ENTREVISTADOR (E): Què significa per a vostè treballar en un jaciment així?
ANTONIO ROSAS (A.R): És un privilegi. Qualsevol que es dediqui a aquesta professió somniaria amb tenir l'oportunitat d'estudiar una colecció de fòssils neandertals semblant.
E: La última cosa que heu fet ha estat obtenir ADN de tots i cada un dels individus que es troben allà.
A.R: El que hem fet és extraure una porció de l'ADN mitocondrial, en concret de les denominades regions hipervariables 1 i 2, de dotze individus del mateix jaciment. I això és la primera vegada que es fa. Però ens queda encara una quantitat important d'ADN per a caracteritzar; no hem tocat res de nuclear, encara.
E: Cap a on aniran dirigides, les properes investigacions?
A.R: Hi ha diferents fronts oberts, perquè el camp és immens. Com a principi general hem de mantenir el sentit multidisciplinar dels estudis.
E: Què vol dir exactament, amb això?
A.R: Hem de continuar caracteritzant tots i cada un dels individus; aquest seria el programa més general, tant des d'un punt de vista físic com del seu comportamen, deduït tant a través de les marques dels ossos com dels caràcters genètics que n'anem extraient.
E: I seqüenciar el genoma sencer d'un neandertal?
A.R: Aquesta seria una altra via d'atac, un dels plantejaments que es troben damunt la taula, i que estan pendents d'instrumentalitzar, i de la financiació econòmica, que no és pas poca.
E: La família del Sidrón és la primera família neandertal?
A.R: Jo això ho diria entre cometes. La noció de família que tenin en l'actualitat potser no es pot aplicar als neandertals. Preferiria parlar d'un grup reproductor on hi ha relacions de parentiu. Les dades concorden i encaixen bé amb aquest model.
E: Com eren els grups neandertals?
A.R: Suposem que estaven formats per un nombre petit d'individus, especulem que entre 8, 10 i fins a un màxim de 30, però dependria molt de la circumstància i el territori concrets.
E: Les dones canviaven de grup per evitar l'endogàmia.
A.R: Sí, però no és el mateix això que un intercanvi. En cap moment volem transmetre aquesta idea.
E: I com eren les trobades entre grups?
A.R: Tenim dades etnogràfiques i derivades del registre arqueològic que ens diuen que els caçadors recol·lectors, amb certa periodicitat, s'ajuntaven en llocs singulars o emblemàtics per qüestions de caça o instrumentals.
E: De quina manera la última troballa obre la porta a l'estudi de la demografia neandertal?
A.R: Comencem a tenir la possibiltat d'establir relacions de parentiu i de quina pot ser la proporció entre homes i dones, la distribució de sexes i edats i l'intèrval de naixements. I tot això són variables demogràfiques que entren en un pool per a establir quines eren les seves dinàmiques poblacionals.
E: Saber on van viure els neandertals del Sidrón és la preocupació més gran dels investigadors?A.R: Seria fantàstic trobar-ho per tractar d'inferir el nombre d'individus, la durada dels assentaments o la mida dels grups. I a mesura que anem extraient dades es revela com una cosa més interessants perquè tenim més preguntes per a contestar. El lloc de dipòsit original dels ossos sí que ha de trobar-se aprop, molt aprop. Una altra cosa diferent és el lloc on van viure.
A.R: No em consta pas que l'any que ve es repeteixin situacions penoses. Es veu que hi ha intencions i voluntat que això no torni a passar.
Tenim projectes nous que encara s'han de decidir, tenim finançament, tenim material neandertal per a donar i vendre, tenim entusiasme, tenim una mà d'obra excel·lent, és a dir: tenim neandertals per a molt de temps, amb moltes més sopreses que seran revelades d'aquí molt poc i que ens permetran conèixe'ls tal com eren!!! AIXÒ ÉS GENIAL!!!!!!!!! VISCA EL SIDRÓN!! SI-SI-SI-DRÓN! SI-SI-SI-DRÓN!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada