Cada vegada som més els mortals que ens passem gran part de la nostra vida enganxats davant de la pantalla de l'ordinador durant més hores. La causa és que, cada cop més, els ordinadors són omnipresents i imprescindibles per poder funcionar amb normalitat al nostre entorn. Internet és una eina amb uns avantatges innegables, com ara permetre'ns l'accés a una quantitat infinita de dades i la possibilitat d'intercanviar coneixements en un instant amb algú de l'altra punta del planeta. Però també deu tenir els seus desavantatges.
Tot això no s'havia vist mai en la història de la humanitat: els desplaçaments i la comunicació amb gent de molt lluny, així com l'accés a informació detallada de tot tipus era cosa d'uns pocs privilegiats: la gran majoria de la població s'havia de limitar a llegir-se un llibre si volia viatjar, i això si tenia prous coneixements per poder fer-ho, perquè fins fa poc, gran part de la població era analfabeta.
En aquest sentit, internet ha provocat un gran xoc en la nostra cultura, ja que que va marcar un abans i un després: fins i tot molt més que el Facebook. Les conseqüències d'aquest canvi radical en l'estil de les nostres vides, en què ens passem gran part del temps obtenint tot allò que volem amb un senzill clic, no han estat gaire avaluades, en part per la rapidesa amb què hem passat de tenir un ordinador per poble a un ordinador per habitació. Saber com internet pot afectar les nostres funcions cerebrals és una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada, mig atemorits pensant que potser allò d'escriure qualsevol pregunta al Google perquè ens en doni la resposta immediata ens estava converint en uns perfectes inútils.
Un nou estudi ha analitzat les particularitats en la capacitat d'emmagatzemar informació -allò que anomenem memòria- en els subjectes que es passen gran part del temps fent anar el Google.
Les conclusions més interessants són, que si bé les màquines no han arribat a dominar el nostre món i a convertir-nos en els seus esclaus com passa a Matrix, sí que han iniciat el procés, que comença per relaxar-nos les neurones.
Com que internet cada cop més es troba a tot arreu i el Google gairebé mai no falla, el resultat és que la memòria perd pes: per què necessito memoritzar coses, si amb un parell de clics ho tinc tot a l'abast? No cal fer treballar gaire la memòria si aquesta no és necessària. Aquestes persones, entre les quals ens hi podríem incloure molts de nosaltres, confiaven en Internet com si el Google fos algú amb qui mantinguessin una relació a llarg termini, el que anomenem més o menys parella.
El Google potser no és massa atractiu a simple vista per a un homínid, però, de la mateixa manera que la nostra parella, hi confiem perquè se'n recordi de les coses que se'ns obliden a nosaltres, una mica com el nostre despertador a l'hora de llevar-nos. Aquest fenòmen es coneix com a "interdependència cognitiva".
Una altra dada que ha revelat l'estudi és que les parelles virtuals del Google memoritzen millor tot allò que saben que desapareixerà: és a dir, quan se'ls diu que certs fitxers en un ordinador seran esborrats, la informació que contenen es memoritza millor que no pas la que contenen altres fitxers de vida "eterna".
Internet encara ho ha estirat les potes del tot: noves tecnologies com ara els Iphones, ens hi permeten l'accés les 24 hores del dia. Ja no ens cal dirigir-nos a casa, a la biblioteca ni a cap espai determinat. La qüestió és: arribarem a Màtrix algun dia o abans tornarem als arbres?
FONT:
http://www.gizmodo.es/2011/07/21/internet-cambia-la-naturaleza-de-nuestra-memoria.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada