Espiar els neandertals, quin morbo!

Acabo de descobrir l'arqueòleg Joseba Ríos, un neandertalòfil, pel que sembla, consumat: http://www.irrika.net/es/entrevistas/investigadores/joseba-rios

Consumat, he dit. Tant com jo. La seva descripció coincideix plenament amb la meva, ara veurem per què:



El arqueólogo Joseba Ríos está enamorado de los neandertales. Bien a gusto los espiaría desde una rendija para ver cómo vivían, qué relaciones tenían, cómo se organizaban... Pero como eso es imposible, suele obtener la información sobre ellos a partir de los restos que encuentran en las excavaciones. Nos ha contado un poco de lo que sabe en el Museo de Arqueología de Bilbao.

Clavat! És un plaer saber que no estàs sol al món, i que qui comparteix la teva afició no és pas un boig per tancar, sinó un cèlebre arqueòleg, que a més a més ha estat entrevistat en una de les entrevistes més... com ho diria... friquis que he vist mai. Clarament, els neandertalòfils estan (estem) començant a sortir de l'armari!



Copio l'entrevista traduïda al català, perquè em sembla d'allò més divertida, i és que treballar amb els neandertals és ben entretingut, encara que ja hagin passat 30.000 anys des que en va morir l'últim i les seves restes estiguin una mica... fragmentades. Tant se val: ells encara tenen la virtud de fer-nos riure.

Entrevistador (E): Ens trobem amb Joseba Ríos Garaizar. Hola, Joseba. Què? Preparat?

Joseba (J): Hola; sí.

(E): Si agaféssim un neandertal i li posessim la teva roba o la meva, i el fiquessim al metro de Bilbao, es notaria gaire?

(J): Jo crec que no. A més a més, a la nostra societat, ens acostumem a fixar molt poc en els altres. Amb roba normal i un gorro, seria impossible distingir-lo.

(E): I si jo dic a algú: -tu, ets un neandertal! - l'estaria insultant, però tampoc no semblaria un insult, no?

(J): Bé, jo crec que la teva intenció seria insultar. Llavors no seria veritat, però tampoc no semblaria un insult, no?

(E): Què tenen els neandertals per despertar tant de morbo?

(J): Sempre he cregut que allò que encén el morbo és trobar-nos amb una altra espècie, estar-nos davant d'una altra espècie; veure que som molt, però molt semblants, però tot i així, una mica diferents. Crec que és això el que desperta el morbo.

(E): Quin ha sigut el prejudici més fals de tots sobre ells?

(J): Sempre s'ha cregut que eren uns brutes, no massa desenvolupats, que no tenien, per exemple, capacitat de pensar en el futur... en els últims anys s'ha demostrat que això no és així.

(E): Per exemple, a la gent li crida l'atenció que fossin caníbals, però la nostra espècie també ho és.
(J): Sí, és possible, per això mateix: la nostra espècie també ho és. Llavors doncs...

(E): Què és el que no saps, però t'agradaria saber d'ells?
(J): Home, a mi m'agradaria saber com funcionava una societat neandertal: com cuidaven els seus nens, els grans; com controlaven el poder, les relacions i tot això.

(E) ... quina economia tenien, si s'organitzaven, no ho sé, políticament...
(J): Sí, això mateix, exactament; des del punt de vista antropològic. Fer una investigació etnogràfica amb els neandertals. No ho sé, anar a la selva, al Brasil, i trobar-hi neandertals, i estudiar-los des d'un punt de vista antropològic.

(E): I tu, per què coneixes tant bé els neandertals?
(J): Doncs perquè m'he passat gairebé onze anys estudiant-ne les seves restes a Euskal Herria, també a França... i vas llegint, visitant jaciments, discutint amb altres investigadors, i així.



(E): I ara estàs engaxat als neandertals.

(J): Sí, completament; del tot. És superinteressant.

(E): Entesos, ens has convençut. Moltes gràcies!

(J): A vosaltres. A reveure!

Caram tu... quina entrevista! Potser no és una gran entrevista des d'un punt de vista arqueològic, perquè d'arqueologia se'n parla ben poc, però el que us puc assegurar és que és l'entrevista més humana que he llegit mai sobre els neandertals, amb totes les implicacions que pugui tenir una paraula tant estranya i poc definida com humà.