Utilitzant-me a mi mateixa com a conillet d'índies, crec que acabo de descobrir una segona utilitat de les indústries paleolítiques tant característiques del gènere Homo.
No hi ha cap dubte que les pedres tenien la seva utilitat i/o utilitats clàssiques que tots coneixem: trinxar els ossos, tallar troncs d'arbre, matar animals, persones, etc. Tant cert és que de ben segur cada neandertal s'emportava amb ell les seves 3-4 eines de sílex quan se n'anava d'excursió al bosc, encara que no fos una jornada de caça organitzada. Les eines de sílex devien ser pels homínids com unes sabates per nosaltres: sovint ens n'oblidem que les portem posades, però ai! si camenissim descalços, com les trobariem a faltar!
Me n'he adonat que, a part dels simples usos pràctics, com ara obtenir menjar i defensar-se, les pedres també podrien servir per altres funcions no evidents a simple vista, però tant o més importants per la supervivència del grup que les comunament esmentades.
Es tracta del laboriós procés d'obtenir una eina, l'art de picar i fer anar amunt i avall un roc sense forma per obtenir-ne una magnífica llança o destral de sílex. Tot això requereix un aprenentatge previ, paciència, capacitat de planificació, i pràctica, molta pràctica.
Com que a la prehistòria tampoc no tenien les distraccions que tenim ara (ordinadors, internet, wifi, mp4, mp5, mp32325325, vídeo, tele, mòbil, etc) no és gens descabellat pensar que aquells homínids ocupaven bona part del seu temps fent-se eines.
El procés de fer una eina no és una cosa linial, sinó que és com un bosc: ple d'alts i baixos, de corves, d'entrebancs, de llocs desconeguts on val més no passar-hi i tornar enrera, i sobretot, de barrancs: si no vas en compte, corres el risc d'haver-te carregat el roc sense haver aconseguit el resultat esperat. És per això que un bon artesà de pedres ha de dur a sobre seu una sèrie de qualitats que van molt més enllà del simple fet de picar una pedra contra una altra. Unes qualitats com ara experiència, constància, paciència, agilitat, despresa manual, astúcia, capacitat d'aprenentatge i agudesa visual, qualitats que més o menys devien estar presents en tots els neandertals, però en diferent grau; segurament no tothom es podia dedicar a fer eines per la resta del grup.
A part de les habilitats requerides per fabricar eines, cal no oblidar la part de l'espectador/s, que es queden bocabadats observant com l'artesà duu a terme tot el laboriós procés, des que agafa el roc de sílex fins que ens ensenya la seva destral de sílex que talla més que un ganivet afilat. Aquest procés és realment agradable per tots els sentits d'observar, relaxa la ment fins a límits impensables i fa desconnectar l'espectador de totes les vivències anteriors, de tal manera que aquest només pot pensar en el roc que a poc a poc va prenent forma gràcies a les hàbils mans de l'artesà, també plenes de cicatrius i arrugades gràcies a la feina que els ha tocat fer.
Els suaus cops que se senten en picar la pedra relaxen l'espectador i li fan sentir una sensació de gran plaer que és com unes pessigolles que li recorren el cos de dalt a baix, fins i tot li recorren la ment que demana que aquell espectacle no s'acabi mai.
De ben segur que quan l'artesà començava a picar, tenia un seguit d'espectadors que observavent atentament tot el procés. Anant una mica més enllà, també es podria arribar a pensar que alguns neandertals utilitzaven les seves habilitats per seduïr. Per què no? Que potser no és el que fem ara? D'acord, amb pedres no, però sí amb altres objectes que només nosaltres sabem fer anar.
Segur que les noies neandertals se sentien molt atretes per aquelles mans artesanes i aquell esperit d'experiència, més que no pas pels músculs i alts nivells de testosterona. Segur que en observar el procés, moltes noies (i nois?) neandertals s'imaginaven com n'hauria de ser de meravellós, poder sentir que el seu cos és treballat per les mans de l'artesà com la pedra. I... necessito una dutxa d'aigua freda. Millor, glaçada.
A continuació deixo uns quants vídeos perquè pogueu gaudir d'aquest Art de seducció prehistòric:
http://www.youtube.com/watch?v=9HfwXXqK1eU&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=xvAjJdvvIqo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=wOU_iIiZBeIhttp://www.youtube.com/watch?v=-cHM8rfmQII&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=-cHM8rfmQII&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=FgkOitTbqLo&feature=channel
http://www.youtube.com/watch?v=hbYDX7_1YVA&feature=related
molt xulos els vídeos, m'agrada molt l'estella en forma de destral que fa l'home del primer vídeo del final... i la explicació del segón vídeo. I m'encanta cóm el primer canvía de códols en funció per tal d'obtenir diferents resultats, mai m'havia pogut realment imaginar la destressa / experiència o tècnica que devien arribar a utilitzar al fer una eina de pedra, ha estat revelador veure-ho amb els meus propis ulls 8·0
ResponEliminal'home del primer vídeo al final, uhhh... escric terriblement malament... algún día aprendré a aturar-me i rellegir els comentaris abans d'enviar-los...
ResponEliminaSi, ja t'he entès, el de "Levallois" és realment bo! No sé pas com n'ha après, però els neandertals el fitxarien segur! No deu ser pas fàcil això de treballar les pedres d'aquesta manera, cal molta pràctica i bon ull, és tot un art!
ResponEliminaOstres, un dia al Sota Terra, a l'episodi de la Boella, també en va sortir un que déu n'hi do la traça que hi tenia! Estavem sopant i la meva mare i jo vam començar a riure només veure aquell homenent que anava picant i feia anar les pedres d'aquí cap allà, ben concentrat.
ResponElimina"...l'ascla en forma de destral". Ascla, no coneixia aquesta paraula!
ResponElimina"Ascla, no coneixia aquesta paraula! "
ResponEliminaLes meves nocions de vocabulari són força pobres, per sort tenim el diccionari on-line:
[s. XIII; del ll. vg. ascla, íd., reducció fonètica del més ant. assŭla, dimin. del clàssic assis 'post, llata']
f Estella grossa.
Espera't, que busco què és una estella, perquè no m'ha quedat clar.
[1249; del ll. td. astĕlla 'estelleta', dimin. del ll. cl. astŭla, variant de assŭla 'estella']
f 1 1 Fragment desprès d'una fusta en tallar-la al llarg, esqueixar-la, etc. Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d'aquest caixó.
Ah, és aquell troç de fusta petit que si no vas en compte se't pot clavar a l'ungla i després la feina que hi ha per treure'l i el mal que fa! Doncs una ascla deu ser això, però en gran (????)
Hola Maria Lluisa!! Aunque tarde, pero...
ResponEliminaMuchas gracias por el post y los videos, había algunos que no había visto!!
A mi me gustaría aprender a tallar la piedra, pero la verdad es que no tengo tiempo; tengo localizado un lugar en la provincia de Málaga que dicen que hay sílex; en el futuro cogeré la mochila y me iré a ver si soy capaz de empezar; lo difícil será reconocer las piedras, porque de teoría sí,pero la práctica seguro que es otra cosa...
Saludos!!
A lo mejor te interesa esto:
ResponEliminahttp://paleorama.wordpress.com/2011/02/10/tecnologia-litica-como-hacer-un-nucleo-levallois-de-lascas-preferentes/
saludos!!
"A mi me gustaría aprender a tallar la piedra, pero la verdad es que no tengo tiempo; tengo localizado un lugar en la provincia de Málaga que dicen que hay sílex; en el futuro cogeré la mochila y me iré a ver si soy capaz de empezar; lo difícil será reconocer las piedras, porque de teoría sí,pero la práctica seguro que es otra cosa..."
ResponEliminaHola David!
La pràctica segurament és força més dura xD vaig sentir que era un mes com a mínim! I n'aprendràs tu sol o bé hi haurà algun professor que us n'ensenyarà? No crec pas que jo sola pogués aconseguir fer eines de sílex com les dels vídeos, bé, potser amb 100 anys i fent unes 3 horetes cada dia si que podria arribar a dominar la tècnica i inventar-ne una de pròpia, a més, d'alguna manera va haver de començar el primer homínid, aquell si que era llest :P
"http://paleorama.wordpress.com/2011/02/10/tecnologia-litica-como-hacer-un-nucleo-levallois-de-lascas-preferentes/"
UOOO! Gràcies pel vídeo, no l'havia vist. 9 minuts i a més a més té 3 parts, m'encanta, m'encanta, m'encanta!! Jo (L) el Levallois!
Mi intención es aprender sólo, aunque me conformaría con fabricar Modo 1.
ResponEliminaAunque lo más seguro es que cuando me destroce los dedos el primer día coja la mochila y me de la vuelta:)
saludos
"Aunque lo más seguro es que cuando me destroce los dedos el primer día coja la mochila y me de la vuelta:)"
ResponEliminajajajaj és un dels inconvenients de treballar amb la pedra sense guants... que et queden les mans plenes de butllofes i fetes un fàstic. De totes maneres pensa que molta gent treballa amb pedres: picapedrers, paletes, etc. Al principi deu ser dur, després t'hi vas acostumant ;)