Aquesta teoria s'ha proposat, és a dir, que els HAM van tenir poc o res a veure amb l'extinció neandertal i possiblement d'altres espècies homínides. Costa de creure, però aquí l'última paraula la tenen les datacions amb C14, les corresponents, concretament, als últims nivells neandertals i als primers nivells moderns. Se suposa que els últims nivells neandertals contenen indústries típicament neandertals, com ara la mosteriana o el chatelperronià, mentre que els primers nivells d'assentament modern contenen indústria bàsicament (proto)-aurinyaciana.
El procediment per saber si hi va haver coexitència o no, consisteix "simplement" datar els nivells d'unes i altres indústries, per veure si temporalment hi ha solapament. Constament hi ha noves re-datacions que diuen que són millors que les anteriors, però que poc després tornen a ser reemplaçades (sic) per datacions que diuen ser millors, i així fins a l'infinit i més enllà.
El consens general fins ara és que sí que hi va haver certa coexistència, breu en alguns casos i perllongada en d'altres. Però fa molt poc comencen a aparèixer alguns estudis que suggereixen tot el contrari: els HAM hi van arribar quan els neander feia uns pocs milenis que s'havien extingit.
En Martin del Mundo Neandertal ho explica tot més detalladament en un post molt interessant. Segons un historiador de la universitat d'Oviedo, David Santamaría, que sembla que han revisat -i millorat?- les datacions del període de la "transició" de diversos jaciments arreu de la península ibèrica, tot això de la coexistència són contes de la vora del foc: els neandertals s'haurien extingit fa, com a mínim, 40.000-45.000 anys abans del present, i els moderns haurien arribat a la península uns qaunts milenis després. Jaciments com ara el de l'Esquilleu, amb uns 25.000 anys donats per als últims neandertals, cada cop tenen menys credibilitat i aquestes dates tant joves tendeixen a "envellir" a mesura que les datacions es revisen amb mètodes més precisos, segons aquest historiador.
A l'estudi d'en Santamaría s'hi sumaria un altre que suggereix també absència de coexistència al sud del Caucas, on els moderns hi van arribar per primer cop uns quants milers després que els neander s'extingíssin, fa com a mínim 37.000 anys, i ara m'ha vingut al cap l'estudi de la Cova Gran (Lleida) amb unes conclusions bastant similars.
Els estudis poden estar molt ben fets i tot el que volgueu, però a mi personalment em costa de creure: per què, per què els neandertals s'haurien extingit de cop uns pocs milenis abans de l'arribada dels moderns? Per un canvi climàtic? Però si estaven molt ben preparats i adaptats, i havien sobreviscut durant centenars de milenis al mateix territori! I pel que fa als moderns, tenim exemples a cabassos que han sigut i són els causants principals d'extincions de centenars d'espècies, i fins i tot d'altres grups humans!!
Fonts:
-Neandertales y Sapiens no coincidieron en España, según nueva tesis (Mundo Neandertal)
-Neanderthals Died out Earlier Than Previously Thought, New Evidence Suggests
Les raons d'una extinció poden ser moltes, Maria Lluïsa. Un canvi climàtic no sols hauria afectat els neander, sinó també les seves fonts d'alimentació, tant animals com vegetals. Els podria haver dut a una situació extrema de fam crònica.
ResponEliminaPodria ser un nou àmbit cultural de guerra sistemàtica entre les tribus, per què no.
O la raó potser més freqüent dels colls d'ampolla humans: una pesta letal, l'aparició d'una malaltia d'efectes catastròfics, que ni tan sols caldria que matés tots els neander, n'hi hauria prou amb que matés un % suficient de cada família per desorganitzar la tribu i fer-la incapaç d'enfrontar-se als reptes de la supervivència diària.
En tenim un exemple prou conegut, és clar. La raó principal del genocidi del ¿90%? dels ¿80 millions l'any 1500? d'indígenes americans va ser la grip i la varola, més que els assassinats directes comesos pels invasors europeus. La mateixa invasió europea només va poder tenir èxit per l'onada de defuncions massives i la desorganització social conseqüent dels americans.
Pel que fa als neanderthals, fins i tot podria haver passat que una plaga nascuda entre els sàpiens s'hagués estès per l'Orient Mitjà i per Europa segles abans de l'arribada material dels sàpiens mateixos.
Els sàpiens serien aleshores l'origen de la desaparició dels neanderthals, però d'una altra manera que com ens ho havíem imaginat.
"Un canvi climàtic no sols hauria afectat els neander, sinó també les seves fonts d'alimentació, tant animals com vegetals. Els podria haver dut a una situació extrema de fam crònica."
ResponEliminaNo dic que no, però precisament abans de l'arribada dels moderns, i tenint en compte lo ben adaptats que estaven? Em costa de creure! Podria haver estat un factor més, però el decisiu...?
"Pel que fa als neanderthals, fins i tot podria haver passat que una plaga nascuda entre els sàpiens s'hagués estès per l'Orient Mitjà i per Europa segles abans de l'arribada material dels sàpiens mateixos."
Els sàpiens ja "corrien" per orient mitjà des de fa almenys 100.000 anys. Si aquesta plaga s'hagués estès aleshores, com és que no es van extingir fins fa 40.000 anys? A més, hi ha fòssils tenen característiques intermitges, suggerint un contacte que va durar milenis.
Un altre argument en contra de les plagues (que vaig llegir en un llibre) és que al paleolític els grups eren molt petits, i la disseminació, difícil. No és com ara, que vivim centenars de milers de persones en un espai molt reduït, i la mobilitat a llocs llunyans és relativament fàcil.
Si la varola va generar una catàstrofe a Amèrica, cal suposar que l'havia generat igualment al Vell Mon mil·lenis abans, quan encara no se'n feia un registre històric. A l'Europa del S.XVI la població devia mostrar resistències parcials, de manera que la varola anava matant gent, però ja no de la manera massiva que ho va fer a Amèrica.
ResponEliminaUna plaga que hagués sorgit entre els Sapiens cinquanta mil o cent mil anys abans podia haver fet una esbandida important a Àfrica, i després mantenir-se com a malaltia de morbilitat menor de la població recuperada de la davallada. I provocar una catàstrofe entre els neanderthals mil·lenis després, a partir del contacte.
És difícil dir quina és la densitat de població mínima perquè una plaga catastròfica s'escampi. Deu dependre de la forma de contagi de cada plaga, i també, és clar, dels rituals culturals de contacte entre tribus: reunions cerimonials entre grups allunyats, rapte de dones, caceres conjuntes, enfrontaments sistemàtics, possible canibalisme…
No coneixem els costums socials entre grups de neanderthals, però segur que n'hi havia, si més no perquè les tribus caçadores contigües necessiten reglamentar les zones de fricció. I també segurament per evitar l'endogàmia.
Yo tampoco veo nada de sustancia en esa idea, en concreto al nuevo estudio (tesis) que explicó Cagliani en su blog y que comenté allí.
ResponEliminaLejos de estar clara, hoy por hoy la cronología radiocarbónica ofrece todo tipo de indefiniciones temporales, interpretaciones contradictorias, e incluso "guerras" abiertas entre escuelas de calibración y laboratorios de datación que hacen que todas esas afirmaciones presunt(uos)amente categóricas sobre si los Neandertales desaparecieron antes o después de la llegada de otros grupos humanos, no valgan para nada, o para muy poco.
De hecho, siempre he pensado que es un poco triste que todo el interés y debate se quede siempre en el último momento de las poblaciones neandertales, y se falle una y otra vez en hacer la antropología y la (pre)historia de esas poblaciones durante los 100.000 años anteriores o más.
Dicho esto, yo creo que el patrón general sigue siendo que es muy oprbable que haya una yustaposición temporal muy amplia en la escala continental, y una yustaposición mucho más limitada a nivel regional, con areas refugio y perduraciones neandertales que puntúan y desafían ese modelo más general.
Si, tal com jo tinc entés hi va haver altres oscil·lacions climàtiques de la mateixa escala durant el període en que els neanderthals i les seves preses van viure Europa i aquests no es van extingir.
ResponEliminaPer altra banda les epidèmies són molt difícils que s'extenguin, i encara menys per tot un continent, en una societat de caçadors/recol·lectors ( que per si fos poc diuen que vivien en unes densitats menors).
A amèrica hi havia cultures al Neolític, i la població que va transmetre les malalties sí que era una gran civilització d'aquestes que cultiven malalties.
Per cert, l'altre dia vaig fullejar un llibre que em va semblar interessant, "Armas, gérmenes y acero"
http://es.wikipedia.org/wiki/Armas,_g%C3%A9rmenes_y_acero
Sembla ser que parla de la domesticació de les plantes i dels animals, perquè es van domesticar les espècies i els animals que es van domesticar ( no tots son adequats i en determinades árees no gaires), i explica molt bé perquè en molts llocs es va desenvolupar l'agricultura mentre que altres van romandre en el paleolític, i perquè van evolucionar altres elements de les civilitzacions a alguns llocs i a d'altres no.
Jo en concret em vaig llegir el capítol d'Australia i Nova Guinea.
També em vaig aturar a pensar quan s'haurien domesticat els rens a la Siberia. Diuen que el poblament de l'ártic eurosiberiá va ser tardà perquè havia d'evolucionar la manera de confeccionar roba abrigada. Em pregunto si aquesta hipòtesi té fonaments tenint en compte la colonització d'Amèrica per l'Estret de Bering, quin grup de bojos torrats es llençaria a l'aventura a través de Siberia i l'estret de Bering sense ser capaços de sobreviure ala zona? Imagino que per a aquella època ja hi devia haver assentaments sedentaris a la zona!