dimarts, 15 de juny del 2010

Com s'orientaven en l'espai i el temps, els neandertals?


Es ben sabut que durant l'epoca neandertal els rellotges no existien, ni tant sols els de sorra.
Per tant, com debien comptar el temps aquests hominids?
I com es debien orientar en l'espai? Una cosa es segura: algun sistema haurien d'haver tingut, per seguir els ramats d'aquells herbivors gegants dels quals s'alimentaven.
I tambe cal tenir present que no sempre es quedaven a viure al mateix lloc i es movien amunt i avall en funcio de l'estacio de l'any.
Es un tema completament desconegut i que de moment ha generat poques preguntes, pero no per aixo menys interessant.
Ho vaig sentir comentar per primera vegada al documental 'El verdadero neandertal'. Mentre la parelleta neandertal protagonista contemplava les estrelles, el narrador, Ralph Smith, i un altre antropoleg es preguntaven com s'ho devien fer per orientar-se, i les estrelles oferien una resposta ben creible. Tal com se sap, les civilitzacions de l'antiguitat, com ara els grecs, tenien un coneixement profund del cel, amb les famoses Osses majors i menors, els seus deus poderosos i monstres infernals. Potser els neandertals tambe veien ossos i mamuts, al cel, qui sap, pero de moment ens es desconegut, perque les llegendes estel·lars no fossilitzen.
Una possible mostra de coneixements sobre els astres la trobem en aquesta coneguda... flauta?:

Hi ha antropolegs que no creuen que aquest troç d'os amb forats sigui una flauta, sino mes aviat un calendari lunar. Aquesta explicacio la vaig sentir per primera vegada a la serie 'Erase una vez el hombre: el hombre de neandertal'.
Personalment em sembla mes plausible la hipotesi del calendari que la de la flauta.
I aixo es tot. Com veieu els nostres coneixements sobre aquest aspecte tant important de la vida neandertal son practicament nuls.


Heu vist el Sota Terra d'avui!?!? No tractava sobre l'Abric Romani (no encara) sino de la guerra civil. Un equip d'arqueolegs (amb l'Eudald Carbonell!) han anat a la Terra Alta a investigar els tragics indicis de la batalla de l'Ebre. Haig de reconeixer que quan he vist l'Eudald vestit de militar i darrere d'una trinxera m'he emocionat. Quina passada de programa!

3 comentaris:

  1. Es la "flauta" de Divje Babe, no?
    Hay un par artículos de (a ver si me acuerdo bien) Paola Villa, Francesco d'Errico, Ana Pinto y Rosa Idarraga el primero, y de d'Errico y Villa el segundo. Proponen esa "flauta" como un producto "natural". La perforaciones serían marcas de dientes de carnívoro, y la configuración "en línea" fruto de la casualidad.

    ResponElimina
  2. Jo no hi entenc tant com tu, pero em sembla gairebe impossible que aquests forats tant rodons i simetrics siguin producte de la mossegada dun animal, sempre que lanimal no sigui... inteligent.
    Suposo que certs antropolegs consideraven i consideren els neandertals poc mes que uns goriles que caminaven drets, i ni aixo, i per tant, davant de comportaments tipicament moderns com ara aquesta flauta o els enterraments amb les flors dels Shanidar hi han volgut veure la casualitat o les marques dalgun animalo que passava per alla.

    ResponElimina
  3. Las marcas de los caninos de carnívoros, en hueso, suelen ser bastante "perfectas" y el desgaste del hueso (agua, ataque químico...) tiende a redondear los agujeros. Además se ha probado que la "flauta" tiene un montón de huellas de dientes de carnívoro, y está totalmente roída por los extremos (además de los dos grandes agujeros de la polémica). No se trata de tal o cual investigador con prejuicios anti-Neandertales diciendo "cualquier cosa".
    D'Errico, por ejemplo, ha sido "clave" para demostrar que los Neandertales chatelperronienses no eran "bobos aculturados", y que su industria ósea y adornos no eran "intrusiones auriñacienses". Y esto no es de ayer, lleva diciendo este tipo de cosas más de una década. También ha estudiado enmangues y tubos de hueso (colgantes) de Neandertales centroeuropeos. Y está implicado en estudiar el tema de los ocres usados por neandertales -quizás- para pintarse. En cuanto a Villa, el trasfondo es parecido: ha estudiado sistemas de enmange, pegamentos fabricados por Neandertales, ha experimentado y trabajado con armas de caza (de cuerpo a cuerpo y de proyectil) para analizar si cazaban a distancia, etc.
    Por eso, cuando este tipo de investigadores proponen un origen natural para la "flauta", no es por un prejuicio, sino porque las evidencias les guían en esa dirección. Si hubiera habido indicios de un origen neandertal de la "flauta", puedes apostar que lo hubieran publicado encantados.

    ResponElimina