El paint és un programa que encara que pugui semblar infantil, va de meravella per fer dibuixos, i dibuixos de molt bona qualitat. Com que sóc una amateur en l'art de reconstruïr rostres neandertals, suposo que les meves recosntruccions podrien semblar un pèl surrealistes, faltades d'alguns detalls i amb poca resolució. Malgrat tot, he fet el que he pogut amb 3 calaveres neandertals ben somrients i conegudes arreu del món; pintar els cranis neandertals no només m'ha fet passar una estona agradable, sinó que m'ha ajudat a descobrir detalls que abans havia passat per alt:
La primera que vaig pintar va ser la d'Amud, aquell neandertal de gairebé 1,80 d'alçada i amb una capacitat cranial ideal per fer de capgròs a la festa major del vostre poble, amb ni més ni menys que 1740 cc (ho he dit de memòria, ara ho buscaré per veure si he fallat: NO, està bé!):
NOTA: El color dels cabells i la pell són altament especulatius i poden estar equivocats en tots tres casos.
Amud és un neandertal progressiu; com sabem, els progressius tenen els trets facials que caracteritizen els neandertals i els fan tant irrestistibles un pèl menys marcats. Així, l'Amud no té un nas exageradament gran, ni tampoc uns arcs superciliars molt marcats. Com que no he estudiat antropologia forènsica, no sé ben bé a quin nivell acaba el nas, ni tampoc on comencen els llavis, ho he fet tot a ull, i podria ser perfectament que el nostre Amud tingués el nas una mica més curt o els llavis una mica més gruixuts.
El següent neandertal és el jove ucraïnès Teshik Tash. Encara que aquest jovenet sigui classificat per gairebé tothom com a neandertal, i a més a més, el seu ADNmt coincideixi amb el dels altres neandertals i siguin diferent del dels moderns, alguns antropòlegs ho posen en dubte i creuen que Teshik era un nen modern. Personalment no he pogut detectar una especial modernitat enlloc, el que sí que he notat són unes dents de la mida d'un cavall, tant grosses que vaig haver d'estirar els llavis unes quantes vegades perquè no hi cabien, dins la boca que li havia dissenyat.
D'entrada estava ben decidida a fer algun dels tres neandertals pèl-roig, i el destí va voler que fos el nostre Teshik. També he dibuixat unes quantes pigues, perquè els pèl-roigs, almenys els moderns, solen tenir-ne.
El darrer neandertal d'aquesta mini-col·lecció és La Ferràssia 1. Amb La Ferràssia m'ha fet la impressió que el nas dels neandertals era ample i curt. Aquesta reconstrucció va ser una mica més costosa, perquè tenia el crani de costat, però d'altra banda em va ajudar a encaixar millor el nas, peça essencial de la fesomia neandertal. Els llavis són com són perquè no podien ser de cap altra manera, i les dents les he retocat una mica, com si La Ferràssia hagués anat a cal dentista després de 60.000 anys -tots sabem que els dentistes fan molt de pànic-. És que sinó quedaven molt... fossilitzades. Les he emblanquit una mica i ajuntat, ara ja no criden tant l'atenció. On vaig tenir més problemes va ser amb l'orella -es nota?
El color dels cabells en teoria és un ros fosc. No sabem si hi havia neandertals rossos, ho vaig fer per variar: un de castany, un altre de pèl-roig i un ros fosc.
Una altra pensada que tinc és reconstruïr-los el cos sencer, una feina que segur que em resultarà molt agradable i estimuladora :D
Em sento molt encuriosida per saber com s'ho pendrien els neandertals, amb aquestes reconstruccions: si es sentirien afalagats, no en farien cas, o bé em clavarien la llança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada