dissabte, 7 de maig de 2011

Lliçons del genoma del millor amic de l'Homo (Canis lupus familiaris)

A hores d'ara segur que bona part del món mundial ja deu haver vist els morros d'aquest doberman: l'esborrany del genoma del gos va treure el cap a finals de 2005 i juntament amb el neandertal és un dels projectes més interessants, des d'un punt de vista, no només mèdic i científic, sinó també sociològic.



Des que van ser domesticats, fa uns 15.000 anys (hi ha qui diu més de 30.000!) els gossos no han parat d'atraure la nostra atenció i d'acompanyar-nos en tot moment: des de la cova fins al pis, passant pel tipi i la casa de pedra. Com és possible que una sola espècie que va començar a evolucionar separadament dels llops fa tant poc pugui tenir una gamma tant àmplia de mides, formes, comportaments i qualsevol cosa que us passi pel cap? I malgrat tot, ningú no posa en dubte que tots els gossos pertanyen a la mateixa espècie, que compateixen fins i tot amb els llops.

Els gossos, com qualsevol altre ésser viu d'aquest planeta, també han patit tot tipus de prejudicis per part dels humans. Un exemple molt clar és la capacitat que mostren tots els gossos d'entendre vocabulari de qualsevol llenguatge humà que pot arribar a les 200 paraules. Actualització a data de gener del 2011: ja en són 1.022!! No podent acceptar que aquestes coses de 4 potes que babegen i aixequen la pota per embrutar les parets puguin entendre paraules, la gent va començar a donar excluses de tot tipus, com ara que els gossos no és que entenguessin les paraules, sinó que, senzillament, associaven uns sons a una acció concreta (!)



I és aquí on n'hi ha per fer un daltabaix: i què és el que fan exactament els nens petits quan aprenen a parlar?!? Doncs exactament el mateix: associen sons amb accions. Per això quan algú ens diu "calla!" nosaltres parem de parlar i no ens rasquem l'esquena. Per això quan algú diu "poma" a nosaltres ens ve el cap un fruit generalment de color vermellós i no pas una pera amorfa, perquè "poma" no sona igual que "pera". Si enlloc de dir "poma" algú digués "pema" segur que dubtariem. Doncs amb els gossos passa igual: quan algú els diu "jau!" el gos ha après a plegar les potes del darrere i tocar de cul a terra, i no pas a fer salts, i així amb moltes altres paraules. Una altra cosa és que en facin cas o no: això ja depèn més del context. Si per exemple el gos té una cuixa de pollastre al davant i l'amo li diu "jau!" el més probable és que li entri per una orella i li surti per l'altra.

Parlant d'orelles: ja sabem que en oïda, els gossos ens superen de lluny. Com evidentment també ens superen en l'olfacte, la percepció visual, l'agilitat i unes quantes coses més. Un aspecte molt interessant, és que gràcies a la seva antropofàgia, hem pogut reconstruïr més o menys quina és la visió del gos, que no és pas en blanc i negre com es pensava, sinó en groc i blau. Els gossos només tenen dos tipus de pigments visuals a la retina, a diferència dels neandertals, que en tenien tres. Potser la seva visió en aquest aspecte és més pobra, però no pas en d'altres: un gos pot detectar el seu amo estant un quilòmetre lluny només guiant-se per com es mou.



Els gossos no són tant causa i efecte com molts voldrien creure. També tenen capacitat per fer comèdia i fingir, com aquells jugadors de futbol que simulen una lesió perquè l'arbitre ensenyi la targeta vermella al de l'altre equip (els humans som tant cruels quan volem...). Us ho asseguro. Quan té la pilota a la boca i el persegueixo, el meu mastí sap fer molt bé el paper de jugador de fubtol comediant: tant bon punt li poso la mà a damunt del llom per prendre-li la pilota, el mastí fa un crit agut de dolor perquè em faci ràpidament enrere. No és que li hagi fet gens de mal: sap que aquest és el millor camí per continuar amb el trofeu a la boca.

Parlant d'aspectes més científics, com ara de l'esborrany del genoma fet a partir de les mostres d'una còquer, haig de confessar que gairebé no n'he sentit a parlar més des de l'any 2005. Em pensava que el genoma del gos causaria més impacte!

Un parell de curiositats: els gossos i els humans compartim més del 90% dels gens (97% amb el ximpanzé) i el nostre avantpassat comú, que era semblant a una rateta amb la cara deformada, va viure fa més de 90 milions d'anys. Tot i que els ratolins siguin una mica més propers als humans que els gossos, els científics es van trobar amb què els gossos eren més semblants a nosaltres que un ratolí blanc de laboratori. Com a explicació, van dir que el genoma del ratolí presentava una evolució accelerada. Bé, ho deixo pels genetistes, que per alguna cosa tenen el títol.



Fa poc es va publicar l'esborrany del genoma de l'orangutan, que segur que ben aviat desprendrà dades ben interresants, i també es va trobar que comparteixen més gens amb nosaltres, els humans, que els mateixos ximpanzés, tot i que no hauria de ser així. Són coses que xoquen una mica a simple vista, i que també caldria tenir-les en compte a l'hora de comparar homínids.

Per acabar: què és el que tenen els gossos, com perquè els haguem adoptat com a un més de la família? La resposta és segurament la seva plasticitat: plasticitat morfològica, temperamental, intel·lectual... i és que cada gos és un món. Qui sap, potser si no fóssim tant sapiencèntrics podriem descobrir molts aspectes desconeguts dels animals que ens envolten, i que ens sorprendrien!



El que sempre hem de tenir en compte, per no caure en el mateix error que ells, que es pensen que nosaltres som gossos, és pensar que ells són tant recargolats com qualsevol de nosaltres. Els científics jutifiquen el pressupost dient que amb aquests genomes podrem conèixer millor què és allò que ens motiva a posar rulos al cap dels nostres petaners.


+ informació:

Esborrany del genoma complet, estudi publicat a la revista Nature (2005)

6 comentaris:

  1. Siii!! Guai, poden ser molt intel·ligents els gossos!!! Encara que no tots... hi ha rasses que crec que han estat tant endogámiques que han quedat estúpides jejeje

    M'haig de posar el dia dels teus articles maria lluisa! Tenen molt bona pinta però porto una temporada fora del teu blog!!! Aviat!


    http://www.youtube.com/watch?v=pf0Vr0MSdHg

    http://www.youtube.com/watch?v=MUcYSR-Xl_E&feature=related
    http://www.youtube.com/watch?v=P2BfzUIBy9A&feature=related

    http://www.youtube.com/watch?v=HaanlrI9H-I&feature=related

    http://www.youtube.com/watch?v=OI9EF05acdM

    ResponElimina
  2. Hola Adrià! Molt macos aquests vídeos de gossos, sobretot el segon! Des d'aquí sembla clar que els gossos també tenen certa capacitat innata d'entendre el llenguatge, que es pot desenvolupar més o menys depenent de l'amo que tinguin.

    Els gossos poden ser capaços d'entendre una paraula dins d'una frase complexa, i poden diferenciar perfectament la majoria de sons que produim els humans, encara que ells no puguin parlar. No sé si aquesta capacitat està relacionada amb la raça... per mi que un gos ben entrenat ha de tenir més o menys les mateixes capacitats intel·lectuals que qualsevol altre, perquè els gossos són tots molt semblants, almenys a nivell d'ADN, encara més que els humans!

    Els lloros tampoc no es queden enrere:

    http://www.youtube.com/watch?v=9DdWXc_cxxs&NR=1&feature=fvwp

    "M'haig de posar el dia dels teus articles maria lluisa! Tenen molt bona pinta però porto una temporada fora del teu blog!!! Aviat!"

    OK! Pren-t'ho amb calma ;)

    ResponElimina
  3. jo no he tingut mai gos però sí tota mena de petites mascotes. Us puc assegurar que el meu conill -RIP, per desgràcia- sabia molt bé a quines habitacions de la casa tenia prohibit accedir, i si li deia NO! quan s'hi adreçava, ràpidament girava cua, i us podria explicar mil coses així. Els meus agapornis son molt llestos, de fet la primera cosa que van fer al arribar a casa va ser obrir la porta de la gàbia, que ara tinc amb una pinça.

    Estic convençuda que les persones que neguen la intel.ligència animal ho fan des del prejudici i la prepotència i perqueé no els han mirat mai de la vora.

    ResponElimina
  4. "Els meus agapornis son molt llestos, de fet la primera cosa que van fer al arribar a casa va ser obrir la porta de la gàbia, que ara tinc amb una pinça."

    jajaja això encara no m'ha passat mai amb un ocell. Els agapornis són aquells ocells petits de color taronja? Un veí meu en tenia un parell i em va explicar el següent: aquests ocells s'anomenen els ocells de l'amor, perquè viuen en parelles, i quan un de la parella es mor, l'altre també.

    "Estic convençuda que les persones que neguen la intel.ligència animal ho fan des del prejudici i la prepotència i perqueé no els han mirat mai de la vora. "

    I sobretot, l'error és que considerem intel·ligència només la humana. Hi poden haver molts tipus d'intel·ligència. És evident que un gos ben difícilment podrà plantejar-se la teoria de la relativitat, però això no vol dir que no pugui superar els humans en altres àmbits. Els dofins també són molt intel·ligents, però no els veig guanyant-se un nobel, i és que motls pensen que la nostra capacitat intel·lectual no hagués estat la mateixa sense unes mans tant hàbils com les nostres, que ens ho permeten manipular tot. Així que potser la clau de tot no és el cervell...

    ResponElimina
  5. Segons he sentit a dir, no és totalment cert que en els agapornis si es mor l'un es mor l'altre, el que passa és que són ocells molt afectuosos i necessiten companyia, sigui o no del mateix sexe, de fet els meus que per error de la botiga els podriem definir com a parella gai, s'estimen molt. Tbé poden agafar estimació al propietari, en conec alguns casos, sobre tot si estàn sols.

    ResponElimina
  6. Jo no he tingut massa sort amb els ocells... un que vaig tenir fins i tot m'intentava pessigar el dit quan el posava aprop de la gàbia, i un altre si no m'hi acostava gaire piulava una mica, però tant bon punt m'hi acostava massa s'espantava i volava per tota la gàbia com si s'hagués tornat boig. De fet aquell va morir d'un atac de nervis :P

    "de fet els meus que per error de la botiga els podriem definir com a parella gai, s'estimen molt."

    xDD els periquitos també tenen relacions conjugals molt complicades he sentit dir.

    ResponElimina