dissabte, 12 de juny de 2010

Samantha Seager, la dona-mico.

El motiu de l'extistència d'aquest post rau en un comentari, una frase insignificant, que vaig descobrir mentre buscava informació del documental "Neanderthal" estrenat l'any 2001. 'Neanderthal' és un dels documentals més seriosos i alhora internacionalment coneguts que s'han fet fins el moment, juntament amb L'odysée d'en Malaterre i Homo sapiens. Bé, això de seriós no ho sé, potser seria més adequat dir groller i carregat de prejudicis. Però deixem per un moment la qualitat humana del documental i centrem-nos en una de les actrius que va donar vida a una noia del clan neandertal. És la de la imatge:

L'actriu que hi ha al darrere d'aquest nas gros i arcs superciliars tant marcats és Samantha Seager. La Sam no és gaire coneguda, només ha participat en unes quantes sèries de categoria B i m'atreveixo a dir que el seu paper més prestigiós el va fer a 'Neanderthal'.
Fins aquí, tot bé. Ara m'agradaria que llegissiu aquesta mini- biografia seva, dedicant especial atenció al paràgraf en negreta:
"Sam moved to London 11 years ago after discovering that her family hated her guts. She went to drama school for a bit, and since leaving has worked in telly and theatre. Her favourite jobs so far include stripping off and skinning up in 'The Lakes', becoming a monkey woman for Channel 4's Neanderthal documentary and playing Babs in 'Cleo, Camping, Emanuelle and Dick'. She has recently received a Golden Globe nomination for her portrayal of Kate Winslet in 'Iris'. She said 'I would love to work for Judy again, even I had to be a dinner lady!'"

Centrem-nos més en aquesta frase:
becoming a monkey woman for Channel 4's Neanderthal documentary

No sé ni si cal traductor. Tothom deu saber a hores d'ara que una 'monkey woman' és una dona-mico, una mona, vaja.
No es tracta de cap patinada dels de la pàgina, ni d'un atac directe als neandertals, ni tampoc d'un brot de ràbia d'algun forad'africanista. El fet que aquesta mateixa biografia, amb la seva frase estrella, surti en unes quantes pàgines més que parlen de la Sam, fa pensar que la Sam deu fer el sord, cada cop que la gent fa broma del paperet mullat que li va tocar fer a 'Neanderthal'.
Però, quin paperet? Era realment una dona-mico, aquella noia neandertal? Qui hagi vist el documental, no només pensarà que NO, sinó que a més a més ho trobarà insultant i repulsiu. I si a més a més és neandertalòfil, com jo, creurà que n'hi ha per penjar-los, a tots els que han escrit aquesta biografia i també la Sam, que fa els ulls més grossos que un parell de taronges.

Parlem d'aquesta noia neandertal, tractada de mona: és una noia que les va passar molt magres. No només va ser capturada per 3 mascles violents en contra de la seva voluntat i duta fins una cova on la femella dominant la va inspeccionar de dalt a baix i li va marcar molt clarament el territori, sinó que poc temps més tard va tenir un fill, que aquesta mateixa femella dominant es va encarregar d'assassinar davant seu, per culpa de l'escassetat de recursos i l'aparició dels africans Calbs, que no van deixar indiferent a ningú. Aquesta mateixa noia, empesa per la precarietat d'aliment, i veient que el clan estava tocat de mort, es va veure forçada a abandonar-lo i buscar-se un lloc entre els Calbs, el més amable dels quals la va acceptar, no sense abans abaixar-se els pantalons i sense dir ni ase ni bèstia, demostrar que encara que no tingués pèls al cap, sí que en tenia a l'entrecuix.
Però tant li és això, als individus que van escriure aquella biografia, tractant la noia neandertal de 'mona'. Fins i tot li és igual a la pròpia Sam. És així com creus que es mereix ser tractat el teu personatge, Sam? Tota aquella comedieta que feies mentre veies l'assassinat del nounat, era això, comèdia? I aquells crits que vas fer quan els 3 germans se't van tirar a sobre, també era comèdia? I quan et trobaves sola i abandonada, acorralada per la femella dominant, també ho feies veure tot, i pensaves 'com em pesen els arcs superciliars d'aquesta mona'?
Agh! Però per què no agafen actors bons, i amb això vull dir, gent que realment sàpiga apreciar el paper que està fent, que se senti realment dins la pell d'un neandertal (jo!)?
Deu fer més de 5 anys que vaig veure aquesta maleïda frase, però de tant insultant i vergonyosa que em va semblar, encara no l'he poguda païr.





2 comentaris:

  1. Creo que esta clara la idea que se llevó la chica de los neandertales, tras hacer ese papel :(
    Por cierto, para mi gusto, se ha mejorado bastante el aspecto del blog, con el cambio de diseño :)

    ResponElimina
  2. Es una pena, el que faria jo per poder participar en un documental d'aquests, ni que fos un cop a la vida!
    Me n'alegro que t'agradi el disseny nou, aixo vol dir que les 2 hores que m'hi vaig passar no han estat en va.

    ResponElimina