Però l’aspecte més interessant i decisiu de la clonació neandertal és… la qüestió ètica. Perquè, a veure, deixant de banda els aspectes emocionals, quina finalitat tindria ressucitar un neandertal, 30.000 anys després d’haver-se extingit? Exhibir-lo en un circ per fer butxaca? Utilitzar-lo com a conillet d’índies per fer tot tipus d’experiments? Fer-lo procrear i muntar un Pleistocè Parc que tindria un clan neandertal com a protagonista, perquè els guiris hi anéssin a fer fotos?
I després, també caldria pensar en els drets que tindrien els neandertals com a humans. Sí, perquè la comunitat científica es veu que està força d’acord en tractar-los com a humans i no com a ratolins blancs de laboratori afortunadament.
Per tant, hauríem d’assegurar-nos que el neandertal ens ha entès bé quan li féssim la pregunta de si voldria sotmetre’s a un experiment poc fiable i en bolquers, que consistiria en passar-se 9 mesos a la panxa d’una orangutana, i després, tant bon punt néixer, convertir-se en el centre d’atenció de mirades incrèdules d’homínids incrèduls i amb un futur incert. Això només en cas que tot anés bé, se sobreentén, que no nasqués amb l’aspecte d’en Quasimodo, cosa força probable, perquè després de 30.000 anys o més l’ADN neandertal està fet pols.
I en cas que fins l’hora del part tot anés sobre rodes, hi ha els riscs del post-part: que es morís d’alguna malaltia infecciosa, que envellís prematurament (segur que això atrauria els perversos directors de la gran pantalla), i que fos assassinat a sang freda per un projectil llençat a llarga distància per un sapian’ que com a coartada diria que només volia comprovar com va morir Shanidar 3 per validar els resultats del seu experiment. I parlo molt seriosament. Això últim, encara que a molts els pugui semblar una bajanada producte de les meves al•lucinacions, va ser exposat pel mateix Pääbo en una entrevista on es mostrava molt preocupat pel tracte que rebrien els neandertals en cas que se’ls pogués ressucitar, perquè veient la història de la humanitat, el nostre genetista creu que la vida dels clons penjaria d’un fil, o sigui que poca broma, però jo crec que tampoc no n’hi ha per tant… aquests pensaments insòlits possiblement són fruit de la lectura de la trilogy d’en Sawyer sense fer servir cap protecció. Coses que passen, però no ens desviem del tema: una enquesta feta de fa poc en un diari estadounidenc amb enunciat: esteu a favor de la clonació dels neandertals? Va obtenir un 47%! de vots a favor i tota la resta en contra. Sembla que aquest empat ho posaria encara més difícil.
El que és força segur, és que quan els neandertals es clonin, no estaran sols, sinó que segurament conviuran amb mamífers que els seran molt familiars, com per exemple mamuts, que també s’han afegit a la llista potencial d’espècies incloses al Parc Pleistocè.
Però tot això queda molt enllà en el futur (o potser no!) i jo diria que abans veurem la terraformació de Mart i la Lluna, la tercera i quarta guerres mundials i una pel•lícula de neandertals que valgui la pena (bé, no, això no crec que passi ni en els propers 1000000 anys) i per tant més val no fer-se il•lusions.
El que sí que li demanaria a en Paabo i al seu equip són petits detallets, com ara que desxifressin uns quants genomes de neandertals amb el màxim de temps possible (se sobreentén que no tenen cap més feina a fer), que responguin algunes (va, amb el 2% ja n’hi hauria prou) de les moltííííssimes preguntes i dubtes que ens vénen al cap quan pensem en els neandertals, i que siusplau, mantinguin les postures extremistes relativament al marge del seus treballs, independentment dels resultats, i també que no alimentin trolls com ara la premsa rosa i que quan em mori, em congelin i em tornin a descongelar quan tinguin el primer neandertal sa i estalvi.
Ja sé que demano massa, però què vols? Ara que han dit que es podria clonar un neandertal, però que jo no ho veuré, haig d’aprofitar el temps que em queda de vida com a neandertalòfila tant bé com pugui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada