Sistema operatiu RDOS i la teoria Neandertal.

Hi ha una teoria molt interessant que corre per internet des de principis de l'any 2001. La teoria, anomenada "the neanderthal theory of austim, asperger and ADHD" proposa el següent:

-Que els neandertals no fóssin completament exterminats quan els moderns van arribar a Europa i hi haguessin casos d'encreuaments.
-Que els neandertals, després d'un període tant llarg d'aïllament (uns 700.000 anys) haguessin desenvolupat al·lels únics.
-Molts d'aquests al·lels podrient estar implicats en característiques típiques de les poblacions europees com ara...
-El color dels cabells i de la pell i també: el comportament.
-Per comportament, entenem que els neandertals tenien certes variacions respecte els moderns.
-Aquestes variacions podrien estar lligades a gens que causen certs transtorns mentals com ara... l'autisme, l'Asperger, l'ADHD, l'esquizofrènia i molts d'altres.
-El percentatge de persones que presenten aquests transtorns mentals hauria de ser més gran a Europa que a Àsia, i inexistent a l'Àfrica. Per anar bé també, el percentatge de pèl-roigs hauria de ser més elevat en els autistes que en els no-autistes.

Pinta bé, eh? I això encara no és tot: el més interessant és que alguns autistes tenen característiques neandertalianes, o que podrien fer sospitar de certa neandertalitat, com ara un cap més gros i la barbeta menys pronunciada, entre d'altres.
L'autor potser peca de simplisme quan dins del comportament "modern" hi fa encabir les persones més socialitzables i expressives, i dins del grup "neandertal" als autistes i tota persona amb fòbia social.

Fins i tot hi ha un test molt famós, anomenat Aspie Quiz, que dec haver fet uns 20-30 vegades durant els últims 5 anys i que et diu aproximadament quin grau d'autisme tens. Perquè ho entengueu, la majoria de vegades que el feia, em sortia això: You're very likely an aspie.
"Aspie" és una paraula afectiva i cursi per referir-se a totes aquelles persones que tenen un transtorn relacionat amb el síndrome d'Asperger. Aquest síndrome té unes característiques molt semblants a l'autisme, amb la diferència que els símptomes no són tant marcats, normalment la persona no presenta retard mental i pot fer vida normal. Al test s'hi inclouen preguntes de tot tipus, des de les que et pregunten si odies parlar de cotilleos fins a si uns pantalons amb una certa textura et poden irritar molt. Val a dir que amb moltes de les preguntes m'hi vaig sentir molt identificada, encara que segurament devia exagerar-ho tot una mica, perquè és clar, segons l'autor, com més Aspie ets, més gens neandertals portes, i tots sabem que jo....................................

L'autor, de nom Leif Ekblad, és un suec que també pateix Asperger. Segons ell, li interessen els sistemes operatius i els neandertals. Mira, en això últim coincidim. En un principi aquesta teoria podria haver semblat una mica descabellada, però en les últimes versions, Leif hi va incloure gràfics que relacionaven una sèrie de trets físics amb els Aspies amb més freqüencia que en els no-Aspies.

La última actualització de la pàgina és fa ben poc, i sembla ser que l'autor ha rebut molt positivament les dades sobre el treball d'en Green i companyia aparegut el mes passat. La meva manera d'entendre les dades de l'estudi no és pas la mateixa que la d'en Leif, perquè, de fet, alguns dels gens implicats amb l'autisme i l'esquizofrènia sembla que formen part de la llista d'aquells 78-83 únics de la nostra espècie. Ell segurament ho ha interpretat d'una altra manera, i continua creient que els Aspies portem més ADN neandertal (un 5-15% :D) que els no-Aspies (també anomenats "neurotypicals"). El temps dirà qui té raó.

Feu l'Aspie Quiz, és molt entretingut i val la pena:

ASPIE QUIZ

Creu-t'ho: els últims neandertals van morir a principis dels '80

Bryan Sykes és un famós genetista de la universitat d'Òxford, que a les estones lliures es dedica a buscar sang neandertal, com si es tractés d'or blanc.
No sé si ho he entès bé, perquè l'article és en anglès, però pel que he pogut llegir, es veu que a Wales (això deu ser Gal·les) corria la llegenda d'un parell de bessons "neandertals" que van morir cap a l'any 1980. Aquests bessons vivien en un monastir i el més sorprenent de tot és que hi havia gent que els visitava diàriament per aprendre coses sobre "l'evolució humana".
Sykes reconeix que quan aquesta història (o llegenda?) va arribar a les seves oïdes, els dos bessons ja eren morts. El que li crida l'atenció és que sempre ha sentit dir que eren "neandertals".
El genetista reconeix que després d'haver analitzat l'ADN (mitocondrial/cromosoma Y?) de 10.000 britànics, mai no hi ha trobat cap resta de neandertalitat.
Sykes demana que si algú coneixia de primera mà els bessons o bé en té fotos, agrairia molt poder-les veure.
Creu que la neandertalitat dels bessons és "simplement possible", i que de tots els britànics, els gal·lesos, per haver viscut en una zona muntanyosa, són els més "antics", descendeixen directament de gent que va arribar a les Illes britàniques fa 12.000 anys.
Aquesta notícia és del 2006, i des de llavors, d'aquests bessons i de la recerca d'en Sykes no se n'ha sentit parlar més. Tot plegat fa pensar que o bé en Sykes ha abandonat la seva feina de buscador d'or, o bé tot va quedar en un malentès i els bessons només eren dos nens que patien alguna malformació.
Sense fotos ni proves d'ADN, l'Odissea d'en Sykes i els seus bessons neandertals gal·lesos no podran anar més enllà de ser considerats una llegenda urbana. Llàstima, hagués donat per fer un documental de primera.

Neandertal Genome: The Ins and Outs of African Genetic Diversity (QUÈ ÉS AIXÒ!?!?)

Aquest estudi ha sortit fa molt poc, i AAAATENCIÓ: És la primera crítica a l'estudi d'en Green i Pääbo sobre el genoma neandertal. Bé, no, diguem-ho clar: és una crítica directa a l'explicació que dónen sobre el 2% d'ADN neandertal en els euroasiàtics. No he pogut llegir l'estudi enlloc, encara no l'ha comentat gairebé ningú, però CREC que no han analitzat el genoma neandertal, sinó simplement "creuen" que l'explicació de l'interbreeding podria no ser la correcta perquè:

Analysis of the Neandertal genome indicates gene flow between Neandertals and modern humans of Eurasia but not Africa. This surprising result is difficult to reconcile with current models of human origins and might have to do with insufficient African sampling.

Ah. o sigui que un 2% d'aportació neandertal no és possible, perquè contradiu el Fora d'Àfrica. És clar, era d'esperar. Per l'amor de Déu, és només un miserable 2%!!!! Què pot contradir aquesta xifra tant ridícula!?!? Ni això poden acceptar, els forad'africanistes!? Ah no, no cal ni que m'enfadi, que la seva Llei de l'evolució humana s'ha de complir pas per pas, i si això no va així, l'estudi que ho contradiu està malament, perquè sí, perquè cap grup de recerca no s'ha aproximat mai tant a la Veritat sobre la Creació divina de l'ésser humà com el Fora d'Àfrica.
Hi ha una petita explicació en aquest blog. El que s'hi diu bàsicament és que aquests autors critiuen les poques mostres africanes presents a l'estudi, i diuen que els resultats es poden explicar amb uns models complicadíssims, com per exemple sortida d'Àfrica, interbreeding i tornada a l'Àfrica per tornar a sortir després. Tot plegat només semblen embolics innecessaris, de moment, perquè és clar, tal com ja van avisar trigarem molt de temps abans de poder incloure els neandertals dins del nostre arbre genealògic.
Aquí hi ha un altre model complicadíssim resumit en una figureta: FdA LIVES 4EVER
Cal tenir present que els autors NO han analitzat l'ADN dels neandertals ni de ningú, només proposen un model alternatiu. Se sabrà si tenen una mica de raó o si bé quedaran en ridícul quan en Green i en Pääbo ampliin la mostra d'africans (una cosa que ja haurien d'haver fet de bon principi i s'haurien estalviat tot això), cosa que passarà... d'aquí molt poc segons en Lalueza.

HAWKS DIGUES ALGUNA COSA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Daryl Hannah, la nena maca de Hollywood

M'agradaria parlar una mica de l'actriu Daryl Hannah, que va sortir al Clan of the Cave Bear, encarnant l'Ayla, la famosa rosseta moderna que era acollida per un clan neandertal.
Encara que pugui semblar un paper fascinant per qualsevol neandertalòfil, sembla ser que a la nostra actriu rossa d'ulls blaus d'1,80 no li va acabar de fer el pes. No només això, sinó que a més a més se n'avergonyeix, com si el Clan fos un punt negre dins la seva filmografia, on hi trobem pel·lícules com ara Kill Bill.
És la impressió que vaig tenir, quan mirant una de les seves filmografies en una pàgina de fans, vaig trobar que al costat del Clan hi havia la següent frase: DON'T SEE THIS MOVIE.
És clar, la pobre nena presumida se sent avergonyida que la gent la vegi fent ganyotes entremig d'una colla de neandertals retardats, ella està feta per fer de senyoreta assassina vestida a la última moda i fumant com un carreter en pel·lícules d'alt standing. En aquells dies de principis del 1986 devia pensar "quin rotllo de pel·lícula, què hi faig aquí, fent el simi!?" però és clar, per poder arribar a la fama abans has de patir, i com que el director del Clan li devia oferir més de la meitat del pressupost de la pel·lícula per pescar-la... és clar, és que si la rossa no hi hagués sortit, ben poca gent hagués anat a veure-la. Una vergonya pels neandertalòfils i un cas clar de corrupció de la indústria cinematogràfica, on unes cames llargues i primes valen més que un argument amb cara i ulls.
El Clan no és una pel·lícula terriblement dolenta, tampoc no és una gran pel·lícula, com sabem, encara que hi sortís la Daryl. I és que Pamela Reed, una actriu que fa d'Isa i que pot semblar completament desconeguda, ho fa 100000 vegades millor que ella.

Per què la van haver de contractar, en una pel·lícula de la qual sent vergonya d'haver fet?? I mira que hi hauria gent que s'hagués matat per poder aconseguir aquell paper i viure, encara que només fos de mentida uns instants al costat dels neandertals.
Quina pena, que no sapiguem valorar el que tenim!

Ja hi podria haver neandertals infiltrats, segons un biòleg

El nom de Manuel López Naval pot ser que no us digui res. No és cap antropòleg reconegut a nivell mundial, encara que certament, del que en podem estar segurs és que certa curiositat pels neandertals sí que deu sentir. En Manuel és biòleg, i fa poc va fer una conferència tractat el tema estrella de l'any: els neandertals.
Ara el Periòdic d'Andorra li ha fet una entrevista prou interessant, que podeu llegir fent clic aquí.
L'entrevista porta aquest títol tant cridaner: "Avui no distingiríem un neandertal pel carrer".
La pensada de ficar un neandertal al metro per veure si algú giraria la cara quan passés pel seu costat o bé que fes estirar els cabells a alguna senyoreta molt finolis, corre pels caps de tota la comunitat antropològica. Encara que n'hi hagi alguns que creguin fermament que i tant, que ens na'donariem, jo penso com els que creuen que no, que a la nostra societat hi ha molta diversitat i coses que ens farien girar el cap ben abans que un neandertal arreglat i vestit com qualsevol de nosaltres.
L'entrevista consta només de 6 miserables preguntes. Les preguntes, però, no són tant miserables, o almenys, comprensibles. I sinó, llegiu això:

-Tenien cultura? Els neandertals parlaven?
-Sembla que pintar, pintaven, però tiraven cap a l'abstracció. res a veure amb Altamira i Lascaux. S'han detectat indicis de cerimònies funeràries, i sembla que tenien el mateix gen que a nosaltres ens permet fer el plural afegint només un fonema ?????????????, la essa en el nostre cas. Inferir d'aquí que parlaven és aventurar-se en el desconegut.

Aquest home crec que sí que fa servir unes paraules una mica massa abstractes perquè l'entenguem. No acabo d'entendre si fa broma o parla de veritat, i si això us ha deixat tant sorpresos com a mi, prepareu-vos, perquè ara ve el més fort de tot:

-Si ens topéssim un neandertal pel carrer, ¿el distingiríem?

-Amb la varietat que hi ha avui, no ho crec. Així que és possible que hi hagi algun infiltrat...

Ostres, seria tant refotudament collonut! Que hi haguessin neandertals entre nosaltres, passejant pel carrer d'incògnit. Us ho imagineu!?!? Un dia al metro vaig veure un home amb uns arcs superciliars molt marcats i uns dits molt gruixuts, i a més a més, molt poca barbeta. Me'l vaig quedar mirant... i de seguida vaig descartar el que em va passar pel cap "és impossible", però ara, amb les paraules d'aquest biòleg... qui sap! M'hi haig de fixar més, només de pensar que hi ha una remota possibilitat que això sigui veritat em fa saltar d'alegria.

Com carregar-se una pel·lícula que prometia en 60 minuts, o Ao, l'últim neandertal.

Un altre vídeo que comença a revelar l'esquelet d'una pel·lícula que es centra en l'últim dels neandertals:
Ao, l'últim neandertal
Senyores i senyors, ara sé per experiència pròpia què se sent quan tens una decepció d'aquelles que et fan caure de cul a terra. Ho sé perquè aquest vídeo m'ho ha ensenyat. Si ja sé que no m'hauria d'estranyar gens, que era previsible, però no ho sé, m'ha decebut encara que ja ho sabés.
Al principi tot anava bé, quan l'últim dels neandertals es queda sol al món, en un món cobert de neu i ossos i altres bèsties. Fins aquí, res a dir. Ara aquest neandertal podria prendre dos camins: el camí de continuar per ell mateix la seva existència, o el camí MalaterreFlower's. Com que al cap i a la fi, els neandertals són humans, quin camí diríeu que va triar? OH NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
NO POT SER. No pot ser que l'Ao sigui el germà-bessó d'un d'aquells micos peluts de la Guerre du Feu que tenien el cervell a la punta de la fava. Doncs sí, és així, per més mal que ens faci. Hi ha un parell de matitzacions: que l'Ao aquí no és cap estúpid, sinó un màrtir. Ell ha vingut al món a patir, és clar, perquè abans de fer servir el cervell d'abaix, patirà molt, els sapientíssims dolentots el discriminaran i se'n burlaran, excepte.... OH! La seva estimada, amb qui balla sota la pluja i es revolca empastifat de fang una i una altra vegada entremig d'un paisatge ple de fauna salvatge.
Ho veieu? Això, això és carregar-se una pel·lícula, el que podria ser una gran saga sobre neandertals. SEMPRE passa el mateix, per què no aprenem mai? Cometem els mateixos errors una i una altra vegada. No sé com treure'm la ràbia de sobre, però PER QUÈ ho has fet Malaterre? Per què has convertit el que podria ser una història interessant sobre un neandertal que es troba sol al món en escenes que no valen ni per omplir un d'aquells curtmetratges pornogràfics que fan en algun canal de tercera a les 4 de la matinada?
Em sento tant decebuda! Quan faran una pel·lícula sobre neandertals que valgui la pena? QUAN QUAN QUAN??????????
La meva última esperança és que a última hora hi hagi hagut un canvi imprevist de guió i que les escenetes del vídeo hagin estat descartades. Sé que m'equivoco.

Parlem de canibalisme (sense tabús)?

El Sota Terra sempre m'emociona, i el d'avui encara més, perquè hi ha sortit... l'Antecessor (ens hi anem apropant!). Era la primera vegada que sentia dir aquesta paraula de la boca d'un humà de carn i ossos, i sona molt diferent de com m'ho imaginava. L'Eudald, present durant tot el programa amb el seu inseparable capell blanc, ho pronuncia "Antekessor", amb k, jo que em pensava que seria "Antecessor". L'espècie va ser batejada per l'Eudald Carbonell.
Però la característica més rellevant de l'Antekessor no és la seva pronunciació, sinó, com haureu endevinat, les eines de sílex per tallar carn i... el canibalisme. Això últim val la pena comentar-ho, perquè és una herència cultural que va persistir des dels Antekessors (+800.000 anys) fins els neandertals (30.000). Per tant, algun avantatge els devia suposar, menjar-se el company, o almenys no els devia ocasionar inconvenients massa grans.
El canibalisme Antekessor sembla ser que no és una llegenda urbana, com tantes altres, sinó que segons l'Eudald està 99,9% comprovat, almenys en els Antekessors de Burgos, els del jacimet de la Boella potser només menjaven hipopòtams.
Les causes d'aquest canibalisme ancestral es poden dividir en dos grups.
El primer, és el *cultural*, que trobem en moltes societats modernes i no tant modernes; per qualsevol tipus de ritual es decideix menjar el membre d'un grup, per exemple, per adquirir-ne els poders (...).

El segon, és el de la *gana*: un grup d'homínids, pel motiu que sigui, no troba menjar, i abans de morir-se de gana prefereix carregar-se algun membre del grup i passar-lo per les brases, o sense brases, que sembla que els Anteke encara no feien foc. Aquest tipus de canibalisme també el trobem en humans que viuen en condicions extremes, i que han de decidir entre l'amic o la mort.
Per tant, en qualsevol cas, no tenim cap dret posar etiquetes referents a la monstruositat en aquests homínids. Tot i així, una cosa és clara: sembla ser que en aquesta època tant llunyana, el canibalisme no era tant tabú com a la nostra societat. Hem reprimit els nostres instints? Personalment hauria de tenir molta gana per menjar-me algú, i mai no n'he sentit la necessitat, encara que haig de reconèixer que no tothom pensa com jo; hi ha gent que sent atracció pels animals de companyia i fins i tot pels morts, per tant, per què no podrien tenir fam... humana?
El canibalisme no és un tema desconegut, sinó que ha estat tractat en diverses ocasions. Per exemple, a la mítica sèrie de TV3, La Via Augusta, en un dels episodis del final, el Cèsar menja una miqueta de carn humana sense saber-ho, i la troba ben bona. Només quan el seu metge li diu que allò que s'està menjant és la cama d'un guerrer, sent un rebuig intantani que l'empeny a escopir-la.
Aquí es veu ben clara una cosa: la carn humana ben cuita i amanida no necessàriament és fastigosa i dolenta pels nostres budells, sinó que tot és qüestió mental. Hi ha un tabú que ens prohibeix menjar carn humana, i que segurament no existia a l'època neandertal.
El canibalisme neandertal ha estat ben documentat en diversos llocs d'arreu del seu rang d'habitatge, però d'altres vegades ha estat desmentit: és el cas del jaciment de Krapina. Aquest és un cas aïllat, i no es pot negar de cap manera que els neandertals formaven part del menú neandertal, almenys de tant en tant.

Que els neandertals siguin caníbals a mi no m'ofèn gens. No ho eren de naixement, perquè si qualsevol de nosaltres hagués crescut en un clan neandertal de fa 50.000 anys, tampoc no hauria sentit cap rebuig per la carn humana; tot és qüestió de cultura, com va explicar molt bé Carles Lalueza en una entrevista, o sigui que no tenim cap dret a titllar-los de retardats i cavernícoles per això; com molt bé diu la Gemma Aguilera, és molt més cruel i cavernícola el canibalisme practicat per alguns moderns que viuen al primer món que no pas el d'aquells neandertals que feien el que podien per sobreviure.

Què els va passar als neandertals? Van patir una metamorfosi en plena glaciació.

Ara toca obrir la boca com neandertal. No, més. Com un hipopòtam.
Feu clic aquí i entendreu de què estic parlant.
Del que estic parlant és d'un estudi? fet per un tal Eugène Morin, que teòricament és un antropòleg (més aviat aficionat) francès, que va treure el cap (anava a dir el pap) a principis del 2008. És tant increïble que s'ha de comentar.
No sé per on agafar aquest treballet (quin? si tampoc l'he trobat!). No li veig la lògica enlloc, ni tampoc el mètode experimental, ni els resultats, ni res. Però comencem pel principi: un home que sembla ser li van donar el títol d’antropòleg a la tómbola, va publicar un estudi que no he trobat enlloc però que ja ha donat teca suficient com per omplir unes quantes desenes de diaris del cor, i que suposadament (dic suposadament, perquè no he trobat l’article enlloc, i em costa de creure i tot) diu que els neandertals, fa 35.000 anys, de cop i volta van ser tocats per la vareta màgica d’alguna fada i es van transformar, en un obrir i tancar d’ulls, en…. MODERNS (H. sx2).
Els supòsits en que es basa tota aquesta teoria? són els següents: que hi va haver un canvi climàtic molt brusc, i que una població neandertal molt aïllada de les altres va patir uns canvis que trepitgen ferotgement tots els postulats d’evolució, genètica, ecologia i sentit comú de què disposem a dia d’avui, excepte el forad'africanisme i la creació, és clar, i van patir una metamorfosi, com si fóssin papallones: els va començar a créixer les ales, perdó, la barbeta, es van fer més primets, van perdre l’espai retromolar i el bony occipital, el nas se’ls va empetitir, etc, ja m’enteneu, i curiosament, l’aspecte resultant era molt semblant al nostre.
Aquests canvis, encara no se sap perquè, però es veu que els hi van anar de meravella per fer front al fred, perquè com ja sabem, aquells nassos enormes i els 200.000 d’experiència resistint glaciacions que portaven els neandertals que no van patir la metamorfosi, no els van servir absolutament per res, i es van extingir de cop.
La gent que s’ho ha llegit, intenta trobar-hi algun sentit a tot plegat, afirmant que l’autor ha degut estudiar cranis de neandertals d’aquella època i aquesta explicació li ha semblat lògica.
Però no és cert. Sí, l’autor sí que [diuen] que ha analitzat fòssils d’aquella època, però no precisament de neandertals, sinó de… ROSEGADORS (ratolinets), i ho ha intentat relacionar amb aquest canvi climàtic tant bèstia. Per tant, l’evolució dels neandertals i tot això de la metamorfosi només era un comentari de més a més, que la premsa sensacionalista ha sabut aprofitar molt bé.

És una pena, oi? Tant divertit que seria que fos veritat, i que ara mateix tots fóssim neandertals que van patir una metamorfosi… però cal ser realista i reconèixer que des d’un punt de vista científic, tot això només és una broma de molt mal gust. Snif

Mans neandertals

Les mans dels neandertals formen part de la seva essència més real i palpable: gràcies a elles podem saber qui eren i com vivien. Les meravelloses mans neandertals, que van inventar aquelles llances tant potents, van escorxar diferents animals -i no tant animals- també van crear art, van fer vestits amb les pells d'animals, van enterrar els companys del clan, van collir herbes medicinals, van atacar els enemics, van acaronar l'estimada parella, o bé el nen petit que plorava, van servir per acompanyar el seu misteriós i de ben segur llenguatge musical, i és clar, van fer foc, sense el qual no haurien sobreviscut els hiverns glaçats, i moltíssimes coses més.
Es pot dir que gràcies a les mans, ara sabem que els neandertals eren completament humans. Per tant, seria molt interessant conèixer una mica més l'anatomia d'aquestes extremitats tant úniques amb què ens ha obsequiat la natura i sense les quals no hauríem arribat on som.
Per començar, hi ha una característica de les mans neandertals que ningú no s'atreveix a contradir: eren fortes, molt fortes. Tant fortes que fins i tot serien capaces -acompanyades d'uns bons bíceps- de llençar un homenet modern per sobre el cap del neandertal.
La mà neandertal té uns dits gruixuts i un palmell de la mà força ample:

La mà de l'esquerra és d'un modern antic, i la de la dreta, d'un caçador musterià. Com es pot veure, la mà neandertal té uns ossos perceptiblement més gruixuts que la del modern.
Però la mida... no ho és tot. Podien moure-les tant bé com les nostres? Tenien les mateixes habilitats manuals? Aquest estudi sembla decantar-se pel sí.
No sorprèn gens saber que podien fer els mateixos moviments que nosaltres, com per exemple tocar-se l'índex amb el polze. Ja sé que podria semblar una mica estúpid, però de fet alguns antropòlegs amb tendències forad'africanistes han suposat que un dels avantatges dels moderns sobre els neandertals podrien ser unes mans més hàbils, que els haurien permès fer aquelles pintades tant espectaculars de les coves d'Altamira i Lascaux. Els neandertals doncs, potser tenien els dits massa grossos per poder fabricar instruments de ''tecnologia avançada'' i s'haurien hagut de conformar amb aquelles llances més vistes que l'anar a peu -uns 250.000 anys de res-.
Doncs bé, aquest estudi, utilitzant reconstruccioons en 3D, recolza la idea que això dels dits massa gruixuts només és una petita patinada mental d'aquests antropòlegs.
Una peculiaritat que vaig llegir a Una Humanitat Extingida és que sembla ser que la gran majoria de neandertals eren dretans.
Encara que per la majoria de paràmetres les mans neandertals caiguin dins del rang de la variabilitat moderna, hi ha certes característiques úniques que els separen de nosaltres. És el cas de la morfologia de les falanges, i que vaig llegir en aquest article tant interessant sobre els Palomas (figura 8), que van viure a Múrcia fa tot just 40.000 anys, i que ben aviat els haig de dedicar un post.
Les mans neandertals, potser és la part de la seva anatomia que més coses ens pot dir d'ells, i que per desgràcia, encara en sabem tant poques coses! A qui no li agradaria sentir unes mans com aquestes ben aprop seu?!

Com s'orientaven en l'espai i el temps, els neandertals?

Es ben sabut que durant l'epoca neandertal els rellotges no existien, ni tant sols els de sorra.
Per tant, com debien comptar el temps aquests hominids?
I com es debien orientar en l'espai? Una cosa es segura: algun sistema haurien d'haver tingut, per seguir els ramats d'aquells herbivors gegants dels quals s'alimentaven.
I tambe cal tenir present que no sempre es quedaven a viure al mateix lloc i es movien amunt i avall en funcio de l'estacio de l'any.
Es un tema completament desconegut i que de moment ha generat poques preguntes, pero no per aixo menys interessant.
Ho vaig sentir comentar per primera vegada al documental 'El verdadero neandertal'. Mentre la parelleta neandertal protagonista contemplava les estrelles, el narrador, Ralph Smith, i un altre antropoleg es preguntaven com s'ho devien fer per orientar-se, i les estrelles oferien una resposta ben creible. Tal com se sap, les civilitzacions de l'antiguitat, com ara els grecs, tenien un coneixement profund del cel, amb les famoses Osses majors i menors, els seus deus poderosos i monstres infernals. Potser els neandertals tambe veien ossos i mamuts, al cel, qui sap, pero de moment ens es desconegut, perque les llegendes estel·lars no fossilitzen.
Una possible mostra de coneixements sobre els astres la trobem en aquesta coneguda... flauta?:

Hi ha antropolegs que no creuen que aquest troç d'os amb forats sigui una flauta, sino mes aviat un calendari lunar. Aquesta explicacio la vaig sentir per primera vegada a la serie 'Erase una vez el hombre: el hombre de neandertal'.
Personalment em sembla mes plausible la hipotesi del calendari que la de la flauta.
I aixo es tot. Com veieu els nostres coneixements sobre aquest aspecte tant important de la vida neandertal son practicament nuls.


Heu vist el Sota Terra d'avui!?!? No tractava sobre l'Abric Romani (no encara) sino de la guerra civil. Un equip d'arqueolegs (amb l'Eudald Carbonell!) han anat a la Terra Alta a investigar els tragics indicis de la batalla de l'Ebre. Haig de reconeixer que quan he vist l'Eudald vestit de militar i darrere d'una trinxera m'he emocionat. Quina passada de programa!

Samantha Seager, la dona-mico.

El motiu de l'extistència d'aquest post rau en un comentari, una frase insignificant, que vaig descobrir mentre buscava informació del documental "Neanderthal" estrenat l'any 2001. 'Neanderthal' és un dels documentals més seriosos i alhora internacionalment coneguts que s'han fet fins el moment, juntament amb L'odysée d'en Malaterre i Homo sapiens. Bé, això de seriós no ho sé, potser seria més adequat dir groller i carregat de prejudicis. Però deixem per un moment la qualitat humana del documental i centrem-nos en una de les actrius que va donar vida a una noia del clan neandertal. És la de la imatge:

L'actriu que hi ha al darrere d'aquest nas gros i arcs superciliars tant marcats és Samantha Seager. La Sam no és gaire coneguda, només ha participat en unes quantes sèries de categoria B i m'atreveixo a dir que el seu paper més prestigiós el va fer a 'Neanderthal'.
Fins aquí, tot bé. Ara m'agradaria que llegissiu aquesta mini- biografia seva, dedicant especial atenció al paràgraf en negreta:
"Sam moved to London 11 years ago after discovering that her family hated her guts. She went to drama school for a bit, and since leaving has worked in telly and theatre. Her favourite jobs so far include stripping off and skinning up in 'The Lakes', becoming a monkey woman for Channel 4's Neanderthal documentary and playing Babs in 'Cleo, Camping, Emanuelle and Dick'. She has recently received a Golden Globe nomination for her portrayal of Kate Winslet in 'Iris'. She said 'I would love to work for Judy again, even I had to be a dinner lady!'"

Centrem-nos més en aquesta frase:
becoming a monkey woman for Channel 4's Neanderthal documentary

No sé ni si cal traductor. Tothom deu saber a hores d'ara que una 'monkey woman' és una dona-mico, una mona, vaja.
No es tracta de cap patinada dels de la pàgina, ni d'un atac directe als neandertals, ni tampoc d'un brot de ràbia d'algun forad'africanista. El fet que aquesta mateixa biografia, amb la seva frase estrella, surti en unes quantes pàgines més que parlen de la Sam, fa pensar que la Sam deu fer el sord, cada cop que la gent fa broma del paperet mullat que li va tocar fer a 'Neanderthal'.
Però, quin paperet? Era realment una dona-mico, aquella noia neandertal? Qui hagi vist el documental, no només pensarà que NO, sinó que a més a més ho trobarà insultant i repulsiu. I si a més a més és neandertalòfil, com jo, creurà que n'hi ha per penjar-los, a tots els que han escrit aquesta biografia i també la Sam, que fa els ulls més grossos que un parell de taronges.

Parlem d'aquesta noia neandertal, tractada de mona: és una noia que les va passar molt magres. No només va ser capturada per 3 mascles violents en contra de la seva voluntat i duta fins una cova on la femella dominant la va inspeccionar de dalt a baix i li va marcar molt clarament el territori, sinó que poc temps més tard va tenir un fill, que aquesta mateixa femella dominant es va encarregar d'assassinar davant seu, per culpa de l'escassetat de recursos i l'aparició dels africans Calbs, que no van deixar indiferent a ningú. Aquesta mateixa noia, empesa per la precarietat d'aliment, i veient que el clan estava tocat de mort, es va veure forçada a abandonar-lo i buscar-se un lloc entre els Calbs, el més amable dels quals la va acceptar, no sense abans abaixar-se els pantalons i sense dir ni ase ni bèstia, demostrar que encara que no tingués pèls al cap, sí que en tenia a l'entrecuix.
Però tant li és això, als individus que van escriure aquella biografia, tractant la noia neandertal de 'mona'. Fins i tot li és igual a la pròpia Sam. És així com creus que es mereix ser tractat el teu personatge, Sam? Tota aquella comedieta que feies mentre veies l'assassinat del nounat, era això, comèdia? I aquells crits que vas fer quan els 3 germans se't van tirar a sobre, també era comèdia? I quan et trobaves sola i abandonada, acorralada per la femella dominant, també ho feies veure tot, i pensaves 'com em pesen els arcs superciliars d'aquesta mona'?
Agh! Però per què no agafen actors bons, i amb això vull dir, gent que realment sàpiga apreciar el paper que està fent, que se senti realment dins la pell d'un neandertal (jo!)?
Deu fer més de 5 anys que vaig veure aquesta maleïda frase, però de tant insultant i vergonyosa que em va semblar, encara no l'he poguda païr.

La mandíbula neandertal de Sitges té 53.200 anys

Aquesta mandíbula m'és completament desconeguda, em pensava que de mandíbules neandertals catalanes només n'hi havia una, la de Banyoles (i encara era d'un neandertal renegat), és una notícia gratificant poder-ne afegir una més a una llista més aviat escassa.

La mandíbula ha estat datada gràcies a "un nou sistema de datació" que es basa en el nivell d'urani absorbit per l'os, i que està en fase de prova a la University de Bristol, que ha donat una xifra de 53.000 anys, l'època de màxima esplendor de la indústria musteriana.
Aquesta mandíbula va ser trobada als anys 50, però fins ara no se sabia amb exactitud quan va viure l'homínid a la qual pertanyia, fins que uns antropòlegs de la UB l'han "redescobert".
Fins ara es donaven dates d'entre 40.000 i 100.000 anys, més o menys com en el cas de la de Banyoles, finalment datada en 60.000 anys.
La mandíbula en qüestió va ser trobada en un jaciment anomenat Cova Gegant de Sitges, que m'hauria de sonar, perquè presenta activitat neandertal en dos períodes diferents.

Aquesta mandíbula juntament amb restes d'animalons com ara tortugues, rinoceronts, mamuts, linx, etc (el menú neandertal és molt ampli i variat) trobats en jaciments de la rodalia ajudarà a conèixer les dinàmiques poblacionals dels neandertals que van habitar a l'àrea actual de Barcelona, i és que segons els autors, fa més de 50.000 anys aquest territori era un "espai de caça per excel·lència".

Les mandíbules són interessants, però no hi ha res millor que un esquelet sencer, o com a mínim un crani. Aviam si Capellades ens sorprèn!

Font

Resultats genoma: I aquí hi teniu un poster per penjar-vos-el a l'habitació

És boníssim, no em digueu que no! I divertit, i clàssic, i inoblidable... una petita gran peça d'art. No m'extranyaria gens que darrere seu hi hagués un futur Dalí o DaVinci.
El color, els detalls, les figures, els posats, aquella frase col·locada en vertical en un cantó de la imatge, TOT, tot, TOT. Si no tingués una família tant conservadora i tancada de ment, ara mateix me l'imprimiria i demà el portaria a cal retratista perquè en millorés la qualitat i m'hi posés un marc, de color vermell.
No cal ni que digui que el tema de rerefons (perquè de tema, n'hi ha molt) són els resultats del genoma: el famós 1-4%. No podia ser un 1, 2, 3 o 4; no, havien de ser dos números, i a més a més amb un guionet entremig, té pebrots la cosa.
Parlem una mica de la parelleta de la imatge: ell, que ja el conec de vista de fa temps, però no en sé el nom ni on va viure. I ella, que m'és desconeguda.
El nostre DaVinci ha fet molt bé la seva feina; tot i així hi ha uns quants detalls que dónen una sensació d'antinaturalitat: el primer és el somriure d'ell, molt forçat, i el seu posat rígid. El més normal seria que hi posés una miqueta més d'interès, no? I d'ella, cal dir que també es veu massa rígida i no mostra cap emoció. Que no s'ho passa bé!? I a més a més, és blanca i... rossa! Que no, Dalí, que no, que tothom ho diu, des d'en Hawks fins a en Sawyer, passant per en Martin i la Gemma Aguilera: que eren NEGRES! Si hi ha alguna cosa que es remarca, és que eren de pell fosca, no em pregunteu perquè. No he sentit mai dir si tenien els pits petits o grossos, si eren alts o baixos, si tenien el nas gros o petit, però això de pell fosca és un tema que surt cada vegada que algú parla dels "primers sàpiens". I si algú no em creu, ara mateix us escriuré una frase de la Gemma no para de repetir: "Els NEGRES i PELUTS erem nosaltres, els neandertals eren de pell clara".

Ho has sentit, Leonardo? Peluts i negres. O sigui que de senyoretes rosses i blanques com la neu, depilades de dalt a baix i amb mitges i talons, res de res.
I per acabar, la frase col·locada en vertical: HOMO SAPIENS BITCHES 3. Ho heu vist? Hi ha un 3! I si hi hagués 1, 2, 4, 5... posters més? Ara mateix els buscaré.
El significat de la frase no cal ni traduïr-lo. Altres paraules de l'anglès no, però "bitch" tothom mínimament educat sap què vol dir.
Em sembla que m'estalviaré els comentaris sobre aquesta frase, que ens ve a dir que aquestes dones NEGRES i PELUDES s'ho feien tot, fins i tot els neandertals. OH! Què n'havien de ser, de bitches! Només diré que fent una mica de 69 és perfectament possible que les parelletes també fos invertides, és a dir, que ells fóssin els negres peluts i elles la HOMO NEANDERTHALENSIS BITCHES.

Lleonet, vine cap aquí que te'm vull menjar

Més notícies del menú neandertal! I aquesta vegada provenen d'uns quants investigadors catalans de la URV enclavats ni més ni menys que a la metròpoli prehistòrica més important d'Europa: Atapuerca.
Atapuerca, on hi han passat tantes generacions, tants llinatges desapareguts, on tantes històries s'hi han explicat, on tants escorxaments s'hi han practicat, on tantes vegades s'ha calmat el rau-rau de l'estómac d'un clan d'homínids que lluitava per la seva supervivència.
Ocupem-nos dels neandertals, que van aparèixer fa uns 300.000 anys, no de cop sinó progressivament, evolucionant des dels Heidy, uns homínids molt semblants a ells i dels quals gairebé no se'n sap res.
Prou de xerrameca i anem de cara al gra: aquests genials excavadors (ara donaré el nom de l'arqueòloga Ruth Blasco, col·laboradora de l'IPHES, perquè no tot quedi en l'anonimat) han descobert ossos de lleons... trocejats. L'explicació més simple és que algun homínid o homínids van matar un lleó, el van portar allà, i el van escorxar per seguidament menjar-se'l. Qui? Les restes han estat datades en 300.000 anys, just en el moment de l'aparició dels meus ídols a la Terra. Quina emoció!
Més detalls de la cacera: el lleó feia uns 7 peus de llarg, que no en tinc ni idea de quan és en centímetres (he tret la notícia d'un diari anglès, i com que els yankees fan servir els peus enlloc de centímetres...) ara bé, ens en podem fer certa idea. Si per exemple 1,68 metres, l'alçada d'un mascle neandertal adult, serien aproximadament entre 5 i 6 peus, llavors el lleonet devia fer... OH! Més de dos metres de llarg! Ja ho ha dit la Ruth: aquest lleó era més gran que els lleons de... la sabana africana. Quina por! Por jo, por nosaltres. Però els neandertals? Què va! Ells amb les seves llances el van perseguir, el van acorralar i s'hi van tirar a sobre, per finalment esquarterar-lo amb les seves magnífiques pedrotes punxegudes i menjar-se'l cru, amb el caliu de la família. Ara no sé qui és la fera i qui el pobre animal indefens.

Font

La bellesa de les dones neandertals

Les dones neandertals, aquestes caçadores formidables, representen la cara més amagada i inexplorada del món neandertal.
Ens agradi o no, moltes de les reconstruccions i fòssils que han saltat a la fama són de sexe masculí, per culpa de la viril·litat de l'antropologia en temps passats. Només els homes tenien dret a tocar aquelles relíquies del passat, només els homes podien inventar la Boule-mania, només els homes podien escriure la teoria de la (in)volució humana.
La cara (i el que hi ha per sota del coll) de les dones neandertals ha passat per tota una sèrie d'estadis, el primer dels quals va quedar impregnat d'un aroma pudent i insoportable de Boule-mania, fent joc amb aquell retratet tant adorable i pelut de la Capella:

Això era a principis del 1900; des de llavors, i en poc més de 100 anys, l'aspecte d'aquestes fembres ha canviat més que els seus 825.000 anys d'aïllament des que van abandonar la línia sàpiens i amb una mà a davant i l'altra al darrere van conquerir Europa i part d'Àsia.No ens ha d'estranyar gens, perquè la historia moderna ja ho té això, i al final tot acaba donant una sensació de pengim-penjam de la ciència antropològica.

Si bé les primeres reconstruccions podrien semblar ofensives, pels trets simiescos d'aquelles dones, les últimes tampoc no es queden enrere: ara les neandertals han canviat, no només de trets facials, sinó també de color de pell i de cabells: ara gairebé podrien passar per una actriu pornogràfica d'europa del nord. I això de pornogràfic no ho dic perquè sí: les mamelles neandertals són la única cosa del seu aspecte que no ha variat: senyal que la ment pervertida i plena de racons foscos i inexplorats d'alguns moderns no evolucionarà mai.

Quin era, doncs, l'aspecte real d'aquestes dones? Ningú no ho sap, perquè gairebé totes les representacions estan carregades de prejudicis i remordiments. Però si que ens i podem aproximar força, ajuntant totes les reconstruccions possibles que se n'han fet fins ara. Com si fos una equació probabilística, les probabilitats de caure en l'error després de revisar desenes o centenars de reconstruccions de diferents paleo i neoartistes són molt menors que si agafem una sola reconstrucció a l'atzar.

El que cal mirar són les faccions que es mantenen entre les diferents reconstruccions, i sobretot, que tenen una base genètica o esquelètica al darrere, com ara el color de la pell o l'absència d'aquest bony a sota la boca que en diuen barbeta.

El principal obstacle de les reconstruccions de dones neandertals és que van agafadets de la mà del racisme: a principis de segle es representaven amb faccions més "negres" i ara que ser racista està molt mal vist, els progres europeïstes volen reconstruïr els neandertals basant-se amb la morfologia dels europeus actuals, la qual cosa està tant o més malament, perquè com sabem el crani d'un neandertal i el d'un europeu modern són força diferents (llegir treball de comparació de cranis en 3D de la dra. Harvati).

En qualsevol cas, sabem del cert que en comparació amb una moderna, la dona neandertal tenia una sèrie de trets molt propis, com ara el front més curt, el nas més gros, la barbeta molt poc pronunciada, la boca més grossa, el bony occipital, etc.
Ara bé, aquestes característiques no ens diuen quin era l'aspecte de les dones neandertals, perquè la carn i els pèls no fossilitzen. Llavors, podrem saber mai quin aspecte tenien aquestes senyoretes, o sempre ens quedarem amb el dubte? És una pena, perquè si la Clonació no tira endavant, és probable que no ho poguem arribar a saber mai. Desgraciadament les característiques neandertals no s'han conservat en la població moderna actual, i per tant ben poca cosa podem fer estudiant els nostres cranis.

Altres aspectes més metafíscis, com ara el caràcter o tasques que feien dins del seu clan ens són completament desconeguts, només tenim teories, i la majoria fan riure per no dir plorar.
Al llibre de la Gemma Aguilera, hi vaig llegir que aquestes dones tenien fills més joves i que la seva fertilitat era molt alta. La Gemma ho va treure del suposat madurament precoç dels neandertals i de la fertilitat no en tinc ni idea, però tampoc no seria massa estranya, si tenim en compte que els condons encara no existien (o no s'han trobat fins ara en cap cova, tampoc no fossilitzen), i que molts fills se'ls devien morir abans d'arribar a l'edat adulta.
Diversos antropòlegs han especulat que en la societat neandertal no hi havia divisió de feines segons el sexe: tant homes com dones caçaven, i això podria haver suposat un desavantatge enfront dels moderns.

Com a notícia pseudocientífica, l'anàlisi dels dits d'una mà neandertal va fer pensar als autors que els neandertals mantenien sexe "indiscriminat", és a dir, que eren molt propensos a la indifelitat, i això de la parella probablement no existia.
La cerca de polls al cap que s'ha proposat en diferents documentals i que no sé perquè ha estat acceptada universalment (perquè resulta que els ximpanzés també ho fan!) com una evidència (treta d'on?) ferma, activitat a la qual els neandertals es diu que dedicaven unes 4 hores al dia (i aquest temps!?) també caldria anar en compte abans que els prejudicis ens facin ficar de peus a la galleda, com ha passat i passa tantes vegades.
La majoria d'aquestes teories caldria agafar-les amb pinces, perquè no tenen cap base realment sòlida com per ser acceptades universalment.

El color de pell i de cabells de les neandertals és probable que fos variat i que variés en funció de la latitud, com trobem en els europeus actuals. N'hi devia haver de pèl-roges, rosses i morenes.

Hi ha tantes coses que no sabem d'aquestes amazones del paleolític! Com m'agradaria poder veure'n una (o un) abans d'anar-me'n a l'altre barri. Les dones neandertals havien de ser molt fortes i valentes, i també llestes: sabien fer vestits amb pells d'animals, remeis a partir d'herbes amb què cuidaven els malalts, segurament també es feien collarets amb petxines, i moltes, moltes coses més que mai no podrem saber (sanglots). Com que segons el genoma, eren molt semblants a nosaltres, també es devien enamorar, treure foc pels queixals, i, és clar, tenir prejudicis, perdonar, riure, amoïnar-se, espantar-se, i en definitiva, totes les emocions que ens caracteritzen com a humans.

Passin 40.000, 100.000 o 1.000.000.000 anys, les dones neandertals sempre conservaran la seva bellesa única i indescriptible, desconeguda per nosaltres però no per això menys real. Bellesa que sempre ens cridarà l'atenció, com ha passat amb en Roudier, que als seus còmics les representa com unes autèntiques princeses envoltades de fauna exòtica i pintades de dalt a baix a les quals moltes modernes s'hi (ens) hi voldríem assemblar. Però no és la bellesa exterior el que més compta en el meu cas, sinó la interior: què feliç em sentiria si pogués parlar només 5 minuts amb una d'elles!

L'Eudald Carbonell a Sota Terra.

Heu vist el pilot de Sota Terra? Ah, quin programàs! Per fi fan una cosa ben feta aquests de TV3, que els programes d'anys passats (de vacances, vacancetes, fa calor a l'estiu, avui anem de vacances amb... refresca't o d'altres amb noms semblants) eren per aixecar-se i fugir corrents de davant la tele per anar directe al vàter.

Però amb Sota Terra! Quin plaer! Us imagineu què ha estat per mi veure l'Eudald amb aquell capell ben blanc, que segur que el porta per les excavacions (aiii amb una miqueta de sort haurà arreplegat alguna molècula d'ADN neandertal) i JUGANT ALS ESCACS! Quin gustàs, encara sort que m'he captingut que sinó, tota la família hagués sospitat alguna cosa (la neanderfollia la porto en secret absolut, sinó m'enviarien de pet al manicomi).
L'Eudald desgraciadament no ha sortit massa, si deixem de banda les 2 o 3 partides amb els escacs d'un cavaller que va viure fa més de 1000 anys. No ha dit massa cosa, espero que el dia de l'Abric Romaní parli més (ai TV3 com t'estimoooo per haver tret aquest programa).
Qui sap, potser algun dia seré jo qui faci una partida d'escacs amb l'Eudald mentre fem una pausa entre excavació i excavació (COM m'agradaria).
Encara que no us agradi gaire la història, no us perdeu l'episodi de l'Abric: la prehistòria és molt més interessant.

L'autèntic aspecte dels neandertals (segons els 'forenses')

Hi ha gent que està disposada a fer de tot per tal de guanyar unes visites més a la seva pàgina web. Entre ells es troba l'autor d'aquesta pàgina que pretén fer un homenatge a l'antropòleg belga Marcellin Boule. Us sona aquest nom? Potser no, però aquesta imatge segur que sí:

El personatge pelut i engarrotat de la il·lustració va ser dibuixat per Frantizek Kupka, un artista molt aficionat i fidel seguidor de la Boule-mania. No és un autorretrat del seu ídol, ni tampoc una broma de mal gust que va voler fer a la seva dona, ni la representació real de la seva descendència, no, no. És l'aspecte que en Boule i el seu seguidor creien amb tota la benevolença del món, que tenia el vell de la Capella.
Encara que la gran part de la comunitat científica creu que aquesta imatge de simi ple de fúria que els primers antropòfags (anava a dir antropòlegs) van donar als neandertals està esbiaxiada pels prejudicis i la ignorància, resulta que l'autor d'aquesta pàgina ha volgut donar una segona oportunitat a la Boule-mania, amb una reconstrucció 'forènsica' de l'aspecte real dels neandertals (compte amb l'ensurt):

La paraula forense ens evoca ràpidament sensacions de seguretat, d'americanisme, de tecnologia avançada, de veritat, de mètode científic rigurós... que deu ser veritat vaja.
Veritat, el què? Aquest 'forense', de nom Danny Vendramini, creu que els mètodes de reconstrucció actuals per representar cares neandertals no "van bé" perquè els basen en l'anatomia facial humana, perquè, diu, els neandertals tenien unes faccions més properes a les dels ximpanzés!! I tot això ho diu amb el crani de La Ferràssia al costat. A la pàgina se'ns mostra el xicot ben concentrat en la seva tasca, pentinant tot el crani amb un làser de color vermell, com si fos el Jedi, i seguidament passant les imatges a l'ordinador, per escanejar-les i donar un rerefons científic, forènsic, americà, avançat, creïble pel visitant encuriosit.
La prova que aquestes reconstruccions no resisteixin un examen més realista que el de la Boule-mania la tenim a davant del nas:

A l'esquerra hi tenim una rèplica del crani de la Ferràssia, i a la dreta, el graffitti. El 'forense' ens pot fer creure que la seva representació l'ha basat tota en el crani, perquè és la única cosa que té, però la realitat és que gairebé tot (per no dir tot, tot) el que hi ha al graffitti, S'HO HA TRET DE SOTA LA MÀNIGA. Esquerra i dreta:
-2 forats (ulls) -Ulls vermells i amb la nineta semblant a la dels gats. No hi ha res de semblant en tot l'ordre dels primats.
-El forat de la cavitat nasal (més o menys gran) -Nas semblant al dels ximpanzés o potser al d'un gos?
-Les dents les deixarem estar. No sé si estan ben reconstruïdes, encara que el color groc que tenen no em sembla massa realista.
-Sense pell. -Pell NEGRA. Totalment fals! Els neandertals eren de pell clara, segons la genètica, i la lògica (si vivien en un clima fred i amb poca llum...).
-Sense pèl. -Pèl negre i dens que li cobreix tot el cos. Cap evidència. Això voldria que en el llinatge modern nosaltres hem perdut els pèls, de la qual cosa no n'hi ha cap evidència, segons els resultats preliminars del genoma.
-Nu integral. I hi ha evidència que els neandertals es feien vestits amb la pell dels animals. És clar, és que sinó passarien un fred, pobres!
De la cara d'enfollit i els moviments simiescos més val no dir-ne res.
I encara falta el millor de tot: la última frase, que diu més o menys així:

-Se t'ha posat malament, veure aquestes imatges? Que no t'estranyi. És probable que els humans haguem conservat el nostre instint natural per reconèixer els nostres predadors. Els neandertals eren uns predadors tant temibles, que 28.000 anys després d'haver desaparegut, la seva imatge encara ens fa tremolar de por.

És boníssim! Hem d'entendre, que tot això ho ha tret del crani. I no, és fals. S'ho ha inventat TOT, gràcies a la seva imaginació i prejudicis, com va fer el seu ídol, en Boule. I tot això per rebre 4 visites més a la pàgina, gràcies al seu rerefons "forense". Doncs si els forenses de veritat són així, ja podem plegar. Què dirien els neandertals si aixequéssin el cap?

Per sort, són una minoria.

Isaac Asimov - The Ugly Little Boy

Una altra lectura refrescant per aquest estiu que promet ser calorós.
Es tracta d'un dels clàssics i llibres preferits del gran Isaac Asimov, escrit l'any 1958.
Asimov és l'autor de clàssics de ciència ficció per excel·lència, i que molts imitadors de segona han intentat, no ja igualar-lo, sinó superar-lo, el nom del més conegut dels quals comença per S, i que malauradament hem de reconèixer que han fracassat en l'intent. No només això, sinó que [perdoneu-me, em trobo sota els efectes secundaris de la trilogia i és per això que no puc parar de parlar-ne]...................................

El llibre de l'Asimov m'és completament desconegut, però tot d'una hi he caigut, perquè m'ha vingut al cap una imatge d'una portada amb aquest títol "El niño feo, Isaac Asimov", acompanyat de la imatge d'un nen rosset d'ulls blaus que llegia un llibre al costat d'un altre nen morenet i amb faccions de simi. Com que el que buscava en aquell moment era informació sobre els neandertals, avui mateix se m'ha acudit que aquell llibre de l'Asimov debia tractar de neandertals. I efectivament, així és. La sinopsi és més o menys aquesta: un nen neandertal, per un error d'un científic que ha construït una màquina del temps (detalls apart) cau al nostre món, en aquesta època. El pobre neandertal, al qual posen el sobrenom de "Timmie" és rebutjat i mirat amb cara de fàstic per gairebé tothom.

És un debat interessant, i alhora molt informatiu de cara a les possibles intencions de clonació: com serien tractats els neandertals a la nostra societat moderna? A mi em faria moooooooolta il·lusió que tornessin a la vida, però cal ser realista: depenent del tipus de tracte que podrien arribar a patir en aquest món, més val que es quedin on són.

Aquest cop el llibre no es pot previsualitzar... caldrà anar-lo a comprar a la llibreria o demanar-lo prestat en alguna biblioteca.

Sota Terra: l'Eudald Carbonell a TV3!

Sota terra és el nom que rebrà el programa protagonitzat per l'arqueòleg Eudald Carbonell, i que s'emetra (atenció) a partir del proper 7 de juny i cada dilluns a la nit.
El programa "posarà l'arqueologia a l'abast de tots els públics". El nostre expert Eudald parlarà de diversos jaciments catalans datats en molt diverses èpoques. Sí, hi sortiran els famosos ibers, però també... ELS NEANDERTALS! Perquè en algun programa l'Eudald també parlarà de l'Abric Romaní. Només en un???? Està bé, està bé, ho entenc, no tothom és tant neandertalòfil com jo...
Quins manetes aquests arqueòlegs! L'Eudald no només és un expert amb el C14, sinó que a més a més té uns coneixements ben sòlids d'història antiga, i no cal dir que com a escriptor no ho fa gens malament. Quantes més coses deu saber fer aquest bon home? Cada cop tinc més clar que per ser un reconegut antropòleg el diploma és allò que menys compta.
NO US EL PERDEU!
Sota Terra, el nou programa d'Eudald Carbonell

Notícies del Museu Neandertal!

Ja fa anys que es rumoreja la construcció d'un magnífic museu dels neandertals a Capellades. Fins ara, tot eren paraules, i afortunadament sembla ser que d'aquí poc deixarem de rumorejar i passarem al que realment compta: els FETS!

La cosa sembla ser que anirà depressa: a principis de JULIOL sembla que ja estaria tot enllestit per rebre milers i milers de visites de tot el món!
Les obres que connectaran amb un túnel 3 entitats neandertals ja han començat: l'Abric Romaní, el Parc Prehistòric, i és clar, el Museu! Això semblarà Jurassic Parc, només hi falta la construcció d'una carretera perquè els convidats vagin amb el Jeep i així que no es cansin tant caminant i de pas que si els surt algun rinoceront empipat que estiguin més protegits.
També seria interessant la construcció d'alguna cafeteria i/o zona de lleure perquè tot quedi més recollit, a l'estil del Museu que surt al principi d'X-men 2, pel·lícula que molt amablement va incloure els neandertals per fer l'argument ple de mutants més original i creïble. Que tampoc no hi falti el famós reconstructor de cares que ha estat incorporat al museu de Washigton, estrenat de fa poc, i al Paléosite.
I tot això ha estat gràcies al desxiframent del genoma, que ha donat una empenteta a la indústria neandertal.
Quins mesets que ens esperen a Capellades. Tot el projecte que acompanya el Neandertal Parc es pot resumir amb 2 paraules: DE CINE!

Font: anoiadiari.cat

Els neandertals són més britànics que la reina Elisabeth II

Un parell de pedretes trocejades han confirmat la presència neandertal a les islands fa més de 110.000 anys, 40.000 abans del que es pensava fins ara.
Això és el que creu l'antropòleg anglès Francis Wenban-Smith.
Si és cert, podria canviar algunes teories que postulen que en aquesta època les illes van quedar deshabitades.
És força possible que el nivell del mar del Canal que separa les illes del nord de França baixés prou com per permetre que alguns caçadors musterians passessin a l'altra banda a buscar teca (mamuts, rinoceronts...), ja sigui amb un rai o a peu.

El que va passar després és un misteri. Segurament el nivell de l'aigua va tornar a pujar així que el clima es va tornar més càlid, i aquests aventurers van quedar aïllats de la resta del continent i... es devien acabar extingint.
La notícia ha commocionat tot Anglaterra, perquè no se'n tenia presència dels neandertals més enllà dels 60.000 anys. Ara bé, encara que aquests neandertals fóssin britànics de cap a peus, no van ser els primers en trepitjar l'illa. Els seus predecessors, els heidelbergensis, ja hi vivien fa més de 700.000 anys.

Font: BBC

Neandertal - Zoé

Més música neandertaliana!
www.youtube.com/watch?v=SiybPR2I9d4
Aquest grup, anomenat Zoé, ha posat el nom de "neandertal" en una de les cançons del seu últim disc. Tot un detall a simple vista. El grup m'és completament desconegut, però no ho fan gens malament, el ritme de la cançó enganxa, així com també la tornada. Ara bé, si ens hem de guiar per la lletra de la cançó -neandertales, no hay evolución no hay efectos en la salvación-, els neandertals no hi surten gaire ben parats, i acaben ocupant el mateix lloc de sempre: el de l'esglaó perdut entre el simi i l'home. Quina pena, amb un ritme tant bo! La cançó promet, però, amb aquesta lletra... què voleu que us digui, espero que al proper album rectifiquin i hi incloguin un Neandertal II -hay neandertales, hay evolución, hay efectos en la salvación- VINGA NOIS, VOSALTRES PODEU!
Aquí hi ha un enllaç amb les lyrics senceres, per cantussejar-la, na nanan na neandertales nananan evolución nanna na ja està, ja se m'ha enganxat.
Lletra de Neandertal - Zoé