La hipòtesi de la torxa queia pel seu propi pes, o per la navalla d'Ockam si ho preferiu: no queda creïble que amb la quantitat de fogueres que els neander tenien per aquí i per allà, que haguessin d'esperar-se els dies de tempesta per anar a perseguir llamps. Una altra hipòtesi que apareix a la La guerre du feu és que els neandertals no és que sapiguessin fer foc, sinó que el sabien conservar molt bé, com una sardina dins d'una llauna de conserves. Però ai quan el foc s'apagava! Ningú no sabia què fer, i llavors els 3 xicots més valents del clan havien d'anar-lo a demanar als simpàtics erectus.
La supervivència neandertaliana gràcies al foc ha estat idealitzada per antropòlegs com ara Eudald Carbonell, que ens repeteixen una i una altra vegada frases com les següents:
-"La primera cosa que feia aquesta gent quan arribava en un lloc, era encendre un foc".
-"Els neandertals no haurien sigut l'espècie que van ser sense el foc".
-"Els neandertals tenien un llenguatge complex i a més a més, dominaven el foc"
-"Sense el foc, la seva llarga supervivència a Europa hagués estat impossible"
Se sobreentén que sense el foc, a més a més de morir congelats, els neandertals no haguessin tingut l'oportunitat de fer certes activitats al voltant de la foguera, com són per exemple explicar batalletes de caça, recordar moments graciosos, explicar contes als menuts, etc. Sembla ridícul, però tot això és molt important, perquè entre d'altres coses aquestes activitats són molt humanes, és a dir, sapiens. I sàpiens vol dir millor, més maco i més apte per la supervivència.
I com hi han arribat, a aquestes conclusions? Certament, ningú no ha sentit mai cap batalleta de caça neandertal explicada per un neandertal; per tant, totes aquestes deduccions sobre conductes que no fossilitzen, es basen en l'estudi detallat de les fogueres i altres "deixalles" que sí que ho fan.
L'últim estudi tret de sota el capell ple de pols de l'Eudald sobre l'Abric Romaní, segurament fruit de les excavacions d'aquest estiu passat, tracta, no de batalletes ni de coure la carn, sinó de... pirotecnologia avançada!!!
Microstratigraphic and multi-analytical evidence for advanced Neanderthal pyrotechnology at Abric Romani (Capellades, Spain)
Encara que sigui força complicat d'entendre per algú sense cap tipus d'experiència amb la pirotencologia neandertal, l'equip de l'Eudald ha recollit unes microfàcies de les estructures de combustió (el carbonet fossilitzat). La naturalesa i geometria d'aquestes microfàcies s'ha analitzat amb un microscopi binocular, i en funció de les seves característiques, se n'han extret un conjunt de 4 components vinculats amb distintius de microfàcies antròpiques (ja us havia avisat que només ho pot entendre un pirotecnòman neandertal). Un cojunt de partícules individuals extretes d'aquests components s'han analitzat amb raigs X i espectometria de Raman.
Tornem als 4 components, que es troben composats per polimorfs carbonosos, clastos lòctons minerals, compostos organo-fosfatats i metalls natius. En definitiva, tota aquesta barreja fa suposar que els neander van anar a buscar el material, una barreja d'hidrocarburs i compostos metàl·lics, en alguna font del Miocè, i no de qualsevol altra època, com ara l'Holocè.
I ara ve el millor: hem d'ajuntar les peces del trencaclosques, és a dir, les microfàcies amb els contexts de transformació d'aquesta matèria primera del Miocè i (AUXILI!) aquests polímers resistents a l'escalfor i els minerals associats amb cendra provinent de la combustió de la fusta ens serviran per identificar l'activitat pirotecnològica del combustible fòssil amb la biomassa fresca (QUÈÈÈ??). L'anàlisi de les làmines fines d'aquesta biomassa (se sobreentén que és fusta) ha permès identificar el complex processat dels productes curosament elaborats, que, i ara és com si esclatés un petard dins del meu cap, mostren colors vermells, marrons, blanc, verds, grocs, negres i blaus (oh què bonic!). Les repetides preparacions de la superfície que van fer els pirotecnòmans neandertals il·lustren la gran preocupació que aquests van demostrar per remarcar aquell espai era la seva llar.
I finalment, les conclusions:
"El reconeixement d'avançada pirotecnología utilitzant combustibles fòssils per la il·luminació, cocció, disseny espacial, la coloració en les estructures de combustió de Abric Romani incita a l'especulació sobre la situació social excepcional d'aquest campament-llar. Un major desenvolupament de les microfàcies amb anàlisi multianalític podria permetre penetrar més profundament en la complexitat social de les comunitats neandertals."
Això és massa! No només per l'anàlisi increïblement sofisticat que ha dut a terme l'equip de l'Eudald (no, els pirotecnòmans neandertals, encara que fossin sofisticats no disposaven de la pirotecnologia suficient per fer tot allò), sinó per les conclusions a les quals s'ha pogut arribar: sembla ser que a més a més de sofisticats i genis del foc, els neandertals també sabien perfectament on era la seva llar i com n'era d'important, i feien ús del foc per remarcar-ho, encara no sabem ben bé com.
Desgraciadament la premsa encara no n'ha dit res, d'un estudi d'aquestes dimensions, i seria molt recomable, perquè la premsa té coses bones, com ara resumir-te i explicar-te d'una manera entenedora (encara que massa simplista) els manuals de pirotencologia neandertal que van tenir lloc fa desenes de milers d'anys a l'actual casa de l'Eudald, és a dir, l'Abric Romaní.
Amb pirotecnologia o sense, els neander no deixaran mai de sorprendre'ns. N'estic convençuda que no els faria res ensenyar-nos quatre tècniques bàsiques per NeanderDecorar casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada