D'acord amb les previsions astrològiques de l'Eudald Carbonell, ens hauríem d'esperar una miqueta més abans de veure la població humana reduïda a la meitat. La població actual és de gairebé 7 bilions (amb b) d'éssers humans, i la xifra no para de créixer. Si tenim en compte que els avantpassats dels no-africans haurien arribat a la ridícula xifra de 1.200 persones en algun moment de la seva història ens n'adonarem que des de llavors el nombre d'éssers humans ha crescut d'una manera que fa por i fredat.
L'Eudald no ha explicat massa les causes d'aquesta extinció, que seran d'allò més diverses, però el que està més que clar és que una població tant gran compromet seriosament la viabilitat del planeta i de les altres espècies amb les quals el compartim, i per tant, la cosa tard o d'hora petarà. Les previsions d'un home tant savi com l'Eudald, que coneix molt bé l'espècie humana, ens haurien de posar alerta perquè quan arribi el moment el pet es noti el menys possible.
FONT:
http://www.cienciaysociedad.info/2007/03/carbonell-augura-la-extincion-de-la-mitad-de-la-especie-humana/
* La notícia és del 2007, però tant se val: no caducarà fins d'aquí 100 anys.
En el siglo XX la humanidad se multiplicó por seis y en el s. XXI se dividirá por dos? Si las matemáticas no engañan, eso sería aún una multplicación por tres o más.
ResponEliminaNo hay medias extinciones, se llaman de alguna otra manera, cuello de botella o embudo quizá pero no extinción si la especie sobrevive. Salve que se refiera a extinciones locales, como la muy probable de Japón (al menos la mitad norte de Honsu es ya inhabitable y la gente viviendo allí está condenada). Pero yo entiendo que simplemente se refiere a grandes desafíos que puede que dañen el volumen de población pero que sobre todo son desafíos al paradigma del "bienestar" a la idea misma del "progreso como panacea", tan popular en el siglo pasado.
Un profesor que tuve dijo una vez que los problemas serios empezarán cuando la comida se haga más escasa, lo que podría suceder relativamente pronto, si tenemos en cuenta que países densamente poblados como China serán potencias mundiales dentro de poco, y entonces los chinos no se conformaran con comer un plato de arroz al día o ir al trabajo con la bici (también me contaron que si los habitantes de China e India tuvieran las mismas comodidas que nosotros, el agujero de la capa de ozono seria x veces más grande).
ResponElimina