Un parell d'estudis centrats en els neandertals ibèrics

És cert que els neandertals ibèrics no formen un conjunt massa nombrós -de moment-, però els pocs que hi ha tenen la sort d'estar ben conservats. Els dos jaciments principals on s'hi han trobat diversos neandertals ibèrics ben sencers són el Sidrón, a Astúries, i las Palomas, a Múrcia. Aquests dos llocs ens poden proporcionar informació molt valuosa dels nostres protagonistes, i segur que en sentirem a parlar molt de cara els propers anys.



Com que la ciència neandertal es va actualitzant cada dos per tres, i també gràcies a l'admiració i curiositat que bona part dels moderns contemporanis sentim per ells, cal estar ben a l'aguait per si apareix alguna notícia parlant d'alguna part minúscula que l'essència neandertal: una micropartícula que va quedar enganxada a les seves dents fa més de 50.000 anys, un troç de mandíbula, un parell de dents, una petxina oxidada... poden ser motiu de complexos i extensos estudis signats pels antropòlegs més famosos del món, i és que els neandertals són com el porc: tot s'aprofita.

L'estudi més recent del qual en tinc constància porta com a títol Bone remodelling in Neanderthal mandibles from the El Sidron site (Asturias, Spain) i està signat, entre d'altres, per Antonio Rosas. Com que les últimes notícies del Sidrón, o més ben dit, de la família neandertal que hi va viure, eren massa sanguinàries, el que s'ha fet en aquest estudi és simplement estudiar les innocents i rialleres mandíbules de la família i també les peces que aguanten les mandíbules: les dents. Com sabem, les dents eren una peça clau de la supervivència neandertal, perquè sense elles no haurien pogut mastegar la carn i això els hauria produït una indigestió, mal de panxa, poques ganes d'anar a caçar --> extinció.



El desenvolupament ossi de les mandíbules neandertals del Sidrón és diferent de la resta de primats. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat aquests investigadors: aquestes petites diferències en el creixement ossi podrien explicar per què els neandertals tenen una mandíbula més quadrada i també perquè el foramen mental, aquell petit foradet que tenim a banda i banda de la mandíbula inferior, és més posterior que el dels humans moderns.

El següent estudi, signat pel famós antropòleg M.J. Walker i el busca-i-troba-híbrids Trinkaus, s'ha centrat en el post-crani dels neandertals de las Palomas, que com sabem, també formaven una família bastant àmplia. El post-crani inclou tot allò que va de cap per avall: mans, peus, cames, vèrtebres, etc. En aquest cas, la majoria de Palomas coincideixen força amb els neandertals clàssics, excepte Palomas 92, que sembla que presenta més gracilitats en diferents membres del cos, com ara mans i peus. Ja sabem per altres estudis que alguns Palomas mostren característiques peculiars que els fan una mica diferents als neandertals que van viure més al nord d'Europa, i en alguns casos, més propers als humans moderns: Neandertal postcranial remains from the Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, southeastern Spain.



Una altra gracilitat que els neandertalòfils agrairiem molt, és que algun signant desinteressat pengés així que fos possible un molt gràcil pdf per poder llegir els estudis sencers, això segur que ens faria molt feliços a tots, almenys per un moment.