Els erectus ens van abandonar abans?

De fet no ens van ni abandonar, perquè per abandonar algú cal primer haver-lo trobat i conegut, com a mínim superficialment. Fins ahir es defensava la idea que els erectus es van extingir fa 35-40.000 anys; els últims haurien viscut al sud-est asiàtic, i molts proposaven un període de coexistència de 5.000 anys amb els primers humans moderns que van arribar a la regió, i que possiblement s'haurien encreuat amb ells, deixant el 4-6% de gens arcaics que observem en els melanesis.



Però les noves datacions amb un altre element de la taula periòdica, l'argó, dibuixen un panorama ben diferent: uns ossos de bòvids trobats al costat de les restes dels homínids semblen suggerir els últims erectus haurien viscut, com a màxim, fins fa 143.000 anys !!! i fins i tot, la data d'extinció es podria retardar fins als 550.000 !!!!!

Com que durant aquestes dates els humans moderns encara no havien sortit d'Àfrica, el més probable és que en cas de ser certes, no hi hagués hagut mai cap tipus de convivència entre aquestes dues humanitats. El problema és que ara tenim tres problemes més a resoldre:

1- Si no van ser els HAM, qui o què els va precipitar a l'extinció?
2- Si aquestes dates d'extinció estan malament... també podrien estar-ho les dates d'extinció per als neandertals i denisovans!?
3- Si els erectus ja estaven extingits, com expliquem el 4-6% dels melanesis? Perquè el que està clar és que no els va caure del cel!



Un problema molt greu és que no sabem quina fiabilitat té el C14 passats els 40.000 anys; el que està clar és que si pot fallar per més de 100.000 anys, com sembla ser aquest cas, més val abandonar-lo, perquè tot el que sabem fins ara, podria estar malament. I pel que fa a l'argó aquest, no l'havia sentit anomenar gaires vegades, potser es tracta del principi d'una nova revolució en les datacions? O potser aquestes dates també estan malament? Els marges (143.000-550.000) són força amplis.

Potser no ho sabrem mai, però continuo pensant que amb les dades de què disposem, el més lògic seria que algun superman d'aquells hagués sobreviscut fins fa relativament poc.

EDITAT: Per què coi els diaris de tot el món diuen que els erectus són avantpassats nostres? NO és cert, els erectus no són els avantpassats dels HAM, sinó que representen una branca paral·lela que es va separar del nostre llinatge fa aprox. 1,8 milions d'anys. I es pot saber per què diuen que aquestes noves datacions dónen suport al multirregionalisme, si és ben bé al contrari? Quin tipus de continuïtat volen que hi hagi, si es van extingir fa més de 150 milenis!?! De veritat, s'haurien de canviar el nom pel de mitjans de DESinformació.



FONTS:
http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2009746/Modern-mans-ancestor-Homo-erectus-extinct-108-000-years-earlier-previously-thought.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/06/asian-homo-erectus-in-spotlight.html

Escanegen l'Arale

L'Arale, el neandertal valencià més famós per la seva integritat, està sent estudiat per la UAB. Després d'uns quants mesos sense saber-ne res, ara n'han penjat un vídeo en què el/la nostra Arale dins del seu bloc de pedra fa un petit trajecte dins d'un túnel de tecnologia:

http://www.youtube.com/watch?v=2Vh0qfoZ4II

El Mirón, un jaciment de Cantabria que atrau l'atenció d'en Pääbo

Fent una pausa amb els neandertals, Svante Pääbo es dedicarà en els propers mesos a estudiar un individu trobat durant les excavacions del 2010 a la cova del Mirón, a Cantàbria, en un context que suggereix un enterrament, i que ha estat datat en 19.000 anys. L'objectiu de l'equip d'en Pääbo és esbrinar si aquests càntabres estaven relacionats amb els europeus del nord actuals, perquè hi ha un conte genètic molt famós que diu el següent: durant l'edat de gel, fa 20.000 anys, els europeus es van refugiar a les zones meridionals del continent, i quan els gels es van retirar, van tornar a colonitzar tota Europa.



Encara que pugui semblar una ximpleria, aquest conte és molt interessant. Perquè us en feu una idea, la teoria del refugi és possiblement la que més pallisses (virtuals) ha generat entre els interessats en el tema, uns que la defensen com si la seva vida depengués del refugi, i d'altres que la rebutgen amb la meteixa vehemència. Els debats són realment molt entretinguts, perquè és aquí on els merdecular clucs ens demostren com n'estan de gastades, les seves piles: avui per exemple, hem sabut per un estudi que els grangers que van portar el llinatge J2 a Europa, podrien haver arribat en ple paleolític superior (rialles).

Quan no estigui tant enfeïnat, seria molt interessant que el nostre Svanty es dediqués a clavar el tornavís elèctric als ossos d'altres individus que ara mateix ens preguntem qui eren i d'on venien, com per exemple, en Bouchra i el dentetes. Saber si els marroquins i els xinesos actuals, respectivament, tenen alguna connexió amb aquests individus tant entranyables que va més enllà de l'espiritual, seria una altra bomba de rellotgeria prehistòrica.



Ah sí, gairebé me n'havia oblidat, de l'entrevista!


Entrevistador: Quin motiu l'ha portat a Cantàbria?
Svante Pääbo: El descobriment de l'any passat d'un enterrament a la cova del Miró, una troballa molt singular i interessant per a nosaltres ja que això ens permetrà comptar amb l'ADN d'esquelets del Paleolític Superior, dels quals fins ara no disposàvem. He visitat l'excavació i es tracta d'un jaciment fascinant per la llarga seqüència d'ocupació que presenta.

-Què pot aportar aquesta troballa als seus projectes de recerca?
Ens interessa per a poder analitzar quina relació té aquest individu de temps de l'última glaciació amb la població actual europea. Estimem que té 19.000 anys i ara hem pres mostres per obtenir l'ADN i comptar amb una datació directa de l'os. Els isòtops ens permetran conèixer, entre d'altres aspectes, quin règim alimentari tenia, si consumia més carn o vegetals ...

- Quina informació més pot aportar el seu treball?
En col.laboració amb José Miguel Carretero, del projecte Atapuerca, podrem saber si es tracta d'un únic individu o de més d'un. Partim de la troballa de l'any passat, però en aquesta campanya han aparegut més ossos, fragments del peu, d'una escàpula i de la pelvis. Les primeres hipòtesis apunten a un adult jove, potser una dona.

-Com a líder del projecte 'Genoma Neandertal', a quines conclusions han arribat després d'anunciar que l'home actual (sapiens) comparteix ADN amb el neandertal, espècie que va desaparèixer fa uns 28.000 anys?
-La mitjana és que el 2,5% del nostre ADN arriba dels neandertals d'Europa i Àfrica. La xifra, segons la zona, oscil.la entre el 1 i el 4%.

-I els seus pròxims reptes?
En primer lloc, completar el mapa genòmic del neandertal*. En segon lloc, conèixer millor qui eren els contemporanis dels neandertals al sud-est d'Àsia ia la Xina; per a això estem treballant amb les restes aparegudes en les coves de Denisova, al sud de Sibèria. I en tercer lloc, estem estudiant els humans moderns (sapiens sapiens) que van reemplaçar als neandertals.

-Quines teories manegen sobre tot plegat?
-Hi ha la idea entre alguns geneticistes que la població del nord de l'Europa actual procedeix del sud-oest amb motiu de l'última glaciació fa 20.000 anys. Es van refugiar allà per protegir-se del fred. En el Magdalenià Superior (Paleolític Superior) sembla que grups de població van tornar al nord. Tractarem d'aportar llum i veure si les poblacions actuals de països com Holanda, Bèlgica, Alemanya ... estan relacionades amb individus com aquest del Miró, sense comparteixen característiques genètiques.

-Els motius de la desaparició dels neandertals continuen sent el gran misteri per als científics?
Efectivament, no se sap res del cert. Qualsevol pot especular sobre el tema, de fet s'han escrit moltes novel·les sobre això. Els arqueòlegs tenen les seves teories, però cal tenir en compte que no només van desaparèixer els neandertals, sinó també els seus contemporanis a Àsia. Una cosa va haver de passar, és un gran misteri.

-Sembla clar que van arribar a conviure en un període de temps i en determinades zones els neandertals i els sapiens ...
No tenim detalls de com va ser el contacte, de quin tipus de competència es va produir en relació amb les poblacions procedents d'Àfrica. Probablement tenien diferents maneres de expressar-se, de saviesa, d'alimentar, d'organització, respondrien a diferents pautes demogràfiques ..., i arran d'algun d'aquests aspectes podria explicar-se la desaparició dels neandertals ...


Quins mesos que ens esperen!!


* Nota: per un error en l'html que no sé corregir, aquest projecte de la llista d'en Pääbo ha quedat una mica més gran del que li correspondria. El volia posar gran, però no tant.


FONT:

http://www.eldiariomontanes.es/v/20110629/torrelavega/destacados/padre-genoma-neandertal-investiga-20110629.html

Abric Romaní City, l'èxtasi neandertal

Una foguera és molt més que una simple acumulació de troncs d'arbre que van sent consumits lentament pel foc: això es el que ens volen ensenyar els neandertals de l'Abric Romaní.



Aquests neandertals van viure fa 50.000 anys i es van extingir, per causes desconegudes, en fa uns 30.000. No sabem per què uns éssers tant complexos com ells, tal com demostra la disciplinada organització de l'espai, es van haver d'extingir, però com sempre diuen: els bons són els que reben primer.

Gràcies a l'Abric Romaní -àlies Pompeïa de Capellades- podem esbrinar el paper de la foguera dins la complexa ment neandertal. L'investigador Jordi Rossell, aquest cop ha pres el torn de paraula al nostre Bartrolí, i amb les seves paraules ens ha transmès una sensació de desconcert: falten peces al puzzle, diu.



Del que n'està convençut, tant ell com la resta d'investigadors, és que el comportament neandertal no era repetitiu. La mida poblacional, sembla que tampoc: les restes de fauna (encara no s'hi han trobat restes humanes, cosa que fa pensar que el canibalisme no estava gaire estès entre els neandertals capellanencs) com ara CAVALLS, cèrvols, rinoceronts i bòvids, han posat de manifest que la quantitat de fogars -i per tant, la gent que s'hi asseia al voltant- no era constant, sinó que hi havia èpoques en què a l'Abric s'hi reunien 4 gats, i èpoques en què allò es convertia en Abric Romaní City.

De moment, al nivell J, que correspon a l'edat aproximada de 50.000 anys, s'hi han trobat uns 40 fogars, dels quals, entre 15 i 20 semblen estar connectats pels ossos, i que fan pensar que densitat poblacional de Capellades en aquella època era força elevada, i que a més a més, els seus habitants compartien el menjar. Ho heu sentit? Compartir el menjar, això no fa per uns brutes.



La complexitat és un altre punt en què els investigadors de l'Abric coincideixen. Els propers objectius que s'ha marcat l'equip d'excavadors és descobrir si el comportament de l'abric és el mateix que en d'altres llocs, o si més aviat el que hi veiem és exclusiu de la marca capellades. En unes altres paraules: hi havia neandertals més endreçats i/o complexos que d'altres?

FONTS:

http://www.regio7.cat/anoia/2011/06/14/realitzen-estudi-labric-romani-sobre-neandertals/150647.html
http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2011/06/14/els-neandertals-van-fer-servir-l-abric-roman-com-un-espai-multiusos

El sistema immunològic dels homínids (arcaics) falla.

Haurem de demanar més hibridacions perquè ens el millorin.

A hores d'ara ja deveu saber que la conferència del dr. Parham no era res més que això: una conferència. No sabem el rerefons d'aquest científic, ni què l'ha impulsat a ficar-se en la intimitat dels limfòcits arcaics; a hores d'ara, només sabem del cert dues coses:

1- Els al·lels arcaics... podrien no ser-ho tant.
2- No s'ha publicat cap estudi. I com diuen: les paraules se les emporta el vent, i encara més quan no tenen sentit.



Parham suposadament va dir que dos al·lels HLA del sistema immunològic provenien dels neandertals i denisovans, perquè no es trobaven a l'Àfrica. Doncs bé: això és completament fals pel suposat al·lel d'orígen neandertal, i també ho podria ser pel denisovà. Que com s'ha comprovat? Doncs fent un cop d'ull a la base de dades que en Hawks ha penjat al comentari que en va fer.

I és que per més increïble que sembli, un defensor de sang i fetge de l'introgression com és en Hawks, ja no s'ha mostrat favorable a les conclusions accelerades d'en Parham. Per començar: compartir al·lels HLA amb un homínid arcaic, no vol dir gran cosa perquè aquests al·lels no s'han originat pas en els neandertals/denisovans, sinó que ja existien fa molts milions d'anys. Després també cal tenir en compte els efectes fundadors que ens poden fer pensar que l'al·lel es va originar en un lloc pel simple fet de ser-hi més freqüent. I finalment, la premsa.



Quin problema hi ha, amb el sistema immunològic dels arcaics? Doncs que no sabem d'on ho ha tret, en Parham. S'ho podria haver inventat tot, amb bona o mala fe, i que després els periodistes hagin exagerat i sensacionalitzat la notícia, fins al punt de fer-nos creure que si som vius, és gràcies a les fantasies sexuals d'aquell grup d'africans amb un sistema immunològic que necessitava millorar.

Pintava molt bé d'entrada, però és el que hi ha. Davant d'una notícia sensacionalista, sempre s'ha de desconfiar, i més sabent els temps que corren. Només cal veure el resum o abstract d'aquest suposat treballet científic, per adonar-se que qui ho ha escrit (un tal Marshall) ara mateix s'està trencant de riure pensant en les nostres cares de babaus:

When modern humans left Africa they lacked the genes to cope with local diseases. Breeding with Neanderthals solved the problem

I això s'ha publicat en una revista científica? Increïble.

La bëstia dels Älps tenia els ulls foscos

.... de moment això és la única cosa que han avançat els de l'equip que li estan seqüenciant el genoma -sí, tal com ho heu sentit, el genoma de l'Otzi de més de 5.000 anys està sent seqüenciat!!!!!- però és d'esperar que tindrem moltes sorpreses en els propers dies d'aquest yeti que va morir amb 35-40 anys.



Més informació: http://news.sciencemag.org/sciencenow/2011/06/the-icemans-last-meal.html?ref=hp

'Bones notícies' des del Marroc

'Bouchra' és el nom de pila que l'humor antropològic ha donat a un nen marroquí datat en 108.000 anys, i que en àrab vol dir ni més ni menys que "bones notícies". Juntament amb Lucy, Moshe, Pierrette, Amud i Nandy, entre d'altres, Bouchra es suma a la llarga llista de noms de pila per a homínids milenaris. La grotte des Contrabandiers, on reposaven les restes de l'infant, és ben famosa per la quantitat d'aterià que s'hi ha trobat.



Cal reconèixer que és una gran notícia, que Bouchra hagi conservat tant bé el crani i la part superior del cos: gràcies a això, hem pogut saber que es tracta d'un nen d'entre 6 i 8 anys, ben modern; modernitat que sabem que al nord d'Àfrica data de ben antic, amb els Jebel Irhoud i Dar es Soltan, aquests últims una mica arcaics, almenys per fora, per dins ja no ho podem saber.

El clan d'en Bouchra, en canvi, no en tenia res d'arcaic: amb el seu exemplar aterià, indústria de durada indefinida i que es mou 100 milenis amunt 100 milenis avall, els del clan d'aquest jove ja eren uns pescadors excel·lents, gaudien o patien de simbolisme i coquetos, a més no poder: al Marroc mateix s'hi han trobat petxines (Nassarius) ben pintades que tenen més de 82.000 anys.



I és que malgrat la seva posició marginal respecte l'epicentre des d'on van irradiar totes les migracions d'humans moderns, el nord d'Àfrica i sobretot el Marroc tenen una quantitat de 'bones notícies' prou elevada com per fer-nos riure de felicitat una bona estona; ara bé, no sabem quin paper va jugar en els afers dels africans expansionistes, ni quants descendents van deixar aquests aterians; això és una cosa que haurà de respondre l'ADN.

La part més coqueta del descobriment d'en Bouchra, fa més d'un any, ha estat el bust, evidentment. El bust que últimament no falla mai. El bust, que té coses bones, i coses, que no ho són tant. Començaré per les coses bones: I acabo amb les dolentes: en el 99% dels casos, el bust reflecteix tot tipus de prejudicis, ideologies i en general, desconeixement dels reconstructors. Amb això no vull dir que la reconstrucció del nostre protagonista estigui al nivell d'Omo 2 o la Ferràssia d'en Wolpoff, sols que cal mirar-s'ho amb cert escepticisme.



I els neandertals on eren? De vacances, suposo.


FONTS:

http://neanderthalis.blogspot.com/2011/06/nino-homo-sapiens-de-108-mil-anos-en.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/06/bouchra-nino-homo-sapiens-en-marruecos.html#more
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/06/homo-sapiens-childs-remains-found-in.html

[GENOMA] La meitat del nostre sistema immunològic prové dels neandertals

...en europeus. I el percentatge puja fins al 72% en individus xinesos i al 90% en els papua-nova-guineans. Aquests al·lels provindrien d'homínids no africans, i haurien estat adquirits amb els successius interbreedings.



Pegueu-me, digueu-me que no és veritat! Segons un tal Parham (no puc trobar l'estudi enlloc, per la qual cosa tot això podria ser mentida) aquests al·lels haurien ajudat el sistema immunològic dels africans acabats de sortit del continent bressol per colonitzar el planeta i fer front a malalties que no es trobaven a l'Àfrica i contra les quals no hi estaven inicialment protegits.

Per exemple: l'al·lel HLA-C*0702 no es troba a l'Àfrica i sí al genoma neandertal, i al dels europeus i asiàtics. Un altre al·lel, HLA-A*11, es troba només al genoma dels denisovans i al dels asiàtics (papua-nova-guineans?).

Malgrat que el % d'ADN total d'aquests homínids en els no-Africans no supera el 6%, la xifra es dispara a l'hora de considerar el sistema immunològic. Els % són més elevats al sud-est asiàtic, probablement perquè la selecció va ser més forta en aquesta regió propera als tròpics per l'elevada presència d'agents infecciosos que no es trobarien en zones més fredes.



O sigui, que al final aquests arcaics sí que van servir d'alguna cosa als nostres avantpassats a l'hora de colonitzar el planeta, i no tot va ser ADN broça, com es suggeria al principi. M'encantaria, m'emocionaria, no hi hauria res que em fes més feliç que trobar l'article d'on ha sortit tot això, però malauradament... no he tingut tant d'èxit com el sistema immunològic dels arcaics.

Esperem sentir comentaris/novetats/crítiques/poder veure d'on surt tota aquesta informació tant interessant en els propers dies. Ja era hora, que tinguessim alguna novetat d'aquests homínids tant entranyables. Un moment, i si hi hagués més homínids implicats que encara hem de descobrir!?!? Bestial!!!!



FONT:

http://www.newscientist.com/article/mg21028174.000-breeding-with-neanderthals-helped-humans-go-global.html?DCMP=OTC-rss&nsref=online-news

Neandertals sud-ibèrics de 28.000 anys, doneu les gràcies a la pluja

Mesos d'agitació constant de les dates, hipòtesis i llocs de l'extinció neandertal. Perquè si una cosa està clara, és que es van extingir. Ja no es troben entre nosaltres, almenys no tal com eren, perquè malgrat ser tant humans com nosaltres, els neandertals es podien distingir gairebé a la perfecció de qualsevol humà vivent del planeta.



De moment, no podem dir res sobre la seva extinció: eren complexos, ben adaptats i no pas menys nombrosos que els primers HAM en fase de colonització. El registre fòssil és escàs, el C14 ens fa ballar el cap a tots amb els seus petits defectes a l'hora de datar i les 1234365334364 hipòtesis que s'han plantejat i defensat fermament per amateurs i antropòlegs experts no ajuden gaire a clarificar el gran per què.

Una de les hipòtesis que està més de moda és la PEC o extinció per exclusió competitiva. La PEC es pot resumir d'aquesta manera: arriben els HAM, prenen les terres als neandertals en un moment en què aquests es trobaven poblacionalment debilitats pel fred o el que fos, i quan els neandertals van poder reaccionar, ja no hi van ser a temps. Van anar reculant fins que fa 28.000 anys els últims van morir al sud de la península ibèrica.

Per què fa 28.000 anys? Per què al sud de la península, i no a qualsevol altre lloc? Aquestes preguntes les hauriem de fer als autors d'un nou estudi que han intentat similar models de les condicions "especials" d'aquesta regió que van permetre allargar una mica més l'agonia de les vides neandertals, que penjava d'un fil.



Quatre possibles refugis serien la zona de la bètica (on en aquella època hi plovia molt, segons l'estudi), una altra aprop del riu Guadalete, encara una altra en dues zones costaneres i finalment, la cova Gorham, a Gibraltar.

Els autors creuen que les pluges van allargar la supervivència neandertal en aquestes àrees, fins que els últims d'Europa es van extingir fa uns 28.000 anys. Tal com ho sentiu: les pluges. Aquest cop, afortunadament, no es tracta pas d'una hipòtesi d'extinció, sinó d'una hipòtesi de supervivència (rialles) encara que falla en el punt principal: tant bon punt el cel va tancar l'aixeta, què va passar? I per què les pluges van ajudar aquells fabricants de mosterià, i no qualsevol altre fenòmen meteorològic, com ara el vent? I què passa amb els moderns, ells no es mullaven, o bé encara no hi havien arribat, en aquest jardí de l'Edén?


FONT:

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2699.2011.02536.x/abstract;jsessionid=9F543773A7D2E5DCFA564209E07248F6.d02t01

Un enterrament neandertal que potser no ho era tant

Bones notícies per mellians, defensorrs de l'espècie, Boule-maníacs, Tatter-fans, pro-sapian' i altres éssers de característiques semblants: el que semblava un enterrament neandertal amb tots els ets i uts, ha estat qüestionat.



Es tracta de l'enterrament d'un nen a Roc de Marsal (La France), que per les seves característiques, pocs s'atrevien a qüestionar el seu estatus d'enterrament intencionat, cosa que posaria de manifest les virtuts "humanes" i simbòliques dels neandertals.

La revisió recent d'aquest lloc conjuntament amb l'esquelet articulat de l'infant, deixa oberta la possibilitat que tot plegat sigui una mala interpretació causada per la nostra voluntat de voler creure que els neandertals eren exactament igual que nosaltres, i per tant, també devien practicar enterraments i creure en el més enllà, cosa que també s'ha testificat en molts altres jaciments, com ara a la Sima.



Per dur a terme aquest qüestionament, s'han revisat l'estratigrafia, les descripcions originals, la sedimentologia i les dades arqueològiques. Tot plegat fa pensar als autors d'aquest estudi que aquest nen no va ser enterrat. Esperem que la notícia no provoqui un altre brot de mellitis, com va passar amb els penjolls de la Grotte du Renne. Siusplau.


FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S004724841100090X

Investigadors del Sidrón analitzen les armes del crim

Sembla ben bé una novel·la policíaca: la campanya d'excavacions a el Sidrón, que començarà el mes de setembre, estarà centrada en les eines punxegudes que els neandertals de fa 49.000 anys teòricament van utilitzar per... tallar la carn i obrir els ventres dels seus companys d'espècie. Bé, això de companys potser no massa.



Aquí es veu que observar detingudament les eines amb lupa, buscant-hi restes de sang, no val, possiblement perquè després de 50 milenis les restes de sang i d'intestins que hi poguessin haver, es deuen haver evaporat (els bacteris se les han "menjat", han reaccionat amb compostos de l'aire i s'han convertit en una altra substància, etc), i per aquest motiu s'ha d'utilitzar el mètode del trencaclosques.

Aquest mètode consisteix bàsicament en estudiar els talls observats als ossos dels difunts i la punta de les eines, a veure si encaixen, com si es tractessin de dues senzilles peces d'un puzzle. Però no és tant senzill: les superfícies, tant de les pedres com dels ossos, s'erosionen i canvien.

Si l'evidència és afirmativa, és a dir, que efectivament les peces del trencaclosques encaixen força bé, aleshores podríem culpar els neandertals sidronencs de canibalisme. El problema vindria a l'hora d'aplicar les penes: no podem castigar una pila d'ossos fragmentats que amb prou feines sabem si són de la víctima o de l'assassí (però més probablement de la víctima).

Deixarem les històries de sang i fetge aparcades per un moment i ens dedicarem a coses més lúdiques i innocents, com ara altres materials que també podrien encaixar força bé amb les puntes afilades d'aquelles eines, per exemple, la fusta.



Haurem d'esperar fins a setembre -com a mínim- per conèixer els resultats preliminars de les investigacions criminalístiques. De moment, gairebé tothom ha acceptat per defecte que els neandertals eren caníbals. Més que això: quan volien, podien arribar a ser ferotges, i assassinar un nen petit a cops de pedra quan el mal d'estómac es fes insuportable. No, la prehistòria autèntica no era com la pinten a AO, el darrer pardal.



FONT:

http://www.lne.es/sociedad-cultura/2011/06/11/equipo-sidron-estudia-neandertales-daban-piedras-filo/1087842.html

Demani-s'hi

Aquesta setmana, tots devem estar tips i cuits de sentir "Dmanisi" acompanyat de la xifra 1,85 per tot arreu: als diaris, a la tele, a internet (twitter, blogs, etcs) al telèfon, a l'ipod, a la ràdio... la notícia sovint ve acompanyada d'aquell tuf de menjar ràpid i sensació de "la comento perquè els altres també ho han fet" ho sento, aquest és el meu cas (es nota gaire?) i explicaré els motius d'aquest odi irracional més avall. Per si no heu entès res de res del que hi diu al paràgraf, faré l'esforç de resumir-ho en una frase: la notícia de Dmanisi'1,85 és com una pera: a ningú no li agrada, però tothom en menja.



Què fa que no m'acabi d'atraure la notícia, que sembla que tothom ha acollit amb els braços oberts? D'entrada, que no té gens de susbtància: gairebé no diu res de nou, no aporta grans dades i tot i així vol anar massa enllà. Concretament, vol moure continents.

'Dmanisi' és aquell nom que tants de sentiments va fer sortir a la llum a una coneguda d'orígen georgià davant la qual vaig pronunciar la paraula. Va ser com si l'ànima li sortís pels ulls, el cor li hagués fet un bot i la boca si li hagués obert sola, estirada per unes pinces invisibles que van dibuixar un dissimulat, però enorrrme somriure. En qüestió de segons era ella qui ocupava el 99.99% de la conversa explicant detalls del jaciment de Dmanisi i la mandíbula que s'hi havia trobat, i que jo escoltava amb atenció. Quines coses que tenim els sapientíssims, que només amb un nom ens poguem emocionar com un nen petit amb els reis!



'1,85' seria un alçada molt elevada per un homínid d'aquells temps (classificat com a H. erectus, però hi ha qui diu que és un H. georgicus, ben seu). I és que de fet, aquesta xifra no és pas de l'alçada del nostre protagonista, sinó d'unes noves datacions que farien retrocedir 200.000 anys la data inicial, segons la qual Dmanisi va viure fa poc més d'1,6 milions d'anys. Ara en tindria uns 1,85 milions, que no és pas poc.

Que les datacions s'hagin revisat, és una bona notícia. Segurament aquest 1,85 és més de refiar que l'1,6 d'abans, però continua sent inferior als 2 milions que em pensava que tenia la primera vegada que en vaig sentir a parlar. I d'altra banda, ningú no ens assegura que aquest 1,85 sigui definitiu, de la mateixa manera que l'1,6 no ho ha sigut pas.

Què ens diu tot això? Molta cosa, segons els autors de l'estudi que han re-datat les restes: primerament, que ja hi havia homínids a Euràsia fa 1,85 milions d'anys, concretament, Homo erectus. Aquests erectus van arribar poc després (1,7-1,8 milions d'anys) al sud-est asiàtic, on s'hi van estar fins fa ben poc. A Europa de l'oest no hi trobem presència homínida fins fa 1,0-1,5 milions d'anys. A l'Àfrica la presència humana té més o menys les mateixes dates (H. habilis), però aquest no és pas el cas dels erectus: l'aparició d'aquesta espècie a l'est d'Àfrica és posterior que a Euràsia. Per tant... ja han començat a postular que l'orígen dels erectus (i fins i tot del gènere Homo sencer) no es trobaria a l'Àfrica.



Perfecte, fins aquí, tot bé. Ningú no sap quan va viure el primer erectus ni on. No tenim màquines del temps, no tenim fotografies d'erectus de fa 1,8 milions d'anys dient lluííííís, no tenim vídeos, i ni molt menys, documents escrits d'aquesta època amb totes les biografies de tots els homínids. Només tenim 4 cranis fragmentats i escampats arreu del planeta, acompanyats de 4 pedrotes, fragmentades, també. Per tant, saber on va viure i morir el primer erectus és una pregunta que roman oberta.

Ara bé, sabem que els homínids més antics, com ara els habilis, i els australopitecus i una àmplia gamma de parents pròxims a nosaltres van viure a l'Àfrica, no pas a Euràsia. D'altra banda, ningú no sap qui eren els Hòbbits que van viure fa 18.000 anys a l'illa de Flores. Hi ha qui diu que són australopitecins, que també haurien sortit de l'Àfrica. Els avantpassats dels neandertals i els HAM segurament eren els ergaster, que van continuar vivint a l'Àfrica fins que els heidelbergensis van arribar a Europa fa gairebé un milió d'anys. I els anteke? No ho sabem, potser estaven relacionats amb Dmanisi?



El que queda clar és que aquells homínids no es prenien les fronteres com nosaltres. Ells no sabien on començava l'Àfrica i on acabava. Ells només es mullaven una mica el cul o havien de fer algun salt per esquivar els cocodrils. Amb les seves dues cames, els homínids anaven amunt i avall, i les migracions cap dins i fora d'Àfrica eren relativament constants. Malgrat que hi hagi molta gent a qui l'Àfrica no els agradi com a lloc d'orígen i evolució de gran part dels nostres avantpassats i estigui intentant trobar proves d'orígens en altres llocs, les pedrotes ens repeteixen una i una altra vegada que aquestes discussions són pròpies d'homínids amb la closca més dura que una pedra.




FONTS:

http://www.pnas.org/content/early/2011/05/31/1106638108.abstract
http://neanderthalis.blogspot.com/2011/06/dmanisi-tiene-al-menos-185-millones-de.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/06/origen-del-genero-homo-africa-o-asia.html

Perfil d'Ida, la jove neandertal amb qui tots voldríem intimar

És fantàstic, fabulós, increïble: tenim detalls de l'individu Palomas 96: ara mai més serà anomenat com un simple esclau de guerra o una calculadora fabricada en sèrie: a partir d'ara, l'anomenarem Ida, el nom de pila d'una neandertal pèl-roja fictícia que va sortir fa poc en una historieta de ciència-romantico-ficció amb detallets de sexe interespècie incorporats per voluntat de l'autor, que sabem que venen molt. Tot plegat molt rosa, massa. La vida de la nostra Ida, segurament va ser molt més dura, fins que va trobar la mort, amb només 16-20 anys d'edat.



L'Ida no va ser trobada com es troben els esquelets normals: és a dir, anar fent el forat, fins que primer surt un os, després un altre, etc. No, l'Ida estava dins d'un bloc de pedra, i només els intel·ligents equips de rescatament neandertal que estaven fent campanya a la Sima, van poder veure amb raigs supersònics que aquella pedrota era especial: a dins hi portava el que un dia va ser una neandertal.

Gràcies a aquest conglomerat, l'Ida segurament s'ha pogut conservar millor. Tot i així, en manquen parts del crani, i d'altres estan molt fragmentades, però val a dir que té la pelvis més completa que s'ha trobat mai en un neandertal. De tant comperta, que la pelvis acompanya l'Ida (i l'acompanyarà) a tot arreu on vagi: aquesta pelvis s'ha convertit en una icona de l'antropologia neandertaliana, i de ben segur que ens podrà respondre moltes preguntes sobre els parts i la mobilitat neandertal.

Recordem que l'Ida no estava sola, sinó que hi havia dos esquelets més al seu costat: el d'un nen i el d'un altre adult, que amb un 70% de possibilitats segons l'equip d'excavació, es tracta d'un enterrament intencionat, fa més de 50.000 anys.



Alguns detalls del perfil de l'Ida (encara que això no sigui un lloc de cites amoroses): té entre 50 i 60.000 anys d'edat, amb prou feines arribava a l'1'50 i era de les arcaiques: morfologia robusta per tot arreu, cap rastre de modernitat (completament previsible, si tenim en compte que encara no hi havien arribat per sembrar el caos i la destrucció, contradient el pamflet romàntic de ciència-ficció).

Les proporcions corporals fan pensar que potser l'Ida havia confos la manga del mar menor amb la república de Komi, al cercle polar àrctic, on hi vivien neandertals fa uns 34.000 anys de res: això és perquè, malgrat viure en un clima relativament càlid, l'Ida era força semblant als neandertals del nord d'Europa: baixets i corpulets. L'alçada ha estat una altra cosa sobredimensionada dels detalls de perfil de l'Ida: ara tothom diu que els neandertals del sud eren més baixos que els del nord, una generalització massa agosarada per haver estudiat tant pocs individus del sud, i més tenint en compte una frase de l'Arsuaga respecte els neandertals de la zona del Sidrón: els homes feien 1,70 i les dones, 1,60 de mitjana. Aquestes alçades són molt semblants (o lleugerament superiors) a les que hi havia a Europa fa 100 anys.



Ens queden tantes coses per aprendre, i que només l'Ida ens pot ensenyar! Com ara: estaven relacionats els 3 individus trobats a la Sima? Quines van ser les causes de la mort? Havia tingut fills? N'esperem detalls, que de ben segur, arribaran ben aviat. Els pamflets romàntics segurament també aniran arribant, encara que ningú no en sol·liciti l'existència. És el que té ser una joveneta neandertal pèl-roja trobada en un bloc de pedra amb una pelvis intacta.


FONTS:

http://www.pnas.org/content/early/2011/05/31/1107318108.abstract?sid=ffc5ce4b-7d29-4318-b7a9-02139d8b60b9 de pagament, només abstact disponible :(

http://neanderthalis.blogspot.com/2011/06/los-neandertales-espanoles-podrian-ser.html

[Wolpoff] La reconstrucció de la Ferràssia més dolenta que s'ha vist mai.

Made in Milford Wolpoff. Ja ho sabem, va néixer multirregionalista, i morirà multirregionalista. Encara que un tsunami s'emporti casa seva, encara que la E.coli germànica provoqui febres enterohemorràgiques als seus intestins expandits, encara que es trobi lligat i amordassat en una cadira elèctrica.

Respecto molt la seva voluntat, ara bé, el que no es pot permetre és que faci aquestes reconstruccions tant enterohemorràgiques que només mirar-les et sents com si et caigués una descàrrega elèctrica de 10.000 volts, i que en aquell moment només desitgis morir ofegat per una onada gegant:



És que això ja passa de taca d'oli. Que aquell paio de la pàgina del mico furiós es dediqui a fer caricatures com aquesta dels neandertals, encara pot passar, perquè no se'n pot esperar res més, d'ell. Però que un antropòleg reconegut a nivell mundial com és el nostre Milford, faci aquest tipus de reconstruccions carnavalesques, és motiu suficient com per llençar-se de cap al pou. És ben conegut que els neandertals no tenien aquest nas, que els seus nassos s'assemblaven més als dels africans que als dels europeus. També és ben conegut que els neandertals tenien unes mandíbules molt amples, i... la resta de desgràcies d'aquest bust ja no es veuen, queden tapades per aquest barret tant friki, que en Milford devia tenir guardat a l'armari des del dia del seu casament.

El que hi ha a la resta de l'últim "treball" d'en Milford sembla que va d'acord amb aquest estil tan... surrealista. Hi surten els cranis de la Chapelle, un croata de l'edat del bronze i Herto, un etiòpid que ronda els 160.000 anys (ens preguntem si també tenia el 4-5%?):



A en Milford li encanta passejar aquesta imatge per davant dels nostres nassos. Segons ell, les fletxetes serien proves de trets compartits entre els neandertals i europeus actuals. No obstant això, unes línies més avall escriu:

"The first is that Neandertals interbreed with people entering Europe from Africa. Neandertal-derived genes make up, on average at least 4-5% of the genome in Europeans and Asians, (...) It is thought that much of this interbreeding was in the Levant."

És a dir, que malgrat que la neandertalitat dels europeus, Milford reconeix que aquesta neandertalitat no és superior a la d'un lapó, un tasmanià o un indi. I fixeu-vos en l'arrodoniment cap amunt de les xifres. Ara ja no és 1-4%, sinó "com a mínim" 4-5%. Sóc jo, o hi ha quelcom que no encaixa, en els anàlisis del nostre Milford?


Per acabar, perquè no tinc ganes de continuar llegint més pamfletades, hi ha el tema de l'introgression, el preferit del seu deixeble John Hawks, que segurament li deu haver encomanat. Ara tots dos poden presumir de tenir les idees més enterohemorràgiques de tota la comunitat antropològica. Sobre aquest tema, només cal comentar que en Milford mateix va proposar que el FOXP2 trobat a tots els individus neandertals va arribar per introgression des dels humans moderns, o vice-versa. D'evidència, no n'hi ha cap. Bé sí: el sexe mola! Després, en Hawks, veient que els neandertals no eren la font de la microcefalina, ha proposat fa poc que ho podrien ser perfectament els denisovans. I sinó, qualsevol altre archaic, tu. El cas és que hi hagi introgression.

Si voleu veure més imatges impactants, aquí us deixo el paper:

http://journalofcosmology.com/Consciousness161.html