Aquesta mandíbula m'és completament desconeguda, em pensava que de mandíbules neandertals catalanes només n'hi havia una, la de Banyoles (i encara era d'un neandertal renegat), és una notícia gratificant poder-ne afegir una més a una llista més aviat escassa.
La mandíbula ha estat datada gràcies a "un nou sistema de datació" que es basa en el nivell d'urani absorbit per l'os, i que està en fase de prova a la University de Bristol, que ha donat una xifra de 53.000 anys, l'època de màxima esplendor de la indústria musteriana.
Aquesta mandíbula va ser trobada als anys 50, però fins ara no se sabia amb exactitud quan va viure l'homínid a la qual pertanyia, fins que uns antropòlegs de la UB l'han "redescobert".
Fins ara es donaven dates d'entre 40.000 i 100.000 anys, més o menys com en el cas de la de Banyoles, finalment datada en 60.000 anys.
La mandíbula en qüestió va ser trobada en un jaciment anomenat Cova Gegant de Sitges, que m'hauria de sonar, perquè presenta activitat neandertal en dos períodes diferents.
Aquesta mandíbula juntament amb restes d'animalons com ara tortugues, rinoceronts, mamuts, linx, etc (el menú neandertal és molt ampli i variat) trobats en jaciments de la rodalia ajudarà a conèixer les dinàmiques poblacionals dels neandertals que van habitar a l'àrea actual de Barcelona, i és que segons els autors, fa més de 50.000 anys aquest territori era un "espai de caça per excel·lència".
Les mandíbules són interessants, però no hi ha res millor que un esquelet sencer, o com a mínim un crani. Aviam si Capellades ens sorprèn!
Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada