Els neandertals van camí cap a la fama, i d'aquí poc ens trobarem amb tot de moderns que es voldran fer el canvi d'espècie per assemblar-s'hi més. Les barbetes seran vistes com un cosa indesitjable que s'haurà de retallar mitjançant la cirurgia estètica, els nassos petits seran catalogats com a repugnants, i els nyicris hauran d'anar al gimnàs a augmentar la mida dels músculs si volen trobar parella [PIIIIPPP Mª Lluïsa, desperta't que encara som al 2010, en Pääbo i els seus ni tant sols han desxifrat la seqüència completa, i el fenòmen neandertal encara es troba en plena prehistòria].
Potser sí, però els del Museu d'Història Natural de Washington ja van fent feina per endavant: amb una exposició sobre els orígens humans que ha costat un dineral, on s'hi inclouen tots els membres de la família humana començant des de la Lucy, amb reconstruccions forènsiques que (deuen) superar totes les existents fins ara, aquest museu convida a tot el món a fer un viatge a través del temps, el viatge més fascinant de tots, explicat pels experts, entre els quals s'hi troba Christian Samper (no el conec, encara), on tots i cada un dels visitants podran sentir de prop la història d'aquells homínids. Ho veieu? Això, això és el que s'hauria de fer a Capellades, però malauradament no hi ha prou pressupost o bé no interessa, i mira que en podríem fer una fortuna.
El més interessant i valuós amb que compta aquest museu és amb el crani de La Ferrassia, el neandertal més famós de tots i "l'únic que hi ha als EUA". La Ferrassia compta amb una reconstrucció forènsica del seu aspecte, que potser al principi cridarà una mica l'atenció dels moderns visitants, però el Museu té clar que deixant de banda el front una mica més curt i els músculs de culturista, eren "al cap i a la fi, humans".
A més a més, i imitant l'invent estrella del Paléosite, el museu compta amb un reconstructor de cares, on el visitant es podrà veure amb aspecte neandertalià, i el més interessant de tot: que és ben possible que ben aviat aquestes cares abundin als Facebooks.
QUINA EMOCIÓ! Serà possible, o bé ho hauran dit perquè sí? Sigui com sigui, jo ja començo a sentir allò que se sent quan els somnis es fan realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada