"Ao, el último Neandertal, vive de forma pacífica, nómada y en armonía con la naturaleza mientras recorre Europa en busca de los últimos supervivientes de su clan. Los grupos de homo sapiens le rechazan por sus facciones simiescas y su enorme fuerza, pero él se acaba enamorando de Aki, una homo sapiens que acaba de tener un hijo, pero a la que los suyos han hecho prisionera."
Un altre:
"The epic adventures of Ao, the last Neanderthal, and his passionate encounter with the beautiful Aki, one of the few Homo-Sapiens to accept and come to love him for what he is. A wonderful hunter, Ao must survive and then battles with terrifying animals of a lost world into savage landscapes. He also protects his family from the most dramatic natural phenomena. But the biggest danger is the "Hyena-Men", clan of the Homo Sapiens that are out to kill him and his species".
Ja és greu que ni els fans es posin d'acord a l'hora d'explicar l'argument, però en una cosa coincideixen: és un culebrón, de cap a peus, sense matisos. Ao, fill, la teva dura vida com a caçador i les teves aventuretes amb l'Aki no li importen a ningú. Ni tant sols a mi.
Senyor Malaterre, permeti'm que li digui que vostè és tota una autoritat a l'hora de fer documentals sobres homes prehistòrics, però que havent vist gran part de la seva feina a la gran pantalla, haig de confessar que té un petit defecte: vostè de petit ha llegit massa vegades la Blancaneus i la Ventafocs, i potser també la Pocahontas, i ha vist massa Avatar, últimament. A més a més té la mania de pensar que tots els sàpian' patim d'anafàsia i d'anorgàsmia i també de deprivació severa de conductes afectives durant la infantesa. No li negaré que en la majoria de casos, això podria ser veritat, però sí que li diré que jo almenys amb una vegada en tinc prou.
Em fa mal al cor i l'ànima veure com directors de cinema que projecten els seus desigs reprimits utilitzant els neandertals com a disfressa, destrossen la visió que la societat en té: aquests fascinants homínids s'acaben convertint o bé uns goril·les perillosos o bé en uns tarzans que a la primera oportunitat s'obren de cames per satisfer la libido de l'espectador i el director, tots dos alhora.
Per argumentar les meves paraules, només cal que faci una llista dels rols "sexuals" dels neandertals i la seva parelleta moderna:
-El malson de Neanderthal man (1953): goril·la espantós (quin riure) que s'emportava la senyoreta a la cova, entre crits i grunys.
-Homo sapiens (2005): aparellament dins d'una mena de tenda de campanya amb grunys i crits esgarrifosos. Per sort només dura un moment.
-The clan of the cave bear (1986): Violació de la protagonista. Afortunadament la violació era molt poc realista.
-L'Odyssée de l'espèce (2003): el goril·la s'emporta la princeseta a la gruta. Sortosament no té temps de fer-li res, perquè els seus la vénen a buscar aviat.
-The neanderthal parallax (2003): neanderthal afectat de supermantisme amb detalls explícits de les seves capacitats sobrenaturals en el camp del sexe. Deixaria tots els actors porno en ridícul. L'únic inconvenient: està redactat pel nostre Sawy, amb un estil propi de novel·les romàntiques de sèrie B de fa dos segles.
-La guerre du feu (1981): francesos, kamasutres i romanticisme entre un pobre primat desorientat i la seva estimada princesa pintada de blanc, fa 80.000 anys.
Podria continuar. Hi ha una llista llarguíssima, i per desgràcia i dolor meu, el nou film d'en Malaterre sembla que segueix la mateixa trajectòria: per començar, amb actors de sèrie B. Del protagonista (Ao) no en puc dir res, només que el nombre de pel·lícules que ha fet no arriba a 10. I què? Bé que potser és un gran actor, no dic que no, però de famós, no ho és pas gaire. La noia tampoc no és pas massa famosa en les pel·lícules, però sí en l'art de remenar la panxa: és una ballerina del Bollywood, aquelles índies tant sexys que van amb túniques de colors. No sé pas si deu ser una bona actriu, però el que està més que clar és que el nostre Malaterre, a l'hora de fitxar-la, s'ha fixat més en el seu físic que no pas en el seu talent com a actriu. I ara, no fos cas que el neandertal no la trobés perfecta i la rebutgés. De la resta del càsting en podria dir 3/4 del mateix. Tot això sumat a aquest argument de conte de fades i l'escàs pressupost de la pel·lícula (ben poca gent sap que existeix) em fa pensar en una altra seqüència, on l'argument forma part del sexe, i no a l'inrevés.
Potser en Malaterre va pensar que sense història romàntica entre neandertal-moderna la pel·lícula encara quedaria més sosa. I aquí és on s'ha ficat de peus a la galleda: què n'hi ha, de coses per fer amb els neandertals, en el passat, present i futur! Però és que no se n'adonaran mai!?
No puc parlar per endavant, perquè encara no l'he vista. Qui sap, poster serà una meravella. M'esperaré a veure què en diuen els comentaris, però estic força decebuda, perquè la primera impressió, que sol ser la bona, ha resultat ser força dolenta. Què hi farem, ells solets caven la seva pròpia tomba.
Tràiler per anar fent boca:
http://www.youtube.com/watch?v=O7RWDm-lJPw
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada