dijous, 10 de febrer de 2011

Un arqueòleg alemany opina sobre les relacions amoroses dels neandertals

L'arqueòleg i expert en neandertals Gerd-Christian Weninger ha expressat la seva opinió sobre els encontres neandertal-modern que tantes pel·lícules, còmics i llibres han inspirat en els darrers 50 anys. Ell no sembla gens sorprès, que dos grups humans es trobin i s'enamorin els uns dels altres, és una cosa ben natural, perquè diu que els neandertals eren éssers humans normals i corrents. Aquesta entrevista m'ha semblat d'allò més sensible i entretinguda; això no vol dir que no hi hagi trobat algunes frases del dr. Weninger que m'hagin cridat l'atenció.



Entrevistador (E):
Vostè és un crític conegut de l'anomenat model de dues espècies i algun cop ha escrit que "només hi ha una remota probabilitat que l'Homo sapiens neanderthalensis i l'Homo sapiens sapiens puguin ser vistos com a dues espècies biològicament diferents" Ara, l'equip d'Svante Pääbo ha descobert que entre l'1 i el 4% del genoma humà prové dels neandertals. Que potser això representa la prova definitiva que ambdues formes d'Homo sapiens pertanyen a la mateixa espècie?

Weninger (W): Sí. Em sento plenament confirmat. El més decisiu és que evidentment es van aparellaran i de forma fructífera. És a dir, van poder engendrar descendents, i d'acord amb la definició biològica, no poden pertànyer a espècies diferents.

(E): I com ens ho hem d'imaginar? Els neandertals eren més baixos, de pell més clara, i molt més musculosos. N'hi ha qui afirma, fins i tot, que eren pèl-roigs. Sent tant diferents, com va poder sorgir una atracció entre ells?

(W): Crec que a aquesta visió hi ha un petit error, i és que els neandertals no eren massa diferents fenotípicament parlant dels homes moderns. Si observem l'home anatòmicament modern de l'edat de gel, el qual va viure fa aproximadament 40.000 anys, comprovarem que no era pas gaire més alt que els neandertals. En la seva morfologia, les expressions del seu fenotip, els neandertals amb prou feines es diferenciaven d'ells. Els neandertals no eren extraterrestres, no eren mosntres, sinó éssers humans normals i corrents. Si observem les diferències que hi ha entre les diverses ètnies que poblen actualment la Terra, ja sigui un bosquimà, un nubi o un aborígen australià, podrem corroborar que hi ha diferències morfològiques enormes, i no obstant això, tots són éssers humans. I si col·loquéssin al neandertal en una fila juntament amb els altres, de cap manera cridaria l'atenció. Ell també seria un ésser humà de cap a peus. I tampoc no hem d'oblidar que la morfologia representa només una part de la nostra imatge. Encara més important per nosaltres són les característiques culturals: Quin pentinat porto? Potser el meu barret és inusual? Vaig tatuat? Totes aquestes coses resulten ser més importants que la forma de la cara en la percepció de l'altre.



(E): Creu que els aparellaments entre moderns i neandertals van succeïr de manera esporàdica o hi havia una mena d'estructura ritualitzada?

(W): Hem de recordar que estem parlant de caçadors i recol·lectors, no d'agricultors i ramaders. Els caçadors-recol·lectors són comunitats altament mòbils. Sempre són grups molt petits, d'entre vint i trenta membres, que, en part com a grup complet, en part com una part d'un grup més gran, recórren els paratges. I aquests grups troben els seus companys sexuals en altres grups, no en el propi. És un principi propi de les societats caçadores-recol·lectores que els diferents grups es trobin
una i una altra vegada durant el transcurs de l'any, la majoria de vegades amb motius d'aconteixements de caça exitosos o caçeres comunes, per exemple. I en aquests encontres es busquen companys sexuals, els quals, com a regla general, són incorporats al grup per assegurar-ne l'existència. I en aquests encontres es van produïr els processos d'intercanvi sexual entre neandertals i HAM.

(E) Això vol dir que ells també van cooperar? Caçaven junts? Celebraven junts?

(W): No ho sabem. Però el que sí que sabem és que les zones de contacte, a l'Orient Mitjà, van ser ocupades per formes de vida similars i que els vestigis culturals no permeten reconèixer diferències entre les mateixes. Per tant, allà podrien haver-se trobat, i haver dut a terme aquests processos d'elecció de parella. És un esdeveniment sense cap tipus d'espectacularitat que, en el ritme de vida normal, formava part de la cotidianitat d'aquells caçadors-recol·lectors. És clar que hi havia diferències en el llenguatge i la indumentària, però es tracta de factors amb els quals els caçadors-recol·lectors sempre han de preveure. No tenia cap cosa inusual, ni era res nou.



