En Hawks a favor de reemplaçaments massius fa 12.000 anys.

Com ja vaig comentar fa poc, és el tema que està de moda en genètica i evolució de les poblacions europees. Tothom en parla, tothom diu disbarats de l'alçada d'un campanar. I és que el més important perquè un tema es consideri calent és ni menys que això: que la gent, en parli. Encara que només digui Hola! o No en tinc ni idea. El que compta, és que diguin alguna cosa, que premin les tecles, que mirin el monitor, que vegin l'esplendor amb què els grangers de l'orient mitjà van arribar, no només a Europa, sinó a tot arreu.



La validesa d'aquests reemplaçaments massius es basa en la idea que tots els humans som massa recents, una idea que no sé d'on ve, però es troba molt present en la ment de la gran majoria de persones del planeta. I és veritat fins a cert punt: tots els humans sóm molt nous, perquè el nostre aspecte tant provocatiu va aparèixer fa relativament poc, però alhora, tots som molt antics: conservem llinatges que van aparèixer fa milions d'anys. Què dic: fa bilions d'anys!! I sinó que ens ho expliquin els científics que comparant el nostre genoma amb el d'altres éssers vius van trobar que el 40% dels nostres gens són idèntics amb els d'un simple bacteri que es limita a fer les 3 funcions bàsiques: néixer, reproduir-se i morir.

Enlloc de tirar tant enera en el temps, ens quedarem a l'inici de l'agricultura, i ens centrarem amb les paraules d'en Hawks, antropòleg reconegut. Certs estudis molt recents suggereixen:

a) Un orígen des d'Àfrica del sud-oest, encara que el registre fòssil més antic es trobi a l'est.
b) Reemplaçaments massius a l'Àsia oriental, i, sobretot, a Europa.



La validesa d'aquests estudis ha estat posada en dubte per alguns científics. No obstant això, la gran majoria els ha rebut amb els braços oberts. No és que tinguin ni la més remota idea de quin aspecte feien, per exemple, els europeus de fa 15.000 anys. No és que es vegin amb cor de proposar qualsevol teoria amb cara i ulls de per què aquestes poblacions van ser reemplaçades abruptament a l'inici de l'agricultura. Els molecular cloks, com sempre, van a la seva, i cadascú mou les agulles al seu gust, cosa que encara dificulta més les interpretacions, prou difícils per sí soles.

Centrant-nos en Europa, perquè entre d'altres coses és allà on hi van viure i morir la major part de neandertals, en Hawks diu el següent:

I am less sanguine about their results for Europe. They show a gradual period of growth associated in time with the Younger Dryas (around 12,000 years ago), which could make sense in the archaeology. But I am not convinced that the "European" haplogroups here are really European to that time depth. We know that the Neolithic and post-Neolithic saw some large-scale shifts in the frequencies of mtDNA haplogroups in Central and Western Europe. Some Upper Paleolithic Europeans probably contributed mtDNA to this later population, but I have no confidence that the proportion was great enough to accurately infer the demography of that pre-Neolithic population.



És a dir, en Hawks el que veu és un creixement abrupte de les poblacions europees fa 12.000 anys. Llavors el que s'observa és que les freqüències en els haplogrups, varien. Finalment, ens diu que no n'està convençut que la proporció que van contribuir als europeus posteriors sigui prou alta com perquè poguem conèixer quin aspecte tenien les poblacions a Europa fa més de 12.000 anys. Dit d'una altra manera: reemplaçament massiu, potser complet.

I doncs? Ningú no nega que la població augmentés. Al cap i a la fi, en algun moment ho va haver de fer. La població actual també és molt més elevada que fa 100 anys, i no obstant això, crec que ningú no posa en dubte que la gent de fa 100 anys ha deixat descendents.



Potser en Hawks el que vol demostrar és que els europeus de fa 12.000 anys mostraven trets neandertals que no es troben en les poblacions actuals per aquest reemplaçament gairebé complet. Entenc la seva posició, però què passa quan trec una imatge del crani reconstruït de Cromanyó 1, que va viure fa gairebé 30.000 anys? El que passa és que, davant d'aquesta barbeta exemplar, absència total d'arcs superciliars, nassiró esquifit i absència de bony, tothom es veu obligat a callar. Per tant, seria millor que a l'hora d'investigar què va passar fa 12.000 anys, aquests antropòlegs i genetistes s'oblidessin completament dels neandertals. Al cap i a la fi, ja estaven extingits des de feia milenis.