Seria meravellós poguer arribar a la conclusió que l'extinció neandertal va ser deguda a causes naturals, i no pas a un genocidi, en el qual hi van participar els nostres avantpassats de manera directa i que per tant, ens deixaria les mans i la consciència tacades de sang, una sang que no se'n va amb una mica d'aigua i sabó. Quin pes que ens trauriem tots de sobre, si d'una vegada per totes poguéssim afirmar que va ser el clima. O les radiacions U.V. O els volcans. O el fum. Així tot seria molt més fàcil de portar: la sang tacaria aquests fenòmens naturals i/o estructures geològiques i no pas la nostra consciència, i la mort de tots els neandertals ens semblaria molt més suau: seria com una cortina de fum gris que, fa entre 30 i 40.000 anys va cobrir tota l'àrea on habitaven els neandertals i els va fer entrar en un son profund, del qual ja no en van despertar mai més, i que els nostres avantpassats es van poder salvar de miracle.
Però, malauradament per tots nosaltres -i especialment pels neandertalòfils- la majoria d'estudis recents no acaben de trobar quin canvi climàtic o fenòmen geològic tant terrible hagués pogut exterminar tots els neandertals de cop, i en canvi, sí que hi ha molts indicis d'una transició abrupta, arreu d'Europa.
Alemanya és un país que no desagradava del tot als neandertals. Sabem que allà hi van viure molts caçadors amb visera durant centenars de milers d'anys. El que no sabem és com es va acabar tota la seva història, de cop. La regió Swabian Jura, al sud-oest d'Alemanya potser ens en podria donar pistes, segons un estudi molt recent: The Demise of the Neanderthal Cultural Niche and the Beginning of the Upper Paleolithic in Southwestern Germany
En aquest estudi s'ha estudiat la transició del paleolític mitjà, que vol dir neandertals, amb el paleolític superior, que vol dir HAM. Els dipòsits d'Aurinyacià més antic de jaciments d'aquesta regió daten aproximadament de fa 40.000 anys, i tot indica que la transició va ser abrupta: els neandertals van ser desplaçats, i ja no van poder tornar a ocupar la regió, perquè el seu hàbitat es va veure enormement pertorbat per l'arribada dels humans moderns. Així doncs, res de clima.
El següent estudi no tracta de genocidis, sinó de l'Abric Romaní, un dels jaciments neandertals més productius, i que s'ha comparat sovint amb la ciutat de Pompeia, pel seu excel·lent estat de cosnervació: en paraules del propi Eudald, el llogater de l'Abric, "estem trepitjant el terra que van trepitjar els neandertals fa 60.000 anys". La transició a l'Abric Romaní no sabem quan va arribar, però és possible que arribés fa uns 40.000 anys, perquè s'hi ha trobat indústria aurinyaciana, encara que les datacions s'hagin posat en dubte. En el següent estudi: Territorial Mobility of Neanderthal Groups: A Case Study from Level M of Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Spain) tal com s'hi indica, s'ha estudiat la mobilitat neandertal: quants quilòmetres recorrien cada dia els neandertals per anar a buscar els materials i l'aliment que necessitaven per sobreviure? Segons l'estudi, analitzant les restes de sediments del nivell M, datat en 55.000 anys, s'ha arribat a la conclusió que els neandertals que habitaven l'Abric Romaní feien fins a uns 20 quilòmetres a la rodona de l'Abric per anar a buscar el sílex, la fusta i la carn.
I tornem amb la transició. Aquest cop ens desplaçarem fins al sud de la península, on hi van viure els últims neandertals. Un moment: segur que hi van viure els últims neandertals, o les datacions estan malament? Hi ha antropòlegs que ho han posat en dubte, per tant, caldrà estudiar-ho millor. Precisament en això ha consistit el següent estudi: Level 14 of Bajondillo Cave and the End of the Middle Paleolithic in the South of the Iberian Peninsula
La cova Bajondillo compta amb una llarga història, que va des del paleolític mitjà, que vol dir neandertals, fins al neolític, que vol dir neandertals extingits des de fa estona. El nivell 14 d'aquesta cova és el que s'ha datat com a corresponent al paleolític mitjà, que vol dir ni més ni menys que neandertals. Segons les datacions i anàlisis d'indústria lítica, la transició, desgraciadament, hi va arribar, però, d'acord amb els estudis previs, hi va arribar una mica més tard que al nord de la península i a la resta d'Europa, concretament entre 3.500 i 7.000 anys més tard. Tot plegat suma més evidència al fet que els neandertals van poder sobreviure uns quants milenis més al sud de la península, perquè, és trist admetre-ho, els moderns no hi van poder penetrar. Quan finalment hi van poder penetrar... es va acabar tot: totes les històries explicades a la vora del foc, tots els coneixements de l'entorn, tota la saviesa adquirida al llarg de milers de generacions, tots els plors, totes les rialles, tota l'esperança. Snif.
Te recomiendo que leas un artículo de Straus "The emergence of modern-like forager capacities & behaviors in Africa and Europe: Abrupt or gradual, biological or demographic?" (2010)
ResponEliminaYo estoy preparando un post sobre el mismo, que espero tener en pocos días.
Pero, asi en plan resumen: Straus presenta de manera muy convincente, con datos, reflexiones y sentido común, una imagen general de la evolución de las sociedades humanas de cazadores recolectores en el Pleistoceno superior, y concluye prácticamente lo contrario que tu nota. Deja muy claro que la transición y todos los "proxies" que se solían usar para "explicarla" (¿inventarsela?), a nivel arqueológico, son constructos creados por la tipología, aderezados con unos pocos tópicos sobre las sociedades primitivas, junto con mucho del mito de progreso. El problema es que muuuuuchos arqueólogos siguen usando esos tópicos erróneos y anticuados para tratar de datar y explicar el cambio biológico (a la vez que lo equiparan con el cambio cultural, cuando no tiene porque ser así). Al final, es como hacer una tortilla con huevos podridos: por mucho que te esfuerces con la sartén, no habrá quien se la coma (el simil es mío, ya se que el un poco malo).
De todas formas, aunque no este nada de acuerdo, felicidades por el post: presentas muy bien los datos de los artículos en cuestión (aunque quizás el nexo de unión de los tres es un poco debil).
Hola Millán!
ResponEliminaÉs cert que la paraula transició està plena de connotacions massa antropocèntriques -o millor dit, sapiencèntriques- que tenen molt poca cosa a veure amb l'arqueologia. És com si els neandertals haguessin estat esperant tota la seva existència aquest moment fulminant de la "transició".
Deixant de banda totes aquestes connotacions, el sentit amb què he volgut entendre aquesta paraula, és que la cultura dels neandertals i els neandertals mateixos van ser desplaçats en algun moment pels humans moderns. És cert que encara hi ha moltes incògnites de quines causes van portar els neandertals a l'extinció, però fa poc vam estar discutint-ho amb en Maju al blog Prehistoria al Dia, i vam arribar a la conclusió que l'extinció per exclusió competitiva era, de totes les teories que han aparegut ultimament, la més realista:
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/02/cazadores-rapidos-y-precisos-frente.html#comments
En aquest estudi que segurament ja deus conèixer, s'hi explica més detalladament:
http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0003972
Encara que hi hagi moltes incògnites que aquesta teoria no aconsegueixi resoldre, personalment em sembla molt més probable que no pas una epidèmia, el clima o els volcans, per explicar l'extinció. Si no t'agrada la paraula transició se'n poden utilitzar d'altres com ara ruptura o canvi d'espècie, perquè el que suposo que està bastant clar és que els neandertals estan extingits, o gairebé extingits, i que les poblacions que ara viuen a l'àrea anteriorment ocupada per ells no tenen més % d'ADN neandertal que les altres, això vol dir que la majoria de vegades es van ignorar, o en el millor dels casos, es van limitar a apallissar-se, i els neandertals van perdre, per més incomprensible que sembli.
És per això que es parla de transició, perquè, jo entenc, els neandertals no van transmetre la seva cultura i gens a les generacions següents, sinó que van ser desplaçats del seu territori i es van acabar extingint.
De totes maneres, espero que ens aclareixis millor l'assumpte amb aquest post que estàs preparant, perquè al cap i a la fi tu hi entens més que no pas jo, amb els estudis d'antropologia que tens i els jaciments on has estat, i si al final resulta que els nostres teòricament avantpassats no van tenir res a veure amb l'extinció neandertal, millor que millor :)))
"De todas formas, aunque no este nada de acuerdo, felicidades por el post: presentas muy bien los datos de los artículos en cuestión (aunque quizás el nexo de unión de los tres es un poco debil). "
Gràcies ;)) Ja sé que l'estudi de l'Abric Romaní no té massa a veure amb l'extinció neandertal, però és que sempre em passa, que quan començo a llegir estudis nous sobre neandertals m'emociono i em descontrolo una mica perquè els vull comentar tots alhora :P