divendres, 10 de juny del 2011

Demani-s'hi

Aquesta setmana, tots devem estar tips i cuits de sentir "Dmanisi" acompanyat de la xifra 1,85 per tot arreu: als diaris, a la tele, a internet (twitter, blogs, etcs) al telèfon, a l'ipod, a la ràdio... la notícia sovint ve acompanyada d'aquell tuf de menjar ràpid i sensació de "la comento perquè els altres també ho han fet" ho sento, aquest és el meu cas (es nota gaire?) i explicaré els motius d'aquest odi irracional més avall. Per si no heu entès res de res del que hi diu al paràgraf, faré l'esforç de resumir-ho en una frase: la notícia de Dmanisi'1,85 és com una pera: a ningú no li agrada, però tothom en menja.



Què fa que no m'acabi d'atraure la notícia, que sembla que tothom ha acollit amb els braços oberts? D'entrada, que no té gens de susbtància: gairebé no diu res de nou, no aporta grans dades i tot i així vol anar massa enllà. Concretament, vol moure continents.

'Dmanisi' és aquell nom que tants de sentiments va fer sortir a la llum a una coneguda d'orígen georgià davant la qual vaig pronunciar la paraula. Va ser com si l'ànima li sortís pels ulls, el cor li hagués fet un bot i la boca si li hagués obert sola, estirada per unes pinces invisibles que van dibuixar un dissimulat, però enorrrme somriure. En qüestió de segons era ella qui ocupava el 99.99% de la conversa explicant detalls del jaciment de Dmanisi i la mandíbula que s'hi havia trobat, i que jo escoltava amb atenció. Quines coses que tenim els sapientíssims, que només amb un nom ens poguem emocionar com un nen petit amb els reis!



'1,85' seria un alçada molt elevada per un homínid d'aquells temps (classificat com a H. erectus, però hi ha qui diu que és un H. georgicus, ben seu). I és que de fet, aquesta xifra no és pas de l'alçada del nostre protagonista, sinó d'unes noves datacions que farien retrocedir 200.000 anys la data inicial, segons la qual Dmanisi va viure fa poc més d'1,6 milions d'anys. Ara en tindria uns 1,85 milions, que no és pas poc.

Que les datacions s'hagin revisat, és una bona notícia. Segurament aquest 1,85 és més de refiar que l'1,6 d'abans, però continua sent inferior als 2 milions que em pensava que tenia la primera vegada que en vaig sentir a parlar. I d'altra banda, ningú no ens assegura que aquest 1,85 sigui definitiu, de la mateixa manera que l'1,6 no ho ha sigut pas.

Què ens diu tot això? Molta cosa, segons els autors de l'estudi que han re-datat les restes: primerament, que ja hi havia homínids a Euràsia fa 1,85 milions d'anys, concretament, Homo erectus. Aquests erectus van arribar poc després (1,7-1,8 milions d'anys) al sud-est asiàtic, on s'hi van estar fins fa ben poc. A Europa de l'oest no hi trobem presència homínida fins fa 1,0-1,5 milions d'anys. A l'Àfrica la presència humana té més o menys les mateixes dates (H. habilis), però aquest no és pas el cas dels erectus: l'aparició d'aquesta espècie a l'est d'Àfrica és posterior que a Euràsia. Per tant... ja han començat a postular que l'orígen dels erectus (i fins i tot del gènere Homo sencer) no es trobaria a l'Àfrica.



Perfecte, fins aquí, tot bé. Ningú no sap quan va viure el primer erectus ni on. No tenim màquines del temps, no tenim fotografies d'erectus de fa 1,8 milions d'anys dient lluííííís, no tenim vídeos, i ni molt menys, documents escrits d'aquesta època amb totes les biografies de tots els homínids. Només tenim 4 cranis fragmentats i escampats arreu del planeta, acompanyats de 4 pedrotes, fragmentades, també. Per tant, saber on va viure i morir el primer erectus és una pregunta que roman oberta.

Ara bé, sabem que els homínids més antics, com ara els habilis, i els australopitecus i una àmplia gamma de parents pròxims a nosaltres van viure a l'Àfrica, no pas a Euràsia. D'altra banda, ningú no sap qui eren els Hòbbits que van viure fa 18.000 anys a l'illa de Flores. Hi ha qui diu que són australopitecins, que també haurien sortit de l'Àfrica. Els avantpassats dels neandertals i els HAM segurament eren els ergaster, que van continuar vivint a l'Àfrica fins que els heidelbergensis van arribar a Europa fa gairebé un milió d'anys. I els anteke? No ho sabem, potser estaven relacionats amb Dmanisi?



El que queda clar és que aquells homínids no es prenien les fronteres com nosaltres. Ells no sabien on començava l'Àfrica i on acabava. Ells només es mullaven una mica el cul o havien de fer algun salt per esquivar els cocodrils. Amb les seves dues cames, els homínids anaven amunt i avall, i les migracions cap dins i fora d'Àfrica eren relativament constants. Malgrat que hi hagi molta gent a qui l'Àfrica no els agradi com a lloc d'orígen i evolució de gran part dels nostres avantpassats i estigui intentant trobar proves d'orígens en altres llocs, les pedrotes ens repeteixen una i una altra vegada que aquestes discussions són pròpies d'homínids amb la closca més dura que una pedra.




FONTS:

http://www.pnas.org/content/early/2011/05/31/1106638108.abstract
http://neanderthalis.blogspot.com/2011/06/dmanisi-tiene-al-menos-185-millones-de.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/06/origen-del-genero-homo-africa-o-asia.html

6 comentaris:

  1. Hola Maria Lluisa!!

    Gracias por enlazar la entrada de mi blog.

    A pesar de que el debate no es nuevo, creo que es interesante; está claro que en Asia no han aparecido homínidos de 2-3-4 millones de años, como los australopitecus, o los ardi, etc...pero sí parece que debió haber una migración hacia fuera de África hace unos 2 millones de años, y los restos de Georgia parece tienen más similitudes con nuestro género que los hábilis; es interesante que pueda haberse dado otra migarción de vuelta a Africa originando a los ergaster, etc...

    Tb es interesante porque hace tiempo tb se publicó un estudio sobre la posibilidad de que lso antropoides hace unos 39 millones de años podrían haber evolucionado en Asia y colonizar después África.

    - http://prehistorialdia.blogspot.com/2010/10/los-antropoides-podrian-haber.html#more

    Saludos!!!

    ResponElimina
  2. "y los restos de Georgia parece tienen más similitudes con nuestro género que los hábilis;"

    això també ho vaig llegir en algun lloc, però en qualsevol cas aquests erectus van haver de ser descendents d'algun altre homínid, i com has dit més amunt, a Àsia no s'hi troben homínids de 2-3-4 milions d'anys. És com el poblament d'Amèrica: els humans van haver d'arribar per força d'algun altre lloc, perquè allà no s'hi troben homínids que tinguin més de 14.000 anys.

    "Tb es interesante porque hace tiempo tb se publicó un estudio sobre la posibilidad de que lso antropoides hace unos 39 millones de años podrían haber evolucionado en Asia y colonizar después África."

    Sí, però són 39 milions d'anys, i el gènere Homo (fins i tot els avantpassats nostres i dels ximpanzés, goril·les, orangutans, etc, van viure fa força menys de 39 milions d'anys). També és posible que l'avantpassat dels humans i els elefants o els humans i els ocells hagués viscut a Austràlia o Amèrica, però això no ens diu gran cosa dels primers homínids, que són molt posteriors.


    Salutacions :)

    ResponElimina
  3. "però això no ens diu gran cosa dels primers homínids, que són molt posteriors".

    Está claro, pero quizás esta zona ha sido un camino de ida y vuelta desde antes de la aparición de los primeros homínidos y según parece, a raíz de lo de Georgia, creo que es cuestión de tiempo que aparezcan evidencias por encima de los 2 millones de años fuera de África.

    Un saludo!!

    ResponElimina
  4. "a raíz de lo de Georgia, creo que es cuestión de tiempo que aparezcan evidencias por encima de los 2 millones de años fuera de África."

    És possible, però a mi encara em sembla més probable amb els hobbits. El que és curiós és que continents com ara Amèrica i Austràlia s'hagin habitat fa relativament poc, els arcaics no s'hi van atrevir mai, potser l'aigua els feia por.

    ResponElimina
  5. Sembla que et sembla probable que els hobbits provinguin d'un llinatge més antic que els erectus. Per què? Per l'anatomia del crani o el cos? No recordo al detall les característiques i segurament hi ha algunes característiques que no acaben d'encaixar, però entre descendents d'erectus i austrolopitecs hi ha d'haver diferències abismals, pot ser que es dubti amb quins estan més emparentats? Altrament es coneixen fòssils dels hobbit molt recents ( de quan són els més antics? arriben als 40 mil anys?) i res més a Eurasia ens els últims 2 o 3 millons d'anys des que tenim constància que desapareixèssin els austrolopitecs que ens doni un indici de que un llinatge procedent d'aquests hagués sortit i sobreviscut fora d'Àfrica...

    ResponElimina
  6. Adrià: això dels australopitecs no és segur ni molt menys. És només una altra possibilitat entre les que s'han plantejat (erectus, malformacions, moderns aïllats, etc). Potser no eren australopitecs, sinó erectus que es van fer més petits.

    Del crani no ho sé, però s'ha arribat a dir que eren humans moderns normals i corrents amb alguna patologia que els hi havia encongit el cos. No sé pas qui va fer els anàlisis, però després ja van veure que no eren moderns.

    Els fòssils de Hòbbit descoberts fins ara no sobrepassen els 18.000 anys si no recordo malament. En cap cas arriben als 2 milions d'anys, van viure fa molt poc. Ningú no s'hagués arribat a imaginar mai que existien si no s'haguessin trobat fa pocs anys, com els neandertals o la senyora X, o sigui que en qualsevol moment poden aparèixer més espècies d'homínids a qualsevol lloc. Potser Dmanisi no era el primer, potser sí que els australopitecs van sortir d'Àfrica abans. Fixa't amb els neandertals: hem hagut d'ampliar el seu rang en molt poc temps. Ara ens trobem que van viure a l'àrtic, i qui sap fins on van arribar.

    No hi ha cap motiu per pensar que el que sabem és correcte, tot es qüestió de continuar excavant.

    ResponElimina