El Mirón, un jaciment de Cantabria que atrau l'atenció d'en Pääbo

Fent una pausa amb els neandertals, Svante Pääbo es dedicarà en els propers mesos a estudiar un individu trobat durant les excavacions del 2010 a la cova del Mirón, a Cantàbria, en un context que suggereix un enterrament, i que ha estat datat en 19.000 anys. L'objectiu de l'equip d'en Pääbo és esbrinar si aquests càntabres estaven relacionats amb els europeus del nord actuals, perquè hi ha un conte genètic molt famós que diu el següent: durant l'edat de gel, fa 20.000 anys, els europeus es van refugiar a les zones meridionals del continent, i quan els gels es van retirar, van tornar a colonitzar tota Europa.



Encara que pugui semblar una ximpleria, aquest conte és molt interessant. Perquè us en feu una idea, la teoria del refugi és possiblement la que més pallisses (virtuals) ha generat entre els interessats en el tema, uns que la defensen com si la seva vida depengués del refugi, i d'altres que la rebutgen amb la meteixa vehemència. Els debats són realment molt entretinguts, perquè és aquí on els merdecular clucs ens demostren com n'estan de gastades, les seves piles: avui per exemple, hem sabut per un estudi que els grangers que van portar el llinatge J2 a Europa, podrien haver arribat en ple paleolític superior (rialles).

Quan no estigui tant enfeïnat, seria molt interessant que el nostre Svanty es dediqués a clavar el tornavís elèctric als ossos d'altres individus que ara mateix ens preguntem qui eren i d'on venien, com per exemple, en Bouchra i el dentetes. Saber si els marroquins i els xinesos actuals, respectivament, tenen alguna connexió amb aquests individus tant entranyables que va més enllà de l'espiritual, seria una altra bomba de rellotgeria prehistòrica.



Ah sí, gairebé me n'havia oblidat, de l'entrevista!


Entrevistador: Quin motiu l'ha portat a Cantàbria?
Svante Pääbo: El descobriment de l'any passat d'un enterrament a la cova del Miró, una troballa molt singular i interessant per a nosaltres ja que això ens permetrà comptar amb l'ADN d'esquelets del Paleolític Superior, dels quals fins ara no disposàvem. He visitat l'excavació i es tracta d'un jaciment fascinant per la llarga seqüència d'ocupació que presenta.

-Què pot aportar aquesta troballa als seus projectes de recerca?
Ens interessa per a poder analitzar quina relació té aquest individu de temps de l'última glaciació amb la població actual europea. Estimem que té 19.000 anys i ara hem pres mostres per obtenir l'ADN i comptar amb una datació directa de l'os. Els isòtops ens permetran conèixer, entre d'altres aspectes, quin règim alimentari tenia, si consumia més carn o vegetals ...

- Quina informació més pot aportar el seu treball?
En col.laboració amb José Miguel Carretero, del projecte Atapuerca, podrem saber si es tracta d'un únic individu o de més d'un. Partim de la troballa de l'any passat, però en aquesta campanya han aparegut més ossos, fragments del peu, d'una escàpula i de la pelvis. Les primeres hipòtesis apunten a un adult jove, potser una dona.

-Com a líder del projecte 'Genoma Neandertal', a quines conclusions han arribat després d'anunciar que l'home actual (sapiens) comparteix ADN amb el neandertal, espècie que va desaparèixer fa uns 28.000 anys?
-La mitjana és que el 2,5% del nostre ADN arriba dels neandertals d'Europa i Àfrica. La xifra, segons la zona, oscil.la entre el 1 i el 4%.

-I els seus pròxims reptes?
En primer lloc, completar el mapa genòmic del neandertal*. En segon lloc, conèixer millor qui eren els contemporanis dels neandertals al sud-est d'Àsia ia la Xina; per a això estem treballant amb les restes aparegudes en les coves de Denisova, al sud de Sibèria. I en tercer lloc, estem estudiant els humans moderns (sapiens sapiens) que van reemplaçar als neandertals.

-Quines teories manegen sobre tot plegat?
-Hi ha la idea entre alguns geneticistes que la població del nord de l'Europa actual procedeix del sud-oest amb motiu de l'última glaciació fa 20.000 anys. Es van refugiar allà per protegir-se del fred. En el Magdalenià Superior (Paleolític Superior) sembla que grups de població van tornar al nord. Tractarem d'aportar llum i veure si les poblacions actuals de països com Holanda, Bèlgica, Alemanya ... estan relacionades amb individus com aquest del Miró, sense comparteixen característiques genètiques.

-Els motius de la desaparició dels neandertals continuen sent el gran misteri per als científics?
Efectivament, no se sap res del cert. Qualsevol pot especular sobre el tema, de fet s'han escrit moltes novel·les sobre això. Els arqueòlegs tenen les seves teories, però cal tenir en compte que no només van desaparèixer els neandertals, sinó també els seus contemporanis a Àsia. Una cosa va haver de passar, és un gran misteri.

-Sembla clar que van arribar a conviure en un període de temps i en determinades zones els neandertals i els sapiens ...
No tenim detalls de com va ser el contacte, de quin tipus de competència es va produir en relació amb les poblacions procedents d'Àfrica. Probablement tenien diferents maneres de expressar-se, de saviesa, d'alimentar, d'organització, respondrien a diferents pautes demogràfiques ..., i arran d'algun d'aquests aspectes podria explicar-se la desaparició dels neandertals ...


Quins mesos que ens esperen!!


* Nota: per un error en l'html que no sé corregir, aquest projecte de la llista d'en Pääbo ha quedat una mica més gran del que li correspondria. El volia posar gran, però no tant.


FONT:

http://www.eldiariomontanes.es/v/20110629/torrelavega/destacados/padre-genoma-neandertal-investiga-20110629.html