dissabte, 7 de maig de 2011

Un any de genoma neandertal. Què hem après?

Avui fa un any que va sortir a la llum l'estudi de l'esborrany del genoma neandertal, que va causar reaccions de tot tipus. L'article va cridar l'atenció de bona part de la població mundial perquè trencava una paradoxa que s'havia generat des dels inicis de l'antropologia: que els humans som una espècie completament aliena a totes les altres amb les quals vam compartir el planeta.



Aquesta paradoxa que se'ns havia repetit diverses vegades, ens creava una sensació que era com una barreja de solitud i culpa: potser els nostres avantpassats van assassinar cruelment aquells homínids tant humans com quasevol de nosaltres? Ara hi havia un estudi força sòlid (perquè comparava el genoma sencer) que semblava indicar que no, almenys no del tot.

Aquest estudi també ens connectava una mica amb el món de la ficció: recuperar el genoma d'un cavernícola que va viure fa 40.000 anys era impensable fins fa ben poc, i només s'havia vist a les pel·lícules com ara Jurassic Park. Saber què ens fa "únics" i què no és una altra cosa que el genoma neandertal ens ha ajudat, o podria ajudar, a definir.



Tot i així, la realitat va ser ben diferent. Ràpidament van començar a sortir veus que deien que els neandertals havien contribuit a la suposada superioritat intel·lectual de certs grups humans enfront d'altres grups, ja fos a favor o en contra. També van començar a sortir altres veus que volien veure una herència neandertal en certs trets característics de les poblacions no-africanes. Tot això ha quedat en res, perquè, malgrat faci mal admetre-ho, estem igual que fa un any. Exactament igual.

Un any després de la publicació de l'esborrany del genoma, que com sabem només té una cobertura del 60%, encara no podem contestar cap de les preguntes que ens vam fer aquell 7 de maig del 2010. Les úniques 4 dades que tenim de més, és que sembla ser que els neandertals no van ser els únics que van contribuir a les poblacions modernes (va per la Senyora X), un model molt complex per explicar el % d'encreuament, el famós 1-4%, que hi ha un haplotip del cromosoma X, el B006, que té una freqüència mundial del 9%, que és ben probable que sigui d'orígen neandertal, i que d'acord amb els anàlisis d'en Hawks que no ha publicat en cap estudi oficial, els fragments d'ADN d'orígen neandertal sembla ser que difereixen notablement en poblacions força allunyades, com ara europeus i xinesos, encara que el % sigui el mateix en els no-africans (o no sub-saharians).



Tot això ens diu ben poca cosa. Les crítiques que ha rebut l'estudi han estat favorables en alguns aspectes i desfavorables en d'altres. Alguns forad'africanistes "durs" es continuen oposant a l'encreuament amb els brutes i creuen que tot deu tenir una explicació ben simple, però que Green et al. no van saber veure perquè van utilitzar unes mostres més aviat escasses.

I és ben cert. Per aquest motiu, Carles Lalueza, que va participar a l'estudi, va dir que calia fer més comparacions amb genomes que estarien disponibles tant bon punt el projecte 1000 genomes haurà finalitzat, encara no sabem quan.

Mentrestant, sembla que ningú no se'n recorda: ningú no celebra el dia de l'amor neandertal, ningú no fa cap recull de la informació que hem pogut conèixer, ni dels projectes futurs, ni del pressupost, ni d'altres teories, ni de res.



I si això és pel que fa als neandertals, no cal ni que digui que els denisovans estan completament oblidats. Quan haurem d'esperar fins que torni a sortir un estudi amb cara i ulls sobre aquests parents nostres tant propers? És cert que tot plegat és culpa de la crisi, o bé a ningú no li interessa continuar endavant? O és que cal guardar bé la informació perquè potencials clonadors no la facin servir per violar els drets dels neandertals en un futur molt proper? Ni idea. La única cosa que sembla certa, es el que va dir en Carles poc després d'haver sortit l'estudi: el projecte neandertal ha "finalitzat".

Sempre podria ser pitjor, és clar. Per exemple, podriem tenir pel·lícules remakejades de la Guerre du Feu cada setmana a la cartellera del cinema.

2 comentaris:

  1. La foto que has puesto de ¿Ao? es la caña, parecen personajes de una peli de fantasia viejuna como "Cristal Oscuro" o "Legend" ;)

    ResponElimina
  2. jajajaj si, és l'AO! Amb els morros que fa t'està dient "no, no miris la pel·lícula".

    Era una sgona versió de la guerre, transportada a França. Fins i tot els noms dels personatges són calcats als de la guerre, i la "cosa" anomenada argument també. Anaven malament des del principi.

    ResponElimina