Moltes tribus d'indis americans vivien en societats caçadores-recol·lectores, que segurament presentaven moltes semblances amb les del paleolític mitjà i superior d'Europa i Àsia. Com en el cas neandertal, moltes d'aquestes tribus es van acabar extingint, o van reduïr-se dràsticament amb l'arribada dels colons europeus. De fet, si no fos pels avenços tecnològics de què disposem, bona part dels indis de nord-amèrica haguessin desaparegut del mapa sense deixar cap rastre en la cultura dels nouvinguts (excepte en alguna pel·lícula de l'oest, que per més bona que fos, molt probablement no hagués aguantat 40.000 anys), ni en els seus trets facials, i pràcticament tampoc en el seu ADN (es calcula que només el 2% de l'ADN dels europeus americans prové de l'herència dels antics habitants).
Les causes d'aquesta dràstica disminució en el nombre d'amerindis es deuen a diversos factors, com probablement també l'extinció neandertal: matances, malalties portades pels colons que van causar moltes baixes entre els nadius, migracions forçades... en total es calcula que van morir de 10 a 50 milions d'indis, una de les xifres més negres de la història d'aquest país anomenat USA i de la humanitat que per incomoditat dels vencedors, s'ha volgut amagar, manipular o fins i tot, negar.
Sense deixar de banda aspectes tant cruels com segurament hi va haver en l'extinció neandertal, ens centrarem més en la indumentària neandertal, que com sabem, cada cop es torna més complexa, tant, que últimament el calificatiu brutes s'està veient reemplaçat per coquetos.
Coqueto és una paraula hispana sense traducció directa al català, que podriem deixar en "presumit". Aquest boom de l'estètica neandertal té els seus inicis a principis de l'any 2010, quan vam conèixer l'existència d'unes petxines decorades a Múrcia datades en 50.000 anys.
Amb un nou estudi acabat d'aparèixer, hem sabut que els neandertals, a més a més de ser coquetos, també portaven molta ploma, i això val tant per mascles com per femelles.
L'evidència prové d'uns ocells italians -o més ben dit, de les restes del que van ser ocells italians- que van viure fa uns 44.000 anys, a la cova Fumane. Encara que sembli l'edifici d'aplec d'uns quants fumadors de marihuana com el nostre Otzy, la cova Fumane mereix tot el respecte que un arqueòleg pot tenir.
Des de l'any 2009 que s'estan descobrint ossos d'ocellets, i el total acumulat fins ara és de 660. Perquè no ens quedem només amb els ossos, hi ha evidència de plomes de molt diverses espècies, 22 en total: falcons, voltors, àguiles, coloms... que són de colors molt vius i variats: negres, blaus-grisos, grisos i ataronjats. Com que les plomes no tenen cap valor culinari i moltes de les espècies no semblen massa nutritives, l'explicació més lògica és que els habitants d'aquella cova fessin servir les plomes amb altres finalitatas, com ara per exemple, mudar-se, indicar la seva posició dins del grup, jugar... en qualsevol cas, el que queda clar d'acord amb el Dr Peresani és que aquestes plomes no tenien cap finalitat nutritiva.
Crec que els indis americans ens ho podrien explicar molt millor, molts d'ells també utilitzaven plomes d'una manera molt semblant per no dir idèntica a la dels habitants de la cova Fumane de fa 44.000 anys.
Un moment: com sabem que eren neandertals i no pas humans moderns? Si l'estrat on s'hi han trobat aquests ocells fossilitzats "només" té 44.000 anys, com en podem estar tant segurs que van ser neandertals els qui van desplomar els ocells per plomar-se ells mateixos? El Dr. Peresani sembla que n'està força convençut, que aqestes plomes corresponen als nivells del mosterià final, i que estan associades als neandertals. Sigui cert o no, tampoc no seria tant estrany si tenim en compte que els murcians de fa 50.000 anys anaven a recollir petxines a la platja, que després pintaven i es penjaven al coll, i també hi ha alguns jaciments més, associats a neandertals on s'hi han trobat tints que ells devien fer servir per pintar-se el cos.
La cultura neandertal cada cop ens sembla més fascinants i desconeguda, i ara sabem que en Roudier probablement té raó quan en els seus còmics dibuixa les seves deesses i els seus Hèrcules amb plomes:
FONT:
http://www.physorg.com/news/2011-02-evidence-neanderthals-feathers.html
Hola Maria Lluisa!!
ResponEliminaMe ha gustado mucho este post, felicidades.
A mi no me extraña lo de las plumas después de saber que ya habían desarrollado un "sentido estético" hace 50.000 años.
Lo interesante también es que nos permite teorizar o imaginar cómo pudo ser la estructura interna de estas sociedades, y si los adornos implican una cierta jerarquía social o si por el contario responden tan sólo a la estética.
Pero lo que más me gusta de la noticia es algo que llevo defendiendo tiempo, dentro de mis limitaciones, y es que por lógica, cada vez deben ir apareciendo más evidencias de complejidad de las gentes del paleolítico, no sólo de los neandertales, tb de sapiens en el paleolítico superior.
Hola David :)
ResponEliminaGràcies per les felicitacions!
A mi tampoc no em costa massa de creure que utiltizessin plomes amb finalitats no relacionades directament amb la supervivència. El que em crida l'atenció, i no sé si l'has llegit ja, és que a Mundo Neandertal, en Martin ha escrit que les plomes tenen entre 110-130.000 anys!!! Ho he buscat i això no és el que diuen els de l'estudi, que dónen la tardana data de 44.000 anys que fa que l'atribució als neandertals i no als humans moderns sigui qüestionable, però si són de fa tant de temps... o potser en Martin s'ha equivocat a l'hora de llegir la notícia!?!? Què en penses?
Había sido un error, ya lo ha corregido en su blog,
ResponEliminaEn cualquier caso es una noticia fascinante, a pesar de que no es de extrañar, imaginarlos como los indios, como dices en el post!!
Estaba preparando un post precisamente sobre este tema de ornamentación entre neandertales, así que incluiré esta noticia en el post en los próximos días.
Un saludo!!!!
m'ha agradat molt el post, jo sempre he tingut clar el paralelisme amb els amerindis sobre tot en quan a la seva extinció, però m'agradaria afegir, i sense cap ganes de defensar l'imperi USA, que el genocidi no va ser solament a Nord-Amèrica, a sud-Amèrica la devallada de la població indígena va ser també brutal.
ResponEliminaVaig veure un gravat de l'època on es veien fileres d'indígenes penjats a la forca, nens inclosos, per dotzenes. I es que eren uns descreguts.
La ditxosa manía de creuren's mes llestos, bons, savis i guapos que els veïns.
Gràcies a tots dos pels vostres comentaris ;)
ResponElimina"a sud-Amèrica la devallada de la població indígena va ser també brutal."
Cert! El que passa és que sembla que a la part del centre i sud hi ha molta més proporció d'indígenes que no pas al nord. No sé pas a què deu ser degut, però tinc entès que els espanyols tenien més tendència a violar les índies, i en canvi els anglesos i francesos preferien repartir indistintament mantes contaminades amb virus de la verola perquè fessin el seu efecte.
"Vaig veure un gravat de l'època on es veien fileres d'indígenes penjats a la forca, nens inclosos, per dotzenes. I es que eren uns descreguts.
La ditxosa manía de creuren's mes llestos, bons, savis i guapos que els veïns. "
Ara diuen que ells no són responsables del que va passar fa 500 anys, però en la meva opinió, qualsevol persona que nega o falsifica la història, està de part dels colonitzadors i justifica les seves accions.
"La ditxosa manía de creuren's mes llestos, bons, savis i guapos que els veïns. "
Ara sembla que la cosa es va invertint, i ser un amerindi o estar barrejat queda molt exòtic, però encara veus molts comentaris fora de to.
uoooooooooo cooooooooooool!!!
ResponEliminaA mi no m'interessa tant quín significat ritual o social donaven a les plomes com saber que eren capaços d'apreciar-ne la bellesa i recollir-les! Jo també en tinc un bon manoc que he anat arreplagant: plomes de gaig, de mussol banyut, de gall fer, perdiu nival, voltor comú, picot garser, corb... ells que caminaven pel camp tot el dia en devien trobar ben sovint, plomes procedents de la muda dels animals o les restes que deixen les martes i falcons al depredar sobre ocells. Segur que si en veien de boniques i en bon estat les devien arreplegar.
Si després per a tenir-ne en més abundància i de millors caçaven dirèctament grans aus rapinyaires ja no em fa tanta gràcia, després d'haver estat llegint aquests dies llibres sobre les extincions pleistocèniques ( arreu del món, també per part dels amerindis). Estic traumatitzat doncs realment em sembla que els humans, neanderthals i sapiens, vam massacrar una riquesa d'espècies vertebrades molt superior a la que ha quedat, i després de saber que inclós en els boscs més ben conservats d'arreu en cap es pot observar un ecosistema natural, inalterat per l'home, doncs al pleistocè vam provocar una presió enorme i durant un llarg temps...
Tanmateix els llibres que he estat mirant no parlen dels ocells europeus... no hi deu haver tanta informació, i al no haver grans espècies caçables com a Madagascar i Nova Zelanda potser no devien ser el seu principal objectiu.
Bé, acabo de recordar el cas de les alques gegants ( http://es.wikipedia.org/wiki/Pinguinus_impennis ) que s'ha trobat que, tot i que les vam extingir en temps moderns, en el passat s'havien extés per les costes de Nord Amèrica i a Europa fins a les costes d'Itàlia, pel que abans dels temps moderns els nostres ancestres, i crec plausible que també els neanderthals, la seva àrea de distribució ja s'havia reduït enòrmement: els homes de les cavernes ( i/o tipis) es devien haver sadollat amb àpats insostenibles dels grossos ous d'aquestes aus a les platges...
Primer comentari des de la meva tornada a Catalunya :D
Tanmateix, tot i que probablement els seus ancestres probablement van ajudar a extingir vàries espècies de grans mamífers úniques i precioses, també eren belles i nobles faccions pintades, emmarcades per plomes, dels nordamerindis i lamento profundament el seu massacrament cruel i la seva desaparició.
ResponEliminaTot i el mal que crec que van fer no vol dir que cregui que les cultures pleistocèniques eren més perilloses per l'ecosistema, està clar que si la tecnologia moderna hagués aparegut i s'hagués mantingut durant els mateixos milenis el món que haguessim heredat encara seria més patètic. Amb escopetes i arpons n'hi ha prou amb 27 anys per extingir una espècie ( http://es.wikipedia.org/wiki/Hydrodamalis_gigas ).
La llàstima és que els humans, de l'època que sigui, siguem l'espècie invasiva que més perjudica i altera els ecosistemes.
les* faccions
ResponElimina"Estic traumatitzat doncs realment em sembla que els humans, neanderthals i sapiens, vam massacrar una riquesa d'espècies vertebrades molt superior a la que ha quedat, i després de saber que inclós en els boscs més ben conservats d'arreu en cap es pot observar un ecosistema natural, inalterat per l'home, doncs al pleistocè vam provocar una presió enorme i durant un llarg temps..."
ResponEliminaEn el cas dels neandertals, al final ho van acabar cobrant xD però sincerament no crec que una població de 5.000 individus pogués exterminar espècies senceres... si em parles de l'agument de població cap a finals del paleolític, llavors sí que moltes espècies van començar a desaparèixer, però es que alguna cosa havien de menjar aquella gent. La natura és així de cruel: si els llops o els lleons poguessin, també farien puré de sapiens i sense remordiments.
"Bé, acabo de recordar el cas de les alques gegants ( http://es.wikipedia.org/wiki/Pinguinus_impennis ) que s'ha trobat que, tot i que les vam extingir en temps moderns, en el passat s'havien extés per les costes de Nord Amèrica i a Europa fins a les costes d'Itàlia, pel que abans dels temps moderns els nostres ancestres, i crec plausible que també els neanderthals, la seva àrea de distribució ja s'havia reduït enòrmement: els homes de les cavernes ( i/o tipis) es devien haver sadollat amb àpats insostenibles dels grossos ous d'aquestes aus a les platges..."
Si et serveix de consol pels ocells, els neandertals de Gibraltar es veu que es feien uns suculents estofats d'aletes de tauró que "pescaven" a la costa. Jo crec que menjaven de tot, llavors no es podien permetre el luxe de dir: no m'ho menjo perquè em sap greu extingir-ho. No, en aquest sentit no pensaven que si mataven tots els animals llavors es quedarien sense menjar, i avui encara fem el mateix.
"Primer comentari des de la meva tornada a Catalunya :D "
Benvingut a casa! Suposo que ja hauràs notat l'escalforeta de l'ambient, en comparació amb Polònia :P
"Tot i el mal que crec que van fer no vol dir que cregui que les cultures pleistocèniques eren més perilloses per l'ecosistema, està clar que si la tecnologia moderna hagués aparegut i s'hagués mantingut durant els mateixos milenis el món que haguessim heredat encara seria més patètic. Amb escopetes i arpons n'hi ha prou amb 27 anys per extingir una espècie ( http://es.wikipedia.org/wiki/Hydrodamalis_gigas )."
ResponEliminaAixò m'ha recordat un proverbi de l'Einstein: no sé amb què serà la tercera guerra mundial, però sí la quarta: pals i pedres.
Potser sí que després de carregar-nos el planeta els que sobrevisquin hauran de tornar a les coves...
"La llàstima és que els humans, de l'època que sigui, siguem l'espècie invasiva que més perjudica i altera els ecosistemes. "
Bé, això és degut al nostre "intel·lecte" que ens ha permès independitzar-nos de l'ambient, però també té el seu cantó fosc, en el sentit que només mirem pels nostres interessos i el mal que estem fent al planeta amb la nostra superpoblació tard o d'hora l'acabarem pagant. Però tot això sempre pensem que no ens passarà a nosaltres, i el dia que el menjar (o el petroli!) s'acabi no sé pas quantes guerres i matances hi haurà, no m'ho vull ni imaginar.