Els Mellians són tots aquells que pensen com Paul Mellars, és a dir: els neandertals mai no van tenir art, només sabien fer 4 pedrotes més repetides que l'anar a peu, a més a més de poc eficients i lletges a la vista, perquè eren genèticament inferiors a l'home modern. Davant qualsevol mostra d'art neandertal, els Mellians corren a apagar el foc encès argumentant coses com ara que de tant escàs, el simbolisme neandertal no era producte dels mateixos neandertals, sinó de Déu Nostre Senyor, que de tant en tant pensava en els seus poc agraciats neandertals i els donava un cop de mà, fins que se'n va cansar i els va extingir.
Ara la foguera s'ha tornat a encendre: es creia que utilitzar els ossos (dents humanes) com a eines i decorar-los era una cosa que només van saber fer els moderns quan van arribar Europa fa 30-34.000 anys. I ara resulta que els neandertals, sense aparentment ajuda divina, ja dominaven la tècnica a la perfecció fa més de 50.000 anys.
L'evidència no ve de la fe divina, sinó un crani fragmentat i redecorat que servia -agafeu-vos fort- de maquineta. Com que l'únic us que tenen les maquinetes actuals és afilar els llapissos que serveixen per escriure, no és de boigs preguntar-se si els neandertals ja tenien algun tipus d'escriptura, fa més de 50 milenis. Ho veieu? Davant d'això, qualsevol intervenció divina no impressiona gens.
Aquest troç de crani va ser trobat a La Quina l'any 1926, però no ha estat fins ara que s'ha fet famós. És una pena, perquè si s'hagués estudiat en aquell mateix moment, no hauriem perdut 80 anys d'esglaons perduts i altres coses. Com a evidència que qui va inventar les maquinetes van ser els neandertals i no pas algun grup de moderns que es va "avançar" és que el nivell on s'ha trobat la maquineta preshistòrica es troba associat amb la indústria mosteriana, tipicament neandertal.
A banda d'afilar llapissos, la maquineta també hauria pogut ser multiús i més adequada a les tasques d'aquell temps. S'està especulant que serviria per afilar les puntes de les eines de sílex -encara més! Jo no sé si els neandertals portaven guants o què, però amb tant d'afilament, es devien fer unes punxades i uns talls als dits... És més: la nostra maquineta no estava sola, sinó que els habitants d'aquella cova tenien una magnífica col·lecció de maquinetes fetes a partir d'ossos d'animals com ara cèrvols i cavalls, que tant els agradaven. El que crida l'atenció és haver-hi trobat un crani humà. Tant pràctics eren els neandertals, que se servien de les restes de companys morts per afilar les puntes de les llances??
Aquest dubte també se l'han plantejat els paleoantropòlegs de la Max Planck que han analitzar les restes, Christine Verna i Francesco d'Errico: diuen que potser els neandertals van donar un ús simbòlic a aquell crani, encara desconegut, perquè se sap que les pràctiques funeraries estan documentades en alguns grups neandertals, però en qualsevol cas, tot i que fossin certes, sembla molt improbable que les practiquessin tots els neandertals i durant tota la seva llarga i malafortunada història, i que és ben plausible que... fessin servir indistintament els ossos de bèsties o de persones, perquè per ells "encara no hi havia cap diferència".
Una hipòtesi, aquesta última, que segur que calmarà una mica la consciència dels Mellians que hagin llegit aquesta notícia. A mi personalment no m'acaba de convèncer que no poguessin distingir entre els membres del seu grup i un ramat de cavalls. El mateix s'ha proposat amb els Anteke, però i els moderns que es perforaven les dents humanes, fa més de 30.000 anys?? Aquests tampoc no ho sabien distingir? I si és així, per què no se'ls diu res, i s'assumeix que eren "ben" humans?
Au Mellars, ja tens teca per anar llençant capellans tota la setmana; ara sigues més original i no et quedis curt: digues per exemple que els nivells han estat remoguts, que sempre queda bé, o que els foradets els van fer un grup de vespes que volava per allà per afilar-se el fibló.
Font
Muy Bueno lo de los "mellians"!!!:)
ResponEliminaLa noticia ya la había leído hace unos días, pero quería esperar un poco más para ver si salen más datos.
Me parece que el sentido ritual tiene mucho que ver en esta cuestión. Ya había aparecido un enterramiento neandertal que apuntaba en esta dirección, ya que En la cueva de Kebara, a un esqueleto muy bien conservado de 60.000 años de antigüedad, le faltaba el cráneo, que parece que fue separado del cuerpo varios meses después del fallecimiento.
Hay una reflexión que me gustaría proponer. Puede ser que en la Quina estemos ante un ritual parecido al de Kebara? es posible saber si el fragmento de cráneo fue utilizado en las mismas fechas del fallecimiento del individuo? Puede ser que varios años más tarde, incluso cientos o miles, otra población de neandertales ocupara la cueva y encontrara de forma casual el esqueleto o el fragmento, y decidiera aprovecharlo para usarlo como herramienta? En esta última reflexiópn si entraría en juego el sentido práctico de los neandertales.
Felicidades, como siempre, por la forma de redactar la noticia, es un estilo muy particular!!
"Me parece que el sentido ritual tiene mucho que ver en esta cuestión. Ya había aparecido un enterramiento neandertal que apuntaba en esta dirección, ya que En la cueva de Kebara, a un esqueleto muy bien conservado de 60.000 años de antigüedad, le faltaba el cráneo, que parece que fue separado del cuerpo varios meses después del fallecimiento."
ResponEliminaEt refereixes a Kebara 2, àlies "Moshe"?
http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/01/nf-kebara-2.html
És cert que en falta tot el crani excepte la mandíbula inferior. Podria ser degut a activitat animal o qualsevol altre fenòmen, però m'estranya molt... és més probable això que dius, que algun company d'espècie el desenterrés al cap d'uns dies per... decorar-li el crani.
"Puede ser que en la Quina estemos ante un ritual parecido al de Kebara? es posible saber si el fragmento de cráneo fue utilizado en las mismas fechas del fallecimiento del individuo? Puede ser que varios años más tarde, incluso cientos o miles, otra población de neandertales ocupara la cueva y encontrara de forma casual el esqueleto o el fragmento, y decidiera aprovecharlo para usarlo como herramienta? En esta última reflexiópn si entraría en juego el sentido práctico de los neandertales."
És possible que fos un ritual, ben estrany d'altra banda, que consistís en foradar el crani del difunt (!?) però posats a especular, podria ser qualsevol cosa. La data del crani, pel que he llegit, no està gaire ben definida, només han dit 50.000 anys, com a mínim.
També es possible que aquell neandertal morís allà i al cap d'un temps el trobés un altre clan i el desenterrés... en qualsevol cas, fos qui fos, algú va utilitzar l'august crani d'aquell individu per... afilar unes eines de sílex!! No sembla una funció massa ritualística, però ja va bé per fer pujar la mosca al nas dels seguidors d'en Mellar.
Com has dit més amunt, encara falta que apareguin més dades, acompanyades dels "comentaris" dels "experts" i dels "mitjans de comunicació".
"Felicidades, como siempre, por la forma de redactar la noticia, es un estilo muy particular!! "
Gràcies!! :)))
Está claro que afilar herramientas de sílex no tiene ningún sentido ritual; a lo que me quería referir es que el hecho de haber encontrado sólo un fragmento de cráneo humano, y no más huesos, podría significar que originalmente se hubiera enterrado al neandertal y practicar un "ritual" parecido al de kebara, separando el cráneo del resto del cuerpo, y posteriormente, con el paso del tiempo alguien encontrara un fragmento de cráneo, tal cual lo han encontrado ahora, y decidiera utlizarlo para afilar sílex, sin tener por qué saber que se trata de un hueso humano.
ResponEliminaEs pura especulación, pero no deja de ser una posibilidad,desde luego más cercana a la realidad que proponer que un neandertal no tenía capacidad para distinguir entre la muerte de un miembro del clan... un familiar... un amigo...de la muerte de un animal, y que daba el mismo tratamiento a los restos de ambos.
"Está claro que afilar herramientas de sílex no tiene ningún sentido ritual; a lo que me quería referir es que el hecho de haber encontrado sólo un fragmento de cráneo humano, y no más huesos, podría significar que originalmente se hubiera enterrado al neandertal y practicar un "ritual" parecido al de kebara, separando el cráneo del resto del cuerpo, y posteriormente, con el paso del tiempo alguien encontrara un fragmento de cráneo, tal cual lo han encontrado ahora, y decidiera utlizarlo para afilar sílex, sin tener por qué saber que se trata de un hueso humano. "
ResponEliminaÉs una hipòtesi interessant! El problema és que és gairebé impossible saber com hi va anar a parar allà, aquest fragment de crani, i per quines circumstàncies es va "decorar". És més: encara no sabem si a Kebara realment hi va haver cap ritual, també és possible que fos un simple enterrament.
Les possibles explicacions van una mica a gust de l'opinador.
"Es pura especulación, pero no deja de ser una posibilidad,desde luego más cercana a la realidad que proponer que un neandertal no tenía capacidad para distinguir entre la muerte de un miembro del clan... un familiar... un amigo...de la muerte de un animal, y que daba el mismo tratamiento a los restos de ambos."
Hi estic completament d'acord. Es contradictori que primer diguin que els Antecessors ja cuidaven els ancians i malalts del grup, però que en canvi no sapiguessin distingir-los d'un llop o un cèrvol. És més: la pèrdua d'un familiar o amic no deixa indiferent a ningú, en canvi que s'hagi mort un animal que no has vist mai, et deixa bastant indiferent. Jo no sé en què es basen per dir això, però no li trobo cap sentit.