dimarts, 7 de desembre de 2010

Els Anteke ja cuidaven els avis :)

Considerats els caníbals més representatius del gènere Homo i uns fes-me-l'amor exemplars, els Anteke (Homo antecessor) han demostrat ser molt més humans del que se'ls ha considerat fins ara.



4 dades historico-antropològiques: els Anteke tenien una alçada i constitució física semblant a la de qualevol persona vivent, amb un parell de diferències: eren una mica més robustos i la seva capacitat cranial era un pèl inferior a la nostra. Van arribar a Europa fa ben bé 800.000 anys, no se sap ben bé com, però en qualsevol cas també era un Fora d'Àfrica. Els Anteke no se sap molt bé on es situen, dins de l'arbre del gènere Homo: alguns pensen que són avantpassats dels H. sapiens i els neandertals, d'altres creuen que només dels neandertals, i finalment n'hi ha qui pensa que no tenen res a veure, ni amb els uns ni amb els altres.

Com sabem, el jaciment Antekessor més important és Atapuerca. Allà s'hi han trobat Anteke de totes les mides i edats; però avui parlarem d'un Anteke en concret, trobat durant les excavacions de la dècada dels '90 i datat en 500.000+ anys, que estava fet un nyap quan va morir, o això és el que creuen els autors d'un estudi publicat a la revista PNAS.



A diferència de la majoria de companys seus, que devien gaudir d'un físic ben atlètic, aquest individu, amb només 45 anys, patia unes greus malalties degeneratives, que l'obligaven, no només a quedar-se a casa i dependre dels altres, sinó a caminar encorbat, probablement amb l'ajuda d'un bastó.

La seva relativament llarga supervivència (si tenim en compte que qui arribava a 45 anys era molt afortunat en aquella època) fan creure que els del seu clan el van cuidar fins el dia de la seva mort, encara que fos una càrrega. Aquest comportament no concorda gaire amb la descripció de bèsties caníbales que no sabien diferenciar entre un membre de la seva espècie i un animal ferotge, per tant, com ja s'intuïa des de bon principi, la hipòtesi que ens diu que en aquells temps encara no hi havia diferència entre el company i l'esmorzar és falsa. Els Anteke no només reconeixien els membres del seu grup, sinó que els cuidaven i alimentaven encara que els suposés una despesa. O no? Qui ho diu que aquell individu era una despesa pel grup? Qui ens assegura que gràcies als seus coneixements acumulats, no podria haver donat savis consells de caça als més joves? Haver-se dedicat a feines que no requerissin un gran esforç físic? Haver guiat el grup cap a terres més fèrtils en cas d'escassetat d'aliments?



Fossin o no fossin avantpassats dels neandertals i nostres, cuidar els desvalguts, aquesta activitat tant altruïsta i "humana" ha perviscut fins als nostres dies -o això m'agradaria pensar- i els dels neandertals. Hi ha qui diu que sense els avis no hauriem tingut tant d'èxit, i que l'escassetat d'individus d'edat avançada en el registre fòssil neandertal feia sospitar que els nens no adquirien coneixements, i que això va propiciar que tota l'espècie neandertal se n'anés al votavant. Els Anteke, com a humans, sabien molt bé el que feien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada