Raul Bartrolí, la Llegenda.

Em pregunto com és possible que després de gairebé un any de NeanderFollia, encara no hagi dedicat ni un sol post a la Llegenda més real de Capellades, quan hauria d'haver estat el primer. Una Llegenda que té molt de certa, i que ens conta que aquest fenòmen va néixer a 50 metres de l'Abric Romaní i hi excava des de petit.



Jo ja ho havia notat, que a cada estudi sobre l'Abric Romaní hi apareixia el seu nom, al costat del de l'Eudald; però no va ser fins ahir a la nit, quan força decebuda amb les noticies de les properes investigacions neandertals -sobretot a nivell genòmic, oi Pääbo?- que es caracteritzen per un silenci total i absolut, vaig decidir relaxar una mica la meva ment amb l'episodi del Sota Terra de l'Abric Romaní -us el podeu descarregar a l'Emule!! :)

La presència d'un homenet amb ulleres i barbeta atrevida que sortia per aquí i per allà parlant de l'Abric, de les datacions, dels neandertals, de tot, i que s'esmunyia entremig de l'equip d'arqueòlegs per ensumar les eines de sílex que hi havia al costat d'una foguera em va cridar l'atenció, però no va ser fins que vaig sentir la Llegenda que vaig notar una punxada al pit, com si m'haguessin clavat una llança pel darrere: Mª Lluïsa, COM és possible que no el coneguis, aquest capellanenc veterà? Aquest fart de neandertals? El propietari de l'Abric Romaní? COM és possible? T'hauria de caure la cara de vergonya, ja pots córrer a dedicar-li un post, encara que no sàpigues ni el dia en què el van parir -a 50 metres de l'Abric, però segurament no va ser cap part neandertal-.

Primer de tot, cal dir que en Raül, qui deu voltar els 40 anys -si m'he equivocat de molt no em mateu, que sóc molt dolenta amb les edats- és el màxim responsable de l'Abric. És el propietari, a qui el nostre Eudald ha de pagar el lloguer.



Un detall excepcional d'en Raül que molt pocs comparteixen, és que coneix els neandertals gairebé en persona. Des de petit que ja li van cridar l'atenció, una atenció de la qual no se n'ha pogut desfer. Des de petit, enlloc de jugar, intentava esbrinar com jugaven els nens neandertals, com els renyaven les seves mares, si menjaven bombons de xocolata, i si es posaven l'Abric quan feia fred. Els neandertals li han anat proporcionat respostes a aquestes preguntes, però molt a poc a poc.
Amb constància, suor i esforç, en Raül s'ha anat guanyant la confiança dels neandertals, i aquests han anat revelant els seus secrets, però encara en queden molts. És una feina dura, però després de treballar-hi durant tant de temps, és com si l'Abric li parlés, com si pogués percebre aquelles veus, passes, cants, plors, rialles, que un dia les parets de la cova van sentir, però que s'han anat difuminant en els últims 60.000 anys amb la pols, tot i que que com ens Raül ens demostra, no s'han esvaït del tot, el temps no ha aconseguit esborrar completament la petjada neandertal del que un dia va ser un gran campament, on aquells caçadors s'hi reunien després d'una llarga jornada de caça equina.

Complidor amb els seus principis, en Raül ha publicat i publica una gran quantitat d'estudis des d'almenys l'any 1992, no només sobre l'Abric i els neandertals, sinó també de prehistòria en general. Ha atès a diferents entrevistes explicant detalls de la vida neandertal i la història de l'Abric Romaní que tant bé es coneix, i no cal dir que se sap la teoria a la perfecció; per estudiar els neandertals, va bé conèixer no només antropologia, sinó també geologia, estratigrafia, matemàtiques, física, etc. Tot coneixent suma, i el dr. Bartrolí ens demostra que si es tracta de neandertals, no fa cap mandra estudiar el que calgui.
Aquí us en deixo un parell de vídeos molt instructius perquè el conegueu una mica i li sentiu la veu, que encara que no sigui neandertal, diu coses ben interessants de casa seva:

Debats neandertals
Dormitoris neandertals



Jo encara no he aconseguit arribar fins on ha arribat ell, és a dir, a sentir les veus neandertals. Val a dir que m'hi esforço cada dia, però no sé si hi podré arribar, si els neandertals em deixaran escoltar les seves paraules. Per si la resposta acaba sent "NO" sempre ens quedarà gent com en Raül, el nen de l'Abric, que es mereix un monument i l'atenció que rebria un neandertal de veritat.
Molt bé Raül! Segur que els capellanencs de fa 60.000 anys es sentirien molt orgullosos de tu!