dimecres, 8 de desembre de 2010

Tenir consciència d'espècie, què és això?

Molt sovint he sentit parlar del desenvolupament d'un setè sentit (el sisè ja està ocupat, crec), que podríem anomenar "sentit d'espècie". La inventiva va venir per part d'Eudald Carbonell, que en parla constantment, als seus llibres i també al seu Facebook: http://www.facebook.com/group.php?gid=114128425594



Tots sabem que a l'Eudald -i en general, la majoria d'antropòlegs- els agrada molt filosofar. Pensar en el món ideal, on no hi hagués guerres, ni fam, ni prejudicis, ni desigualtats de cap tipus. I a partir d'aquí, buscar les eines que ofereix l'antropologia per arribar-hi.
La proposta de l'Eudald fa bona pinta, almenys de nom; això de "consciència" d'espècie, no deixa indiferent a ningú. El problema és que no s'ha sabut promocionar bé: sentiu gaire gent que en parli, del tema, sense haver-se llegit algun llibre de l'Eudald? Sentiu gaire gent que hi reflexioni, que ho posi en pràctica? La veritat és que no: la gent "passa" olímpicament d'aquest gran descobriment.

En canvi l'Eudald s'ho mira com el missatge que ens ha estat transmès des dels nostres avantpassats que van viure en algun lloc de l'Àfrica fa milions d'anys, i que ell ha descobert entremig de la pols i les cendres de cada jaciment que ha excavat. Un missatge que li ha semblat meravellós, i que per això cada dos per tres en parla, per fomentar-lo al màxim possible.

Però és difícil promocionar una idea sense tenir al darrere un gran suport econòmic que permeti fer grans campanyes de publicitat moral. I molt abans de tot això, el primer de tot que s'ha de fer és assegurar-se que la gent entengui mínimament el concepte. Què vol dir tenir "consciència" d'espècie? Està més que clar que tots sabem a quina espècie pertanyem, o almenys tots tenim molt clara la diferència que hi ha entre una persona i un gos o un simi. A més a més, la gran majoria de nosaltres creu que la "persona" és l'ésser més avançat del planeta, d'altres creuen que som la viva imatge d'un ésser totpoderós i d'altres que som una plaga mortífera pel planeta i la resta d'espècies d'éssers vius. Sigui com sigui, de consciència no ens en falta pas, però no és pas aquest el missatge que ens vol transmetre l'Euldad.



L'Euldad més aviat vol que posem aquest sentit d'espècie per davant les nostres diferències -o això m'ha semblat entendre-. Vol que tots els éssers humans actuem com un mateix grup, com si fóssim part de la mateix clan. Aquesta actitud implica voler el millor pel grup en cada moment, sense haver d'excloure ni competir amb ningú, precisament perquè no hi ha cap altre grup amb qui competir.
Per tal de garantir la supervivència de tots els membres del grup és fonamental entendre la seva manera de ser i de fer i respectar-ne les diferències. Tots som iguals i tots som diferents, tots som necessaris dins del clan per garantir la seva supervivència, cadascú hi aporta el seu granet de sorra.

Encara que pugui semblar un missatge molt ecologista, el cert és que m'ha semblat que val la pena reflexionar-hi: si penséssim que tots formem part del mateix grup, que no hi ha ningú més humà, ni millor ni pitjor que ningú altre, potser s'haurien pogut evitar molts desastres, i dic potser, perquè això de la "consciència" d'espècie no s'ha posat mai en pràctica, de moment.

I ara ve la pregunta que m'estic fent des del principi: i els neandertals, on queden? Ells formarien part del mateix grup, o bé serien uns estranys. I si fos aquest darrer cas, què passa amb els "estranys"? Si els neandertals es perceben com una cosa aliena a la humanitat només perquè tenen els arcs superciliars una mica més marcats o les espatlles més amples, llavors aquesta filosofia fa figa per tots costats; i si decidim incloure els neandertals també, llavors, on hi posem el límit? Els bonobos també hi haurien d'entrar segons alguns, perquè ja són capaços de reconèixe's a sí mateixos quan es miren en una bassa d'aigua.

És una teoria que s'hauria d'acabar de perfilar, però d'entrada, i deixant de banda els petits detalls, sembla molt interessant i tampoc no es demana res de l'altre món.



I és que el capell inseparable de l'Eudald sempre amaga bones idees!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada