Bryan Sykes és un famós genetista de la universitat d'Òxford, que a les estones lliures es dedica a buscar sang neandertal, com si es tractés d'or blanc.
No sé si ho he entès bé, perquè l'article és en anglès, però pel que he pogut llegir, es veu que a Wales (això deu ser Gal·les) corria la llegenda d'un parell de bessons "neandertals" que van morir cap a l'any 1980. Aquests bessons vivien en un monastir i el més sorprenent de tot és que hi havia gent que els visitava diàriament per aprendre coses sobre "l'evolució humana".
Sykes reconeix que quan aquesta història (o llegenda?) va arribar a les seves oïdes, els dos bessons ja eren morts. El que li crida l'atenció és que sempre ha sentit dir que eren "neandertals".
El genetista reconeix que després d'haver analitzat l'ADN (mitocondrial/cromosoma Y?) de 10.000 britànics, mai no hi ha trobat cap resta de neandertalitat.
Sykes demana que si algú coneixia de primera mà els bessons o bé en té fotos, agrairia molt poder-les veure.
Creu que la neandertalitat dels bessons és "simplement possible", i que de tots els britànics, els gal·lesos, per haver viscut en una zona muntanyosa, són els més "antics", descendeixen directament de gent que va arribar a les Illes britàniques fa 12.000 anys.
Aquesta notícia és del 2006, i des de llavors, d'aquests bessons i de la recerca d'en Sykes no se n'ha sentit parlar més. Tot plegat fa pensar que o bé en Sykes ha abandonat la seva feina de buscador d'or, o bé tot va quedar en un malentès i els bessons només eren dos nens que patien alguna malformació.
Sense fotos ni proves d'ADN, l'Odissea d'en Sykes i els seus bessons neandertals gal·lesos no podran anar més enllà de ser considerats una llegenda urbana. Llàstima, hagués donat per fer un documental de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada