Crida l'atenció que el dibuixant hagi publicat la seva obra el dia 1 d'octubre, quan tots sabem que el BOOOM que va fer tremolar mig planeta es va produïr el dia 7 de maig d'aquest mateix any, és a dir, gairebé mig any abans, però tal com diuen: més val tard que mai, i qualsevol aportació que ajudi a difondre coneixements sobre els neandertals serà benvinguda.
Encara que la imatge no es vegi gaire bé (clic per engrandir) intentaré resumir el fil de la història:
Les primeres tres vinyetes situen el lector en el context neandertal: on van viure, quan es van extingir, etc. Les tres següents, tracten sobre el desxiframent del genoma i el descobriment d'una sèrie de gens únics en els humans moderns, relacionats amb l'autisme, l'esquizofrènia, etc. I finalment, les tres últimes van sobre la no-extinció dels neandertals, perquè com ja sabem, no es van extingir del tot.
Els punts a favor de la historieta és que evidentment ajuda a difondre tot aquest coneixement d'una manera que podríem anomenar diferent, més visualment atractiva pel lector.
De punts en contra n'hi ha uns quants, relacionats principalment amb els prejudicis tant coneguts sobre els neandertals i algun error històric. Per començar, no cal ser massa llest per adonar-se que els neandertals són tractats d'estúpids i primitius, a més a més de golafres, ganduls i porcs.
Els dos primers adjectius s'empren com a sinònims de la paraula neandertal des dels seus inicis, fa més d'un segle i mig. Els altres dos són completament nous, i vénen a caracteritzar el futur neandertal dins la societat: gràcies als seus meravellosos descendents, els neandertals han deixat de ser aquell ésser mitològic i desconegut, i han saltat de ple al món real. Un món real que els acull amb molta ignorància i ben poques maneres.
El que més m'indigna és la falsetat de les representacions: els neandertals tenen uns michelins que no els deixen ni caminar, mentre que els modernets són ben prims i esbelts, quan tots sabem que les coses són tot al contrari: els neandertals eren esbelts i estaven en molt bona forma: feien molt d'exercici i no es podien permetre el luxe de menjar hora sí i hora també. I si no em creieu, fixeu-vos en els cossos esculturals que té la gent que viu en societats semblants a les del paleolític, i pensem en els greus problemes de sobrepès que tenen societats del primer món, com ara els Estats Units o gran part d'Europa. És per això que trobo que està mal representat: els moderns haurien de ser les foques peludes que no poden parar de mastegar i empassar aliments amb molta quantitat de greixos insaturats.
No només és el sobrepès, el problema, sinó altres prejudicis: ens ensenyen un noi modern que en teoria té herència neandertal. Aquest noi no fa massa bona impressió: té tot de deixalles al seu voltant i està escarxofat al sofà endrapant i mirant la tele mentre una dona darrere seu, que suposadament és la seva mare, no sembla gaire contenta.
En aquesta vinyeta, el missatge subliminal que se'ns transmet és el següent: els gens neandertals causen la ganduleria, l'obesitat i el gust per la brutícia i el desordre, qualitats que no es consideren gens desitjables, i que són el maldecap de moltes famílies.
Per què em poso tant pesada amb aquest simple dibuix? Perquè no em fa cap gràcia. No té sentit que el dibuixant relacioni els neandertals amb aquests defectes, no només perquè no ha conegut mai cap neandertal, sinó perquè no es necessita portar cap gen neandertal per comportar-se així, amb els gens sapientíssims en tenim prou i de sobres.
Un gran dibuix, uns diàlegs que captiven el lector, una gran història, però... els prejudicis ho han engegat tot a fer punyetes.
Com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada