El país de les coves pintades - Jean M. Auel

Segurament tothom n'haurà sentit a parlar, de l'últim "volum" de la col·lecció Els fills de la Terra, i si no n'heu sentit a parlar només cal dir-vos que es tracta de l'última obra que Jean M. Auel, una neandertalòfila consumada, ha llegat a la humanitat.



Potser llegar no seria la paraula exacta; al cap i la fi Auel escriu perquè li ve de gust, perquè té moltes estones lliures (va tenir els seus 5 fills abans dels 25) i perquè així fa treballar la ment i reviu amb passió el passat, recent i arcaic.

Haig de confessar que és la primera obra que llegeixo de l'Auel, i ho confesso amb una mica de vergonya. Abans només havia vist la pel·lícula de l'any 1986 on hi sortia Daryl Hannah encarnant l'Ayla, i llegit 4-5 entrevistes de l'autora. I també haig de confessar que és millor del que m'esperava, és a dir, és millor que la trilogia d'en Sawyer, fins a tal punt que mentre el llegeixo (encara no he acabat, però em queda poc!) no em vénen rampells d'agafar un misto i cremar-lo, o començar a saltar-hi a sobre. De moment, tampoc no he tingut cap atac de nàusees. Potser la única incomoditat que he sentit a l'hora de llegir-lo, és que pesa com si estigués fet de plom, i és que té gairebé 800 pàgines.

Malgrat que sigui millor que la trilogy, això no vol dir pas que no contingui passatges que m'hagin fet obrir els ulls com unes taronges, o que hagi tingut la temptació de passar unes quantes pàgines més endavant per veure si hi havia res de més interessant. Corre el rumor que el llibre es repeteix més que l'arròs bullit. Aquest rumor he pogut comprovar que és cert: cada dos per tres surten vivències del passat que l'Ayla recorda constantment; potser el passat ocupa un 40% del llibre, sense exagerar.



Tenir records és bo, però estar-hi massa enganxat no ho crec pas. De totes maneres, com que no m'he llegit els volums anteriors, no se m'ha fet gens pesat, i a més a més, els records és l'únic moment on hi surten neandertals (anomenats "el Clan"), perquè ara només hi ha moderns, dividits en moltes tribus escampades arreu de França que porten noms ben curiosos: Zelandonii, Lanzadonii, Mamutoï, etc. La tribu de l'Ayla, la prota, és la dels Zelandonii, i ella està intentant esdevenir una Zelandoni, que vol dir més o menys fer carrera de metge (o curandero). Acompanyant l'Ayla hi surten la seva filla Jonayla i, evidentment, el noi de les colònies: en Jondalar.

Els coneixements que té Auel sobre les societats nòmades dónen més realisme al relat, però també hi ha punts massa ficticis. Que tots els Zelandonii siguin rossos, d'ulls blaus i medeixin a la vora de 2 metres costa de creure però pot passar. Però que l'Ayla ja hagi domesticat -ella sola- tres cavalls i un llop, a més a més de parlar no sé quants idiomes, poder caçar tot el vulgui quan vulgui amb no sé quantes armes, i fer grans descobriments que ningú de l'entorn sospita -com ara que els nens no vénen sols ni per obra d'una força sobrenatural- és una mica massa.

Els culebrons i el sexe tampoc no podien faltar, com a tots els altres volums de l'Auel, però com que -afortunadament- l'Ayla està ocupada amb la seva carrera de Zelandoni, no té massa temps per amanyagar la cigala d'en Jondalar, que tant enyora quan no la té aprop. No sé pas com acabarà tot plegat, perquè el rumor que he sentit és que el final és sobtat i imprevist. Auel no va deixar clar si encara escriuria un volum adicional, però en realitat no hi ha cap motiu que ho impedeixi: l'escriptora està en plena forma, i amb més ganes de reviure el passat que mai.



De totes les lliçons que he après llegint aquest llibre, potser la més important de totes, és que aquells homes prehistòrics de fa 30.000 anys que pintaven animals a les parets de les coves i creien en les forces de la natura, estarien d'allò més entretinguts escoltant les històries inventades de Jean M. Auel al voltant de la foguera.

Gran part del nostre sistema immunològic provindria dels sistemes immunològics dels homínids arcaics

Encara més enrevassat que el títol és l'article d'en Parham sobre alguns components del sistema immunològic que hauríem heretat dels arcaics.



Fa poc ja en vam sentir parlar, que els encreuaments amb els arcaics ens haurien "millorat" immunològicament parlant, perquè ells estaven molt ben adaptats al lloc on vivien, a diferència dels immigrants africans. Ara bé, faltava comprovar que tots aquests rumors eren certs, i sembla que finalment en Parham s'ha dignat a publicar l'article a la revista Science.

El fitxer adjunt: http://www.sciencemag.org/content/suppl/2011/08/19/science.1209202.DC1/1209202-Abi-Rached.SOM.pdf és només el material suplementari (taules, mapes, etc) que ha penjat el grec Dienekes (l'article sencer és de pagament) i escaracteritza per ser més difícil de desxifrar que un jeroglífic egipci.

I aquí hi tenim l'abstract: "Whole-genome comparisons identified introgression from archaic to modern humans. Our analysis of highly polymorphic HLA class I, vital immune system components subject to strong balancing selection, shows how modern humans acquired the HLA-B*73 allele in west Asia through admixture with archaic humans called Denisovans, a likely sister group to the Neandertals. Virtual genotyping of Denisovan and Neandertal genomes identified archaic haplotypes carrying functionally distinctive alleles that have introgressed into modern Eurasian and Oceanian populations. These alleles, of which several encode unique or strong ligands for natural killer cell receptors, now represent more than half the alleles of modern Eurasians and also appear to have been later introduced into Africans. Thus, adaptive introgression of archaic alleles has significantly shaped modern human immune systems."



He resaltat la frase en negreta perquè crida l'atenció: els denisovans van viure a Sibèria, o en tot cas, a l'est asiàtic, i no pas a l'oest, on hi vivien els neandertals. És més, fins al moment només s'ha detectat ADN denisovà en els melanesis, que viuen gairebé a l'altra punta del planeta. Però encara n'hi ha més, perquè si no ho he entès malament...

-Els africans també porten HLAs (i per tant, ADN) neandertal i denisovà. Això es contradiu amb les comparacions del genoma en diferents poblacions africanes (Yoruba, pigmeus Biaka, San, etc).
-Els africans haurien heretat HLAs d'altres homínids arcaics que van viure a l'Àfrica seguint un model multirregionalista molt complex.
-Els al·lels denisovans segueixen generalment el següent patró decreixent de freqüències: Austronesis, asiàtics i nadius americans, europeus i africans. Això tampoc no es correspon amb les comparacions de diferents genomes.



En definitiva, els al·lels immunològics dels arcaics haurien arribat molt més lluny que no pas la seva contribució real en el genoma. En Hawks va comentar fa poc l'estudi d'en Parham, i la seva opinió semblava molt crítica, perquè hi podria haver alternatives que el mestre Parham ha passat per alt. La meva també ho és, no només perquè el nombre d'arcaics estudiats no passa de 4 (les 3 neandertals i la Senyora X) sinó sobretot quan llegeixo coses com ara "dormir amb els arcaics va millorar els immigrants africans i els va donar l'empenta per conquerir tot el món". Sincerament, és un mica massa.


FONT:

http://www.sciencemag.org/content/early/2011/08/19/science.1209202

Què va passar amb l'ADN mitocondrial neandertal?

Malgrat que l'ADN nuclear parli de com a mínim dos episodis d'encreuament amb els arcaics que ens van deixar un percentatge petit, però significatiu d'herència, el cert és que no es pot dir pas el mateix dels llinatges mitocondrials ni del cromosoma Y.



Explicat molt breument, l'ADN mitocondrial és un ADN diferent del nuclear, i que representa menys del 2% de l'ADN total d'un individu. Aquest ADN no és tant representatiu com el nuclear i està sotmés a més pressions perquè només s'hereta per via materna, és a dir, jo tinc el mateix ADN mitocondrial que la meva mare, que la meva àvia materna, besàvia materna, etc. El cromosoma Y, pel contrari, només s'hereta per via paterna, perquè aquest és el cromosoma que defineix la masculinitat, i les dones no en porten cap. Així doncs, els meus germans, si en tingués, portarien el mateix cromosoma Y que el meu pare, que l'avi patern, el besavi patern, etc.

Tant el cromosoma Y com l'ADN mitocondrial porten uns marcadors inserits que, evidentment també s'hereten de generació en generació i, el més important de tot: són força específics de cada àrea geogràfica, és a dir, analitzant els marcadors del cromosoma Y, podrem arribar a determinar amb certa fiabilitat que un home és originari o descendent d'una àrea geogràfica concreta del món.



Aquests marcadors també serveixen per traçar migracions que van tenir lloc durant la prehistòria, és per això que són tant interessants per esbrinar d'on venim tots, i és que de moment, TOTS els llinatges mitocondrials i del cromosoma Y de qualsevol humà modern del planeta tenen el seu orígen a l'Àfrica. El que no sabem és quan es van originar, ni on, perquè el temps es calcula amb els rellotges moleculars, i últimament sembla que estant patint moltes crítiques gràcies a la seva imprecisió: en altres paraules, no en tenim ni idea de quan es va produir la sortida des d'Àfrica ni quan van viure Adam i Eva. Tot són especulacions que causen forts mastegots digitals entre els defensors i els detractors dels rellotgets.

I què passa amb els arcaics? Uns quants ADN mitocondrials s'han pogut recuperar de neandertals i de la Senyora X, i les conclusions són ben clares: no s'assemblen gens als nostres, els dels humans moderns, especialment el de la Senyora X, i no es troben a cap lloc del planeta. Fins a data d'avui, s'han analitzat milers d'individus d'arreu del món, i no n'hi ha cap que porti ADN mitocondrial arcaic: tots provenen d'Àfrica. Què va passar, doncs, amb l'ADN mitocondrial d'aquests arcaics, si realment es van encreuar amb els HAM? Per què som incapaços de trobar-los?



Alguns models han intentat explicar aquesta discrepància pressuposant que els "híbrids" tenien certa esterilitat, una mica com les mules. Per exemple, posem per cas que només la parella femella HAM x mascle neandertal pot tenir descendència fèrtil, i que en aquest cas, només les filles, però no pas els fills, poden perpetuar la descendència; en aquest model, ni el cromosoma Y ni l'ADN mitocondrial neandertal "sobreviurien", i per tant, això explicaria per què no els trobem, malgrat el 2,5% de contribució total. Ara bé, això és un model sobre el paper, i a mi aquestes historietes rebuscades d'esterilitat, vigor de l'híbrid i mules no m'han arribat a convèncer mai.

Però, i si tenim en compte que podien tenir descendència fèrtil sense problemes? Un nou estudi ha simulat 6 models de continuïtat/discontinuïtat a Europa agafant com a mostra 7 ADN mitocondrials neandertals, 3 de HAM del paleolític superior i 150 d'europeus moderns, i ha estimat quina seria la màxima contribució dels neandertals als europeus actuals tenint en compte que els ADN mitocondrials neandertals són inexistents.

De tots els models, el que ha rebut més suport és el que prediu continuïtat dels HAM del paleolític als europeus actuals, però discontinuïtat total amb els neandertals. El màxim % de contribució dels neander a la població europea és de l'1,5%, i tot i així, aquest model és de 20 a 30 vegades menys probable que una contribució nul·la.



Com que ni els europeus ni cap no-africà porta ADN mitocondrials neandertals, els de l'estudi han suposat que el petit % d'ADN nuclear podria explicar-se si la població no-africana era molt petita i posteriorment va patir una expansió molt ràpida, quedant alguns llinatges sobrerepresentats i d'altres extingits. Tot plegat molt complicat, però el cas és que els melanesis tampoc no porten ADN mitocondrials denisovans (o almenys no se n'ha detectat fins ara) i no obstant això la contribució és del 5%. També un altre estudi amb aquests models va predir una contribució neandertal màxima del 0,001% i al final ha resultat ser d'uns quants ordres de magnitud més gran.



FONT:


http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajpa.21569/abstract

[Increïble]: Paletí de fusta de 56.000 anys trobat a l'Abric Romaní

I no, no és pas de cap arqueòleg, sinó dels neandertals que hi van habitar fa més de 50.000 anys. La troballa és única, no només al món, sinó també entre les societats del paleolític: no és fins al neolític que comencem a trobar estris semblants.

Aquest descobriment ha deixat el propietari de l'Abric, Eudald Carbonell "de pedra".



A la imatge es pot observar el negatiu deixat pel paletí i restes de fusta carbonitzada (en negre); es creu que l'estri va ser llençant al foc quan estava mig apagat, motiu pel qual no es va carbonitzar del tot. Posteriorment les restes van quedar cobertes d'aigua i molsa que van permetre la seva conservació fins que l'empremta va quedar marcada. A la imatge superior hi ha una recreació de la forma original del paletí feta per un arqueòleg.

La finalitat d'aquest paletí, de 17 cm de llarg x 8 cm a la zona més ampla i 4 cm a la del mànec, probablement no l'arribarem a saber mai. El més probable és que servís per atiar el foc o bé recollir fruits. La fusta probablement era de pi o de sabina.

Quines sorpreses més ens amaga l'Abric Romaní, i com és possible que aquells artesans neandertals de la fusta no tinguessin res a envejar de la gent del neolític? Sigui com sigui, i com diu l'amic Millán: el neandertal tonto, ¡Qué timo!


FONT:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/23/ciencia/1314118005.html

El cervell de Saccopastore I

He trobat aquesta reconstrucció del cervell de Saccopastore I, una neandertal italiana que va viure fa més de 100.000 anys, i que malgrat tenir l'honor de ser reconeguda com "la primera neandertal" presenta algunes peculiaritats morfològiques. La capacitat cranial era de poc més de 1.100 ccs.





Per comparar, aquí hi ha un cervell "modern":



És clar que no tots tenim el mateix cervell, però així d'un cop d'ull em seria difícil de dir quin és el cervell de l'arcaic i quin el del modern.

Ui, me n'oblidava, de la reconstrucció al rotllo "Ozzy" de Saccopastore 1:



Més informació:

http://neanderthalis.blogspot.com/2008/06/saccopastore-1-y-2-crneos-tpicos.html

Presentem la família Norimaki

Els fans del Dr. Slump sabem prou bé que l'Arale no vivia pas sola, sinó amb la seva família; noves restes òssies pertanyents a 5 individus diferents (possiblement 6) han estat trobades a la cova Foradada. Entre les restes hi ha una pelvis, un peroné, una dent de llet, un maxil·lar i un troç de crani, que pertanyien a la família de l'Arale.



Les datacions i el sexe dels individus són un misteri, però pels rumors que ens han arribat, sembla ser que aquests individus van ser enterrats o dipositats a la cova en temps diferents; en altres paraules: es tractava d'una família poc cohesionada, segons el testimoni José Aparicio. Aquests individus es trobaven a 7 metres sota terra, i segons n'Aparicio, els arqueòlegs tenen la intenció d'arribar "fins al final", és a dir, fins al punt més profund, en què els homínids, neandertals o no, van començar a habitar la cova Foradada, fa més de 100.000 anys.

A l'equip d'experts s'hi troba Eulàlia Subirà, que ja està analitzant l'Arale, i també hi trobem geòlegs i palinòlegs que recolliran les mostres de pol·len que hagin quedat enganxades als sediments de cada estrat; d'aquesta manera es podrà reconstruir el clima de cada època.

De moment, però, anem presentant els membres de la família Norimaki, que segur que en sentirem a parlar molt durant els propers mesos:



-Arale Norimaki: És un robot divertit, extrovertit, curiós, obedient i sense cap malícia. És la nena que tothom voldria tenir com a filla.



-Senbei Norimaki o senzillament Dr. Slump. És el cap de família i l'inventor de l'Arale. És un geni, però té una mica de mala sort amb les dones.



-Midori Yamaguchi: Al contrari del que poguem pensar, no es tracta pas de la dona d'en Senbei, sinó de la professora de l'Arale.



-Turbo Norimaki: És el fill d'en Senbei, però un fill molt especial: si no ho he entès malament, en Turbo va morir atropellat per una nau espacial, els extraterrestres el van mig ressucitar i ara té poders sobrenaturals.



-Gatchan Norimaki: És un nen o nena amb ales que sent atracció pels metalls. Si la memòria no em falla se'ls menja i tot.



-Obokaman Norimaki: L'Obokaman és un robot-nen molt bo, treu molt bones notes a l'escola i mai no fa malifetes, encara que inicialment va ser dissenyat per dur a terme un pla diabòlic. Està enamorat de l'Arale, però és tant tímid que no s'atreveix a confessar el seu amor.


FONTS:

http://antiguaymedieval.blogspot.com/2011/08/las-catas-arqueologicas-de-la-cova.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dr._Slump

Cova de les Teixoneres (Moià) una altra mina neandertal

Des que les excavacions d'enguany van començar, el passat 3 d'agost, i van finalitzar divendres 19 del mateix mes, que els arqueòlegs no han parat de punxar (així es diu quan fan alguna troballa) en els escassos 10 centímetres exavats a la boca d' aquesta cova tant emblemàtica, que no era pas un hotel, sinó un campament en tota regla, és a dir, al contrari del que es pensava, els neandertals de fa 50.000 anys hi estaven permanentment instal·lats i no pas de forma transitòria: fins a 5.000 objectes han estat catalogats, de moment.



Millor fora que dins!
D'acord amb la quantitat d'ojectes trobats, els neandertals preferien passar l'estona a la part de fora de la cova, i no pas al seu interior. Ja se sap que prendre el sol és molt sa per les vitamines essencials que necessita el cos, i pel que he après llegint les novel·les de l'Auel, en cas de terratrèmols no és massa aconsellable estar-se dins la cova esperant que et caigui una pedrota al cap.

Pedres marca Montseny i Anoia
Malgrat estar situada a la comarca del Bages, els neandertals de Moià feien expedicions per anar a buscar sílex uns quants quilòmetres més avall de casa seva (veure mapa). Les eines trobades a la cova probablement van ser abandonades degut al seu estat de deterioració. I és que no hi ha res etern en aquesta vida, tot té el seu final, fins i tot les afilades puntes de sílex.

Menú carnivoral
Entre les restes d'animals que van ser devorades allà mateix, hi trobem óssos, hienes, llops, guineus, linxs, toixons, cérvols, conills, cabriols, etc. És a dir: qualsevol bèstia de quatre potes era susceptible d'anar a parar en un estómac d'un altre animal de dues.



Quina cara feien?
Encara no ha estat possible trobar cap resta humana, per la qual cosa no podem esbrinar l'aspecte que tenien els seus habitants. Ara bé, l'equip d'arqueòlegs, dirigit per Jordi Rosell (IPHES), ja se sent molt satisfet amb la quantitat de material trobat. Si surt un neandertal, millor que millor, però sinó, tant és, al cap i a la fi ja sabem que van habitar la cova.


FONT:
http://www.regio7.cat/bages/2011/08/17/recerca-coves-moia-revela-que-neandertals-hi-vivien-forma-estable/160900.html

El nen neandertal d'en Hawks

Aquí el tenim:






En Hawks ha fet uns quants canvis de disseny a la seva pàgina web, i entre d'altres, ha substituït el seu pressumptuós arcaic pèl-roig per un nen que mira embadalit una cuca de llum. Ja sé què em direu PERÒ SI NO HO SEMBLA!!! Jo també vaig pensar el mateix, vaig pensar que era una pintura d'un dels fills d'en Hawks, o fins i tot d'ell mateix, però no, segons en Hawks, és un nen neandertal (fixeu-vos en els arcs superciliars, una mica pronunciats). A mi em sembla un pèl eurocèntrica aquesta imatge, el nas és d'una mida esquifida, però segons en Hawks, no és tant fàcil distingir entre un HAM i un neandertal. Sense acabar-hi d'estar d'acord, intento entendre el seu punt de vista; al cap i a la fi els multirregionalistes tenen part de raó, encara que la part sigui molt petita.



Les cries de ximpanzé tampoc no són tant diferents dels nens, neandertals o no!

Africà de cames llargues, segueixi la ruta del Sud fins arribar a la Índia

Del Sud o del Nord? Un nou article intenta aclarir quina ruta van seguir els avantpassats dels no-africans actuals (els dels africans també devien seguir moltes rutes, però no interessen tant perquè allà no hi ha tanta pasta), perquè com sabem, hi ha una forta discrepància entre l'arqueologia i la genètica.



Mentre que per una banda l'arqueologia suggereix fortament que hi van haver diverses expansions que daten d'almenys 160.000 anys abans del present i que es van escampar per Àfrica del nord i l'Aràbia (~125.000) la genètica recolza que tots els no-africans són descendents d'un petit grup que, d'acord amb els molecular clock, maleïts siguin, van abandonar el continent africà en fa només 50-60.000.

Els neandertals, malgrat que no hi juguen un paper important, poden explicar alguns fenòmens d'avançaments i mitges voltes dels curiosos homínids de cames llargues que intentaven expandir-se cap a la resta del món, però que no va poder ser fins molt més tard.



La ruta del Sud dóna un paper fonamental a la Índia, zona des d'on s'haurien separat els avantpassats dels europeus, asiàtics, americans i austronesis actuals. En el cas dels europeus, no s'haurien començat a desplaçar cap a Europa fins fa 46.000 anys. Falta veure com s'acabarà resolent aquest panorama tant complicat.

FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211004605

Amic erectus de 170.000 anys trobat a França

El frontal d'un jove de 25 anys ha estat descobert per uns excavadors en una cova de Lazaret, al sud-est de la Frànsss. L'edat s'ha pogut determinar gràcies a les sutures, que no estaven fusionades del tot. Un descobriment tant singular com aquest ja deu haver fet la volta al món, i és que el millor de tot és que aquest frontal, baix i aixafat, ens podrà proporcionar una gran quantitat d'informació sobre l'evolució humana a Europa i sobretot, la posterior aparició de l'home i la dona del fred.



Qui ho havia de dir!



FONT:

http://www.mdzol.com/mdz/nota/319227/

30 metres de cultura neandertal per descobrir

S'ha de saber veure el cantó positiu de tot, i amb la notícia "el museu del neandertal de Capellades ha estat ajornat (de nou) per la crisi" la única part bona és un petit comentari del final de la notícia referent a la mundialment coneguda "Pompeia del paleolític" i familiarment com a "Abric Romaní".



El comentari és que d'acord amb un sondeig recent, encara queden uns 30 metres de sorpreses esperant impacientment ser descobertes, netejades i valorades, l'antiguitat de les quals podria arribar als 100.000 anys.
El museu neandertal, en cas que s'arribi a construir mai, permetrà exposar la cultura neandertal al públic no-antropòleg. De moment s'hi ha trobat de tot, pel que fa a fauna i estris, menys restes humanes, però segons l'Eudald no és sorprenent, perquè "ordenats i intel·ligents com eren, als neander no els agradava enterrar els cadàvers a l'espai on vivien".


FONT:

http://www.regio7.cat/anoia/2011/08/16/museu-dels-neandertals-capellades-ajornat/159895.html

El judici final serà d'aquí un segle i no pas el 2012

D'acord amb les previsions astrològiques de l'Eudald Carbonell, ens hauríem d'esperar una miqueta més abans de veure la població humana reduïda a la meitat. La població actual és de gairebé 7 bilions (amb b) d'éssers humans, i la xifra no para de créixer. Si tenim en compte que els avantpassats dels no-africans haurien arribat a la ridícula xifra de 1.200 persones en algun moment de la seva història ens n'adonarem que des de llavors el nombre d'éssers humans ha crescut d'una manera que fa por i fredat.



L'Eudald no ha explicat massa les causes d'aquesta extinció, que seran d'allò més diverses, però el que està més que clar és que una població tant gran compromet seriosament la viabilitat del planeta i de les altres espècies amb les quals el compartim, i per tant, la cosa tard o d'hora petarà. Les previsions d'un home tant savi com l'Eudald, que coneix molt bé l'espècie humana, ens haurien de posar alerta perquè quan arribi el moment el pet es noti el menys possible.



FONT:

http://www.cienciaysociedad.info/2007/03/carbonell-augura-la-extincion-de-la-mitad-de-la-especie-humana/

* La notícia és del 2007, però tant se val: no caducarà fins d'aquí 100 anys.

El follet tortuga s'hagués fet un fart de córrer amb els Anteke

... perquè menjaven tortugues, i com més grosses millorrr! Closques de tortugues perforades i plenes de rascades han estat trobades a la sima de l'Elefant, un gran santuari Anteke de la serra d'Atapuerca. Les ferotges marques indiquen que els Anteke no es deixaven commocionar per una pobra tortugueta mediterrània.



Però les tortugues només eren unes víctimes més d'aquests homínids, que menjaven d'allò que se'n diu de tot. Fins i tot es menjaven a ells mateixos.



FONT:

http://malcolmallison.lamula.pe/2011/08/13/homo-antecessor-la-dieta-hace-1-2-millones-de-anos-en-atapuerca/malcolmallison

Menú Anteke: carn humana amb fruits dolços

Últimes notícies de la serra d'Atapuerca: fa 1,2 milions d'anys els Anteke eren caníbals. Això no és cap novetat; el que és novetat són els fruits que s'han trobat associats als rituals canibalescs: ni més ni menys que baies molt dolces (Celtis australis, una mena de dàtil), amb les quals "amanien" la carn humana i se'ls feia la boca aigua.



Així doncs, quan algú us pregunti: però eren caníbals els Anteke? Vosaltres responeu: Sí, i amb molt de gust!


Font:

http://malcolmallison.lamula.pe/2011/08/13/homo-antecessor-la-dieta-hace-1-2-millones-de-anos-en-atapuerca/malcolmallison

Autisme <--> Neandertals?

Hi ha un parell o tres d'evidències que suggereixen que els neandertals podrien haver tingut un tipus de personalitat similar a la dels autistes.



Què és l'autisme? És un transtorn que els qui el pateixen es caracteritzen per, entre d'altres coses: ser poc sociables, mostrar interès exagerat per temes trivials, gaudir de repetir la mateixa rutina dia rere dia, tenir greus dificultats a l'hora de relacionar-se amb els altres, buscar patrons a totes les coses, tenir algunes dificultats motores, etc. En els casos més severs, l'autisme pot venir acompanyat de retard mental; en els més lleus, com ara els qui pateixen un transtorn molt similar anomenat Asperger, no necessàriament, o fins i tot, ben al contrari: normalment són més intel·ligents que la mitjana.

Qui decideix qui és autista i qui no? El llistat de característiques títpiques del trastorn poden variar considerablement d'un individu a l'altre. En els casos de més bon pronòstic, com ara el síndrome d'Asperger, és fins i tot difícil de diagnosticar. Les noies passen força desaparcebudes perquè tendeixen a adoptar un rol diferent del dels nois, i amaguen més i millor la seva autistïtat o aspergicïtat, per això molts cops s'ha dit que l'autisme és una malaltia de nois.

Quina relació hi ha entre l'autisme i els neandertals? Tot són teories. La primera, llegendària per cert, prové d'un lloc anomenat RDOS, i prediu que els autistes/aspergians han heretat gens neandertals que explicarien les seves característiques. Al principi l'autor, un tal Leif Ekblad (també aspergià) va ser criticat fortament pels pocs que no el van ignorar, i alguns el van titllar de racista per voler relacionar els autistes amb els neandertals (???). Jo també el vaig titllar de boig el dia 7 de maig de 2010 en veure la seva reacció, més avall explicaré per què.



7 de maig de 2010? Sí, aquesta és la data en què l'equip d'en Green va publicar l'esborrany del genoma neandertal. Si us en recordeu, a banda del cavemen sex, hi havia una llista de gens (uns 80) que diferien entre neandertals i HAM, i que es creuen típics dels humans moderns.
80 gens? Entre aquests gens, n'hi havia un de relacionat amb l'esquizofrènia i un parell més relacionats amb l'austime: AUTS2 i CADPS2.

I? En veure el comentari que ha fet avui Razib Khan sobre aquest tema: "some genes implicated in autism seem to exhibit Neandertal vs. modern human differences (with the Neandertals carrying the autism-implicated variants)" he començat a buscar-ne més informació. Encara que no hi hagi cap estudi que vinculi l'autisme amb els neandertals, sí que n'he trobat un que dóna cert sentit a la teoria: a diferència del que passa avui en dia, els austistes podrien haver gaudit de certs avantatges a la prehistòria: als austistes els agrada molt classificar coses i veure patrons a tot arreu, també tenen bona memòria, concentració i intel·ligència espaial. Aquestes característiques són molt interessants per als caçadors-recol·lectors que viuen en grups petits, com els neandertals.

Alguna cosa més? Malgrat que en encara no en sapiguem res, és interessant que els neandertals mostrin diferències en aquests gens. Potser una diferència fonamental entre els HAM i els neander és que els primers eren més sociables i capaços de crear grups més grans.



No ho entenc. Quina relació té tot això amb aquells dos gens? Aquells dos gens podrien ser exemples paral·lels de l'MC1R i els pèl-roigs. Els pèl-roigs tenen una versió diguem-ne defectuosa del gen que fa que no funcioni, per això no es produeix pigment i el resultat són cabells vermells. A molts neandertals sembla que els passava exactament el mateix, malgrat que la versió del seu gen no correspon amb la dels pèl-roigs actuals. Podria ser que versions defectuoses d'AUTS2 i CADPS2 resultessin en allò que anomenem autisme, en neandertals i en HAM.

Però el més segur és que tot això sigui una trola, oi? Segons en Pääbo, no podem afirmar si ho eren o no, però el fet que mostressin diferències en aquests gens i que, d'acord amb en Razib, aquestes diferències siguin compartides amb les que trobem en els autistes, dóna certa credibilitat a l'existència de neandertals anti-socials. És clar que, segurament no ho arribarem a saber mai.

Què passa amb en Leif Ekblad? En Leif va començar a dir que els resultats donaven suport a la seva teoria. Com que els meus coneixements de gens i genètica no són d'allò més desenvolupats, vaig pensar que interpretava els gens exclusius d'orígen modern com a herència neandertal, el vaig prendre per boig, i me'n vaig oblidar.



I per què havien de ser autistes, els neandertals (i altres homínids arcaics)? Ser autista els hauria pogut conferir certs avantatges en el seu món ple de plantetes, sílex, llops i mamuts silvestres, però no pas a la nostra societat, on ser autista és un GRAN maldecap. Tampoc no podrien haver estat 100% autistes, perquè és clar, els autistes es caracteritzen per ser uns negats amb la parella, i ja sabem que sense parella, s'acaba l'espècie! Espera't... els neandertals no estaven extingits?!?

La Senyora X ens ensenya un dit del peu

Primer va ser un dit de la mà i una dent, i ara un dit del peu. Què hi farem, és de les que volen temps, de les que necessiten que Svante Pääbo (el noi) vagi amb calma i perseverància. Paciència, que tard o d'hora acabarem recollint els fruits d'una seducció que ja fa anys que dura i que amb un pressupost que fa patxoca avança cada dia més depressa fins que tard o d'hora arribem al desenllaç final, el moment en què podrem explorar cada racó del cos de la dama. Però per ara, ens haurem de conformar amb el que ella ens vulgui ensenyar.



De moment tot sembla indicar que SÍ!!! D'AQUÍ POC TINDREM MÉS NOTÍCIES DELS ARCAICS, com ara si els denisovans eren una espècie apart, si es van encreuar amb els neandertals, i de quina manera, perquè a la Max Planck saben que el temps fuig molt ràpid, i ja han recuperat bona part de l'ADN d'aquest ditet, però volen reservar el regal explosiu pel final.

El que ens ha indicat Maria Mednikova, la descobridora de la Primera Dama, és que malgrat que l'individu al qual pertanyia el peu va viure relativament aprop en el temps (fa 40.000 anys) i en l'espai de la Senyora X (la propietària del dit i de la dent) segurament pertanyia a un altre individu. És a dir, que ja no parlariem de Dama, sinó de Dames, i fins i tot de dames força diferents: potser una era Miss Denisova i l'altra Miss Neandertal. O Miss Denisova x Neandertal, o Miss Denisova x Sapiens.

La morfologia del dit del peu és robusta, i cau entremig dels neandertals i els humans moderns, però és clar, un dit és ben poca cosa per endevinar l'aspecte del propietari, si no és que s'analitza l'ADN que duu a dins, el que està fent el conegut Pääbo, però de moment "no hem arribat a cap resultat definitiu", hi està treballant. Mednikova ens alegra el dia dient que de part del seu equip encara no ens pot explicar res, però que d'aquí poc tindrem unes quantes notícies bomba.



Tot fa pensar que l'ADN del dit del peu no és ni modern ni neandertal, però no sabem quina relació té amb nosaltres, els humans contemporanis. Fins ara, tot el que sabem dels denisovans és que van viure fa aproximadament 40.000 anys a Sibèria i probablement gran part d'Àsia, es van separar dels neandertals fa 300.000 anys i van deixar descendència a Melanèsia. D'acord amb en Hawks, la senyora X probablement era morena.



Font:

http://www.newscientist.com/article/mg21128254.000-stone-age-toe-could-redraw-human-family-tree.html

L'univers... és una cosa molt gran

Els humans som capaços d'imaginar-nos una quantitat gairebé infinita de coses; només cal agafar un volum de la col·lecció "Els fills de la Terra" per adonar-nos que la nostra imaginació és gairebé il·limitada, malgrat que encara hi hagi una cosa que se'ns escapa de la ment: l'univers.



Què és l'univers? L'univers ho és tot. Tot. Nosaltres, els virus, els articles broça, el nostre egocentrisme, el canvi climàtic, els eclipsis, els neandertals passats, presents i futurs, en Mellars, l'Auel, en Sawyer, en Wolpoff, la radiació, el fred, els mosquits, internet, la neu, la por, la imaginació il·limitada... tot.

O potser no? I si el nostre univers que no ens podem imaginar, realment no és amo i senyor de totes les coses, sinó que també forma part d'un conjunt? Aquestes preguntes se les estan fent constantment els físics, preguntes que per cert, també se les planteja un nen de 10 anys: què és l'univers, com va començar, quina forma té, podrem viatjar mai fins l'altre extrem, hi ha més universos?

Les hipòtesis que han intentat trobar forma al nostre univers s'assemblen força a les hipòtesis d'extinció neandertal en quantitat i qualitat: n'hi ha de tots colors i per a tots els gustos, i en la seva major part són d'allò més sensacionalistes i poc creïbles. La forma, i no ho oblidem, la mida, dos conceptes claus en el nostre univers, el dels sàpiens: som tant petits i insignificants com ens imaginem o bé això de l'univers infinit és un conte de la vora del foc? I ens ha tocat viure en un embut, una pilota de futbol o més aviat una massa poc definida? Amb o sense companyia d'altres universos?



Preguntes com aquestes s'estan intentant contestar de la millor manera possible, especialment la de la Companyia, és a dir, l'existència no d'un, sinó de múltiples universos. Si bé aquesta hipòtesi inicialment s'havia proposat dins del camp de la ciència-ficció, ara sembla ser que hi ha un grup de científics disposats a posar-la a prova seriosament.

De moment, tot el que han obtingut els físics que hi treballen, són grans quantitats de dades extretes de paràmetres del cel, com ara col·lisions còsmiques que van tenir lloc a l'inici del Big Bang, preses amb una sonda de la nasa. Tot plegat és molt complicat, i fins ara no ha estat possible trobar evidència a favor o en contra dels múltiples universos.



En cas que existeixin múltiples universos, crec que ja no seria adequat anomenar "univers" al nostre, ja que llavors ja no ho seria "tot". L'aspecte d'aquests multiuniversos escapa de la nostra imaginació (i de la de J.M. Auel també, si serveix de consol), però en qualsevol cas hi ha una cosa certa, i que els neandertals ja coneixien: l'univers és un lloc molt gran.


+ informació:

http://universitam.com/academicos/?p=10682
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/08/many-more-interesting-short-news.html

Tutankamon, el jove faraó europeu

Ni leprós, ni coix ni hermafrodita: el jove faraó era europeu. La seva regionalitat no ens l'ha pas revelat el cadàver (que com sabem, va ser trobat a la tomba 62 de la vall dels reis, a Egipte), tampoc les inscripcions reials, ni les estàtues ni els dibuixets a color pintats fa més de 3.000 anys. Si no hagués estat per la doble hèlix, a hores d'ara ningú no hagués sospìtat que el faraó-nen és més europeu que el president de la UE.



Una doble hèlix, que per cert, no ha estat estudiada en la seva integritat -perquè l'estudi de l'ADN de Tutankamon es troba en una fase encara més preliminar que el de Neandertal 1- sinó només un petit bocinet del cromosoma Y, específic dels mascles, perquè és clar, encara que en algunes reconstruccions surti amb mamelles, en Tut segurament era un home. Segons el mateix ADN que diu que era europeu, cal tenir-ho en compte.

El llinatge del cromosoma Y del rei-nen ha resultat ser ni més ni menys que l'R1b1a2, d'acord amb uns experts científics d'un laboratori de Zurich, a Suïssa, país més famós pels rellotges que no pas per l'ADN. Aquest conjunt de lletrotes es coneix com a "haplogrup" i és de vital interès en els estudis de paternitat, genètica antiga i moviments de poblacions, entre d'altres. Aquests haplogrups poden indicar, amb cert marge d'error, la regió d'orígen d'una persona.



El cas és que si la informació donada pel laboratori suís és correcte, ens trobem davant d'un cas singular: R1b1a2 és relativament freqüent entre els homes europeus de l'oest (50-70%) però molt estrany entre els egipcis pròpiament dits (< 1%). Per tant, hi ha dues, no tres, possibles hipòtesis per explicar les anomalies d'en Tut:

-La primera és que en Tut tingués avantpassats francesos (o suïssos) del cantó de l'avi patern o de qualsevol altra regió del món on aquest llinatge és més freqüent que no pas a Egipte. Això sense excloure la possibilitat que el mateix Tut fos d'orígen francès, espanyol o britànic, cosa que tampoc no consta a la documentació. De fet els forenses l'han classificat com a "caucàsic nord-africà" que encaixa força bé amb el lloc on està situat Egipte.

-La segona és que els egipcis d'ara i els de fa 3.000 anys no siguin els mateixos. Potser els egipcis de fa 3.000 anys eren molt més semblants als europeus de l'oest (però no als de l'est!) per motius que la genètica encara no pot explicar ni imaginar, i en algun moment desconegut van ser ferotgement atacats, absorbits, reduïts i posteriorment reemplaçats per una nova població.

-La tercera és que hi hagi alguna altra explicació MANIPULACIÓ que no tingui res a veure MANIPULACIÓ amb extincions MANIPULACIÓ ni francesos MANIPULACIÓ ni europeus MANIPULACIÓ ni egipcis MANIPULACIÓ sinó amb coses que escapen MANIPULACIÓ del nostre abast MANIPULACIÓ i del d'en Tut.



Com que en ciència sempre s'ha d'agafar la possibilitat que requereix donar menys voltes a l'assumpte, el principi anomenat "Navalla d'Ockam" que tantes vegades ha explicat l'amic Millán, potser seria convenient fer-ne ús en aquest cas, abans que ens clavem la navalla a l'ull: què és més probable amb un faraó de les característiques d'en Tut? Viatges extremadament llunyans, problemes de nacionalitat per a un faraó egipci al seu país, extincions brutals de les quals no se n'havia dit res fins avui en aquest post i relacions molt pròximes entre dues poblacions que no es troben amparades pel registre fòssil, l'arqueologia ni aparentment "res" ?

... O BÉ... contaminació i/o manipulació de l'ADN d'en Tut (del qual, per cert, se n'han dit moltes coses, i els seus orígens estan més que discutits) al laboratori i/o en qualsevol moment de tota la seva "vida" post-mortem, on curiosament hi ha hagut molts europeus?



Pobre Tut, quin futur que t'espera!


FONTS:

http://socyberty.com/history/tutankhamun-ancestor-of-70-of-all-britons/
http://blogs.discovermagazine.com/gnxp/2011/08/the-king-tut-dna-story/

Superioritat numèrica? Els sàpiens una mica més i ens extigim (!)

El genoma és com la Bíblia: n'hi ha moltes versions per a tots els gustos i edats. Cada dia diu una cosa diferent, i és que la realitat supera la ficció. Sense endinsar-nos gaire en la doble hèlix, un dels últims estudis dedicat de ple a l'èxode africà, l'orígen de l'espècie dominant del planeta, les rutes per visitar les mines de Salomó, el Kilimanjaro, la jungla del Congo i Madagascar en un pack que inclou pensió completa ha arribat a la conclusió que la població ancestral dels individus no-africans era de ni més ni menys 1.200 individus (!!!) que és superat de molt pels 5.000 neandertals que hi havia a Europa a les seves acaballes.



Els avantpassats dels africans sub-saharians tampoc no és que estiguessin gaire millor amb 5.700 individus, i és que els números són una cosa tant freda! Quan ens preguntem: d'on han tret aquesta informació? Del registre fòssil? NOOO! De l'ADN de (atenció) 7 individus: en Crazy Venter, aquest ja el deveu conèixer perquè se li va comparar el genoma amb el neandertal, i 6 africans i asiàtics, una mostra que no brilla per la seva magnitud.

Una altra cosa que ha revelat aquest anàlisi són encreuaments, però no amb els arcaics, sinó entre sub-saharians i no-africans. La cosa és complicada si partim del supòsit que els avantpassats dels europeus i asiàtics van viure per allà Aràbia i els dels sub-saharians per sota del Sàhara, però tot té la seva explicació: aquestes dues poblacions van començar a mostrar diferències fa 100.000 anys, quan van experimentar també, una forta davallada en la seva població.



El millor de tot és que el genoma ha dit (o els científics han entès que deia) que els no-africans i els africans van continuar practicant relacions sexuals fins fa 20.000 anys; llavors van quedar aïllats. Les crítiques, força raonables per cert, provenen de certs sectors que no es creuen que hi pogués haver encreuaments entre els aborígens australians (que ja habitaven Austràlia fa 40.000 anys) i qualsevol pastor del Serengeti. Senzillament, si no és que apareixen navegants desconeguts que van travessar l'ocèa Índic en temps remots, és molt difícil de creure. Com la Bíblia.

Però aquí també hi ha per quès: Mr. Durbin ha explicat que hi van haver unes quantes onades d'expansió fora d'Àfrica després de la primera, que va tenir lloc fa uns 60.000 anys, i que explicarien aquests encreuaments detectats al genoma.

Chris Stringer, el ferm partidari del fora d'Àfrica es fa l'escèptic i no ho troba creïble, perquè aleshores les poblacions no-africanes vivien en grups molt petits i dispersos. Una altra utilitat d'aquests estudis podria revelar-nos quan van començar a aïllar-se les poblacions neandertals i les denisovanes.



Si aquest estudi fos cert... això voldria dir que som vius de pura casualitat! Imagineu-vos l'efecte que hauria tingut sobre aquell petit grup d'humans una catàstrofe natural, una sequera prolongada o bandes de lleons famolencs. Ara potser us estaria parlant una neandertal de l'extinció d'uns africans de cames llargues.



Font:

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2015673/First-humans-Africa-shrunk-just-1-000-soaring-rebounding-rapidly.html

La crisi dels 30

Contràriament a les estadístiques d'en Trinkaus, que suggerien que 1 de cada 4 neandertals passava de 40 anys, un nou estudi indica que els neandertals i altres homínids arcaics patien fortes crisis quan arribaven als 30.



Aquestes crisis no eren com les nostres, que ens les passem mirant-nos la cabellera al mirall per veure si ens ha sortit algun pèl blanc, fent recompte d'arrugues o preguntant al mirallet màgic si encara som els més atractius o bé ja ens han tret el lloc; ben al contrari, les crisis arcaiques acabaven en un forat ple de terra. Pitjor encara ho tenien els homínids de fa 130.000 anys; segons la dra. Caspari, que ha analitzat 768 individus exactes, "ni Déu passava dels 30".

Això abocava aquestes societats arcaiques a un greu problema: pràcticament ningú no tenia avis, els avis no existien, eren tant estranys com els cabells blancs, però a diferència dels cabells blancs, els avis compleixen un paper molt important dins del grup: són els més (s)avis de tots, els més experimentats. I si tenim en compte que als 35-40 anys un homínid encara està en plena forma, també els més bons caçadors.



Les coses canvien dràsticament quan s'examinen les poblacions de HAM del paleolític superior; els avis augmenten exponencialment. Perquè ens en fem una idea, si entre els neandertals només 4 de cada 10 adults arribaven als 30, entre els primers HAM europeus per cada adult jove n'hi havien 2 que ja havien passat els 30. Aquesta diferència és important respecte els neandertals i altres arcaics, i com mai no es fan pregar, ja han sorgit les primeres explicacions extingionistes-supremacistes del triomf absolut dels HAM sobre els neandertals: són com els bolets dolents a la tardor.

Deixant de banda aquests explicacions, els autors de l'estudi no saben com argumentar aquest augment exponencial d'avis en les societats HAM, que ja han batejat com a "autèntic indicador de modernitat", que els fa concloure, per tant, que els HAM eren "més grans i savis" respecte els brutes, tant plens d'adolescents inexperimentats i amb els nivells hormonals massa elevats.



Llavors, l'estudi d'en Trinkaus està malament? Que vingui algun HAM gran i savi i que m'ho aclareixi, perquè jo encara no he arribat als 30 i no gaudeixo de tant d'enteniment!!



Font:

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2016759/Life-expectancy-Grandparents-rare-breed-30-000-years-ago.html?ito=feeds-newsxml