país/regió. Ho podreu comprovar si visiteu sovint qualsevol blog relacionat mínimament amb l'antropologia.

Ahir em vaig descarregar el programet -que afortunadament és gratuït, però només dura 30 dies si no pagues, o sigui que m'hauré d'afanyar- i vaig fer l'experiment amb unes quantes cares neandertals, femenines, masculines i infantils, i aquí hi tenim els resultats:



Cal tenir en compte que les imatges que he agafat no són pas les de neandertals reals - que com tots sabem, no n'hi ha-, sinó reconstruccions i algun dibuix que m'han semblat més o menys realistes, i també que el programa està dissenyat per barrejar cares humanes modernes, que com tots sabem, són força diferents.

L'educació britànica ara fa 14.700 anys

"Van matar els seus enemics amb les llances ben afilades, entre els quals s'hi trobava un nen de 3 anys, en van fer bistecs que seguidament van passar per la brasa -o no- i directes cap al seu estómac, sent abans mastegats i trinxats per les seves dents corcades i grogues.
Per matar dos pardals d'un tret, els van netejar els cranis ben nets, i els van fer servir de recipient. Tant útils eren aquells cranis que servien per tot: per posar-hi aigua, fruita, cereals, bolets, peixos, etc. El que fos; era una vaixella molt pràctica, marca Cheddar Gorge's, de 14,700 anys vella, com dirien els autòctons".



No és pas una escena protagonitzada per neandertals. Ni tampoc per tribus caníbals de l'Amazones o Melanèsia. No, no. Aquesta terrible pràctica sembla ser que formava part dels "bons modals" britànics de fa només 15.000 anys!

Els britànics actuals segurament es van escandalitzar quan ho van llegir per primera vegada, ells que de tant primmirats, ni s'atreveixen a donar-se la mà per por d'agafar els bacteris de l'altre. Potser és per oblidar aquest passat tant negre que els britànics avui en dia condueixen per l'esquerra, dissenyen aparells per netejar la boira de la seva ciutat principal i es gasten els diners en viatjar allà on saben que la cervesa està d'oferta.

A la localitat de Cheddar també hi van ser descobertes les restes del britànic de 9.000 anys vell més famós: l'home de Cheddar.



Aquest home segurament també va rebre l'educació ancestral britànica, però allò que el va fer realment famós ho deu als seus mitocondris fossilitzats. L'anàlisi d'aquests mitocondris no fa pas masses anys va revelar que l'home de Cheddar pertanyia a l'haplogrup U5a, i que alguns britànics actuals -i europeus en general- també porten. D'acord amb els molecular clocs, aquest haplogrup ja el portaven els primers europeus [EDITAT: els primers MODERNS europeus, només faltaria] i és aquí on Brian Sykes hi va ficar cullerada.

Sykes és un d'aquells personatges que, personalment, penjaria dalt d'un campanar. No només per buscar bessons neandertals en ple segle XX, sinó també per simplificar la prehistòria d'aquesta manera: segons ell i d'altres seguidors seus que també li farien companyia dalt del campanar, hi va haver dos tipus de gent a Europa: els "paleolítics" i els "grangers d'orient mitjà". Ningú no sap d'on surten aquestes categories, ni en què es basen. La única cosa que us puc assegurar és que el segon grup, no agrada. Per aquest motiu, i gràcies a l'U5a del nostre homenet, quedava pal·lès que els britànics eren descendents dels "primers" i no pas dels altres. Això segurament va fer oblidar per un moment als britànics del seu passat negre i els va fer sentir orgullosos d'aquells avantpassats que els havien llegat el present, per més caníbals i malvats que fossin.



Els estudis d'en Sykes han rebut crítiques, i ara jo encara n'afegiré una altra: COM és possible que algú pugui arribar a ser tant egocèntric, com per oblidar-se completament dels primers pobladors de les illes britàniques, aquells erectus que encara no dominaven el foc? Que potser no compten per tenir visera i no estar emparentats amb aquests amants del formatge fos? Doncs ves per on, aquells homínids van trepitjar les illes britàniques fa més de 900.000 anys, i mereixen cert respecte, oi Sykes?

Serbians

Quantes espècies del gènere Homo hi havia habitant Euràsia en el moment de l'arrivada dels africans? Quin era el grau de parentiu entre elles? De quina manera van contribuïr a les poblacions actuals? I... és possible que els límits geogràfics típicament neandertals s'hagin de retocar, senzillament perquè els fòssils que sempre hem cregut neandertals, realment no ho són?



Els Serbians -en paral·lel amb els Denisovans, l'espècie descoberta l'any 2010 i de la qual no n'havíem sentit a parlar mai abans- podrien fer l'aparició oficial l'any 2011.

Una mandíbula trobada a Mala Balanica (Sèrbia) i datada en -atenció amb les dates- 113 + 72 − 43 ka no sé molt bé com interpretar-les, però una cosa és força clara: la mandíbula té menys de 200.000 anys i pel lloc on ha estat trobada, sembla clar que hauria de ser (pre)neandertal, perquè Sèrbia, localitzada a l'Europa de l'est, queda dins del rang neandertal. Però no és pas això el que han revelat els anàlisis d'aquesta mandíbula.

BH-1, que és com ha estat batejada la mandíbula, mostra característiques molt arcaiques presents als homínids del paleolític inferior. Per aquest motiu, s'ha decidit classificar-ne l'homínid al qual anava incorporada com a archaic Homo sp. Això planteja un problema: hi ha molts Homo "archaic". La morfologia de la mandíbula sembla ser que a més a més d'arcaica, no acaba d'encaixar bé dins la categoria apodada "neandertal" tal com seria d'esperar per les dates i el lloc on s'ha trobat. I encara més: és possible que aquest archaic Homo sp, que de ben segur anava acompanyat dels seus companys de grup, hagués sobreviscut a la regió fins a dates ben recents, on haurien coexistit amb altres "morfologies" com ara la neandertal, que s'estava desenvolupant a l'extrem occidental d'Euràsia.



Per acabar, els autors creuen que aquesta regió seria molt interessant d'investigar per aclarir el complicat panorama que els archaic ens han deixat. A banda dels neandertals, és cert que hi podria haver hagut molts altres homínids contemporanis dels quals en desconeixem l'existència. No obstant això, sembla ser que els neandertals es van estendre fins a Sibèria, si hem de fer cas de l'ADNmt. I es posin com es posin els archaic amb les seves regions, tots sabem a hores d'ara com van acabar: aixafats per les sandàlies de pell dels primers homes anatòmicament moderns.


FONT:

A human mandible (BH-1) from the Pleistocene deposits of Mala Balanica cave (Sićevo Gorge, Niš, Serbia)

I el coeficient de difusió és de: 1.596 km2/any

No és la nova marca neandertal, ni tampoc el que triga una balena en recórrer de dalt a baix l'oceà atlàntic, ni tant sols la velocitat amb què es desplacen les partícules radioactives provinents de Fukushima 1. Es tracta, ni més ni menys, del ritme que portaven els moderns a mesura que anaven avançant i avançant d'est a oest d'Euràsia occidental, fins que finalment van arraconar els neandertals a la cova més meridional de la península ibèrica: la de Gorham.



Fent uns càlculs molt senzills podem mirar si realment aquesta velocitat era a pas de tortuga o a pas de guepard (o de neandertal). Només hem de passar els anys a dies per veure quants quilòmetres quadrats recorrien els nouvinguts, és a dir, hem de dividir 1596 entre 365 dies que té un any. El resultat és de 4,37 km quadrats per dia, que personalment em sembla molt. Això vol dir que els grups de HAM eren altament mòbils, i per descomptat, nòmades.

I amb què s'aguanta, tot això? Segons els autors, amb dades arqueològiques, la velocitat re-calibrata amb radiocarboni (??????????????????????) i d'altres, han considerat que el model proposat està ben establert, que vol dir creïble, perquè ha estimat tots els paràmetres arqueològics, incloent-hi les interaccions HAM-Neander, que es poden resumir en un coeficient.



Hi ha gent que sembla que tot ho vulgui reduïr a una fórmula matemàtica, fins i tot coses tant esotèriques com les picabaralles entre aquests dos grups humans. Estigui ben establert o no, aquest model ens resumeix molt bé el lema dels HAM: sense pressa i sense pausa.



FONT:

Diffusion coefficient of Modern Humans outcompeting Neanderthals

El mapa de l'home i la dona del fred als PPCC

Gràcies al llistat de jaciments que anaven incorporats a l'apèndix del llibre de la Gemma Aguilera, Una Humanitat Extingida (2009) he pogut elaborar aquest mapa:




Com es pot veure a simple vista (clic per engrandir), el mapa només inclou els jaciments dels PPCC (Països Catalans). Ben cert és que els neandertals no hi entenien de fronteres político-culturals, i encara menys si són de la nostra era, però el llistat que la Gemma dóna pels jaciments de la resta del món, malgrat ser interessant, m'ha semblat força inclomplert. En el cas dels PPCC crec que la llista de jaciments neandertals, una cinquantena, és força completa, però em costa molt de creure que en tota França només hi hagi uns 15-20 jaciments neandertals, o sigui que si hi ha algú que vulgui que li dibuixi el mapa de jaciments neandertals del seu país/regió, només cal que em dongui el llistat de jaciments complert. Com més mapes farem, més riurem!

De moment, 4 comentaris sobre la distribució dels neandertals als PPCC (deixant de banda les illes, que tots sabem que no destacaven precisament per ser bons mariners): les zones preferides eren les de muntanya, sí, però també la costa. Els campaments a la costa daurada i la banda sud-est del País Valencià s'amunteguen tots a la mateixa zona, que devia ser molt rica en... PETXINES!!!



*Me n'oblidava!! Si hi ha algun pro-sàpiens que té a mà una llista de jaciments aurinyacians o de l'Època de l'Extinció, agraïria molt que me la passés o em digués on trobar-la, així podriem comparar-los amb aquest, a veure si és cert que els HAM d'entrada eren molt més nombrosos, o bé les seves poblacions eren de mida similar a les neandertals, almenys d'entrada, tal com defensa l'amic Millán.

El cas més flagrant que ha viscut mai l'antropologia: Tutankamon

A l'espera de novetats neandertals que ben segur arribaran aviat, voldria dedicar uns instants insignificats de temps al jove faraó Tutankamon, perquè l'historial que porta, a més de 3.000 anys de la seva mort, és realment impressionant.

Tutankamon va néixer cap a l'any 1341 i va morir aproximadament l'any 1323. Sorpresos? NOOO! No és que la vida de Tutankamon pogués anar cap enrere, com els crancs, sinó que estem contant ABANS del naixement de l'Altíssim, el Messies, el TotPoderós, el 3 en 1, com en digueu, que va néixer a l'any 0. Per tant, tothom hi estarà d'acord en què el 1323 és més proper a l'any 0 que no pas el 1341.

El rei nen va començar a regnar a l'edat de 9 o 10 anys, i va regnar també uns 10 anys, al període que els egiptòlegs anomenen com a XVIII dinastia. Una de les decisions més importants que va prendre Tutankamon a la seva vida, va ser canviar-se el nom Tutanjatón, a Tutankamon. Tot això obeïa en un canvi en l'adoració dels déus. En tut va abandonar el culte a Atón i es va passar a Amon. Molt interessant.



Jo que em queixava dels prejudicis, politizacions, ideolitzacions, europeïsme, anorgàsmia i d'altres malalties que pateixen els neandertals, i resulta que tenim un cas sense cap comparatiu possible al món, i amb la ridícula edat de només 3.000 anys.

Una mica de biografia: el regnat de Tutankamon va ser insignificant, malgrat la tomba i la màscara d'or que li tapaven la cara. Fins i tot la vida d'aquells faraons neandertals d'El Sidrón, trobats a les seves respectives tombes, segur que va ser més significativa pels seus que la d'en Tutankamon.

El que ens interessa aquí és l'historial post-biogràfic del rei-nen, que és impressionant, és per caure de cul a terra i no aixecar-se.



Comencem per la causa de la mort.

Les causes de la mort del faraó Tutankamon són com les causes d'extinció neandertal: n'hi ha tantes, i de tants de gustos i colors, que és impossible incloure-les totes sense abans omplir desenes de volums enciclopèdics. Per tant, esmentaré les més conegudes, que s'han proposat recentment gràcies a l'anàlisi de múltiples aparells sofisticadíssims, com ara escàners, làsers, TACs, consoles, etc.

-Tutankamon va morir assassinat pel general de l'exèrcit egipci, un tal Horemheb: últim crit ionqui: després de descartar que la seva dona-germana no podia ser, l'avi tampoc i els criats tampoc, els ionquis van pensar que el general de l'exèrcit seria un candidat ideal. Motius? Desconeguts. Probablement caldria buscar-los dins d'un tanc de l'exèrcit... ionqui.

-Tutankamon va morir en caure d'un cavall i trencar-se la cama. Es va trencar el fèmur, se li va formar un coàgul que va pujar fins al cor, va tamponar l'artèria aorta i el rei va morir. Motius? una fractureta a la cama revelada pels escàners i gravats on s'hi veu el rei muntant cavalls i disparant fletxes.

-Tutankamon va morir a conseqüència de malària: el protozou responsable que es transmet pels mosquits (i com que abans no tenien mosquitera) s'ha trobat dins el que queda d'en Tut. La cosa va anar més o menys així: el protozou va pujar fins al cervell d'en Tut, i...

Motius? Anàlisis han revelat la presència del plasmodium a la sang i "cervell " del jove faraó.



Passem al tema de les relacions familiars:

Com a conclusió general: els anàlisis d'ADN NO HAN SERVIT PER RES. Continuem sense saber qui era el pare i la mare, les relacions familiars, si va tenir fills, etc. Tot són hipòtesis que es van canviant. Tutankamon ha canviat de pare unes quantes vegades. Ens movem entre dos possibles candidats: Akhenaton o Amenofis III. Un d'aquests candidats s'hauria casat amb una germana seva i el resultat hauria sigut Tutankhamon. Els germans són desconeguts: hi ha unes quantes germanes que en teoria Akh- o Ame- van tenir amb una altra dona o bé amb aquesta mateixa germana, i una d'aquestes nenes, que seria una mica més gran que Tut -les altres princeses reials van morir- es va casar amb el seu germanastre i van tenir un parell de fetus, un dels quals tenia uns 7 o 8 mesos, i l'altre 5 o 6, però segons uns anàlisis serien bessons, parits al mateix part, i fills d'en Tut. Nefertiti en principi està descartada com a mare. El millor de tot és Smenkhkare, una personalitat misteriosa i desconeguda que des de la seva tomba se n'en riu i maleeix la ciència dels violadors de tombes i cerca-recompenses. Ningú no sap qui és ni què hi pinta en la història. No se sap si és dona o home; hi ha qui diu que primer era una dona que es va "passar" a home en morir el faraó. D'altres diuen que era un amic molt íntim del faraó, que per cert, hauria tingut fills amb les seves filles de 12-13 anys, abans que una d'elles en tingués amb el seu germanastre (i després diuen que els neandertals eren unes bèsties inhumanes...).

Continuem amb les patologies: Tutankhamon va patir diverses patologies, que apareixen i desapareixen depenent de la temporada i l'investigador. Ara per ara diria que tenim la malària, el síndrome de Klinefelter (tutankhamon tindria un cromosoma X de més), el síndrome de Marfan, com el seu pare (teòricament, segons les estàtues), la malaltia de Kohler, que resultava en ossos trencadissos per manca d'irrigació sanguínia, una deformació del peu esquerre, l'espina bífida, escoliosi i llavi superior leporí. Però tranquils, perquè els primers anàlisis que recordo amb tota aquesta quincalleria van revelar que el rei "gaudia de bona salut".

Alçada: L'alçada del jove faraó es mou entre l'1,67 i l'1,80. Hi ha 13 centímetres de marge que podrien ser deguts, per exemple, a si els ionquis van prendre les mesures quan el rei estava dret o bé feia una reverència.



Amb totes aquestes patologies el que sorprèn és que ningú no hagi proposat que va morir senzillament perquè cap ésser humà és capaç de sobreviure amb una quantitat similar de transtorns els 19 anys que va aguantar en Tut.

Orígens: Els orígens de Tutankhamon són molt importants i generen debats molt fructuosos entre els dos bàndols principals: els qui defenses que Egipte estava poblada per "blancs", generalment d'orígen europeu, i els qui defensen que els egipcis eren tant negres com qualsevol congolià, generalment d'orígen africà. En funció d'aquests prejudicis i de l'investigador que "remena" les restes d'en Tut, els resultats, prou complicats de per sí, poden decantar-se cap a una banda o prendre el camí oposat. Fa poc es va revelar el llinatge del cromosoma Y Tutankamonià: R1b. Aquest lliantge és molt comú a Europa, però també es troba a l'Àfrica i Àsia occidental. Els resultats han quedat mig en discussió per possibles (més que possibles) manipulacions post-mortem.

Reconstruccions: L'anàlisi del crani d'en Tutankamon s'ha intentat utilitzar per reconstruïr-li el rostre -juntament amb els CT-ScanS- però és clar, aquí la part subjectiva hi juga un paper molt important. Si bé la majoria d'investigadors coincideixen en classificar en Tut dins la categoria "caucasoide nord-africà" el nas hi ha vegades que se n'escapa i sembla que miri el Serengueti per moments. Ho podreu comprovar amb les reconstruccions que se n'han fet:



Però heu vist quina quantitat de maquillatge que porta a sobre? Si sembla Lagar Velho!! Què voleu que us digui, ni l'una ni l'altra no m'acaben de convèncer, em quedo amb l'original, divertit, somrient, negre com el carbó, esquerdat i amb unes dents enooooormes.



*** Per si a algú li interessa, deixo un vídeo de la reconstrucció de la seva vida. Com a comentari només diré que me l'estava mirant la nit abans d'un dia d'examen que encara que no li importi a ningú... vaig suspendre.

http://www.youtube.com/watch?v=9d4sBm8Vsn4

[Extinció] El que ens faltava per veure: la mala sort.

Acompanyant una vintena d'hipòtesis sobre l'extinció neandertal, algunes de les quals semblaven extretes d'un llibre de ficció d'en J.W Sawyer, m'he trobat que encara en faltava una de força cridanera: les mutacions malignes.



De fet tampoc no és completament nova. Ja l'any 2008 l'anàlisi d'uns quants ADNmt neandertals va fer pensar als investigadors que mutacions malignes van ser afavorides per la consanguinitat neandertal, que devia ser força alta cap al final de l'espècie.

L'abstract de l'article, que porta un nom ben cridaner "Neanderthals may have drifted gently into oblivion" és el següent:

Our long-lost cousins may have simply been unlucky and wiped out by the random genetic lottery of sexual reproduction

Traducció:

Els nostres cosins de tota la vida simplement podrien haver tingut mala sort, i es van extingir per l'atzarosa loteria de la reproducció sexual.

Intepretació: Jo crec que amb això de "mala sort" es deuen referir als efectes de la consanguinitat, perquè sinó, no té sentit que els neandertals tinguessin mala sort en la reproducció sexual respecte els HAM.

Tot i així, continuo sense entendre res. Què vol dir aquesta frase? Els neandertals es van extingir simplement perquè el destí ho va voler així? Perquè el món els odiava? Això no ens diu res. El que cal és preguntar-nos què va causar aquesta elevada consanguinitat neandertal fa uns 30.000 anys, o encara millor, preguntar-nos quines dades empíriques fan pensar als autors que hi va haver una elevada consanguinitat, i que els neandertals es van extingir per mala sort.



Una altra teoria sense fonaments que quedarà arxivada al calaix de l'oblit. Sincerament, crec que s'hauria de començar a regular el tràfic d'articles referents a l'extinció neandertal, perquè un acaba amb la mateixa cara que després de veure curtmetratges rodants en hotels extremenys.

La-cançó-d'amor-de-l'últim-neandertal

He trobat aquesta parida per internet i he pensat que a algú molt avorrit li podria fer gràcia. A mi me n'ha fet molta, per exemple ara no puc parar de riure. L'acabo de copiar i enganxar al traductor del google, intentaré fer l'esforç de traduïr-la una mica millor, però no sé si podré perquè cada cop que hi poso la vista a sobre em pixo de riure:



Oh avantpassats! Si us plau, escolteu el meu clam.
He fet divuit estius.
Necessito una dona, però l'Evolució
Em va deixar en el fred. aaaaaaaaaaaah és boníssim!

Jo sóc l'últim home de Neandertal.
Tinc algunes amigues
Tenen un aspecte encantador, altres em diuen, però
Són l'Homo sapiens. yuuuuupiiiiii

M'agradaria conèixer a una noia com la mare
Amb una forma de patata rica.
Aquestes sapiens són esveltes;
No semblen estar gaire bones. ¬¬

Una dona per ser atractiva, ha de tenir
un front baix i sobresortit, crec jo
Però en aquests moments la moda femenina
són els fronts alts i plans.

la mandíbula inferior d'una dama s'ha d'enfonsar
Delicadament,
I a sota dels seus llavis, aquestes nenes tenen
Una punxeguda i espinosa "barbeta".

Un ou de banda deforma molt ?????
Que s'adapti a un crani femení.
Però les noies modernes tenen el cap tan rodonet
Com la lluna plena.

Quina desgràcia avantpassats meus! Ai,
La nostra espècie no sobreviurà.
Mai no em casaré, i jo sóc l'últim
Neanderthal viu.



I segons vostè, això és el que ens va fer guanyar la partida, doctor Arsuaga?

ADNmt de la Cova del Gegant

La mandíbula neandertal trobada a la Cova del Gegant a Sitges (Barna) va ser recentment analitzada com cal i datada en 53.200 anys. Aquesta mandíbula es sospitava que havia sigut part del que un dia va ser un neandertal perquè entre d'altres coses, no tenia barbeta, aquell tret tant característic dels moderns. Ara, però, se n'ha volgut analitzar l'ADNmt per estar-ne més segurs.



Tot i les mides més aviat curtes de la seqüència que se n'ha pogut extreure (52 parells de bases de no res), els anàlisis han estat possibles, i els resultats indiquen que les prediccions inicials anaven pel bon camí: efectivament, es tracta d'un neandertal normal i corrent, ben agermanat amb la dotzena o més de neandertals dels quals se n'ha seqüenciat l'ADNmt.

Tal com ja ens va explicar Lalueza al seu llibre "Genes de Neandertal" l'ADNmt neandertal porta unes quantes marques ben específiques que només es troben en el llinatge neander. Tampoc no és gens sorprenent que aquell sitgerenc de més de 50.000 anys fos neandertal de cap a peus, perquè els HAM encara estaven fent muntanyisme en algun indret d'Europa de l'est en aquestes dates. Ep, però encara no ho sabem tot, d'aquest individu! De fet, no en sabem res, per tant, crideu ben fort amb mi: NU-CLE-AR! NU-CLE-AR! NU-CLE-AR!


FONT:

http://www.springerlink.com/content/r75834m15j14t481/

L'últim neandertal sortirà a la gran pantalla, però només un moment.

A la comarca cacerenya de Las Hurdes s'hi ha filmat el que sembla una trama força interessant que té els neandertals com a protagonistes; concretament, l'últim neandertal. Us imagineu què passaria si avui sortiu a passejar pel bosc i us trobeu, així de casualitat, no un llop ni un mataparent, ni tampoc un porc senglar... sinó un neander?



Aquest petit film és l'última producció dirigida pel director i guionista Daniel Hernández Torrado, que no sé qui és, però en poso el nom per allò dels drets d'autor, i l'argument no pot ser més interessant: no, no hi pot haver res més interessant per un neandertalòfil o entregat a la prehistòria que trobar-se no només amb un neandertal, sinó amb l'últim neandertal. Això és precisament el que els passa a la parella protagonista: passejant per aquells paisatges estremenys tant verds, de cop i volta, descobreixen que l'últim neandertal encara és viu, i és clar, volen que surti a la tele.

Aquest cop, però, sigui per bé o per mal, serà un CURTmetratge de 10 minutets de res, no pas com l'últim atemptat contra els neandertals, allò d'Ao, el darrer pardal, i que a més a més de ser més dolent que ingerir mataparents, era un metratge LLARG, dels que duren.

El rodatge va durar unes 14 hores, i si la descripció que n'he fet us ha convençut, el podeu veure aquí: http://www.hospederiasytu.es/blog/2011/cortometraje-el-neandertal/



Que consti que estic intentant mirar-lo, i així que me'n faci una opinió, la comentaré. Els CURTmetratges, l'avantatge que tenen és precisament aquest: que si són nocius per la salut, sempre ho seran menys que els LLARGmetratges, exactament igual que menjar-se mig gram de mataparent sempre exposarà el depredador a danys menors que no pas si aquest se'n menja mig quilo de cop. Daniel, fes-ho millor que en Malaterre, siusplau!

La neandertalitat és una qüestió molt relativa?

Què o qui podriem definir com a neandertal? Què és el que ens ve a la ment quan sentim la paraula "neandertal"? Realment hi ha una frontera clara que separa tot allò que és neandertal de tot allò que no ho és? Aquestes són algunes preguntes que amb l'ajut del genoma neandertal segurament podriem contestar molt millor.



De moment, podriem dir que tenim un cert sentit força imprecís del que vol dir la paraula "neandertal": homínid de 2 potes i 2 braços, baixet, corpulent, sense barbeta, amb el nas gros, arcs superciliars marcats, parlava amb un llenguatge menys desenvolupat, tenia cert domini rudimentari sobre el foc, possiblement es cobria de pells però anava descalç, vivia en societats clarament misògines, infanticides i caníbales, i que es va acabar extingint perquè li faltaven les ***connexions necessàries al cervell per tenir una ment clarament moderna*** (Tattersall dixit).

Aquesta concepció és clarament imprecisa i falla en uns quants punts. Aquí ens detindrem en els morfològics, que són els que ens interessen, i ens poden indicar si els neandertals són una espècie diferent o no, aquella pregunta que ens hem fet sempre.

El següen estudi s'ha dedicat a analitzar una peça clau de l'anatomia neandertal per poder arribar a una aproximació de què vol dir ser neandertal: l'espatlla. Analitzant espatlles neandertals d'est a oest i de nord a sud i comparant-les amb les d'humans moderns i d'altres homínids, s'observa un patró que no és degut a l'activitat física sinó a l'especiació, que ja es veia a simple vista: els neandertals de l'oest eren més "neandertals" que els de l'est, és a dir, eren més fets i pastats a l'exemplar que tots definiríem com a clàssicament neandertal. En canvi els altres eren més progressius, menys clarament neandertals i propers a altres espècies no neandertals com ara els HAM.



Això suggereix que la neandertalitat és un procés gradual, i no pas abrupte: la neandertalitat hauria aparegut com a consequencia d'un procés de deriva genètica i especiació per distància. Els neandertals de l'est haurien estat més en contacte (sexual, se sobreentén) amb altres homínids com ara els HAM i la Senyora X, i en canvi els de l'oest haurien quedat més aïllats i això els hauria permès desenvolupar les seves faccions tant úniques i irrepetibles. En definitiva, l'estudi reforça l'especiació per distància, que no sé ben bé què vol dir, ni de quina manera respon a la pregunta de si erem la mateixa espècie o no.


Així doncs, podriem arribar a la conclusió que de neandertal no s'hi neix, sinó un que s'en fa amb temps i experiència.



FONT:

http://www.springerlink.com/content/q5231723vg1g6842/

Els queixals neandertals parlen

Mmmmmm un altre estudi que va de delícies culinàries neandertals! Quina gana que tinc, se'm fa la boca aigua només de pensar en aquelles herbetes ben especiades i la carn tendra passada pel foc.



Des de fa temps que se'ns ha anat repetint que menjaven només carn, i això hauria suposat un desavantatge enfront dels competidors africans, que se sobreentén que menjaven de *tot*. Fa poc ens van dir que no, que menjaven verduretes. En què quedem, doncs?

El present estudi ha analitzat els queixals neandertals i de sàpiens antics, i ha arribat a la conclusió que l'obtenció d'una dieta o una altra no va correlacionada amb l'espècie, sinó amb les condicions ecològiques de l'indret. Dit d'una manera més simple: fossin neandertals o humans moderns, menjaven el que l'entorn els proporcionava.

Com és d'esperar, hi ha diferències significatives entre els neandertals del nord d'Europa i de l'àrea mediterrània: els primers s'alimentaven principalment de carn que segurament obtenien caçant els grans herbívors, mentre que els segons tenien una dieta molt més variada i rica en vegetals, el mateix que s'observa amb els H.sapiens antics.



Totalment previsible, en la meva opinió. Un altre mite que cau per terra: el que ens diu que els neandertals es van extingir perquè tenien unes dietes molt monòtones degut a les limitacions (mentals, físiques i culturals) respecte els avançadíssims moderns.




Font:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21445243

Qafzeh 9: però, realment se'ls van trobar, allà?

Aquí hi ha un crani molt interessant d'una joveneta que va viure i morir a l'orient mitjà fa gairebé 100.000 anys. Es tracta de Qafzeh 9:



Aquest crani és interessant, perquè d'acord amb els anàlisis -i com podeu veure a simple vista- de neandertal en té més aviat poc (per no dir gens). Els seus companys de Qafzeh, entre els quals s'hi troba un nen que va ser enterrat amb ella, tampoc no semblen mostrar afinitats clares pels neander, almenys no pas més que qualsevol de nosaltres.

Qafzeh 9 mostra les faccions típiques d'una dona africana de l'oest, amb algunes particularitats arcaiques, com ara els arcs superciliars lleugerament marcats i cert prognatisme. Però com podeu veure en aquesta reconstrucció, la nostra noieta no s'hi assembla gens als neander. No té bony occipital, el cap arrodonit i no estirat, una mica de barbeta, etc.



En canvi, el crani contemporani d'Skhul V sí que mostra certes afinitats pels neandertals, però la cosa no és tant fàcil de resoldre: no tenim indicis de neandertals a l'orient mitjà fins fa 60.000 anys. Bé, sí, és cert que l'any 2005 s'hi van trobar algunes dents que apunten en la direcció neandertal -però també apuntaven la direcció moderna aquelles de 400.000 segons - i Tabun C1, una dona datada en 122.000 anys, que pel que sembla devia estar força sola, perquè tot plegat indica que els neandertals van arribar força després. Fins i tot és possible que els Skhul/Qafzeh s'haguessin extingit fa 80.000 anys amb la gran desgràcia de no haver vist mai cap cara neandertal somrient, com a conseqüència de l'aridesa de l'indret.

Alguns antropòlegs creuen que aquests Skhul/Qafzeh representen aquella branca que va passar pel Sud (Aràbia) en comptes de pel Nord, a l'hora d'abandonar l'Àfrica, i que no tenen cap relació especial amb els neandertals, només certes característiques arcaiques, ben normals per la seva edat.



Així doncs, en què quedem, es van veure les cares o no? El més normal seria pensar que sí, però amb la mitificació de l'orient mitjà com a lloc d'orígen d'Adam i Eva (a la Bíblia, almenys), l'ADN neandertal trobat en els massai i l'ambiguïtat del registre fòssil no puc evitar pensar que la dona de Tabun estava molt sola. Potser sí que ella és la nostra única re-re-re-re-re (x2000) besàvia neandertal que tenim tots plegats. Us ho imagineu? Seria impressionant!!

Grotte des Contrabandiers

Qui ho havia de dir, que la Grotte des Contrabandiers no estaria localitzada aprop de Lo Mostièr o La Ferràssia, sinó de Jebel Irhoud? Perquè de fet, seria el més normal. És un nom ben francès, de manera que aquesta cova s'hauria de trobar a les rodalies de París. Però la casualitat ha volgut que no fos així: la Grotte des Contrabandiers es troba ben bé a l'altra punta dels pilars d'Hèrcules, al costat del tòrrid Sàhara.



Un pot pensar que el francès és una llengua que no lliga massa bé amb aquestes calors desproporcionades, les túniques, els camells, el tràfic de dones i tota la pesca, però què hi farem, els homínids que hi van viure fa més de 100.000 anys no ens han deixat cassets o inscripcions amb el nom que ells donaven a la cova, de manera que el nom francès pot estar igual de malament que qualsevol altre.

100.000 anys. Aquesta és l'edat -molt aproximada, és clar, cent-mileni amunt, cent-mileni avall- que fa que hi va viure un nen de 7-8 anys d'edat. Aquest nen, val a dir, era com tots els altres: somrient, despert, amb imaginació, i envoltat per totes les llegendes i contes que els seus li havien explicat a l'hora d'anar a dormir.

No n'hagués conegut l'existència si no hagués estat per en Hawks. En Hawks va fer un parell de comentaris sobre aquests misteriosos hominids que van viure al nord d'Àfrica. El primer comentari no diu res, només que el registre fòssil que va de 160.000 fins a 40.000 anys podria ser qualsevol cosa, i que els nord-africans i eurasiàtics moderns no mostren afinitats clares per aquests misteriosos homínids. Sembla ser que l'expert Hawks també va força perdut en aquest tema. Paraules com ara "varia força amb el temps" "podria ser qualsevol cosa" i " no està clar, però" ens indica que l'antropòleg en qüestió va força perdut en aquests temes, cosa d'esperar.



El segon comentari d'en Hawks sobre aquests homínids el va fer quan va sortir aquell estudi dels nivells de diversitat dins l'Àfrica. La primera frase, destacada en negreta, parla per sí sola: Where's the Aterian? Es pregunta en Hawks. Com que els nivells de diversitat dels nord-africans són força reduïts se sobreentén que aquesta regió del món no va jugar un paper important en la Gènesi i l'Èxode.

No obstant les fallades de l'estudi, en Hawks diu que els partidaris de la plataforma nord-africana per conquerir el món haurien d'estar, si més no, nerviosos. Potser sí, però i els de l'escola Wolpoffiana? Aquests han estat dient que hi havia continuïtat al registre fòssil europeu des del temps dels neandertals, i no obstant això, ara sembla que tot s'ha enfonsat com un castell de sorra trepitjat per un T-rex. No haurien d'estar nerviosos, el nostre estimat Milford i el seu deixeble Hawks? No s'haurien d'haver pres unes quantes til·les amb anestèsia, ja?



I què coi hi té a veure tot això amb la Grotte? Doncs que l'any passat s'hi va trobar ni més ni menys que el crani i l'esquelet parcial d'aquest nen de 7-8 anys i que ha estat datat en 108.000 anys. I el millor de tot: gràcies als avenços tecnològics, ben aviat se'n podria extreure algun petit fragment de doble hèlix que ens donaria pistes de l'orígen i destí d'aquests homínids, que pel que diuen els anàlisis preliminars, semblen "membres arcaics de la nostra espècie", però l'estudi tot just acaba de començar, o sigui que aneu posant els geps en remull!



Fonts:

http://johnhawks.net/taxonomy/term/699
http://johnhawks.net/weblog/reviews/genomics/modern/henn-southern-africa-origins-2011.html
http://pierrettepierrot.blogspot.com/2011/03/sapientissims-el-fora-dafrica-perd-la.html

Un parell d'hibrids

Tothom es pregunta: quin aspecte tenien els híbrids d'humans moderns + neandertals o qualsevol altra espècie de brutes? Doncs bé, per anar tirant, aquí hi tenim un parell de dibuixos o aproximacions d'individus que es consideren ambigus d'acord amb alguns anàlisis de cranis de moderns antics, contemporanis i de neandertals, és a dir, que per una banda serien moderns, però per l'altra... podrien ser qualsevol cosa, possiblement neandertals:



Aquest és el llevantí Skhul 5, de 90,000 anys. Skhul 5 no se sap ben bé a quina espècie pertanyia. Sembla que mostra afinitats amb els humans moderns, com ara el cap arrodonit i no en forma de cogombre com el dels neander, i d'altra banda, uns arcs superciliars força marcats. Que no quedi per dir: el nas no m'agrada gens.