(E) El cert és que quan l'home modern va arrivar a l'Orient Mitjà, fa entre 80 i 50 mil anys abans de la nostra era, els neandertals ja s'havien instal·lat existosament en aquella regió. Com van ser rebuts els nous veïns?

(W) El més decisiu, crec jo, és que les dades genètiques d'en Pääbo suggereixen que aquell contacte es va produïr exclusivament a l'Orient Mitjà i que, aparentment, més tard, a Europa, no es van produïr més aparellaments. Això coincideix amb les nostres concepcions arqueològiques, segons les quals, els neandertals a Europa, degut a abruptes canvis climàtics, s'haurien extingit abans que els HAM emigressin cap a aquest continent. És a dir, a Europa, tant oriental com occidental, no hi va haver cap possibilitat de contacte, o només mínima, entre neandertals i HAM. Aquest és l'escenari demogràfic amb què treballem actualment i per al qual creiem trobar forts indicis en les dades arqueològiques i historico-climàtiques.

(E): Això s'oposa a la popular hipòtesi del genocidi, segons la qual els HAM van exterminar els neandertals.

(W): Efectivament. I el més fascinant és que nosaltres treballem amb la hipòtesi de l'encontre des de fa uns quants anys, molt abans que les dades genètiques d'en Pääbo es sobreposessin a les nostres hipòtesis arqueològiques.

(E): Altres investigadors afirmen que fa 28.000 anys encara hi vivien neandertals, a Gibraltar...

(W) Això mateix. Hi ha una gran controvèrsia a la península ibèrica sobre si realment els neandertals hi van viure fins fa tant poc. Considero que aquestes datacions són molt discutibles. Actualment estem duent a terme alguns grans projectes d'investigació a la península ibèrica amb la finalitat d'aclirar aquesta qüestió, és a dir, saber si els neandertals hi van viure durant de temps, al sud d'Espanya, sense haver trobat cap indici que de moment, corrobori la hipòtesi dels col·legues de Gibraltar.



(E) Les dades de Pääbo també demostren que només els HAM que van emigrar d'Àfrica es van encreuar amb els neandertals, mentre que els que hi van romandre, els africans d'avui, no ho van fer; en altres paraules: hi ha una diferència genètica entre els africans i els no-africans. Resulta que, al cap i a la fi, no som tots iguals?

(W): És clar que tots som iguals! El que s'examina és una mínima diferència al genoma, la qual no ens diu res sobre les nostres facultats biològiques, sinó, únicament, sobre la història del nostre desenvolupament. Tots som africans, tots pertanyem a la mateixa espècie.

(E): Quin significat tenen els neandertals per la comprensió de la nostra espècie?

(W): Cada cop que reflexionem sobre els neandertals, com a regla general i en primer lloc, reflexionem sobre nosaltres mateixos. Semrpe els hem fet servir com una imatge especular de la nostra existència. Durant 150 anys vam tractar d'adjudicar-lis tot allò que desitjàvem extirpar-nos de la nostra pròpia imatge. Vam tractar de dotar-los de totes les facetes difícils i també el cantó fosc de l'existència humana, amb la finalitat de renéixer sota una llum més favorable. A aquesta perspectiva, hi hem de renunciar ara per ara. Ara som realmetn responsables del que passa. I això representa naturalment, una responsabilitat respecte al nostre futur. (Això que és una gran veritat!!!)



Les paraules d'aquest home m'han commogut, és realment digne d'escoltar. El que passa és que no ho veig tant clar això que els neandertals d'Europa s'extingissin pel clima, quan fa poc va sortir un estudi segons el qual els neandertals s'haurien d'haver recuperat si fos pel clima. Tampoc no descartaria que s'extingissin per qualsevol altre motiu, però mira que anar-se a extingir
precisament quan hi van arribar els HAM...

I un altre punt: les datacions de la P.I estan malament? Espifiada!! El C14 ens ha jugat una mala passada a tots. Ho haurem de tornar a revisar tot? Les dates de Gibraltar, de l'Esquilleu, de totes les coves de fa 30-50.000 anys? I què passa amb les datacions de la resta d'Europa, allà estan bé? I per què no s'haurien pogut refugiar al sud de la península, els neandertals, quina contradicció hi ha? És cert que hi ha estudis que semblen mostrar que no es van veure les cares, però en canvi sabem gairebé del cert que fa 40.000 anys encara hi havia neandertals vivint a Múrcia. Què els va passar?




FONT:

http://www.letraslibres.com/index.php?art=15275




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada