KebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebara

Situada al Mont Carmel, a Israel, la cova de Kebara és una de les més conegudes arreu del món, gràcies al neandertal desdentat, apodat Moshe, que s'hi va trobar (entre d'altres). Tant coneguda, que fins i tot Jean M. Auel, l'escriptora que es dedica a omplir fulls amb historietes pornogràfiques situades a la prehistòria cada matinada, es va veure obligada a visitar per poder-se inspirar a l'hora d'escriure uns totxos que han ocupat 3/4 parts de la seva vida. Pobre Moshe...



Deu ser impressionant poder contemplar una cova com la de Kebara, però hauriem de poder explicar per què. Què és el que fa que sigui un lloc tant emblemàtic del tema neandertal? Potser no ho podrem respondre mai. De moment, però, anem per les dates, imprescindibles per situar-nos al context correcte. Les datacions de la cova de Kebara són molt importants per entendre la transició (ho sento Millán) del paleolític mitjà al superior. Parlant sense embuts: quan van arribar els HAM a la cova de Kebara, i van (escenes de rara violència suprimides de l'entrada) els neandertals.

Pel que fa als mètodes clàssics de datació, com poden ser el C14, la termoluminiscència o la resonància electrònica d'espin (ESR) cal puntualitzar que no ens serveixen. El C14, per exemple, comença a fer el boig quan sobrepassem els 40.000 anys. Per tant, els autors s'han vist obligats a utilitzar un altre sistema per datar les mostres. És un sistema, que jo anomenaria mut, pel simple fet que no se'n pot revelar ni el nom. Parlant clar: sóc incapaç d'entendre quina altra tècnica nova han desevolupat per ells mateixos.



La única cosa que he entès, és que han obtingut una suite (dient-ho a la melliana) de datacions del carboni estratificat, purificat prèviament del charcoal "fresc" de la cova. (espero que s'hagi entès alguna cosa).

Passem als numerets: la transició ha estat datada entre 46-47.000 i 48-49.000 anys abans del present. Si aquestes dates són correctes, això voldria dir que, no només va ser relativament recent (abans ens pensàvem que va tenir lloc fa ben bé 60.000 anys), sinó que el període de possible coexistència entre les dues humanitats va ser molt breu, de pocs milenis. A partir dels 46.000 anys, ja no trobem neandertals a Kebara (sanglots) i el que hi trobem són les indústries Amhàriques, associades als HAM i al seu paleolític "superior".



És clar que tot això podria estar malament. Els autors ja han avisat que caldria examinar les dates, sobretot les del marge superior, perquè podrien ser força més antigues. En cas que fóssin més o menys correctes, això potser voldria dir que la penetració dolorosa dels HAM per tot el domini neandertal va ser força posterior i molt més ràpida del que es pensa. Esperem impacientment les opinions de tots els neandertalòfils, siguin experts o no.



FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440311001658