diumenge, 20 de juny de 2010

Què els va passar als neandertals? Van patir una metamorfosi en plena glaciació.


Ara toca obrir la boca com neandertal. No, més. Com un hipopòtam.
Feu clic aquí i entendreu de què estic parlant.
Del que estic parlant és d'un estudi? fet per un tal Eugène Morin, que teòricament és un antropòleg (més aviat aficionat) francès, que va treure el cap (anava a dir el pap) a principis del 2008. És tant increïble que s'ha de comentar.
No sé per on agafar aquest treballet (quin? si tampoc l'he trobat!). No li veig la lògica enlloc, ni tampoc el mètode experimental, ni els resultats, ni res. Però comencem pel principi: un home que sembla ser li van donar el títol d’antropòleg a la tómbola, va publicar un estudi que no he trobat enlloc però que ja ha donat teca suficient com per omplir unes quantes desenes de diaris del cor, i que suposadament (dic suposadament, perquè no he trobat l’article enlloc, i em costa de creure i tot) diu que els neandertals, fa 35.000 anys, de cop i volta van ser tocats per la vareta màgica d’alguna fada i es van transformar, en un obrir i tancar d’ulls, en…. MODERNS (H. sx2).
Els supòsits en que es basa tota aquesta teoria? són els següents: que hi va haver un canvi climàtic molt brusc, i que una població neandertal molt aïllada de les altres va patir uns canvis que trepitgen ferotgement tots els postulats d’evolució, genètica, ecologia i sentit comú de què disposem a dia d’avui, excepte el forad'africanisme i la creació, és clar, i van patir una metamorfosi, com si fóssin papallones: els va començar a créixer les ales, perdó, la barbeta, es van fer més primets, van perdre l’espai retromolar i el bony occipital, el nas se’ls va empetitir, etc, ja m’enteneu, i curiosament, l’aspecte resultant era molt semblant al nostre.
Aquests canvis, encara no se sap perquè, però es veu que els hi van anar de meravella per fer front al fred, perquè com ja sabem, aquells nassos enormes i els 200.000 d’experiència resistint glaciacions que portaven els neandertals que no van patir la metamorfosi, no els van servir absolutament per res, i es van extingir de cop.
La gent que s’ho ha llegit, intenta trobar-hi algun sentit a tot plegat, afirmant que l’autor ha degut estudiar cranis de neandertals d’aquella època i aquesta explicació li ha semblat lògica.
Però no és cert. Sí, l’autor sí que [diuen] que ha analitzat fòssils d’aquella època, però no precisament de neandertals, sinó de… ROSEGADORS (ratolinets), i ho ha intentat relacionar amb aquest canvi climàtic tant bèstia. Per tant, l’evolució dels neandertals i tot això de la metamorfosi només era un comentari de més a més, que la premsa sensacionalista ha sabut aprofitar molt bé.

És una pena, oi? Tant divertit que seria que fos veritat, i que ara mateix tots fóssim neandertals que van patir una metamorfosi… però cal ser realista i reconèixer que des d’un punt de vista científic, tot això només és una broma de molt mal gust. Snif

4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. (re-envio que habia olvidado un punto)

    Igual no has entendido muy bien la propuesta de E. Morin. Lo que se deduce del artículo que vinculas en el post es otra cosa.

    La hipótesis de ese autor no tiene que ver con mutaciones. Iría más o menos así:

    - OIS 5 y 4: Población neandertal dispersa y amplia, sin "competencia" de AMH (modernos)

    - OIS 3: Periodo frío e inestabilidad climática: 1. Reducción poblaciones 2. concentración de población en áreas-refugio 3. Adaptación al frío y desarrollo de mecanismos (especialización en la caza, mantenimiento de "redes sociales")adaptativos que hacen "progresar" culturalmente al neandertal.

    - contacto de poblaciones entrantes AMH con cada "bolsillo" de población neandertal. Neandertales incluyen en sus redes "sociales" a los nuevos llegados y viceversa.

    - Mezcla hacia los neandertales: Al entrar en sus "redes sociales", se cruzan AMH con neandertales y eso explica la presencia de rasgos "modernos" en algunos fósiles (supongo que se referirá a Pestera cu Oase, Lagar Velho y algún caso de Bélgica que no me sale ahora el nombre).

    - Mezcla hacia los modernos: Flujo genético de los "bolsillos" neandertales a las poblaciones (crecientes) de AMH, de forma que el ADN neandertal queda representado en las poblaciones posteriores pero en pequeñas cantidades.

    El problema más evidente que le veo a su porpuesta es que no explicaría bien porqué el ADN neandertal está presente en proporciones similares en Europeos, Asiáticos y habitantes de Oceanía.

    otro detalle: ese investigador es arqueólogo, no antropólogo.

    Gracias en cualquier caso por la referencia, no la conocía, y es muy interesante. Creo que marca el hecho de que el Genoma neandertal está empezando a influir en las explicaciones históricas sobre los Neandertales.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per la informació! Vaig llegir aquest article ja fa un parell d'anys en alguna revista "científica", però per més que ho vaig buscar, no vaig saber trobar l'article original enlloc.
    El que vaig entendre és que aquest arqueòleg no descartava l'encreuament amb algun africà, però que el que havia passat era que per culpa d'un canvi climàtic motl brusc, un grup de neandertals molt reduït va patir una sèrie de canvis que van apuntar cap a la direcció moderna, mentre que els altres "menys evolucionats" es van extingir.
    Aquest comentari, article, o el que sigui va ser publicat molt abans dels resultats del genoma, quan tota l'evidència apuntava en contra dels encreuaments.
    No sé d'on has tret aquesta informació, potser has llegit l'article sencer? És possible que el que va dir l'autor i el que vaig llegir jo sigui diferent, la premsa tendeix a manipular i exagerar molt les coses, i al final qui s'ho acaba carregant és el pobre investigador.
    Si és com dius tu, no seria tant ximpleria com ho vaig entendre jo, el que passa és que com has dit la contribució neandertal seria molt petita i no superior en europeus que en asiàtics.
    Ah per cert, no sé si ho vaig entendre malament, però em va semblar llegir que aquest arqueòleg havia analitzat restes de rosegadors i no d'homínids, amb la qual cosa l'estudi perd credibilitat.

    ResponElimina
  4. A ver, no estudia roedores, sino fauna y estratos (en sentido amplio). Su enfoque es sobre todo demográfico: Estudia densidades de sitios y densidades de restos de fauna consumida, en relación a poblaciones humanas. También estudia procesados alimenticios de animales (tiene un artículo de etnoarqueolgía esquimal)y algo de análisis arqueo-zoológico clásico (transporte diferencial, perfil de mortalidad, esas cosas...) y de tafonomía de carnívoros y otros agentes (roedores tan vez?)

    Con los datos propone hipótesis sobre lo que puede haber pasado con los Neandertales (movimientos y cambios demográficos). Esas hipótesis y mecanismos son los que pongo arriba (más o menos)

    Por otro lado, no me fijé en la fecha de la nota de prensa que pusistes vinculada, y asumí que era reciente. Por eso me pareció que se trataba de vincular el trabajo de E.Morin con el Genoma N. Pero no, al ser la nota de 2008 está claro que simplemente refleja sus opiniones en términos sencillos.

    si, me he leido el abstract y _muy-muy por encima_ varios de sus artículos (tiene artículos en BSPF,PNAS, Geoarchaeology, JAS...son fáciles de encontrar con Google académico)

    ResponElimina