Aquest morenet d'aquí sobre és el marroquí Jebel Irhoud 1, un cas força problemàtic, també. N'hi ha qui diu que és un modern arcaic i d'altres que mostra afinitats amb els neandertals. L'anàlisi del crani suggereix que JI1 sembla ser més proper als neander que qualsevol de nosaltres.

Havia pensat en posar Lagar Velho 1, però és que la reconstrucció no m'agrada gens, sembla una figureta extreta d'un manga dirigit a públic pre-adolescent. Els Qafzeh sembla que són força moderns, per exemple el 9 se m'assembla una mica, és a dir, que de neandertal ho ha de ser més aviat poc, i els europeus de fa 35.000 anys tampoc no m'acaben de convèncer. Ja ho veieu, els híbrids van força escassos.

Voleu més vinyetes prehistòriques?

En aquest blog que manté un dibuixant francès de nom Eric Le Brun, en trobareu unes quantes, encara que a mi els crocmanyons em semblen massa moderns, què voleu que us digui. Ara bé, els seus arts "parietals" m'han semblat, si més no, interessants per fer-hi un cop d'ull.



http://elebrun.canalblog.com/

Hauré d'esbrinar qui és aquest Le Brun, sembla interessant el seu material. I si fos un segon Roudier? Quina enveja que em fan els francesos, sempre tant atents i orgullosos de la prehistòria!

Encreuaments extremadament infreqüents podrien explicar l'1-4%

Continuem amb els estudis sobre l'ADN neandertal, i especificament, l'ADN neandertal que es troba en (gairebé) tots nosaltres. Aquest cop, un estudi acabat de sortir a la llum, no ha analitzat pas la doble hèlix que codifica per la visera i l'absència de barbeta, sinó que s'ha dedicat a fer modelets per saber com va ser introduït aquest 1-4% que arrodonirem a 2% per comoditat, dins dels campaments dels africans que en aquells moments devien estar abandonant el seu continent bressol, per raons encara desconegudes.



Aquí hi podeu trobar el pdf amb l'estudi sencer i les figures: http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/1103/1103.4621v1.pdf

L'abstract diu el següent:

"Considering the recent experimental discovery of Green et al that present day non-Africans have 1 to 4% of their nuclear DNA of Neandertal origin, we propose here a model which is able to quantify the interbreeding events between the two subpopulations. The model consists of a solvable system of deterministic ordinary di erential equations containing as a stochastic ingredient a realization of the Wright-Fisher drift process. By simulating the model we are able to apply it to the interbreeding of African and Neandertal subpopulations and estimate the only parameter of the model, which is the number of individuals per generation exchanged between subpopulations. Our results indicate that the amount of Neandertal DNA in non-Africans can be explained with maximum probability by the exchange of a single pair of individuals between the subpopulations at each 77 generations, but larger exchange frequencies are also allowed with sizable probability."

La primera frase descol·loca tothom, i desencoratja qualsevol intenció d'entendre mínimament el model analitzat o directament d'estudiar matemàtiques, perquè és clar, diu el següent: "el model consisteix en un sistema resolvable d'equacions ordinàries determinístiques diferencials contenint com a un ingredient estocàstic una realitzacio del procés de deriva de Wright-Fisher."
???!?!?!?!?!?!??!?!?!?!?!?!?!?!?!??!



És la frase perfecta que us podeu memoritzar i dir, per exemple, quan us estan atracant. O quan us quedeu sense paraules. O si sou sonàmbuls. O si voleu fer la pilota al professor d'estadística. O fins i tot, estaria bé com a acudit, per què no? Sempre havia somniat inventar-me una frase que fes riure de veritat, un acudit que de tant bo, s'escapés com la pólvora per tot el planeta. Doncs bé, sembla que ja l'he trobat!

Com que ja heu vist que les matemàtiques no són el meu fort, passaré a explicar què proposa aquest acudit.

Parlant en termes relativo-determinístics dins la dimensió espai-temps, podríem afirmar que si el model és correcte, les coses van anar de la següent manera: un grapat d'africans es passejava tranquil·lament pel desert del Sinaí, ben orgullosos de les seves barbetes i nassirons afilats, quan van veure, a l'horitzó, una banda de lleons. Espantats, van córrer i córrer (...). No, no m'agrada. És millor utilitzar la versió Otzy, la que porta molt de Heavy Medal: uns quants individus foscos de pell van assaltar un campament neandertal per xutar-se 2 mones a la vora del foc. Aquesta escena de guerra es repetia cada 77 generacions (1 generació correspon més o menys al temps que trigaven un d'aquells humans en tenir un fill), que podien anar cap amunt, o cap avall. Si no us agrada, puc inventar-me també la versió Otzy Costo Full, aquesta relaxa molt: tenim un parell de campaments vivint cada un a la banda d'un riu, que de fora semblen molt semblants però per dins cada campament té les seves particularitats morfològiques, i que de tant en tant intercanvien coneixements, menjar, aigua... i dones, de manera que tots són feliços i es fumen uns bons porros per celebrar-ho.



El que és important aquí, és recordar els números: el 2 i el 77. Com podeu notar, aquests números no tenen res d'especial excepte que són primaris: només es poden dividir entre 1 i entre ells mateixos. Un intercanvi de 2 individus cada 77 generacions, fa entre 45.000 i 80.000 anys hem de suposar que és relativament infreqüent, però com diu el mateix estudi, uns intercanvis més grans (és a dir, de més de 2 goril·lots cap a una o altra direcció) també es podrien ajustar bé al model-acudit.

Perfecte. I això què ens diu exactament? No massa cosa. Només que potser eren molt pocs i els era difícil trobar-se, o bé que quan es veien les cares, fugien esperitats de tant lletjos que es trobaven. El model tampoc no explica per què els neandertals de fa 38.000 anys no semblen portar cap rastre d'ADN d'humà modern, ni per què només es van encreuar en un lloc i temps concrets.

Neander Mara: tots som neandertals... a la nostra manera.

Us informo (per si encara no ho sabeu) que en Hawks està remenant l'ADN neandertal des de fa temps, no pas amb les mans, sinó amb programes molt complexos d'ordinador; ara que ja tenim la salsitxa al forn, és a dir, el Frankenstein desoxirribonucleòtid neandertal (perquè prové d'uns quants neandertals) podem fer comparacions.



I això és exactament el que ha fet en Hawks, perquè volia veure si hi havia diferències en la procedència de l'ADN neandertal entre els no-subsaharians, una pregunta que ens hem fet tots des del primer moment, i que n'estàvem esperant impacientment la resposta.

Dels 23 parells que en tenim, tant nosaltres com els neandertals, Hawks s'ha centrat en el cromosoma X, un dels sexuals. Com sabem, aquest cromosoma ja va aportar fa poc evidència d'un orígen neandertal per l'haplotip B006.

Hawks ha "agafat" el cromosoma X d'un xinès d'ètnia Han, un CEU (americà d'orígen europeu) i els ha comparat amb el cromosoma X neandertal. Fent uns quants clics a l'ordinador, ens podem centrar en aquelles regions dle cromosoma X que semblen ser d'orígen neandertal, tant en els CEU com en els Han, i fer un gràfic en 3D, a veure si totes són del mateix orígen o no (per entre-ho millor, cliqueu a l'enllaç de la seva pàgina web: http://johnhawks.net/weblog/reviews/neandertals/neandertal_dna/europe-china-neandertal-comparisons-2011.html )

Els resultats indiquen que... és a dir, que indiquen.... direm que indiquen, atenció... estic a punt de dir que indiquen que... NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO no provenen tots del mateix orígen!! Els fragments neandertals dels CEU i dels Han varien considerablement, encara que és remarcable el fet que en tinguin la mateixa quantitat (un 2,5%).

Al gràfic s'hi observa que hi ha una part important de fragments del CEU que no es troben en els Han, i al revés: hi ha fragments en els Han que no es troben en els CEU. Una petita part es troba tant en l'un com en l'altre. Hi ha uns pocs fragments d'orígen neandertal que són molt comuns en una i/o l'altra població, i en canvi un nombre més important que es troben en freqüències molt baixes.



Quina és la interpretació de tot plegat? Doncs ben previsible: els Han i els CEU es van separar poc després que els seus avantpassats comuns haguessin incorporat una petita porció d'ADN neandertal i a cada part del món s'hi van seleccionar uns fragments diferents, per una simple qüestió d'atzar: en ser les poblacions tant petites, això afavoria la pèrdua de diversitat. Així, en els Han es van perdre alguns fragments que s'han preservat en europeus, i vice-versa. És interessant pensar que potser amb els CEU i els Han encara no hem descobert tots els fragments neandertals: per què el mestre Hawks no hi ha incoporat més poblacions humanes al seu anàlisi?

Hawks acaba l'article volent-nos inquietar encara més: aquest patró s'observarà en tots els cromosomes, o com diu ell... hi trobarem quelcom de més interessant?

Altres explicacions per aquest patró s'han proposat: per exemple, que els Han i els CEU adquirissin aquests fragments de dues poblacions neandertals diferents, però és molt improbable, i amb el que s'assumeix per defecte podem explicar-ho perfectament.



El petit defecte de l'estudi d'en Hawks, és a dir, no haver incoporat més poblacions humanes, ha estat parcialment resolt per en dienekes. De tota la parrafada que n'ha escrit al respecte, la única cosa que puc dir és que cada dia que passa, perd més credibilitat, aquest blocaire grec tant famós. Com que de les conclusions se'n pot aprofitar poca cosa (no penso fer-li publicitat, per més petita que sigui, si voleu llegir el seu escrit, busqueu-lo vosaltres mateixos ;)) ens fixarem en les dades: les dades sí que ho són d'interessants, i és que si dienekes té un avantatge, aquest és que sap fer anar programets informàtics d'última hora.

Una de les poblacions comparades han estat els Massai Mara, aquells esbeltíssims pastors de l'est d'Àfrica que van amb túniques vermelles i que protagonitzen totes les pel·lícules conjuntament amb la seva concubina alemanya/belga/americana/francesa. Segons l'anàlisi d'en dienekes, els Massai també porten ADN neandertal, i a més a més, semblen compartir certs fragments amb els Han que no es troben en les poblacions d'Europa ni de l'oest d'Àsia (unes 5, però per ell ja són suficients i conclusives). Tampoc no sabem si els Massai porten fragments d'orígen exclusivament europeu, una altra dedicadesa d'aquest descendent d'en Sòcrates.

Ja sabíem que els africans de l'est portaven una mica d'ADN neandertal, la pregunta és: d'on prové aquest ADN neandertal? Mirant el seu ADN mt i cromosoma Y, es veu clarament que no tots els seus llinatges són d'orígen sub-saharià. Per exemple, l'haplogrup M1 de l'ADN mt és força comú entre els massai, i podria provenir del nord-oest d'Àfrica, on s'hi han trobat els llinatges més antics. Altres haplogrups, com ara l'E1b1b1, es troben també al nord d'Àfrica i a l'oest d'Àsia. Tot plegat suggereix que els neandertals van ser trobats en una d'aquestes regions (nord d'Àfrica o oest d'Àsia) i una d'aquestes branques va passar als Massai. El problema és que encara no sabem ni quan, ni per on.



Així doncs, per més increïble que sembli, aquells figurins d'1,80 més negres que el carbó també porten la seva fracció neandertal, i per tant, els hem de donar la benvinguda al club!



PD: Estigueu atents al blog d'en Hawks, durant les properes setmanes poden sortir més fragments neandertals a la llum!