Parlem de canibalisme (sense tabús)?

El Sota Terra sempre m'emociona, i el d'avui encara més, perquè hi ha sortit... l'Antecessor (ens hi anem apropant!). Era la primera vegada que sentia dir aquesta paraula de la boca d'un humà de carn i ossos, i sona molt diferent de com m'ho imaginava. L'Eudald, present durant tot el programa amb el seu inseparable capell blanc, ho pronuncia "Antekessor", amb k, jo que em pensava que seria "Antecessor". L'espècie va ser batejada per l'Eudald Carbonell.
Però la característica més rellevant de l'Antekessor no és la seva pronunciació, sinó, com haureu endevinat, les eines de sílex per tallar carn i... el canibalisme. Això últim val la pena comentar-ho, perquè és una herència cultural que va persistir des dels Antekessors (+800.000 anys) fins els neandertals (30.000). Per tant, algun avantatge els devia suposar, menjar-se el company, o almenys no els devia ocasionar inconvenients massa grans.
El canibalisme Antekessor sembla ser que no és una llegenda urbana, com tantes altres, sinó que segons l'Eudald està 99,9% comprovat, almenys en els Antekessors de Burgos, els del jacimet de la Boella potser només menjaven hipopòtams.
Les causes d'aquest canibalisme ancestral es poden dividir en dos grups.
El primer, és el *cultural*, que trobem en moltes societats modernes i no tant modernes; per qualsevol tipus de ritual es decideix menjar el membre d'un grup, per exemple, per adquirir-ne els poders (...).

El segon, és el de la *gana*: un grup d'homínids, pel motiu que sigui, no troba menjar, i abans de morir-se de gana prefereix carregar-se algun membre del grup i passar-lo per les brases, o sense brases, que sembla que els Anteke encara no feien foc. Aquest tipus de canibalisme també el trobem en humans que viuen en condicions extremes, i que han de decidir entre l'amic o la mort.
Per tant, en qualsevol cas, no tenim cap dret posar etiquetes referents a la monstruositat en aquests homínids. Tot i així, una cosa és clara: sembla ser que en aquesta època tant llunyana, el canibalisme no era tant tabú com a la nostra societat. Hem reprimit els nostres instints? Personalment hauria de tenir molta gana per menjar-me algú, i mai no n'he sentit la necessitat, encara que haig de reconèixer que no tothom pensa com jo; hi ha gent que sent atracció pels animals de companyia i fins i tot pels morts, per tant, per què no podrien tenir fam... humana?
El canibalisme no és un tema desconegut, sinó que ha estat tractat en diverses ocasions. Per exemple, a la mítica sèrie de TV3, La Via Augusta, en un dels episodis del final, el Cèsar menja una miqueta de carn humana sense saber-ho, i la troba ben bona. Només quan el seu metge li diu que allò que s'està menjant és la cama d'un guerrer, sent un rebuig intantani que l'empeny a escopir-la.
Aquí es veu ben clara una cosa: la carn humana ben cuita i amanida no necessàriament és fastigosa i dolenta pels nostres budells, sinó que tot és qüestió mental. Hi ha un tabú que ens prohibeix menjar carn humana, i que segurament no existia a l'època neandertal.
El canibalisme neandertal ha estat ben documentat en diversos llocs d'arreu del seu rang d'habitatge, però d'altres vegades ha estat desmentit: és el cas del jaciment de Krapina. Aquest és un cas aïllat, i no es pot negar de cap manera que els neandertals formaven part del menú neandertal, almenys de tant en tant.

Que els neandertals siguin caníbals a mi no m'ofèn gens. No ho eren de naixement, perquè si qualsevol de nosaltres hagués crescut en un clan neandertal de fa 50.000 anys, tampoc no hauria sentit cap rebuig per la carn humana; tot és qüestió de cultura, com va explicar molt bé Carles Lalueza en una entrevista, o sigui que no tenim cap dret a titllar-los de retardats i cavernícoles per això; com molt bé diu la Gemma Aguilera, és molt més cruel i cavernícola el canibalisme practicat per alguns moderns que viuen al primer món que no pas el d'aquells neandertals que feien el que podien per sobreviure.