dilluns, 9 de maig del 2011

La foto més vista de la setmana

No és un neandertal menjant espinacs amb les mans d'acer, ni tant sols una neandertal fotografiada a mig striptease. No: és un saló gris ple de cares grises amb barbeta i arcs superciliars poc marcats assajant el fragment d'una obra de teatre:



Així funciona el món sàpiens: era el dia de la diada de Catalunya, 11 de setembre. M'estava menjant tranquil·lament un plat de cigrons acompanyats de carn de be amb la família, quan de sobte els de TV3 van tallar la pel·lícula de 3/4 de 4 de la tarda que fan cada diumenge per passar a quelcom encara més fictici: davant dels nostres ulls van aparèixer aquells famosos gratacels que descriuen molt bé Amèrica: majestuosos, pàl·lids, immòbils i calcats. Posats a fer, crec que els avions s'haurien pogut estavellar contra l'estàtua de la llibertat.

Tots ens esperàvem que els ionquis acabarien desplegant l'artilleria pesada tard o d'hora. El que no ens esperàvem es que donguessin excuses tant barates i falses com les que van donar, per enviar una colla de desgraciats a fer destrosses a l'Iraq. Davant dels milers de civils iraquians afusellats, el pillatge, els atemptats, les tortures, les gravacions esgarrifoses i les baixes de milers de soldats americans, els peixos grossos del govern ionqui ho justificaven tot amb unes armes biològiques que haviem vist tant com el propi Déu (o Alà). D'altres deien que era el petroli. D'altres, que era per escarmentar els talibans, que continuen apallissant tranquil·lament a qui els plau.



Absurd. I mentrestant, recordo aquell vídeo que ens va enviar l'Osama on hi sortia ell passejant-se per la muntanya com si fos una cabreta. En aquell moment vaig riure: la situació era tant irònica! Els ionquis disparant les metralletes de dies i omplint els prostíbuls que tenien a la base de nit, i l'Osama ensenyant la seva barba quilomètrica a la tele, com dient: encara no m'heu caçat, inútils!

Però, què hi té a veure tot plegat amb el World Trade Center? I el bon amic de la família Bush, en Saddam, per què ens van ensenyar les imatges de com li posaven la soga al coll? Que potser volien assegurar-se de trencar-li l'hioides, perquè no pogués parlar i explicar el cantó fosc de la família Bush?

Aquest entramat fosc i ple d'interrogants sense resoldre va arribar al punt culminat encara no fa ni una setmana, quan als titulars dels diaris de tot el món hi va sortir una notícia que podríem resumir en les següents línies: un parell de commandos, entre els quals un era de la CIA, van entrar dins la residència de l'Osama, van fer una carnisseria i finalment li van clavar un tret al cap. Després se'l van endur amb helicòpter (???) per llençar-lo al fons del mar, per, segons els ionquis, respectar els rituals d'enterrament islàmic (???????). I ara ens hem de creure que està sopant amb el plàncton.



El més bo de tot és quan ni ells mateixos es posen d'acord: segons algunes versions, en el moment de disparar l'Osama, la seva dona s'hi va posar al davant i la van ferir a ella. En canvi, segons una filla de l'Osama, que té 12 anys, el seu pare va ser assassinat davant seu, agenollat i clavant-li un tret al clatell. També hi havia un avio que feia voltes a la casa i que segons alguns, es va estavellar en fer un aterratge de risc. La seva funció era desconeguda. La única cosa que s'ha salvat del desastre, pel que es veu, era un troç de ferro que subjectava un soldat amb la mà. Al·lucinant.

Míster Obama i una bona part de seguidors seus s'han posat d'acord amb què el món ara és un lloc molt més segur. El món, ara és millor. És a dir,, el món, avui, és millor que fa una setmana. Al mateix temps que diu això, míster Obama i mig món està en ple estat d'alerta per la possibilitat de rebre cap atac dels extremistes islàmics. No em digueu que no faci gràcia.

I les fotos, on són? Mig món demana veure les fotos de cadàvers plens de sang i la cara de l'Osama amb la massa encefàlica que va sortir disparada de la cavitat cranial quan la bala americana va trucar la porta. De moment, ningú no ha vist la cara de l'Osama, només el ferro de l'avió, sang en un llit i el cadàver del seu fill envoltat de sang.



Però el que és de pel·lícula del tot és el diàleg que va mantenir míster Obama amb els caps de l'operació anomenada "Gerónimo" en hora punta:

"Gerónimo EKIA"- va dir el cap del commando a l'Obama, quan l'Osama ja era mort. Gerónimo era el diverit nom de pila que els americans havien posat a l'Osama, i EKIA vol dir "Enemy Killed In Army". Resposta de l'Obama: "Ja és nostre."

Segur que tot això donarà molt bons resultats a míster Obama: la seva popularitat ja ha pujat un 60% pel que he llegit. Arribats en aquest punt, encara em pregunto: per què està tant contenta la gent? No aconsegueixo entendre-ho. Els peixos en canvi, sí que haurien d'estar contents.



Com a conclusions generals: els americans viuen convençuts que la vida és com una pel·lícula made in Hollywood i el món sàpiens és realment estúpid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada