dimarts, 16 d’agost de 2011

L'univers... és una cosa molt gran

Els humans som capaços d'imaginar-nos una quantitat gairebé infinita de coses; només cal agafar un volum de la col·lecció "Els fills de la Terra" per adonar-nos que la nostra imaginació és gairebé il·limitada, malgrat que encara hi hagi una cosa que se'ns escapa de la ment: l'univers.



Què és l'univers? L'univers ho és tot. Tot. Nosaltres, els virus, els articles broça, el nostre egocentrisme, el canvi climàtic, els eclipsis, els neandertals passats, presents i futurs, en Mellars, l'Auel, en Sawyer, en Wolpoff, la radiació, el fred, els mosquits, internet, la neu, la por, la imaginació il·limitada... tot.

O potser no? I si el nostre univers que no ens podem imaginar, realment no és amo i senyor de totes les coses, sinó que també forma part d'un conjunt? Aquestes preguntes se les estan fent constantment els físics, preguntes que per cert, també se les planteja un nen de 10 anys: què és l'univers, com va començar, quina forma té, podrem viatjar mai fins l'altre extrem, hi ha més universos?

Les hipòtesis que han intentat trobar forma al nostre univers s'assemblen força a les hipòtesis d'extinció neandertal en quantitat i qualitat: n'hi ha de tots colors i per a tots els gustos, i en la seva major part són d'allò més sensacionalistes i poc creïbles. La forma, i no ho oblidem, la mida, dos conceptes claus en el nostre univers, el dels sàpiens: som tant petits i insignificants com ens imaginem o bé això de l'univers infinit és un conte de la vora del foc? I ens ha tocat viure en un embut, una pilota de futbol o més aviat una massa poc definida? Amb o sense companyia d'altres universos?



Preguntes com aquestes s'estan intentant contestar de la millor manera possible, especialment la de la Companyia, és a dir, l'existència no d'un, sinó de múltiples universos. Si bé aquesta hipòtesi inicialment s'havia proposat dins del camp de la ciència-ficció, ara sembla ser que hi ha un grup de científics disposats a posar-la a prova seriosament.

De moment, tot el que han obtingut els físics que hi treballen, són grans quantitats de dades extretes de paràmetres del cel, com ara col·lisions còsmiques que van tenir lloc a l'inici del Big Bang, preses amb una sonda de la nasa. Tot plegat és molt complicat, i fins ara no ha estat possible trobar evidència a favor o en contra dels múltiples universos.



En cas que existeixin múltiples universos, crec que ja no seria adequat anomenar "univers" al nostre, ja que llavors ja no ho seria "tot". L'aspecte d'aquests multiuniversos escapa de la nostra imaginació (i de la de J.M. Auel també, si serveix de consol), però en qualsevol cas hi ha una cosa certa, i que els neandertals ja coneixien: l'univers és un lloc molt gran.


+ informació:

http://universitam.com/academicos/?p=10682
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/08/many-more-interesting-short-news.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada