El cert és que la pregunta no és gens fàcil de respondre, perquè tothom ho fa d'una manera diferent: els anglesos sembla que s'han posat d'acord pel -thal, els francesos pel -tal amb accent tancat a la primera e, els espanyols i italians, sempre tant cosmopolites, fan servir tant -tal com -thal, els alemanys, els més originals de tots, en diuen Neandertaler, pels mascles, i Neandertalerin pel sexe femení. Els japonesos ho escriuen amb els seus caràcters, que traduïts al català serien pronunciats més o menys com a "neanderutaru"; i el que fan els russos, els àrabs i els xinesos, m'és completament desconegut. Podria parlar dels portuguesos, però no puc assegurar què fan, perquè no he vist gaires articles neandertalòfils escrits en aquesta llengua, per tant prefereixo callar abans de dir una mentida.
I els catalans, què fem? Haig de dir que aquesta vegada anem d'acord amb els francesos. Hi ha un predomini força clar, almenys en els articles escrits en aquesta llengua, del -tal. En canvi, però, el -thal predomina sense cap dubte quan escrivim títols d'obres estrangeres o bé l'autor desconeix els neandertals; en aquest cas el que es fa és imitar el que fa la majoria, normalment angloparlant; potser és perquè els que portem els neandertals al cor ens hem interessat més en aquest tema tant discutit i hem fet una mica de cerca per no cometre faltes d'ortografia. I parlant d'ortografia, l'institut català d'estudis (IEC) recomana fer servir el -tal. Perfecte, és una decisió ben encertada, no només perquè és més fàcil d'escriure sense h que amb h --cosa que s'agraeix molt-- sinó també perquè el nom en teoria és alemany, i la versió original, que vol dir "vall de l'home nou" s'escriu sense la h.
Van ser els anglesos, els qui van posar el -thal de moda, encara que ho pronunciin com a -tal, és a dir, que la h, encara que s'escrigui sempre, no serveix per res.
Amb -thal o sense -thal, he pres la decisió d'escriure amb -tal, i encara que sigui -thal o -tal, jo me'ls estimaré igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada