Homo sapiens (2005)

Títol original: Homo sapiens.
Any: 2005
Director: Jacques Malaterre.
País: França
Durada: 90 minuts.

Jo era allà, davant del televisor, quan el van estrenar per la tele. Era un fred dia de desembre de 2005, i la meva passió neandertaliana tot just acabava de començar. Vaig descobrir, gairebé per casualitat que per TVE1 hi feien un documental "d'homes prehistòrics", dirigit pel famós Jacques Malaterre, anomenat Homo sapiens. Amb aquest nom ja me'n vaig adonar de seguida que els neandertals no en serien pas els protagistes, però no em podia fer enrere, millor això que res, vaig pensar. I em vaig asseure davant del televisor a l'hora programada. Al cap de 5-10 minuts, després de la publicitat, va començar el show.
Primer hi va sortir la Lucy, després els Habilis, fent una petita pausa amb els Boisei i d'altres, per tornar continuant pujant, fins a arribar a l'aparició del primer modern. No ho oblidaré mai: el part d'aquella dona erectus, que li va sortir, com per intervenció divina, un fill d'una altra espècie. I tant, era intervenció divina, la dona representava que s'havia quedat embarassada de l'esperit sant, perquè no hi ha cap explicació científica que pugui explicar aquest fenòmen. Primera ficada de pota. M'aixeco, me'n vaig a la cuina i agafo un paquet de galetes per anar matant el cuc de la ràbia.
Ara tocava l'expansió d'aquella espècie tocada per la mà de déu per tot el globus terrestre. Pel camí, s'hi troben els erectus, i s'entenen força bé, tant bé que els del docu deixen anar "i aquestes dues poblacions separades per gairebé dos milions d'anys, van deixar descendència fèrtil". Bé, perfecte. Vol dir que hi havia algun multirregionalista que remenava papers darrere les càmeres.

I finalment els va tocar el torn als neandertals. L'encontre va ser força amistós:
Com era d'esperar, hi va haver historieta romàntica interespècies pel mig, i aquesta vegada, amb GRUNYS, vaig haver de córrer a abaixar el volum de la tele per no despertar el personal.
Però els neandertals no van tenir tanta sort com els erectus, i entre gruny i gruny, el narrador anava explicant "aquestes espècies, separades per més de dos milions d'anys, no podien donar cap descendència fèrtil" QUÈ? D'on han tret aquesta dada dels dos milions d'anys? O sigui, que amb els neandertals no, però amb els erectus sí. Algú es pot imaginar a quina mena d'antropòlegs havia anat a demanar consell, el director?!?
Fins i tot hi va haver intercanvi lingüistic i una escena de caçera amb els mamuts com a preses. Però poca cosa més, perquè els neandertals van començar a caure com mosques, d'un mal desconegut que els feia... SAGNAR PEL NAS. Ahhh de què em sonava? D'alguna pel·lícula de sci-fi de sèrie B? M'era igual. Mastegava fortament la setzena galeta, perquè ja havia arribat l'hora de... l'EXTINCIÓ. O més ben dit, del suïcidi: la dona neandertal, veient que l'hora li arribava, va decidir llevar-se la vida per ella mateixa, llençant-se dins d'un llac i morint ofegada. I aquí es va acabar. Es van acabar els neandertals, i es va acabar el documental per mi, perquè vaig pitjar el piuet vermell del comandament i l'aparell es va apagar fent un suau "PFFF".

Valoració: 4. Un documental que vol arribar a les grans masses i sobretot, ser diferent. I per ser diferent i arribar a les grans masses, sap que ha de canviar l'estètica clàssica: per tant, es dedica a explotar l'aspecte comercial, l'aspecte imaginari, poc creïble, artificial, gairebé insultant per la ciència, però el millor de tot és que tot aquest esforç ha estat en va: des de l'estrena d'Homo sapiens, al 2005, el món ha continuat menjant, fornicant i cagant com si res no hagués passat.