dimecres, 20 d’octubre de 2010

Els neandertals no necessitaven joies per quedar sexys

Durant dècades una part important d'antropòlegs ha intentat equiparar els neandertals amb els humans moderns en tot: llenguatge, simbolisme, art, etc, mentre que l'altra part de la comunitat antropològica, no només no els ha volgut igualar als moderns, sinó que ha negat que qualsevol indici de modernitat trobat als jaciments neandertals fos fet per ells mateixos, i que altres explicacions, com ara el robatori, el mal estat del jaciment o les imprecisions dels mètodes de datació, podrien ser alternatives molt més plausibles que no pas una ment neandertal avançada, al mateix nivell que la dels contemporanis africans, que com sabem, ho estaven molt, d'avançats (ironia).



Des del meu punt de vista, totes dues bandes cometen errors: la primera perquè és com si volgués rescatar els neandertals d'un estatus completament inventat pels moderns al segle XIX, i la segona perquè presuposa que la intel·ligència i el simbolisme només van aparèixer un únic cop, a l'Àfrica.

Però el que importa no és el que pugui pensar jo, sinó el que diuen els nous estudis, i sembla que l'últim, aparegut a la revista PNAS, posa en dubte la postura dels igualitaristes.

L'estudi de la grotte du Renne, situada a la localitat francesa de Arcy-sur-Cure apunta cap a una malinterpretació del simbolisme neandertal. Aquesta gruta és coneguda per presentar períodes d'ocupació que abraçen uns quants milenis i on s'hi han trobat diferents indústries. La que ens interessa aquí, ara, és el Chatelperronià.
Aquest Chatelperronià, a diferència del mosterià, és una indústria de mode 3, semblant a l'aurinyacià, i es diferencia principalment del mosterià perquè presenta, almenys d'una manera molt més abundant, allò que anomenem vulgarment "art": collarets fets a partir de closques d'animals, i altres objectes de decoració personal.
L'argument més fort que tenia el Chatelperronià fins ara, és que al seu nivell s'hi han trobat esquelets neandertals, però un estudi molt recent ho posa en dubte, i creu que és perfectament possible que els autors del Chatelperronià fóssin els moderns i no pas els neandertals. Els cossos haurien anat a parar als nivells Chatelperronians per altres explicacions, encara no gens clares.



Aquest nou estudi encara aporta més pes a aquesta hipòtesi: totes les restes òssies neandertals (unes quantes dents i una peça de l'orella) que fins ara tothom creia relacionades amb el Chatelperronià, perquè s'havien trobat als mateixos nivells que els collarets i els penjolls fets a partir de dents i closques, sembla ser que no ho estarien tant.

La Unitat Acceleradora de Radiocarboni, situada a Oxford, ha analitzat els diferents objectes decoratius dels nivells de la cova classificats com a Chatelperronià i que corresponen amb els VIII, IX i X, i tres nivells més associats a la indústria aurinyaciana, fent un total de 59 objectes analitzats.
Mentre que els nivells aurinyacians més antics daten de 35.000 anys, els nivells Chateperronians mostren unes variacions molt grans en la datació, amb dates que en alguns casos poden arribar a ser molt recents, i en d'altres semblants a les obtingudes per l'aurinyacià. En el cas del nivell més antic, l'X, un terç de les dates queien fora del rang que s'esperava com a vàlid per l'aparició del Chatelperronià.

Les conclusions són desoladores: segons Thomas Higham, el directors de la Unitat Acceleradora, els objectes trobats als nivells Chatelperronians, haurien estat remoguts degut a disturbàncies del sòl, i ara per ara és impossible saber exactament de quin període daten. És per aquest motiu que caldria anar amb molt de compte a l'hora d'associar aquesta indústria amb els neandertals, o fins i tot amb els primers moderns que van arribar a Europa.



Desgraciadament la grotte du Renne constitueix l'únic lloc, juntament amb Saint Césaire, on s'hi han trobat restes neandertals associades amb objectes de decoració personal, catalogats dins d'aquesta indústria anomenada Chatelperronià, que es creu que va ser inventada pels neandertals autòctons, possiblement en rebre influències dels nouvinguts.

Amb aquestes noves dates no podem estar segurs de l'autoria del Chatelperronià. Potser el van fer els neandertals, potser els moderns antics, potser els moderns més moderns, qui sap. Una altra qüestió és, que si els neandertals no mostraven simbolisme, llavors els estudis d'en Zilhäo amb aquelles petxines pintades que daten de 50.000 anys també podrien estar equivocats, i fins i tot aquell d'en Salvatore que creu que els neandertals van inventar l'Uluzzià a Itàlia, independentment de cap interacció cultural.

És possible que tots aquests estudis estiguin equivocats i que els neandertals no mostressin cap interès a l'hora de decorar-se amb penjolls? El que està clar és que per exemple, els últims neandertals de Gibraltar utilitzaven la indústria mosteriana, així com també els últims de la Cova Gran, a Lleida i els neandertals d'Esquilleu, a Cantabria, i datats en només 25.000 anys. Potser en realitat no hi va haver cap indústria de transició i la única cosa que ens ho fa pensar són unes dates errònies associades al romanticisme d'imaginar-nos els neandertals "aprenent" d'uns humans més avançats.



Que els neandertals no mostressin gaire interès a l'hora de guarnir-se, no vol dir que siguin intel·lectualment inferiors a nosaltres, ni molt menys. Potser és que els penjolls no estaven de moda entre ells. Potser no els feien cap falta, perquè al natural ja quedaven prou elegants. Potser els d'aquest estudi estan equivocats i els neandertals en realitat sí que van inventar el Chatelperronià. Personalment no sé per quina hipòtesi decantar-me, però el fet que gran part per no dir tots els objectes neandertals de decoració tinguin menys de 50.000 anys se'm fa, si més no, sospitós, i encara més si tenim en compte que aquests objectes són pràcticament idèntics als que feien servir els moderns contemporanis, els quals havien evolucionat -si se'n pot dir així- independentment al continent africà durant 400.000 anys.

2 comentaris:

  1. Tengo el artículo guardado para hacer un post cuando tenga tiempo. Pero despues de un somero vistazo, me da la impresión que es otro de esos casos en que hay una metodología y unos datos validos, útiles e interesantes... pero que, al final, los autores dicen en las conclusiones lo que les viene en gana sin que tenga mucha relación con los datos reales y su significado real.

    ResponElimina
  2. Hola Millán, quant de temps!

    Seria molt interessant conèixer la teva opinió, tu a diferència de jo ets un arqueòleg amb "coneixement de causa". Tot és molt comfús, i crec que fins que no apareguin mètodes més fiables per datar, continuarem sense saber què va passar amb els neander.

    ResponElimina